dilluns, 21 d’abril de 2014

Relats conjunts, Passeig sota la pluja


Havia començat gairebé per casualitat, com un impuls. Primer eren uns esbossos fets a llapis i després va passar al carbonet. Desconeixia aquell talent, no havia estudiat belles arts, sinó matemàtiques, i ni tan sols havia provat mai de dibuixar res que no tingués formes geomètriques. Però se'n sortia bé, trobava que sabia representar bé les imatges que li evocava el seu cap. Però sobretot, la pintura li servia com un embornal per donar sortida als pensaments més foscos, a la melangia que sentia per la vida mediocre que, segons ell, vivia. Per això va triar el blanc i negre per les seves representacions, com si de velles fotografies es tractés. Escenes tristes, sempre plujoses, tardorenques. Així se sentia, així ho expressava. I com que pintava bàsicament per ell, per necessitat, no pensava que aquelles obres valguessin res. Les guardava a casa, lluny de mirades alienes.

Però un cop més, l'atzar va jugar un paper a la seva història. Un lampista que va venir a arreglar-li una canonada embussada va veure els seus quadres escampats per tota la sala de camí a la cuina, i va quedar meravellat. Ell no n'entenia massa, però resulta que el seu germà era marxant d'art i algunes coses s'enganxen. A instàncies del lampista, el marxant va fer una visita al pobre home que no se'n sabia avenir. Capficat en les seves pintures ja ni recordava la canonada embussada, ni que algú hagués vingut a reparar-la. El marxant va constatar que el seu germà no anava errat, el que tenia aquell home allà era una mina d'or. Va oferir-se a vendre alguns dels quadres, i si funcionaven tan bé com pensava, n'hi demanaria més. Les lloances estranyaven molt al pobre homenet, estava convençut que aquell mercader s'havia begut l'enteniment, però s'hi va avenir, no tenia res a perdre-hi.

Pocs dies després, el marxant tornava entusiasmat amb un bon feix de bitllets pel pintor (ni punt de comparació amb els que s'havia quedat ell) i reclamant més quadres per vendre, amb la promesa d'anar pujant el seu valor cada cop una mica més. Els seus quadres, deia, alegraven a tot aquell que els veia, aquella vivesa de colors, aquella il·luminació, eren un reclam infal·lible, li havien tret de les mans. Una mica massa de pluja pel seu gust, però això no semblava desagradar els compradors.

Colors? Llum? El pobre pintor estava completament astorat. Va mirar els quadres que encara restaven escampats per tota la casa, foscos, grisos, completament tristos i melancòlics. Què hi veia la gent d'alegre en la seva obra? No ho podia entendre. Llavors va fixar-se bé en la sala, tot eren tons de gris. Va mirar a través de la petita finestra que donava a l'exterior i fora va veure els mateixos tons, potser una mica més brillants. I en fixar la mirada en el marxant que esperava delerós una resposta, semblava tret d'una pel·lícula antiga, en blanc i negre. En quin moment havia deixat de veure els colors? Podia ser que tota aquella tristesa, la seva, que plasmava en els seus quadres fos en realitat un esclat de color que alegrava tots els altres? Va adonar-se llavors que encara tenia la paleta a la mà. En ella hi havia dotzenes de taques, totes elles de diferents tons de gris. No eren fora, però probablement els colors ell els portava dins.


Ja ho tenim això, la meva participació al Relat Conjunt d'abril. 

20 comentaris:

  1. Ostres! Ell els veia grisos... pobre home, m'ha fet una mica de pena... però potser alegrant la vida als altes al final s'alegraria la seva. Una història ben original.

    ResponElimina
  2. Entenc el que li passa al pintor, ara mateix llegint el teu relat la llum del quadre m'ha enlluernat. Aquesta explosió de colors m'ha omplert de vida i m'he imaginat passejant per aquest carrer de nit, sota la pluja.
    Però al tancar els ulls emocionat l'he seguit veient ... en blanc i negre.

    Bona nit XeXu :)

    ResponElimina
  3. M'has recordat al gran Oliver Sacks i la seua "Illa dels cecs al color", un dels meus llibres preferits --crec recordar que Sacks també parla del cas d'un pintor acromatòpsic, a causa d'un accident, en un dels casos d'"Un antropòleg en Mart"--. Molt ben trobat!

    ResponElimina
  4. De vegades, han de ser els altres els que et facin veure que hi ha color on tu només hi perceps el gris. Segur que a partir d'ara, les coses milloraran per aquest pobre pintor.
    Bon relat que m'ha sorprès.

    ResponElimina
  5. Avui el conte ha estat molt profund.
    Quan estem grisos realment ens costa molt veure els colors que veuen els altres. De vegades es fa molt cosa amunt i no s'arriba a aconseguir. Espero que no sigui el cas del pintor. Encara que si ho feia tant bé sense veure els colors, potser millor que segueixi igual.
    De vegades la tristesa és la millor inspiració.

    ResponElimina
  6. el que patia pels coors era el marxant. però en aquest cas pels colors dels bitllets

    ResponElimina
  7. El pintor va descobrir que les seves pintures no eren grises. I per l'interès creixent del marxant, amb el temps comprovarà que la seva vida perderà la grisor.
    Fita

    ResponElimina
  8. Recoi! M’has deixat boca badada. Que trist deuria estar el pintor per no veure ni un bri de color

    ResponElimina
  9. De vegades tenim talents que no sabem i necessitem que algú ens els faci veure...Ves per on, el lampista va ser la persona que el va animar a creure en els seus dibuixos!
    Segurament la seva vida era força trista i això li impedia veure els colors que tenia a la paleta i amb els quals anava plasmant els seus sentiments, que ell creia grisos...Segurament, quan va ser conscient de la llum i els colors dels seus quadres, deuria ser l'home més feliç del món.
    I el pocapena del marxant anava omplint la bossa gràcies a ell !!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  10. Veus? el lampista i el món sencer van descobrir-li una qualitat que ell mateix desconeixia. No acostuma a passar però no és impossible. Ara que ja ho sap, ha d'aprendre a treure'n profit sense mitjancers. Boníssim el conte, amb diverses lectures.

    ResponElimina
  11. Boníssim! Crec que és un dels millors relats conjunts que t'he llegit, has combinat perfectament la grisor amb un esclat de vida, tristesa i esperança condensada en una història fantàstica. Ja ho diuen que la vida és del color que cadascú la mira. I és sorprenent que tenint una paleta de colors dins de vegades només veiem el gris. En el fons tots patim acromatòpsia algunes vegades. Avui somiaré de tots colors!!

    ResponElimina
  12. El que més m'agrada d'aquest quadre és la bellesa dels seus colors... i tu n'has tret una història magnífica!!
    Un dels millors Relats Conjunts teus dels darrers temps! No sé què més hi puc afegir... m'ha agradat MOLT!! ;-))

    ResponElimina
  13. A mi també m'ha agradat molt, coincideixo amb l'Assumpta. Però el que més m'ha agradat és el gir final, de debò que no me l'esperava noi. Clap, clap, clap. Si t'haguessis posat avui amb una paradeta a Rambla Catalunya amb el teu relat te'l compren segur.

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies pels comentaris, celebro que us hagi agradat tant a alguns. En alguns comentaris heu dit que feia temps que no escrivia un relat conjunt tan bo, bona senyal, vol dir que de tant en tant encara tinc alguna bona inspiració. És cert que pot tenir diverses lectures, però ja m'agrada que sigui una mica obert. En el meu cap és tal com ho descric, sense adonar-se'n, el pintor havia perdut la capacitat de veure els colors, ell ho pintava tot en grisos, però en realitat aplicava una gran riquesa de colors a les pintures, que li havia de venir de dins, de manera instintiva, ja que ell no els veia.
    Responent a l'Alfred Russel, he de dir que no he llegit res d'Oliver Sacks, però si no recordo malament, aquest comentari ja me'l van fer una vegada, que el que havia escrit recordava a una altra obra seva, així que em sembla evident que si, sense haver-ne llegit res, coincidim tant en les temàtiques, l'hauré de llegir! Buscaré algun llibre seu. Alguna recomanació?

    ResponElimina
  15. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  16. Ostres tu! I deies que el meu era trist?
    Trist ha de ser una vida sense colors per molt que de dins, instintivament, sigui capaç de pintar-los. Clar que de grisos també ha d'haver una gamma gairebé infinita ...

    ResponElimina
  17. Molt bona la diferenciació del punt de vista dels altres i el d'un mateix. Potser anava baix d'autoestima, però el lampista ha començat a arreglar un problema més important que els de les canonades.

    ResponElimina
  18. he arribat una mica tard però et diré que ha estat un plaer llegir el teu relat, un plaer estètic i literari amb un deix tristoi pel pobre pintor que només mirava en gris i negre et felicito i estic plenament d'acord amb els blogaires que et diuen que és un dels millors relats que has escrit! jo també ho penso i no dubto, bravo!

    ResponElimina
  19. Sempre pot haver algú que ens faci veure els colors perduts.

    M'ha agradat moltíssim el teu relat! ☻

    ResponElimina
  20. Boníssim, veure com els altres t'ajuden amplificar la mirada.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.