diumenge, 11 de maig de 2014

Fent amics

No pretenc fer un diari de campanya (déu me'n guard!), però no puc deixar d'explicar una anècdota que em va passar la mateixa nit del post anterior. Sempre que en faig alguna m'agrada compartir-la, i és que ja he començat a fer amics.

Mentre sopava amb els companys del partit esperant les dotze de la nit, moment en que es fa la tradicional enganxada de cartells d'inici de campanya, ens va arribar que els socialistes, que són el partit de govern, ja estaven enganxant els seus, i encara faltava més de mitja hora. Fins aquí, doncs mira, tramposos, però cap sorpresa. Una estoneta després vam anar cap a la plaça de l'ajuntament a esperar que es fes l'hora i allà ens vam trobar una vintena de militants socialistes que ja feien feina. Se'ns van acostar i un d'ells va començar a llençar-se destrals verbals amb un parell de membres rellevants dels meus, tots ells amb un somriure a la cara però pim pam pum (maleïts polítics!). El socialista en qüestió era un fatxenda pagadíssim d'ell mateix que les tornava, però que m'estava fent inflar la vena. Per si no fos poc, per darrere seu va passar un d'aquells membres de partit que no són PSc, sinó que són PSOE directament i el va instar a marxar, que tenien molta feina, mentre ens mirava a nosaltres amb cara d'empestats.

Tot i que sóc l'últim mono, callar no és la cosa que millor se'm dóna. Vaig començar a fer-li preguntes capcioses sobre el seu (patètic) cartell electoral (sense foto i esmentant a Rajoy per les europees, olé tu), sobre la seva posició anti-catalanista i diverses coses més. Me les tornava amb un somriure encara més creixent perquè em veia emprenyat, fent-se el fatxenda d'una manera que altre gall hauria cantat si hagués tingut un AK-47 a la mà. Però bé, em vaig acontentar amb dir-li mentider a la cara i engegar-lo a penjar cartells, que encara no eren les dotze. Amb la mateixa cara 100% 'hostiable' em va preguntar mofeta 'm'envies a penjar cartells?' i li vaig repetir, entre uns quants improperis més.

Bé, va acabar marxant, i aquí es va acabar. Reconec que vaig ser groller i desagradable, en absolut diplomàtic, i en cap cas aprovo la meva actuació, probablement per això tinc encara més ganes d'explicar-ho, perquè d'alguna manera em poso en evidència. La cirereta de la qüestió és que, un cop sols, em van fer saber que aquell energumen és el primer tinent d'alcalde del poble, el número dos municipal, vaja. I jo el ximpanzé de torn que li diu mentider a la cara i que l'envia a cagar a la via. Olé jo.

NOTA FINAL: em van comentar que el que més mal li hauria fet hauria estat dir-li la més pura veritat: que no tenia ni la més mínima idea de qui era.

21 comentaris:

  1. Ahhh socialistes... aquests animalons que critiquen a ERC per votar amb els dretosos de CiU però que ja ni se'n recorden de quantes vegades amb votat amb PP, UPyD i amb PxC i tot.

    Els mateixos que diuen que volen una consulta legal però quan es demana els poders a Madrid per a fer-la voten en contra.

    Aquets que van de federalistes i els únics federals que han vist han estat al FBI per la televisió.

    Els mateixos que et miren amb aire de prepotència multicultural i et tracten de ser de poble i curt de mires però el seu referent és el que passa a Madrid.

    En fi, aquesta gent que m'agradarà veure que acaba al seu lloc, sent un partit minoritari que no hi pinta res a Catalunya...

    ResponElimina
  2. Les coses clares i la xocolata espesa.....si no es volen trobar amb la veritat de cara que no surtin al carrer.Ben fet, llàstima que no els hi fessis menjar els papers d'enganxar

    ResponElimina
  3. Perdona, però no aguanto als polítics, siguin del color que siguin! Cada vegada em decepcionen més tots plegats, i no parlo dels grans, que amb aquests ja no té nom. Parlo dels d'estar per casa. Tots corruptes a la primera de canvi, manipuladors i purs estrategues per aconseguir només estar en un càrrec que els dona feina, però pocs, molt pocs, fent aquesta feina per vocació i cap al poble. Això no és ser polític!

    ResponElimina
  4. Va, no et posis al seu nivell, demostra que ets més. Ara, totalment d'acord amb el que et van dir, segur que si arriba a saber que tu ni sabies qui era ... això fa mal :)

    ResponElimina
  5. Caram, noi, tu arribar i moldre...Veig que no has hagut d'esperar gaire per agafar-te de les grenyes( és un dir) amb algú...Trobo que aquestes petites coses, són les que donen mala imatge als polítics, que a mi em sembla que hi ha de tot, penso que n'hi ha de molt honrats, faltaria més, però aquests passen més desapercebuts, ves per on...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  6. No sé que dir... Groller i desagradable, potser no caldria ser-ho, però entenc que hi ha sotuacions que ens treuen de polleguera... Ara millor no enganxar-te gaire sovint, eh?

    Calma, calma...

    ResponElimina
  7. Buff, em fotria molt posar-me de mal humor per la política. Quant més lluny, millor

    ResponElimina
  8. boníssim!

    reconec que he llegit la resposta del comentari del post anterior abans de llegir-te el post. I ha estat fascinant. No canviïs mai, si us plau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ps. saps que ja m'agrada la cançó dels amics? com podia haver estat tan cega.. és genial (tot i que desafinin...)

      Elimina
  9. És normal perdre els nervis amb tota aquesta colla. De tot se n'aprèn.^-^
    Ara bé, no me'ls imaginava així amb aquesta traïdoria de començar fins i tot abans de les 12. Si a petita escala ja són així, a escala gran bufff...paciència.

    ResponElimina
  10. Creu-me si et dic que jo hagués estat molt menys agradable que tu. I si, ja sabem que no val la pena posar-se al seu nivell, però hi han vegades que t’acaben la paciència. Al meu poble tenim la sort de no tenir representació del PSC (bé ni representació ni res, no existeix)

    ResponElimina
  11. Estic d'acord amb el comentari de la M. Roser. Hi ha de tot a tots els partits.
    Els polítics són necessaris. Quina seria sinó l'alternativa? El feudalisme? La dictadura militar? La llei del més fort (entenent força bruta)?
    Amb això no justifico de cap manera els polítics corruptes, que per desgràcia també n'hi ha.

    Fita

    ResponElimina
  12. JO TAMBE CREC,QUE LO MILLOR,HAGUES ESTAT,,,"I TU QUI ETS?"....I COM ALLO DE "SI TU NO HI VAS..." I ELS DOBERMAN,ELS HI VA FUNCIONAR....SANT TOTNRMI...COSTA DEIXAE EÑ SEGLE XIX.

    ResponElimina
  13. Generalment surt a compte mantenir la calma i anar argumentant, tot i que l'altre no arribi... Que sigui ell qui perd els nervis. Riuràs més.

    ResponElimina
  14. Entenc que se t'infles ja vena, entenc que el teu no és la diplomàcia, a mi em passaria el mateix. En tots els partits hi ha gent fabulosa i impresentables.
    I penso que tens raó, a un fatxenda el pitjor que li pots fer, més que insultar-lo, és que no tinguis NPI de qui és. Això els fa mal.

    ResponElimina
  15. No et barallis home, que no és bo per la salut!
    jo també estic amb els teus amics, segur que s'ho hagués agafat més malament, la pròxima fas com si ja no recordessis ni qui és i fora.

    ResponElimina
  16. I jo que et tenia per un tio calmat i reflexiu, mira que posar-te al seu nivell...

    ResponElimina
  17. M’agradaria poder prometre que no tindré cap altre incident d’aquests, però és que hi ha actituds que em treuen de polleguera. La veritat és que la manca de diplomàcia sempre m’ha caracteritzat, perquè la diplomàcia porta implícita una bona dosi de falsedat, i això no va amb mi. Què hi farem, mai arribaré enlloc en política. Tampoc no en tinc ganes. Moltíssimes gràcies a totes i tots pels comentaris.

    Carquinyol, i et deixes de dir que a nivell local els socialistes, després de tants anys governant, són auto-complaents i mafiosos, sempre ajudant els seus amiguets i votants, i no tant a la resta de la població. També espero que tindran el que es mereixen per com s’estan comportant, però encara tenen molts votants, no oblidis que a les darreres eleccions van tenir més vots que ERC, per exemple. Caldrà demostrar aquesta pujada tan forta de ERC i la davallada que s’espera del PSC. Serà de les coses que celebraré, francament.

    Sr. Gasull, hauria estat un acte força violent, perquè en realitat no eren cartells de paper, sinó aquests plafons de plàstic que es pengen als fanals... però de ganes no me’n faltaven. La gràcia és que jo no sabia qui era, si ho hagués sabut... suposo que hagués fet el mateix...

    Laura T, no es pot generalitzar, però és cert que hi ha moltíssims més casos dels que convindria. Però bé, tenint en compte que jo faig política a molt petita escala, m’estàs posant en el sac també, i et puc garantir que no sóc així que descrius. Com que el que no puc garantir és que no arribi a ser-ho, crec que em retiraré abans. Però comparteixo secció local amb gent compromesa i vocacional, que fan de la política la seva manera de viure. No dic que no es torcin quan aconsegueixin un càrrec, però de moment estic content. La política de base és prou maca, en la meva experiència, hi ha gent que sí que vol treballar pel poble.

    Anna, tens raó, no m’hauria de rebaixar al nivell de ningú. I sí, per algú que està tan pagat d’ell mateix el cop més dur és que no sàpigues qui és.

    M. Roser, pensa que això passa amb tot, els que donen mala imatge són sempre els que es fan notar, en canvi els que fan el que toca no transcendeixen, precisament perquè fan el que toca. Ja ho dic que no trobo bé el que vaig fer, em vaig enrabiar i vaig deixar anar la llengua, però bé, no vull pas que aquesta sigui una constant en la meva participació política.

    Carme, va ser precisament això, la situació, i la persona, em van treure de polleguera. Vaig reaccionar amb violència verbal, però ja em pots creure si et dic que espero no trobar-me en situacions així gaire sovint. Ara, jo no tinc la diplomàcia falsa i condescendent dels polítics, no tinc cap futur.

    Loreto, qualsevol cosa que posi de mal humor no és gaire recomanable. En política pots tenir moltes enganxades, no es pot negar. Jo començo bé...

    rits, m’alegra que t’hagi agradat la resposta, sempre miro de contestar com els comentaris es mereixen, i el teu requeria una mica d’esforç. Ja saps que t’ho dic tot amb bona intenció, amb tu dóna gust parlar de tots aquests temes. I també celebro que t’agradi la cançó dels Amics, està molt bé. Has sentit les altres del disc? Està molt bé, la veritat, tot i que les cançons són dures en el mateix sentit. Però després els agafes afecte i són genials, molt ben fetes. I ara que ho dius... sí que desafinen una mica a ‘Ja no ens passa’!

    maria, a petita escala son força mafiosos perquè porten molts anys al poder, això sempre passa. Això de posar cartells abans de les 00h té una trampa, si el cartell no inclou la paraula ‘vota’ o similar, vol dir que no incita al vot, que no és ben bé un cartell electoral, i llavors el pots penjar quan vols. Feta la llei, feta la trampa. Al nostre tampoc posa ‘vota’, i ens vam esperar a les dotze.

    ResponElimina
  18. Bruixeta, ostres tu, quina felicitat al teu poble! Però bé, suposo que hi ha coses pitjors, els del PSC molesten per la falsedat. Altres són molestos per idees, però això ja no es pot evitar, cadascú pensa com vol. No sé, a mi algunes coses m’enerven, però suposo que si actues amb violència verbal et poses tu en evidència. Ell, com a polític, sabia guardar les formes, encara que dir mentides, estupideses i punyalades amb un somriure a la cara per mi no és actuar millor del que jo vaig fer.

    Xavier, personalment no se m’acudeix cap altre sistema que pugui prescindir dels polítics, però aquests han de ser representants del poble que els ha triat, la cosa funciona així, haurien de ser persones sense interessos personals, amb l’única voluntat de treballar per la gent que els ha volgut allà. Aquells que facin això, trobo que encara cobren poc. El problema és que un cop allà és fàcil deixar-se portar pel seu propi interès i sobretot pels diners, perquè el sistema funciona així, no són els polítics que manen en nom nostre, sinó els que ostenten el capital, són els que mouen els fils. Aquells que van sortir a la foto amb en Rajoy fa uns dies.

    Oliva, si es pensen que aquest cop els funcionarà també em sembla que van llestos. La gent no és tan ximple com es pensen. O com els agradaria. Certament, haver-li dit que no sabia qui era li hagués fet mal, més que enrabiar-me, perquè així guanya ell.

    Jordi, així vaig començar, però em va pujar la mosca al nas per la falsedat que es respirava i aquest somriure hostiable. Tens tota la raó, qui s’enfada i perd els nervis és qui queda en evidència, però bé, ell és el polític, ja té experiència. Jo només sóc un hooligan.

    Glòria, puc garantir que en el meu mateix partit també hi ha gent impresentable, però per sort, els que més participen i amb qui més em faig són macos, treballadors i creuen en el que fan. En aquest cas no n’hi havia prou en no saber qui era, cali que li hagués dit ben clar, i si li arribo a dir que pels fums que gastava devia ser algú important, o que se’n creia, però que m’era igual, encara hauria estat millor.

    Jomateixa, em sembla que ja he perdut l’oportunitat de donar una bufetada al seu ego, suposo que ell devia pensar que sabia qui era, ja que li parlava amb tanta virulència. Què hi farem. En el que estic d’acord és en que no ens hem de barallar, però bé, ara ja està fet.

    Pons, jo que vaig fer això per intentar agradar-te més, quina desil•lusió! Hauré de ser més pacífic el proper cop.

    ResponElimina
  19. Ja fa uns mesos que aquest PSC és una mala còpia de Cs (que al seu torn ja era una mala còpia del PP): espanyolisme castís, grolleria, mentides, victimisme i provocació.

    Això que expliques aquí va en la mateixa línia que el que va fer el seu líder dient a una ciutadana si s'havia pres la pastilla: provocació, fer-se el milhomes i després anar a plorar als micròfons amics.

    Com amb en Navarro, aquest senyor amb qui te les vas tenir, també sembla que s'estava buscant una plantofada però, eh, aquí està el drama: AIXÒ ÉS PRECISAMENT EL QUE BUSQUEN. Omplir Catalunya de crispació, mal rotllo i violència. I si algun dia aconsegueixen enverinar la nostra societat i convertir-la en el que era Euskadi fa uns anys, segur que estan ben contents de poder aplicar als independentistes la llei antiterrorista.

    Davant d'això hem de ser millors. Com porta fent l'ANC tot aquest temps: mobilitzar la gent amb il·lusió, amb civisme i esperit democràtic i festiu. I sí, fa molta ràbia haver de parar un i altre cop l'altra galta però aquest és el difícil camí que hem triat i crec que és la nostra millor opció.

    Ànims amb la campanya i endavant!

    ResponElimina
  20. Sergi, tens molta raó i jo no vaig fer bé, segurament ell em buscava la boca i a mi se'm va escalfar, i és que és per escalfar-se! Però aquí va demostrar ser molt murri (i malintencionat), i jo un novell total, que és el que sóc. Busquen les conseqüències de la provocació per després poder-ho denunciar. Són d'una baixesa moral força preocupant, i imagina com és aquest home que ja porta anys i panys a l'ajuntament, és d'aquests que no deixa la cadira ni que el matin. Mira que jo sempre advoco per no respondre a provocacions i fer la nostra de manera pacífica, suposo que aquest cop puc dir que em van fer caure de quatre potes. Però bé, em podria haver quedat callat, però tampoc va amb mi. M'ofenen certes actituds, i tant si són polítics com si no, sempre he tingut ganes d'humiliar els fatxendes, aquells que es creuen superior als altres. Obtinc molt plaer deixant-los en evidència. Però en aquest cas la fura tenia molta experiència.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.