dijous, 10 d’abril de 2014

Vuit cognoms

Aquests dies hi ha a la cartellera la pel·lícula 'Ocho apellidos vascos'. Aparentment, és una comèdia poca-solta farcida de tòpics, a saber: un noi andalús de Sevilla s'enamora d'una noia basca, i tot i que en principi no tenen res en comú, ell la va a buscar a la seva terra. Per circumstàncies, s'haurà de fer passar per basc, i aquí ja tenim la comèdia i els tòpics dels que parlava. Doncs amb aquest argument, ja es tracta de la pel·lícula en espanyol més taquillera de la història a l'estat. I s'ha de reconèixer que és divertida, està plena de bajanades, però desdramatitza una mica els prejudicis que es tenen uns i altres, els exposen sense complexos, però penso que també sense malícia. I és que amb l'ambient de crispació general que vivim, i amb la manca d'informació que patim, tot i viure en l'era de la tecnologia, val la pena que ens riem una mica de tot plegat, especialment de nosaltres mateixos.

En aquest sentit, el director Emilio Martínez-Lázaro ja ha anunciat que al 2016 estrenarà 'Nueve apellidos catalanes', una seqüela que suposo que estarà ambientada a la nostra terra. Lluny de semblar-me perillós i de tirar-me enrere que facin mofa del nostre tarannà, la veritat és que tinc ganes de veure-la. I és més, estic segur que em farà riure quan em senti identificat amb les bromes. Riure's d'un mateix és molt sa, i per més que sigui una pel·lícula poc profunda i hilarant, miraré de no perdre-me-la.

30 comentaris:

  1. Jo no la veuré, m'esperaré que isca el llibre.

    ResponElimina
  2. Encara no l'he vist,però n'he sentit a parlar molt bé. Fa riure, no?No sé si m'agradarà la dels catalans. Moltes d'aquestes pel·lícules acaben fent la broma fàcil.

    ResponElimina
  3. No he vist la pel·lícula, així que no puc opinar. Ara bé, per riure's de com són els altres una de les coses que has de fer primer és riure't de tu mateix, així que el dia que facin 'ocho apellidos españoles' rient-se de la seva Constitución, del Rey i de la Indisoluble Unidad de España, així tal qual sense andalusos, ni bascos, ni catalans potser m'ho començaré a creure.

    I és que ja estic una mica cansadet del missatge del tipus 'en el fondo, todos somos iguales' Si coi, respirem i caguem, però no és aixo!. No cal ser 'iguales' per conviure la mar de bé. De fet, la gràcia és conviure sent diferents.

    ResponElimina
  4. No l'he vist però em sembla que no m'agradaria. No m'han agradat mai els acudits basats en els tòpics i estic molt d'acord amb CARQUINYOL, riure's de com són els altres és molt fàcil i en el fons hi ha el missatge de que tu ets millor i jo no crec que cap poble sigui millor que un altre.
    Tens raó que riure's d'un mateix és molt sa i per tant opinaria diferent en el cas de que es tractés de fer autocrítica i fer broma dels propis defectes però quan venen de fora a riure's de tu, seguir-lis la broma potser és fer una mica el ruc.

    ResponElimina
  5. Doncs jo sí l'aniré a veure: tinc ganes (necessitat!) de riure i si a tu t'ha agradat ja no necessito més garanties ;)

    ResponElimina
  6. Pel que expliques, em sembla que els encarregats d'aquesta pel·lícula han replicat la fòrmula de la francesa "Bienvenidos al norte"...

    ResponElimina
  7. La dels bascos segurament la deixaré passar, però la dels catalans gairebé segur que la miro. Fa més gràcia quan "parlen de tu", tan sigui per bé com malament.

    ResponElimina
  8. ESTIC AMB AN CARQUINYOLI, NOSALTRES NO HEM FET GANYOTES A ELS LOPEZ O SANCHEZ,AIXI QUE NO VEIG D' ON TREURAN ELS TOPICS...PERO EM TEMO QUE SERAN ELS MES GALDOSSOS.

    ResponElimina
  9. No he vist la pel·lícula i no sé si la veuré però tinc el dubte si els tòpics són des del punt de vista espanyol, vasc o tot dos, perquè són diferents.

    ResponElimina
  10. és una de les que tinc pendents d'anar a veure aquests dies. Ja havia sentit a dir el dels apellidos catalanes, però fa una mica de por que sigui una còpia massa igual, com ha passat en altres pelis i llavors es fa més avorrida. De tota manera, també tinc ganes de veure com queda.
    Riure's d'un mateix és molt més sa que riure dels altres.

    ResponElimina
  11. Tinc ganes de veure-la, haig de dir que últimament el cinema espanyol m’ha sorprès gratament ( encara que de vegades...)

    ResponElimina
  12. Jo també l'he vista i la veritat és que comparteixo la teva bona crítica. Trenca tòpics i ideal per passar una bona estona. Espero que la que faci amb els catalans estigui a l'alçada! ;)

    ResponElimina
  13. Per una banda m'agrada el fet de veure una peli que em faci riure i desconnectar, encara que mai he sigut un apassionat del cinema espanyol que sempre tendeix a la vulgaritat, però potser a aquesta li donem la oportunitat.

    ResponElimina
  14. Encara que siguin quatre bajanades a mi m'agradarà veure-la, ja que anem faltats de de bon humor, que ens faci oblidar tants despropòsits...Riure's d'un mateix és una qüestió d'higiene mental i sembla que no està gaire d'actualitat...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  15. Doncs a mi també me la van recomanar i vaig pensar que seria una peli plena de tòpics i res més però ara llegint-te, l'aniré a veure.. Està bé riure una estona!

    ResponElimina
  16. A la dels 9 cognoms catalans hi veurem al gat del XeXu mofant-se del seu amo mentre aquest va perseguint-lo amb un bat de baseball a la mà dreta i un troç de formatge a l'esquerra. El gat miolarà de 9 maneres diferents a varis punts crítics de la peli per justificar el títol.

    ResponElimina
  17. És veritat això de 9 cognoms catalans? O ho dius en broma??

    ResponElimina
  18. Tinc ganes de veure-la. Dues companyes m'han comentat lo bé que s'ho van passar amb aquest pel·lícula. I encara que sigui a força dels típics tòpics riure és molt sa.

    ResponElimina
  19. Doncs jo també he vist la pel.lícula i m'ha donat més del que n'esperava, sincerament. Em va fer passar una bona estona, vaig riure i trobo que la pel.lícula està feta amb gràcia, lluny de les cutrades del cinema espanyol a les quals estem acostumats.

    Entenc la crispació d'alguns comentaristes, i comprenc que pugui venir derivada de la situació que vivim, però ho considero una mica fora de lloc... I encara més: considero que sabem riure'ns de nosaltres mateixos i crec que tenim precedents. Per mi Plats Bruts va ser una sèrie molt bona, jo m'ho passava molt i molt bé veient-la, reia molt i m'entretenia, que és el que esperes d'una sitcom. No pretenia que em fes reflexionar sinó riure una estona, i ho aconseguia. I no podem negar que en molts capítols hi havia molts tòpics dels catalans, i personatges que portaven certs comportaments fins a l'absurd. I feia gràcia, i crec que ningú es va sentir atacat. Altra cosa és que ens sembli bé que es faci des d'aquí i si ho fan els altres ens sentim amenaçats, tot i que la broma sigui la mateixa. Però això ja és un altre tema, i ben profund per cert... 

    Res, que me'n vaig del tema. Que jo volia dir que crec que sí que sabem riure de nosaltres mateixos, que tenim assumida la nostra manera de ser. I si no és així ja va éssent hora...

    ResponElimina
  20. No l'he vist encara però la major part del que he sentit diu que passes una bona estona, així que ta d o d'hora caurà, segons la impresió que em quedi doncs continuarem amb la dels catalans, si la fan...
    Trobo que està bé saber riure's d'un mateix (del veí, tb)
    Bon cap de setmana XeXu!!!

    ResponElimina
  21. Molt millor riure'ns de nosaltres mateixos que no pas fer riure... Potser en aquests moments tan delicats no seria una gran idea, la dels 9 cognoms catalans...
    D'aquesta que avui comentes n'he sentit diferents comentaris ben oposats. No sé si l'aniré a veure, però tindré en compte el teu punt de vista.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  22. Quan la vaig veure anunciada aquesta peli em van venir ganes d'anar-la a veure, i això que jo no sóc gens de cine (malgrat em dediqui als audiovisuals...) Jo també crec que riure's d'un mateix és sa, molt sa! La peli de nueve apellidos catalanes no em fa massa gràcia per això... heheheh! ;)

    ResponElimina
  23. Els companys i companyes que l'han vist la recomanen, igual que tu. Tard o d'hora la mirarem.
    I si finalment es fa la versió a la catalana, possiblement ja no serem d'eix estat i ho podrem jutjar amb més perspectiva.
    Fita

    ResponElimina
  24. A mi sempre m'han fet gràcia aquestes coses de catalans-espanyols, suposo xq sempre m'he prés a conya que mai sàpiguen dir el meu cognom. Estarà entre els escollits? segur que un acabat en -ll hi és! podries fer una porra.

    La peli no l'he vist. Molta gent diu que està força bé, xò el meu limitat pressupost x cinema me la deixa en dvd....

    ResponElimina
  25. Ui, a mi em costa molt l'humor espanyol i si està basat en prejudicis menys. Dubto que hi vagi

    ResponElimina
  26. Un dia que us parlo d’una pel•li simpàtica, i alguns us ho heu pres pel pitjor cantó. Ja va bé que ajudeu a veure les coses des d’altres punts de vista, però penso que es poden prendre certes coses a la lleugera, que no cal buscar sempre l’atac i la mala intenció. He mirat de contestar-vos de manera argumentada, ja sé que tot pot tenir una doble lectura, però de moment em quedaré amb la que jo en vaig fer. No vull passar-me de paranoic. Gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Jpmerch, potser voldràs esperar a que surti ‘Diez apellidos valencianos’.

    maria, no busquis la complicació. Ja et dic que està plena de tòpics, però són graciosos i serveix per treure ferro a l’assumpte. Demostra que els sevillans no temen els bascos i que els bascos no tenen massa estima pels sevillans, però demostra que al final el que importa són les persones, no les idees. Bromes fàcils? I tant, i per això és divertida. El mateix espero de la catalana. Jo no he trobat que ridiculitzi a ningú, porta a l’extrem els estereotips, però hauríem de preguntar si algú s’ha sentit ofès.

    Carquinyol, veus la crispació de la que parlo? Precisament aquesta és la manera més probable de prendre-s’ho tenint en compte com estan les coses. El primer que et passa pel cap és ‘que es riguin de sa puta mare aquests espanyols de m...’. Però no, jo no m’ho prenc així. No puc dir quin és el motiu de fons d’una pel•lícula així, però no diuen en cap moment que tots siguem iguals en el fons. Els dos protagonistes s’assemblen com un ou a una castanya i no s’estan de mostrar les diferències. Al final el que triomfa és l’amor, per sobre de les diferències, i convindrem que l’amor sí que pot ser un per tots, oi? O creus que no t’enamoraries mai d’una basca, o una andalusa? Si al carnet posa que és de Madrid, ja ni te la miraràs? No fotem, precisament aquesta és la fractura que volen imposar-nos, no ens deixem portar massa. Ja sé que els que ens ofenen són ells, però no parlem de política per una vegada, si us plau. És un pel•lícula, una pel•lícula còmica. A tot se li pot buscar un transfons, però si només vas a riure una estona, la pel•lícula està bé. I quan facin la dels catalans, faré el que tu recomanes, riure’m de mi mateix. Veurem amb quin gust la fan, els tòpics són els tòpics, però una cosa són els que pensen els altres de nosaltres, i després estan els tics que ens són propis. Per anar bé, el de fora podria pensar de nosaltres que som uns garrepes, però el català que surti no s’hauria de mostrar així, ja m’entens.

    McAbeu, ja veig que ho bé jo m’he pres la pel•lícula massa a la lleugera o vosaltres us l’heu pres massa a la valenta. Faltarà veure què diuen de nosaltres, però jo no crec que l’objectiu sigui riure’s de ningú, en el sentit de fer-ne burla, ni molt menys demostrar que ells són millors. No tenim per què estar enfadats amb els espanyols, i el clima de crispació el fomenta el govern, no els ciutadans. Aquests només reben el que els arriba dels governants, i és normal que es generin els prejudicis que mostra la pel•lícula. Per què no ho agafeu per l’altre cantó? Potser la pel•lícula intenta mostrar a tothom, no només a aquells que interessa, que els bascs no són tots uns terroristes, i que els andalusos no són tan despreocupats. Com tot, sempre es pot mirar les coses en positiu o en negatiu. Aquest cop prefereixo mirar-les en positiu, perquè ja n’estic cansat d’estar emprenyat. Potser és que ja he donat la volta, dins meu ja no hi ha una guerra contra la desconsideració que rebem, dins tinc molt clar on estem, i que més val que ens agafem la vida d’una altra manera, sense deixar de lluitar, que si no agafarem una úlcera tots.

    MontseLladó, després dels dos comentaris anteriors, ja va bé treure una mica de ferro. Com he dit, és una pel•lícula de riure, fàcil i previsible, però jo vaig passar una bona estona. No estem parlant de cine d’autor i de gran argument, però per distreure’s una estona crec que és un bon producte, no esperava més de la pel•lícula!

    ResponElimina
  27. Maurici, doncs mira, no estic gens al cas del cinema darrerament, però buscant informació d’aquesta pel•li vaig veure una referència a aquesta que esmentes, es veu que sí que està inspirada en la francesa, de la qual ja van fer una segona part, que era ‘Benvinguts al sud’. Està tot inventat! El que ja no sé és la intencionalitat d’aquestes pel•lícules, però jo l’he trobat divertida.

    Pons, avui penso com tu, encara que se’n riguin una mica, ens estan dedicant una pel•lícula que mostrarà els tòpics i estereotips. Mai es pot generalitzar, però no ens enganyem, ja sabem que, encara que portats a l’extrem, sempre tenen alguna cosa de veritat. I si es fa per riure, benvingut sigui.

    Oliva, els tòpics són els que són, i si ens posem a fer una llista, segur que en trobem una bona pila. La gràcia és reunir-los amb un mínim de bon gust i sense que constitueixi una burla, només exagerar-los per fer gràcia. A mi ja em perdonareu, però segur que tots els que us ofeneu amb aquesta pel•lícula us agrada el Polònia i us fa gràcia. A mi personalment els gags que més em fan riure ara mateix són els de les Catalines, les més indepes de tots. Caricaturitzen aquest sentir, i jo ho trobo molt bé. En algunes coses m’hi sento identificat i en altres no, però quan m’hi reconec encara em fa més gràcia. Doncs amb aquestes pel•lícules em passa el mateix. No sé què pensaré de la catalana, però veure en els personatges alguns dels tics que he observat sempre en els meus coneguts bascos em fa gràcia.

    Jordi, suposo que es pot reconèixer que són tòpics des del punt de vista espanyol, tot i que no estic segur de la diferència. També s’expliquen tòpics sobre els andalusos, per cert. A mi la pel•li m’ha fet pensar en els meus coneguts bascs, la forma de parlar la claven. I si has vist algun cop el programa ‘Vaya semanita’ que feien a la televisió basca veuràs que ells mateixos es riuen d’aquest tòpics. No penso que siguin ofensius, però ho haurien de dir ells.

    Jomateixa, com que la versió dels catalans trigarà encara dos anys, tindrem temps d’oblidar la mecànica de la dels bascs. Imagino que ja es tracti d’això, d’un argument similar, però posant l’accent en els fets més diferencials de cada lloc. Ara, si és exactament el mateix argument la veritat és que serà una mica presa de pèl. Efectivament, riure’s d’un mateix és el primer pas per poder-te riure dels altres, i és molt més sa.

    Bruixeta, el cinema espanyol té mala fama, fa un temps era realment dolent, però crec que ha millorat. I no hi dic per aquestes comèdies, que ja fa un temps que van, sinó perquè s’ha diversificat molt, es fan coses diferents i els directors són més atrevits. Abans semblava que només es podia parlar de quatre coses i no es tocaven altres gèneres.

    JoanFer, si te la prens com el que crec que és, una comèdia i prou, pots passar una molt bona estona. Hi ha moltes bromes gracioses que no són les típiques escatològiques d’altres pel•lis, juguen amb els matisos i els fets diferencials de les dues cultures, i això requereix cert enginy. Em sembla que enfadar-se preventivament perquè es riuen i es riuran més de nosaltres no té massa sentit. Una mica de calma, i entomar les coses amb bon humor. De vegades va bé.

    Sr. Gasull, potser peco de poc profund, però penso que la vida ja és prou complicada perquè sempre haguem d’estar encaparrats. Miro algunes pel•lícules i llegeixo alguns llibres només per passar l’estona i perquè em distreguin. Aquesta ho aconsegueix, i cert que el cinema espanyol té algunes coses lamentables, però em sembla que aquí no cau en la vulgaritat. No és humor de gourmet, però a mi em va fer gràcia.

    ResponElimina
  28. M.Roser, un cop més, estic molt d’acord amb tu. Penso sincerament que no hi ha mala intenció en la pel•lícula, no deixa de ser una comèdia romàntica, però afegint-li la gràcia que els protagonistes no són els típics que estan fets l’un per l’altra, al contrari. Les seves maneres de pensar i actuar són molt diferents, com les del seu entorn més proper. I basant-se en aquesta diferència, que existeix, entre bascs i andalusos, ja li pots buscar tots els tòpics i bajanades que vulguis, que com que els coneixem molt, ens faran gràcia. Quan surti la dels catalans, si està feta com aquesta, segurament em farà gràcia quan em senti identificat amb els tics que ens destaquin, que en tenim molts, segur!

    Kweilan, no t’esperis la gran obra ara! És una pel•li per riure, de tòpics n’hi ha a cabassos, però a mi m’ha fet riure. Mira el tràiler i veuràs per on va, a mi em va convèncer que passaria una estona sense pensar massa i rient, que ja va bé.

    AhSe, pots proposar-te al director com a guionista, però dubto que t’ho comprin. Sempre que parles amb mi proposes el mateix guió, hauràs de variar una mica perquè sigui creïble. El gat només parla d’idioma del seu planeta, però té molts miols diferents que el fan entenedor.

    Kuroi Neko, no no, ho dic seriosament, la pel•lícula està prevista i ja surt indicada al FilmAffinity pel 2016. Si no passa res estrany es farà, però no se sap mai, que el món dóna moltes voltes. La idea hi és.

    Glòria, com dic, a hores d’ara ja és la pel•lícula més taquillera d’España en llengua espanyola, per alguna cosa deu ser. Penso que hi ha jugat molt el boca-orella. Si ens posem a analitzar la gent que hi surt podem arribar a fer càbales com les que s’han fet aquí, però si l’agafem com el que és, una comèdia, podem passar una bona estona rient-nos d’aquests tòpics i aquestes diferències.

    Laia, has fet servir una expressió que m’ha agradat, i que comparteixo, la pel•lícula està ‘feta amb gràcia’. Amb el mateix argument podria ser molt més cutre, i més fluixa, però li han sabut trobar el punt. No trobo que te’n vagis del tema amb la teva reflexió. Mentre llegia el que expliques sobre ‘Plats bruts’ pensava justament que la diferència està en que t’ho facis tu mateix o t’ho facin, però al final tu mateixa ho dius (no esperava menys de tu!). És cert que hi ha cert matís, però si ho mirem fredament, si només es tracta d’exagerar una mica els tòpics, i està fet amb gràcia i no amb malícia, tant és d’on vingui la pel•lícula, oi? Que sabem riure’ns de nosaltres mateixos es veu clarament a Polònia cada setmana. Com ja he dit més d’un cop, un dels gags actuals que em fan més gràcia és el de les Catalines, i per ser que estic ficat en la lluita sobiranista del país, podria sentir-me ofès que mostrin així els nostres líders, però no, em fa pixar de riure. I riure’s d’un mateix, assumir que som d’una determinada manera, per bé i per mal, és el primer pas per poder riure del altres en to de broma, tenint en compte que es pot fer broma de tot mentre no siguis ofensiu, tot i que segur, segur que hi ha algú que s’ofèn, perquè la gent és així. Et discutiran que no és el mateix que nosaltres mateixos ens fem l’humor a que ens el facin de fora, però jo a aquests els diria que respirin una mica, que no es mirin tan el melic i que aprenguin a prendre’s les coses una mica més a la lleugera, que de vegades ens passem de seriosos.

    Lluna, jo només veia que la pel•lícula tenia molta anomenada i que estava tenint èxit. Vam decidir triar una comèdia en comptes d’un drama, i en vam sortir contents, sense pensar més enllà, perquè vam riure i ens vam divertir. Trobo que és just riure’s del veí quan et saps riure de tu mateix, altrament, malament vas.

    ResponElimina
  29. Galionar, no és una gran pel•lícula, això també t’ho puc dir jo. A partir d’aquí, ja depèn de com t’ho prens. Si vas només a veure una comèdia és probable que els gags sobre tòpics i sobre situacions una mica compromeses et facin gràcia. Potser tampoc, perquè hi ha gent a qui no fa gràcia aquest tipus d’humor, però jo vaig passar una bona estona. Ara, si vas a buscar tres peus al gat, segurament pot ofendre’t que es riguin dels regionalismes i de les diferències entre pobles. En aquest sentit, potser no seria una bona idea parlar ara de catalans. Però com que ja ens busquen les pessigolles per tantes altres bandes, jo al cinema no hi vaig a buscar brega, m’agrada prendre’m certes coses a la lleugera perquè ja em poso massa seriós en altres temes. Ens hem de saber riure de nosaltres mateixos, dubto que hi hagi males intencions rere la pel•lícula.

    Alba, jo vaig poquíssim al cinema, bàsicament pel preu que té, perquè en realitat m’agrada força i he tingut èpoques. Doncs jo espero amb ganes aquesta seqüela amb catalans pel mig, una realitat que conec millor m’hauria de fer més gràcia quan la vegi caricaturitzada, penso. Ja em passa quan veig el Polònia, per exemple. I és que no trobo que es posi a ningú en ridícul, la pel•lícula està feta amb gràcia, no per riure’s de bascos i andalusos.

    Xavier Pujol, ningú ho ha dit, però jo ho he pensat, potser amb més esperança que veracitat, però qui sap si el 2016 encara serem part d’España, i qui sap si llavors no serà un bon moment per fer broma amb les diferències. Jo penso que sempre ho és, però potser ja no tindrà sentit. No parlem del futur encara, de moment aquesta fa prou gràcia, a mi me n’ha fet.

    rits, això dels vuit cognoms ve d’una tradició dels bascs, no només conserven el del pare i la mare, sinó també els dels avis, així que en tenen vuit, si no és que en recorden més. Evidentment, al seu DNI només n’hi ha dos, però els bascs bascs et diuen de memòria els vuit. Amb això juguen a la pel•li, el noi els ha de dir així de sobte, sense haver-ho parlat abans, i pots imaginar els que li surten, els de gent famosa amb cognom basc, Arguiñano, Urdangarin... Així que no sé si el teu sortirà, però algun acabat amb LL segur, per dificultat de pronunciació per ells segur! És una llàstima que el pressupost per cinema sigui baix, perquè sé que t’agrada anar-hi. Crec que amb aquesta passaries una bona estona, sense buscar tres peus al gat, només deixant-te portar per les ximpleries i les bromes, fetes amb força gràcia, penso jo.

    Loreto, bé, no sé si hem de comparar prejudicis amb tòpics, els personatges que surten demostren tenir prejudicis, però crec que és més per mostrar la ignorància per desconeixement que tenen, que no pas per posar-los en accent. Diguem que desmenteixen les coses dolentes, i fan broma sobre les peculiaritats curioses. Així ho vaig veure jo, però ningú t’obliga a veure-la, és una pel•li completament prescindible.

    ResponElimina
  30. M'hi apunto, vaig poc al cinema però passa al primer lloc d'aquesta setmana. Cal riure una estona i també de vegades riure's d'un mateix.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.