divendres, 18 d’abril de 2014

Santa Klara


L'Illa de Santa Clara es pot veure des de qualsevol angle, a bastament fotografiada i admirada com la perla de la Concha, estendard d'una ciutat que val la pena visitar almenys un cop, i que per mi ja era el tercer amb consciència, sense comptar les vegades que els meus pares m'hi van portar de petit. Donostia, un lloc preciós, aquest cop acompanyada d'uns escuders de luxe: Hondarribia i Zumaia. Una escapada molt recomanable que acaba quan la majoria de gent comença les vacances. La ciutat era plena de catalans. Qui sap si algú de vosaltres farà cap allà aquests dies.

23 comentaris:

  1. Hi he estat un parell de vegades. Una de molt petita que no recordo, tot i els testimonis gràfics en super 8 i una segona a la facultat per un congrés on tampoc vaig poder fer les visites turístiques que voldria. Queda pendent doncs. Bonica la foto

    ResponElimina
  2. Molt xula la foto! T'has banyat? Uf, quina enveja!! m'encanta Donostia i tots els pobles que l'acompanyen per la costa. Hi he estat dues vegades i hi tornaria ara mateix.

    ResponElimina
  3. Jo també crec que és un paisatge preciós, tant la ciutat com els voltants. Que tingui un clima tan plujós (normalment, perquè a la foto hi fot un sol ben potent!) pot ser una murga, però és el preu a pagar per tenir unes muntanyes i uns paratges tan verds.

    Igual que la Sílvia, no em costaria gens tornar-hi. Segur que em puc alimentar a base de pintxos!

    ResponElimina
  4. estar allà és com estar a casa quasi....bona gent, molt bona

    ResponElimina
  5. Ostres em fa vergonya dir-ho, però no hi he estat mai. Suposo que serà d'aquestes rutes que m'haig d'apuntar a la llibreta dels pendents. Ara aquest any ho tinc força difícil. La foto molt maca; si és així dóna ganes d'anar-hi.^-^

    ResponElimina
  6. ja som dues jo tampoc no hi anat mai, encara, al País basc i això que tinc uns bona amics d'allà .....impressionant la illa de Santa Clara ! potser que enlloc d'anar a petar a ves a saber on ens hi anem a fer de Robinson Crusoe!!!!
    la veritat trobo normal que estigués plena de catalans, almenys ens entenen...
    has fet una bona escapada!

    ResponElimina
  7. Molt recomenable, i tant!
    Vas menjar molt pinchos??? mmm, ja faig salivera, al recordar-los.

    ResponElimina
  8. Jo segur que no. No puc viatjar ni a Barcelona...

    Preciosa la foto.

    ResponElimina
  9. I ja en som tres, jo tampoc hi he estat mai...Sembla molt bonic. Les meva petita escapada l'he feta entre el Bages i el Solsonès; he anat a veure si les meves arrels encara estaven ben vives i he vist que sí, fins hi tot he passat per davant del pis on vaig néixer, però tot està molt canviat...Mai marxo els dies festius, quan tothom se'n va jo torno, ho sigui que una setmana
    molt tranquil·la...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  10. Quatre doncs! Jo tampoc hi he estat mai..... no m'agraden gaire les ciutats, però sempre he pensat que Donostia i la seva playa de la Conxa té un encant especial. Aquest any no, però el vinent... qui sap!!

    ResponElimina
  11. Una vegada hi he estat. Donostia em va agradar molt, la Concha inclosa, ja fa temps d'això. però veig que no ha canviat gaire.
    Preciós els colors del mar a les fotografies.

    ResponElimina
  12. Que més voldria!
    no hi he estat mai, però sembla fantàstic.

    ResponElimina
  13. Va ser el primer lloc on vaig anar de vacances amb unes amigues, sense família. I hi he tornat un parell de vegades més. Xulíssima la foto.

    ResponElimina
  14. Ohhhh!!! sí que hi hem estat, sí! però només un cop, molt menys del que voldria... això sí, hi vam anar en ple Festival de Zinema... una meravella!!!

    ResponElimina
  15. Assignatura pendent i mira que conec quasi tota la cornisa cantàbrica.

    ResponElimina
  16. Hi he estat una vegada, també vaig passar per Hondarribia. Malgrat no m'agrada repetir ciutat, no descarto pas tornar-hi.

    ResponElimina
  17. Hi vaig estar uns dies per Nadal i realment és una ciutat que no cansa perquè hi tornaria ara mateix. Bones vacances!

    ResponElimina
  18. No cansa d'anar-hi, no, a Donostia... aquest dies però jo no hi era pas.
    Ara, que al lloc on era... també estava ple de catalans... Dordogne- Périgord

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies pels comentaris que heu deixat. Ja veig que tothom que ha anat a San Sebastian en guarda bon record i no us importaria tornar-hi. I els que no hi heu anat, us recomano que, si en teniu l’oportunitat, no us la deixeu perdre. Tota aquella zona costera val molt la pena.

    Mireia, com es nota que som de lleves similars tu i jo. També tinc testimonis similars, fotos antigues i segur que alguna pel•lícula en Súper 8 allà a Hondarribia, i segons m’han dit els meus pares, també a San Sebastian. De gran hi he estat tres cops i he pogut visitar-la amb calma les tres vegades. No la deixis pendent, per una escapada d’uns dies és un destí molt recomanable.

    Sílvia, no m’he banyat, no. Se suposava que el temps havia de ser inestable, que ens podia ploure, però tots els dies ens ha fet un sol que espetegava les pedres, i una calorada que déu n’hi do. La platja estava plena de gent. I veus, tres vegades que hi he anat de gran, i no m’he banyat mai a la Concha. Hi hauré de tornar, però segur que quan m’ho proposi em farà mal temps! Ah, els pobles de la costa són increïblement bonics.

    Laia, que et pots alimentar a base de ‘pintxos’ no ho dubto, però també et pots engreixar 5 quilos per setmana. Que bons, en saben aquesta gent de cuinar, però no serien precisament de règim. Com dius tu, sembla un lloc interessant per viure-hi, per diversos factors, encara que el clima tiraria enrere a molta gent. Fins i tot em tiraria enrere a mi si fes la calor que feia aquests dies, fins i tot d’allà voldria fugir! Però ens van dir que allò no era el normal, i dono fe que no sempre fa tan bon temps.

    Sr. Gasull, no podria dir que hagi interactuat amb gaires persones, però els bascs sempre m’han semblat bona gent d’inici. Potser he tingut mala sort, però els que he conegut més a fons ja no m’han fet tanta gràcia. Però bé, no puc dir que no m’hi sentís a gust i tranquil, que això fa molt, hi ha llocs en els que em sento tranquil i d’altres que em neguitegen només posar-hi un peu, no sé si us passa això als altres.

    maria, cap vergonya, al contrari. Si no hi has anat, el més probable és que només rebis bons informes de San Sebastian i potser això t’animarà a anar-hi quan tinguis l’oportunitat de fer-ho. Jo t’ho recomano, és un bon lloc per passar-hi els dies. Com dic, aquesta illa de la foto es pot veure gairebé des de qualsevol angle, ja que la badia de la Concha és semicircular i als dos extrems hi té dues muntenyetes que es poden pujar. Aquesta foto està feta des de la pujada al Monte Igeldo, des d’allà hi ha unes vistes fantàstiques a la ciutat, però no vam arribar dalt perquè feien pagar i ens va fer ràbia. Hi ha coses dalt, però només volíem arribar al mirador, no vam voler pagar per això.

    Elfreelang, si tens amics bascs els has de convèncer que algun dia et portin allà, visitar Donostia val la pena. A l’Illa de Santa Clara s’hi pot arribar nedant, això diuen les guies, però jo preferiria fer-ho en una barqueta, sobretot ara, que l’aigua deu estar encara molt freda! Bé, a l’Atlàntic sempre ho està, pel meu gust. Però si vols fer de Robinson Crusoe, tu mateixa, segur que en gaudeixes. I sobre que hi hagi tants catalans allà... em temo que és per altres motius, com que és relativament a prop, barat arribar-hi (que no la ciutat) i perquè és un lloc bonic per visitar en pocs dies. Ens sentim propers als bascs, però no ens hi assemblem tant, em sembla. Ens entenem... relativament. Més que amb els espanyols sí, però som mons a part. Ens fa entendre la diferència, i a això ens aferrem.

    rits, vam menjar pintxos una nit i ens va sortir per un ull de la cara... bé, tampoc tant, però fa la impressió que no han de ser tan cars, i els fan tan bé... boníssims. En volíem menjar un altre dia a Irun, però no vam trobar cap lloc. Allà dalt saben menjar bé...

    Assumpta, em sap greu. Si algun cop tens oportunitat d’anar-hi ves-hi, val la pena. Aquesta no és l’única imatge que et quedaria a la retina.

    ResponElimina
  20. M.Roser, bona estratègia la teva, marxar els dies que no són festa. A mi m’ha agradat, normalment, si marxava, ho feia els festius, i està tot ple de gent. Si entre setmana San Sebastian ja estava a petar, no vull ni pensar com s’ha posat el cap de setmana. Està bé la teva escapada, d’alguna manera jo també he anat a buscar els orígens. No, no és que tingui arrels basques, tot i que tinc Rh negatiu, però els meus pares hi anaven quan jo era molt petit. Ara mateix m’has fet pensar en una frase que vaig llegir fa poc no sé on. Deia que no hi ha millor manera de veure com hem canviat que visitar els llocs que no canvien mai. Encara que en realitat sí que canvien, encara que no ho sembli, com tu has pogut comprovar.

    Alba, jo sí que sóc de visitar ciutats, ves per on. I Donostia està molt bé, la part del centre no és gaire gran, després la ciutat s’estén molt, però les parts visitables són petites i de seguida les tens. Ara, tota aquella zona està plena de muntanyetes, de fet el terreny és molt ondulat. Potser gaudiries d’anar a fer una mica de senderisme per allà, segur que de rutes marcades no en falten. De fet, a Zumaia hi ha marques de GR, i els penya-segats d’allà són per caure de cul.

    Glòria, suposo que, com tot, deu haver canviat, però jo hi he estat tres cops de gran i he reconegut els llocs. Per més que canviï, l’illa de Santa Clara suposo que no es mourà de lloc. A la pujada de l’Igeldo és d’on es poden obtenir les millors imatges, segons el meu punt de vista.

    Jomateixa, corre, agafa les nenes, puja-les al cotxe, i cap a San Sebastian! Segur que passareu uns dies fantàstics. No oblidis la càmera de fotos!

    Loreto, em sembla que és un lloc fantàstic per escapar-se amb els amics, hi ha bon ambient nocturn, i a més llocs ben macos i curiosos per visitar de dia. Ja veig que tu, com jo, ja ves pel ‘hat trick’. I és que val la pena. Espero que les fotos que vaig fer pensant en tu també t’agradin!

    Ciutadà K, sigues molt benvingut al Bona Nit, gràcies per passar a dir la teva. El teu desig té fàcil solució, posa les maletes al cotxe, i cap allà! Per festival de cinema allò es deu posar impossible! Jo hi vaig anar un cop per ‘La semana grande’, sense saber-ho, i allà hi havia tanta gent que no s’hi cabia. Però bé, sempre hi ha gent, és una ciutat que fa goig de visitar i la gent ho sap, tant si hi ha al•licients extra com si hi vas un cap de setmana qualsevol.

    Bruixeta, aquest és un greuge que has d’arreglar! Diuen que en general tota la costa cantàbrica és bonica, jo només he estat al País Basc i en dono fe. Molt millor San Sebastian que Bilbao, és clar. No t’ho pensis dos cops.

    Pons, llavors he d’entendre que et va agradar, perquè si no descartes tornar-hi senyal que no et fa res fer una excepció a la teva norma de no repetir. Realment és una zona que s’ho val.

    Kweilan, en general, tothom hi tornaria amb els ulls tancats. Així que alguna cosa deu tenir aquesta ciutat que atrapa tant.

    Carme, en realitat, els catalans estem per tot arreu, però ens concentrem més en alguns punts concrets, i San Sebastian és un d’ells. No conec aquest que dius tu, però segur que ens en faràs cinc cèntims, oi? O cinc poemes.

    ResponElimina
  21. Una mica tard...
    Fa anys hi vam ser. Esplèndida ciutat i com dius, bona gent.

    Fita

    ResponElimina
  22. Només hi he estat un cop, quan era jove (més jove) i no em faria res tornar-hi. Encara que ara per ara costarà. Va ser una setmana grande i nosaltres ens hi varem presentar sense reserva ni res... Varem dormir totes les vacances en cases particulars (no només a Donosti)
    Es bonic el nort!!

    ResponElimina
  23. Xavier Pujol, mai és tard per comentar, sempre miro de respondre. Pocs catalans deu haver que no hagin estat a San Sebastian, només els que han comentat aquí i han dit que no! I tothom que hi ha anat n'ha quedat content.

    Lluna, nosaltres també vam tenir la brillant idea d'anar-hi en una 'semana grande', però no ho sabíem. Ja ens va estranyar que no hi hagués ni una sola habitació en tota la ciutat, ens vam allotjar a Tolosa! Quan vam veure la gentada que hi havia per la ciutat ho vam entendre. Quina punteria vam tenir... Això era al 2006, ha plogut força. Jo també era... més jove.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.