dijous, 22 de maig de 2014

Estudia i seràs un home de profit

Darrerament, i entre notícies d'ERO a grans empreses, amenaça de tancament de televisions i rècords de desnonaments, el govern espanyol s'entesta a dir que l'economia va de conya i que l'atur està baixant, que per fi s'està notant. Mentides i enganyifes, si és que hi ha pujada de l'ocupació, són majoritàriament feines precàries i amb unes condicions pèssimes. Però tries entre agafar-ho o la ruïna, és clar.

Sobre les oportunitats laborals m'agradaria fer una petita reflexió. A la meva generació se'ns insistia amb la importància d'estudiar, una carrera universitària era fonamental, parlar idiomes, saber d'informàtica i totes les formacions complementàries que se'ns acudissin. El resultat és que ara tenim uns currículums molt bonics, el meu té tres pàgines i no he fet tantes coses. Però són realment d'utilitat aquests currículums? El que ens trobem és que estem sobre-formats, ens sobren títols, tenim massa experiència. A priori no és dolent, el problema és que podríem fer feines que no se'ns ofereixen. Com que ara tothom s'ha d'agafar a un clau roent, agafen gent de solvència contrastada i amb coneixements i experiència sobreres per fer feines indignes. I quan dic indignes no vull dir que no tinguin valor o siguin humiliants, vull dir que amb la meitat o menys de la formació es podrien fer perfectament bé. És més, amb una formació específica molt menys costosa en temps i diners es podrien fer encara molt millor.

Abans no t'agafaven si tenies massa currículum perquè t'havien de pagar més. Ara, com que ens conformem amb un sou, el que sigui, demanen l'oro i el moro per qualsevol feina. Contracten gent molt per sobre de la necessitat de la feina pagant-los poc. Això converteix en inútils tots els anys que vam invertir estudiant. Tenir una carrera ja no significa res, hi ha massa llicenciats per no tantes places que ho requereixin. Un cop més, un altre gran èxit de planificació. Què fem ara amb tant treballador qualificat? Ja ho tinc, els posem a fer feines que no requereixin qualificació! Brillant! I amb tots els treballadors no qualificats què fem?

25 comentaris:

  1. Tinc dos adolescents a casa i estem en aquella época de triar cap on han o volen anar. Si t'haig de dir la veritat em sento impotent al no saber aconsellar-los degudament. Penso que en el temps que estem serà millor un cicle formatiu que no una carrera, però tampoc ho tinc tant clar. És molt trist que als meus 51 no pugui aconsellar als meus fills.

    ResponElimina
  2. Sí, és vergonyós i surrealista. L'altre dia vaig veure una oferta per una plaça de mosso de magatzem en què demanaven persones acabades de llicenciar que parlessin anglès i francès. I fa poc, en una ETT m'intentaven convèncer que treballar en una cadena de producció de pizzes era la feina més adient per mi i tots els llicenciats que tenien a la borsa. Els que no tenien estudis es veu que els posaven a la de fuets.

    ResponElimina
  3. Penso que tens tota la raó del món...Abans, qualsevol que volgués "figurar", havia de presumir de carrera i ara tenim overbooking de títols, que només serveixen per penjar a la paret i poca cosa més. En canvi tenim una gran escassetat de tècnics i els hem d'anar a buscar a fora...No em diguis que no és absurd, ja que la gent amb carrera, se n'ha d'anar...
    Penso que s'hauria d'afavorir molt més, la formació professional, que durant molts anys ha estat menystinguda.Qui no servia per estudiar...Trobo que avui dia, amb un bon ofici et pots guanyar molt millor la vida, s'ha de canviar de xip!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  4. Quanta raó tens!!
    El meu germà (audiovisuals) i la meva cunyada (periodista amb matrícula d'honor) ja fa un any que son a l'atur i també s'han de dedicar a fer feines diferents al que feien per quatre rals.
    La pregunta que fas és molt real, massa realista i tot.
    Jo estic en la mateixa posició que en Garbí, les meves filles no estan massa ben decidides encara i el meu marit diu, "tan se val el que estudieu, tampoc no tindreu feina". Noooo!! no les desanimis així. Però en el fons tinc la mateixa por que ell.

    ResponElimina
  5. "I amb tots els treballadors no qualificats què fem?" Fàcil, els fem militants de certs partits polítics per a que facin tot el que diu el partit i els coloquem a una diputació.

    ResponElimina
  6. Ja saps que fa uns dies vaig tenir una rabieta laboralment parlant. És tant frustrant ... formació per aquí, formació per allà i després resulta que ens trobem com ens trobem.

    ResponElimina
  7. Xexu, llegir el que dius i el que comenten les companyes i companys, fa estar desencisat. Malgrat tot, la resposta a la pregunta del títol del post, penso que ha de ser sí. Quan més preparat estigui la joventut, millor.
    Malauradament no tothom pot exercir la professió per a la que s'ha preparat. Antigament, per als qui no tenien carrera, també se'ls deia: si tens un ofici tindràs feina sempre. Això ja no és així. Les noves tecnologies han escombrat molts oficis... i els oficials encara són vius.

    ResponElimina
  8. A les entrevistes laborals els hi expliques aquestes coses, oi? Ben fet, que agafin consciència les empreses de com estan les coses...

    ResponElimina
  9. Un altre de les grans victòries del neoliberalisme actual és aquesta consideració de que has d'estudiar per treballar. Has de formar-te per ser una eina de treball més eficient que els hi doni més beneficis. Per a mi la formació ha de ser de la persona, per poder pensar i escollir dins d'aquell marge que ens permeten. Si has estudiat perquè t'ha agradat aprendre aquella matèria, ja té una utilitat. Pensar en formar-se per donar més beneficis a un altres (els salaris a la baixa i les hores en augment) i continuar amb aquest estat d'insatisfacció generalitzat no em fa el pes. El problema no és la formació, és el sistema actual. El coneixement sempre és insuficient, el que sobren son aquestes maneres de pensar de treure'n profit per un mateix a costa del que sigui: persones, medi, societat...

    ResponElimina
  10. La meva filla va plantar el batxillerat que feia amb mires anar a la universitat per fer un segon grau, de exactament el mateix, però que l’hi pot obrir més portes que no el títol universitari. Contradictori, oi? Dons la va aconsellar el Educador Social de l’ajuntament del poble... I és que ella volia estudiar educació social, ara fa un gra d’integració social que ve a ser quasi el mateix, però la paraula Integració l’hi dona un altre caire..
    per parar boig quant els has de guiar en les seves decisions, totalment d’acord amb en Joan

    ResponElimina
  11. És molt frustrant i ara per ara no hi veig solució.

    ResponElimina
  12. Planificacio??? Zero patatero. Així ens va!
    Has posat el dit a la llaga...

    ResponElimina
  13. Jo el que ara em pregunto, és, que redimoni hi anem a fer a l'escola? T'ho dic des del fons del cor. I ja saps que sóc mestra.

    ResponElimina
  14. Estic completament d'acord amb tu. Conec tants llicenciats de la meva edat que treballen de caixers, de mossos de magatzem, de cambrers o de comercials... I evidentment s'alegren de tenir feina, però jo no puc evitar pensar que estan "prenent" la feina a una persona sense estudis o amb estudis bàsics perquè si els llicenciats treballen en feines on no necessites gaire formació... on treballaran els altres? La resposta deu ser que no treballaran... També conec molts joves amb carrera universitària que han fet un cicle formatiu de grau superior per aconseguir feina i l'han aconseguida de seguida que han acabat el cicle d'allò que han estudiat al cicle, és clar. Crec que de planificació no n'hi ha hagut gens i que ens hem abocat a fer carreres universitàries amb la falsa idea que això ens obriria el mercat laboral. Això que descrius deu ser una de les múltiples conseqüències d'aquesta maleïda crisi.

    ResponElimina
  15. XeXu, jo no sabria opinar-ne perquè no visc a Espanya. Si bé és cert que aquí anem una mica més bé pel que fa això de les oportunitats laborals, això que dius de la sobre-formació ho he viscut en carn pròpia. Que va, el meu currículum només ocupa pàgina i mitja, però la majoria de les places que trobava de desenvolupador et demanaven de dominar tantes coses que ni que tinguessis 10 anys d'experiència no haguessis pogut ocupar-les. I és clar, a la feina no faràs servir ni la meitat del que et demanen de saber i et dedicaràs a fer si fa no fa el mateix durant un bon temps (o sigui, probablement no agafaràs experiència en tantes coses :P). I el fet que la secció de llengües del meu CV sigui més llarga que no pas la d'informàtica ha jugat a la meva contra en quasi totes les meves entrevistes de feina... Però bé, ja tinc feina ;)

    ResponElimina
  16. Jo vaig estudiar dues Formacions Professionals (abans els cicles formatius es deien així) i, com que m'agrada estudiar, després vaig fer una carrera i en tinc una altra de començada. He treballat de les tres coses però ara treballo del que vaig aprendre a la primera FP. Per sort, m'agrada molt la meva feina i, com que vaig aprovar unes oposicions, tinc estabilitat, encara que ens hagin retallat el sou. No m'arrepenteixo de cap dels estudis i a la meva filla sens dubte que li aconsellaré que estudiï i que després busqui una feina que li agradi, tingui o no a veure amb la seva formació.

    ResponElimina
  17. PREGUNTA.- Què fem ara amb tant treballador qualificat?

    RESPOSTA.- Fer-los fer polseres, clauers, punts de llibre, llibretetes folrades, agulles de pit, estoigs de feltre...

    Amics lectors del blog d'en XEXU, ja coneixeu la meva botigueta d'artesania? tot a molt bon preu... Heu de fer un detallet, teniu un petit compromís? uns petits records d'una trobada, una festa?... No ho dubteu, passeu per Assumpta Artesania... Assumpta: Llicenciada en Dret, Diplomada en Dret Civil català.

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies a tots pels comentaris, em sembla que feia temps que no tractava un tema de barrinar una mica. Idees interessants i experiències per tots els gustos. Suposo que estarem d’acord amb que la formació és necessària i imprescindible, però cal administrar-la amb cap i planificació, no de qualsevol manera. Tant de bo en un futur es facin les coses millor en aquest camp.

    Sr. Gasull, no penso que sigui trist, potser sóc una mica ingenu en això, però penso que no és feina teva aconsellar, sinó donar suport en el que ells triïn. S’ha acabat allò de ‘tu seràs metge, com jo i com el teu avi’, ja no hem de triar per ningú. Els meus pares ens van deixar triar carrera a mon germà i a mi tot i saber que la nostra tria era de les menys lucratives que hi havia en aquell moment, biologia i història. Vam tenir el seu suport moral, i especialment econòmic. Tinc la certesa que si haguéssim decidit seguir un cicle formatiu (en aquella època estava molt pitjor considerat), els meus pares ens haurien donat suport igualment. Hauria de ser el govern el que centrés les prioritats, i ara mateix, creu-me, no calen més llicenciats. Hi ha moltes generacions de llicenciats encara joves que no tenen feina del seu camp, per què generar-ne més? Entenc que pot ser una mica desil•lusionant que uns fills amb capacitats se’ls recomani no estudiar carrera, però hi ha moltes coses per fer i jo que n’he estudiat dues et puc dir que és millor saber què vols fer després (aproximadament), i adquirir una formació més específica. Tot i això, no seré jo qui desrecomani anar a la universitat, si és el que ells volen, ja pot dir missa qui sigui, dóna’ls suport, anima’ls en el que els atregui, i un bon dia d’aquí a molts anys ells estaran parlant de tu com jo ho faig ara dels meus pares. De vegades no en parlo bé, però en això, en aquest suport a l’hora de les decisions importants, per mi tenen un 10.

    Sílvia, malauradament, els que cites són bons exemples del que jo deia al post. Així estan les coses, la situació és dramàtica. Per què vam estudiar tant, per fer pizzes? Per abastir les lleixes d’un súper? I és que no són feines indignes, cal fer-les i cal gent que les faci. Però ja em diràs si per fer aquestes feines necessito saber de quin material estan fetes les càpsules de les diatomees, o com es diuen les tiges planes de les plantes que semblen fulles però no ho són. O més del meu camp, quantes subunitats catalítiques té la piruvat deshidrogenasa. Ja m’entens, oi?

    M. Roser, precisament d’això em queixo en el text, però potser no amb prou força. Perquè un país funcioni cal tenir els treballadors adients, cal saber fer una previsió del que caldrà a mig termini i potenciar aquesta formació. Però no, aquí érem més guais si teníem carrera, i saps què fa això? No només que hi hagi overbooking, sinó que qualsevol capsigrany en té una, se la mereixi o no. La universitat ja no és un centre d’erudició, és un institut amb gent més gran. Per no dir que ara és un lloc elitista, que només els més rics poden pagar, però aquesta no és la manera de regular els estudis, com comprendràs. Més ric no significa més espavilat, naturalment.
    Completament d’acord amb tu amb la valoració de la FP. Quan jo estudiava, anar a la FP significava que eres ruc o un quinqui. Aquest és un prejudici que s’ha de trencar, perquè precisament necessitem professionals i no tants ‘estudiosos’. Això sí, professionals ben formats, i ben pagats. Si saben fer una feina amb solvència, se’ls ha de recompensar. Cal canviar el xip, efectivament.

    Jomateixa, et convido a que llegeixis la resposta que he donat a en Gasull, però afegiré una altra cosa, i és que els meus pares, aquests dels que parlo bé en la seva resposta, em deien exactament el mateix que diu el teu marit. Tant se val què estudiïs, total, no tindràs feina. Però no és una postura derrotista, perquè anava sempre acompanyada per un afegitó, un ‘per tant’. Continua a baix

    ResponElimina
  19. Com que no hi ha feina de res, no cal anar a buscar la millor sortida, estudia el que vols estudiar, el que t’agrada, el que et motiva. Així m’ho van dir, així ho vaig fer, i sempre vaig tenir el seu suport. Ara fa força mesos que estic a l’atur, però des que vaig acabar la carrera he estat encadenant feines relacionades amb els meus estudis, no m’ha faltat feina, i no me’n faltaria si la situació econòmica que vivim no fos la que és. He pogut treballar gràcies als meus estudis, a la meva experiència adquirida, i no m’ha costat fer-ho perquè és el que m’agrada, encara que també diré que la ciència és molt frustrant (com qualsevol feina, suposo). Així que el millor que us puc recomanar, si em voleu escoltar, és que aquest és el millor missatge a passar a la generació que puja. Potser encara ho té més magre que ho vaig tenir jo, però no val la pena preocupar-se de les sortides. Ara hi ha molta formació professional de qualitat, graus universitaris, i sortides diverses. Que triïn la que més els interessi quan toqui, i vosaltres doneu-los suport. Ho agrairan.

    Carquinyol, potser serveix per a alguns, però jo apostaria per una altra solució, fer veure que no existeixen i deixar que es morin de gana.

    Anna, suposo que tu i jo som més o menys coetanis, així que et trobes en una situació similar a la meva. Tants anys de formació per acabar fent feines per sota de les teves capacitats. Així estan les coses, i a això ens porta unes polítiques que premien totalment l’esforç... és irònic, és clar.

    Xavier Pujol, no seré jo qui estigui en contra de la formació, de cap manera. Em queixo de la manca de planificació, dels canvis de postura amb reaccions molt lentes. Segurament en èpoques anteriors a la meva, es deia que tenir un ofici et proporcionava feina i que estudiar no servia per massa. Després, vam passar a que estudiar era vital i no anar a la universitat era un desprestigi. Absurd, tot plegat. T’ho plantejo en altres termes, perquè ens entenguem. Jo vaig estudiar biologia i bioquímica. A la facultat de bio entren cada any moltíssims estudiants que, en no ser una carrera difícil, la majoria acabaran en 4, 5 o 6 anys amb un títol sota el braç. Però estem en un país que no aposta per la investigació, no hi ha beques per tots aquests llicenciats, no hi ha llocs de feina de responsabilitat per la gent amb tants estudis, perquè, com dius tu, després de llicenciar-se no desapareixen, es van acumulant. La ciència té moltes vessants, i hi ha moltes professions especialitzades que no requereixen dels estudis, però sí d’una formació tècnica i eminentment pràctica (t’asseguro que, almenys quan jo estudiava, un llicenciat acabat de sortir del forn era un inútil complet, amb molts coneixements, però amb zero experiència). S’ha d’apostar per potenciar totes aquestes feines i l’especialització. Vols fer biologia? Fes-ho. Però vols treballar en investigació, en desenvolupament, fent ciència pràctica? No és l’única via. Pots estudiar graus superiors, fer feines molt més pràctiques i dinàmiques. Quin és el problema actual? Doncs que els llicenciats acaben fent aquestes feines, perquè no hi ha lloc per ells. Els tècnics, que són molt vàlids, s’han de conformar amb les escorrialles, també per sota de les seves capacitats. I així anem. Parlo del que no conec, dels problemes que es troben les generacions anteriors n’haureu de parlar altres, perquè no ho controlo tant.

    Pons, a les entrevistes de feina t’has de baixar els pantalons, és l’única manera d’aconseguir alguna cosa, encara que sovint l’únic que aconsegueixes és dolor rectal.

    Jordi, no estic en contra de la formació, però sóc crític amb el sistema universitari, almenys el que em vaig trobar jo quan estudiava. Allà m’ensenyaven un munt de teoria que s’ha demostrat inútil. No estic descontent amb el que he après, perquè a mi m’agrada aprendre, i com ja he explicat més amunt, és el que volia estudiar i ho vaig fer. Continua a baix

    ResponElimina
  20. L’exigència és alta perquè agafen, en teoria, els millor preparats per una feina, i gran part de la formació complementària que hem tingut és pensant en un futur, no pel plaer de saber. Però no baixem de l’hort, hi ha moltes coses que podem voler saber i que no ens serviran per treballar. Recordo que de petit m’encantaven els dinosaures, podria estudiar pel meu compte tot el material disponible i en sabria un munt, però no em serviria per treballar. Ara, potser agrairia que m’haguessin donat una formació més específica i pràctica per desenvolupar algunes feines, no conceptes genèrics, sinó un aprenentatge més encarat a la meva futura vida laboral. Sortim de les carreres sent uns inútils i hem d’aprendre a treballar, però això sí, sabem un munt de dades irrellevants. El més important que s’aprèn a la universitat no ho avaluen els exàmens. Et dóna taules, et dóna capacitat d’espavilar-te, però això es podria potenciar igualment sense perdre tant el temps, de manera que en acabar poguéssim realment realitzar una feina amb totes garanties. A poc que et puguis concentrar a dia d’avui tens una carrera i passes a les llistes de l’atur. Pots ser un complet incompetent amb un títol. Potser si t’haguessin encarat millor podries tenir una feina adaptable a les teves capacitats i fer-la bé també. No sé, segurament demano una utopia, però el sistema s’ha de revisar, i no precisament per la gent que ens governa, que ja els va bé que siguem mig rucs.

    Bruixeta, a mi no em sembla gens contradictori, al contrari! La teva filla ara estudia un ensenyament específic que la durar a conèixer molt bé el seu camp, podrà treballar del que li agrada i s’estalviarà un munt d’estudi que no li serviria per res. El que hem d’aconseguir és que professionals d’aquest tipus tinguin un salari competitiu per la seva vàlua. La universitat a dia d’avui està sobrevalorada, no serveix pel mateix que fa anys. Ja ningú diu ‘uau, tens una llicenciatura!’. El més normal és que ens estranyem quan algú no la té, això vol dir que s’ha tornat vulgar i que no et confereix cap poder especial, al contrari, surts amb molta teoria i moltes coses per aprendre pel que fa a la pràctica. A la teva filla li anirà bé, i un 10 per l’educador que li va recomanar. Entenc que no ha de ser fàcil aconsellar els fills perquè vols el millor per ells, però crec que el més important és fer-los costat en comptes de portar-los cap el que nosaltres pensem que és el millor, ells triaran bé. Pensa que les nostres idees poden haver quedar desfasades.

    maria, si tingués la solució màgica ja l’hauria proposada. No ha de ser fàcil fer-ho bé, però fer-ho millor que fins ara no hauria de ser tan difícil.

    Glòria, si el poso és perquè jo mateix ho pateixo. Penso que les coses s’han fet malament, ja m’agradaria tenir la fórmula per saber-les millorar.

    Zel, suposo que la situació no és fàcil a les escoles, us tocarà baixar el cap per una temporada, però esperem que no es perllongui gaire en el temps.

    Myself, de la manera que ho expliques queda molt més clar el que jo volia dir, veig que tenim una percepció molt semblant de com està la cosa. Desconec la teva edat, però suposo que no pot diferir massa de la meva, diguem que compartim generació i ens hem trobat els mateixos problemes, si no en pròpia carn, en exemples propers. Hi ha molts llicenciats a l’atur pel simple fet que hi ha molts llicenciats. Però alguns d’aquests tenen feines per sota de la seva formació, i per tant tanta altra gent menys formada no pot treballar, i tindrà problemes. Tot es desplaça cap a la baixa. Crisi? No ho sé. Sóc de la ferma opinió que la crisi existeix en part, però per altra part és un invent dels que mouen diners per afavorir els de sempre a costa dels pobres treballadors. Amb l’excusa que les coses van malament, ens forcen a acceptar unes condicions indignes, han trobat una solució perfecte per tirar per terra el que hem aconseguit amb tants anys de lluita. Continua a baix

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les feines per a universitaris es poden arribar a ser tant diferents que dubto que cap sistema de formació et pugui adaptar-s'hi. Crec que cal donar una formació basada en els tres pilars: coneixements, habilitats (procediments) i actituds. El que cal és poder-se adaptar al lloc específic d'una manera adequada en temps i eficiència. Sempre mirem des del punt de vista del treballador: que no està format, que no val, etc però crec que el principal problema està en la selecció i mentalitat de l'empresa i dels seleccionadors. Aquests volen gent que entri el primer moment i els faci la feina dels dos que van fer fora, com si d'una màquina es tractés. Si a la màquina si se li dóna un temps perquè funcioni correctament perquè no es fa el mateix amb les persones? Com només miren que la producció s'ha de mantenir sigui com sigui i des de t=0 fa la sensació que ningú val pel lloc de treball.

      Elimina
  21. D’una plomada hem retrocedit dècades en drets laborals. I tot plegat a mi em fa olor de jugada mestra. Una quanta gent en els seus despatxos opulents s’estan fregant les mans i fent uns riures a la nostra salut.

    Yuji, sembla que Brasil és un dels països emergents, esteu d’enhorabona. Segur que continua havent-hi molta pobresa, però algunes coses es deuen haver fet bé i potser el jovent teniu més oportunitats. El que no entenc és que saber més llengües jugui a la teva contra, l’apartat de llengües del teu currículum deu ser espectacular. Per la resta, em sembla que ho descrius perfecte, et demanen saber molt quan en realitat no cal, ni tan sols aprens a fer el que en teoria et demanen quan estàs fent la feina per la que et contracten. Però bé, així funciona. I res, que enhorabona per la feina, ja veig que no has perdut el temps.

    Loreto, espero que no s’hagi interpretat que dic que no val la pena estudiar, naturalment no penso així. Estudiar està molt bé, i fer-ho per gust encara més. El que no veig tan clara és la relació entre estudis i feina. Ens fan estudiar molt per obtenir feines per les que no farem servir aquests estudis, s’aprofiten que tothom necessita treballar, però no cal tant graduat i sí que cal molta mà d’obra, moltes mans. Sóc partidari de formacions més específiques, en aquest sentit a dia d’avui s’haurien de potenciar molt les formacions professionals de qualitat. Estem parlant de formar professionals, gent preparada per fer tasques concretes i que les facin bé, i naturalment, que se’ls retribueixi com es mereixen. I qui vulgui estudiar carreres, que estudiï, però que les feines que s’ofereixin als llicenciats tinguin en compte la vàlua d’aquestes persones, que no els denigrin. Ta filla que estudiï, i tant, que es guiï pel que li agrada i no pel que li ha de reportar diners, això sobretot.

    Assumpta, el teu cas podria ser un exemple de reinvenció, però suposo que tu ho veus com l’única sortida. La teva artesania és bona, no sé fins a quin punt et reporta beneficis, però almenys et mous. No sé si has exercit mai d’advocada, no ho recordo, però imagino que a dia d’avui et seria molt difícil trobar una feina en aquest camp. Ja saps que no tinc consells per tu, espero que algun dia tinguis sort i aconsegueixis alguna feineta que realment et capgiri les finances domèstiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, benvolgut XeXu... els meus guanys són tan miserables que, alguns mesos, amb prou feines arriben a les tres xifres... Patètic, no?
      En un mes, guanyar 200 eur. és un èxit brutal! ;-))

      Això voldria jo, una feineta bonica, una mitja jornada...

      No, no he fet mai d'advocada (mai m'he col·legiat... i ara encara menys, clar... perquè per treballar has de pagar. Quin fàstic!) Les meves feines sempre (en el món del Dret, vull dir, perquè jo he treballat de mil coses) han estat com a Profe.

      Elimina
  22. Així va el món! Què, fabriquem un cotxe? Noooo, un milió! Fem un edifici? Noooo, milions sense acabar i sense que es puguin pagar. Que els nens han d'estudiar carrera? Siiiiii, tots, que sempre és millor un llicenciat per a un lloc de caixer que un que no hagi estudiat res...aiiiiii!

    Salut i treball!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.