diumenge, 27 d’abril de 2014

Les puntuacions castelleres

Sempre es diu que els castells són una exhibició, que no són per competir, però com ja he comentat altres cops, a tots ens agrada sortir de plaça havent fet millors castells que les altres colles participants en la diada. Què marca que uns castells siguin 'millors' que d'altres? Doncs per una part la dificultat que té cada construcció, però no es pot menystenir la taula de puntuacions que el Concurs de Castells de Tarragona atorga a cada estructura. Els dos factors estan relativament lligats, perquè la dificultat d'un castell no és un factor absolut, sinó que depèn de la colla, dels seus castellers clau, del gruix de gent, etc.

Generalment per valorar un castell es segueix la taula de puntuacions que marca el concurs, els humans som molt d'atorgar valors numèrics a les coses i no es pot negar que marca directrius. A més, oblidem que, com tota competició, té unes normes que no tenen per què aplicar fora d'allà, però que sovint s'apliquen també. Actualment hi ha diversos rànquings castellers, com aquest o aquest altre, que calculen la classificació de les colles a partir dels seus propis criteris, però per anar al Concurs t'has de classificar, i només val el seu sistema, és clar. Un altre dia ja parlaré del Concurs pròpiament dit, avui volia incidir en el fet que crear una classificació de colles fomenta la semblança dels castells amb els esports, i això genera una gran controvèrsia.

Jo que sóc de classificar-ho tot, precisament en el tema dels castells no m'acaba de fer el pes. No ho puc evitar i miro els rànquings, però si ho penso fredament no m'agrada que estigui tot tan tabulat i que el Concurs sigui una cita tan important. La majoria de colles volen assistir-hi, perquè a més hi ha premis segons la posició en que quedes, però no totes hi van. Per exemple, els Minyons de Terrassa, una de les cinc millors colles que hi ha, renuncia a anar-hi per convicció.

Com a norma general, en castells bàsics l'estructura del quatre (quatre castellers per pis), és més fàcil i menys puntuada que el tres. La torre (dos castellers per pis) i el cinc són més difícils i més puntuats. Parlem d'igualtat de pisos d'alçada, és clar. Per no avorrir, podeu consultar la taula de puntuacions que he enllaçat, i si teniu qualsevol dubte em podeu preguntar.

NOTA: El Concurs es fa cada dos anys (aquest toca) a la Plaça de Braus de Tarragona.

25 comentaris:

  1. És molt difícil suposo de fer un sistema que agradi a tothom, si ens fixem, en tots els esports tenim queixes de puntuació o interpretació de faltes. Suposo que part d'aquesta polèmica és la que alimenta totsa la premsa

    ResponElimina
  2. Ves per on XeXu, jo sóc de les contràries als concursos d' activitats de cultura popular, (amb premis pel mig) però amb tot el meu respecte pels que pensin diferent...En general no m'agrada fer classificacions ni posar etiquetes! Jo també penso que les classificacions, fan que els castells semblin una activitat esportiva...
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  3. Jo no entenc res del tema així que des de la meva ignorància només puc dir que no acabo de veure clar això de puntuar castells. Entenc que hi ha uns més difícils que altres i que, per tant, donen més prestigi a la colla, però arribar a donar punts...

    Ara bé, per una altra banda, també suposo que s'ha de fer una tria per a veure qui va al Concurs de Castells, suposant que no hi vagin totes les colles (perquè si hi van totes encara entenc menys la voluntat de donar punts....) En tot cas, si s'hagués de fer la tria aquesta, suposo que es pot trobar una altra forma de fer-ho.

    El problema és que segons com qualsevol decissió pot ser objectiva. Em ve al cap el cas de les Falles, on cada any s'otorguen molts premis i no hi ha rànkins ni puntuacions ni res, només diferents tipus de votacions (del públic, dels artistes fallers,...)

    ResponElimina
  4. No m'hi entenc un bri, a més em fan patir molt els castells, o sigui que procuro no mirar-me'ls gaire, teniu tota la meva admiració, això sí.
    Pel que fa a puntuacions, doncs no sé com s'hauria de fer, suposo que hi poden influir tantes coses...
    Bona setmana XeXu!!

    ResponElimina
  5. i el temps no puntua per res? No donen punts extres en funció de la velocitat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guanyarien (igualment) els Castellers de Vilafranca. Pugen els castells a una velocitat impressionant, és com si fossin a una altre dimensió. Gent pujant al mateix temps per totes bandes, uns immediatament darrera els altres... Espectacular ;-)

      De totes formes, això de comptar el temps podria anar en contra la seguretat...

      Elimina
  6. Una abraçada al món casteller.

    Fita
    (simpatitzant dels Borinots de Sants)

    ResponElimina
  7. Coincideixo que els Castells, com qualsevol activitat cultural, no necessiten ser puntuats ni fer rànquings entre colles però és evident que si hi ha un concurs i les colles s'hi avenen a participar-hi, no hi ha cap altra manera de fer-ho per saber qui el guanya i qui no.

    ResponElimina
  8. Aquí una seguidora dels Capgrossos de Mataró... oeeeeeeeeeee oeeeee... Tot i que (que diria el Molt Honorable President en versió Polònia) veure actuar els Castellers de Vilafranca és el millor que hi ha. Una passada.

    Els castells són fantàstics tant com a exhibició, activitat cultural, tradició... per sí mateixos... però fer-ne concursos tampoc ho trobo malament. El que no m'agradaria és que tot passés a ser concurs.

    De totes formes, afegir que, encara que no em semblen malament els concursos, trobo molt meritori el que fan els Minyons de Terrassa, que moltes vegades han estat la segona millor colla i haurien pogut tenir algun premi i, tot i així, no hi van perquè els seus "principis" no són els de competir. M'agrada la gent de principis :-)

    ResponElimina
  9. Quan anava a la universitat hi havia una colla d'estudiants. Potser no feien castells gaire alts però tenia el seu mèrit doncs no tenien canalla i podem dir que eren molt pesats.

    Soc dels que no m'agraden les puntuacions. M'agrada quan els d'una colla ajuden a l'altra perquè puguin fer el millor castell possible. I m'agrada qualsevol castell que signifiqui un desafiament per a la colla. Per a mi els punts no tenen importància, la bellesa de les construccions parlen per si soles.

    ResponElimina
  10. Una curiositat.
    Així el castell que cau es queda amb 0 punts?

    ResponElimina
  11. A mi també em fan patir molt, però alhora m'emocionen i sempre em tinc que aguantar la llagrimeta, sigui qui sigui la colla i tant si ho aconsegueixen com si no. La pell de gallina no me la treu ningú.
    Si és bo competir o no... no ho se, encara que hi ha unes grans colles que tenen els primers llocs assegurats a les colles més petites també els agrada ser-hi per demostrar el que van guanyant any rere any.

    ResponElimina
  12. Dons per aquí una seguidora del Sagals d’Osona. Veure carregar un castell es una de les coses més emotives. (Sense oblida mai els borinots de Sants)

    ResponElimina
  13. A mi tampoc m'agrada gaire aquesta competència entre colles... però suposo que també ajuda a superar-se i a millorar. Ara estan de moda arreu del país però aquí Girona mai no hi ha hagut gaire tradició castellera.

    ResponElimina
  14. En aquestes coses m'agraden més les exhibicions que els concursos. Imagino que hi ha de tot, colles que els motiven els premis i d'altres el fet de fer-les.
    Si cal fer una votació la deixaria en mans del públic i de les colles.

    És una opinió amb pocs coneixements del tema.
    Aferradetes!!

    ResponElimina
  15. Jo des de petita he estat en contacte amb el món casteller (d'espectadora eh!), però tots aquests detalls que ens expliques se m'escapaven. Ara, però, progressivament en vaig sabent una mica més.

    He de dir que sempre m'ha semblat espectacular el concurs de castells... I sempre m'ha fet il·lusió la idea de poder-ho viure allà, in situ. Potser el rerefons de la jornada no acaba de fer el pes, i de fet jo no sabria com posicionar-me... Però em recorda potser a les competicions que feia jo quan ens reuníem els diferents equips, era una jornada maca. Clar que això meu era un esport i és el que no es vol, comparar els castells amb un esport... I com diu en Carquinyol, fer una trobada castellera d'aquestes dimensions però alhora sense tenir en compte algun tipus de puntuació no és possible perquè totes les colles no hi caben pas a plaça, que n'hi ha moltíssimes a Catalunya. Molt complicat tot plegat.

    De tota manera... Les colles de debò tenen aquesta trobada com a gran cita anual? Suposo que dins de cada colla, la superació personal diada rere diada té molt de pes, també. Perquè sinó l'any que no hi ha castells... És un any perdut? Només d'entrenament? Això és així a les colles més grans?

    En fi, m'embolico... Cada dia una mica més savis. Gràcies mestre!

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies pels vostres comentaris en aquest post. M’agrada que expresseu la vostra opinió i també que em pregunteu coses, ja que és un tema del que puc parlar amb cert coneixement. Hi ha molta gent amb ganes de concurs. Jo hi aniré, però si no es fes, tampoc no passaria res...

    Sr. Gasull, està clar que mai plou a gust de tothom. A dia d’avui proliferen els mitjans informatius de castells, com que és un món en creixement, pels motius que sigui, ara hi ha moltes pàgines web, revistes i programes de ràdio i televisió. Veurem què passa quan hi hagi una davallada. La rivalitat entre colles és el que fomenta tanta atenció, això sí.

    M. Roser, en el món casteller estaries en minoria, però estaries amb mi. Suposo que s’entén que competim igualment, doncs per què no fer-ho de manera oficial i amb premi. Bé, a mi em sobra. De fet, que hi hagi una classificació és com jugar una lliga. No competeixes cada setmana contra algú, però es van sumant les puntuacions que fas i es va muntant el rànquing. Ara, com ja deia, jo sóc molt de classificacions i etiquetes, no et mentiré. Probablement en aquest tema és dels pocs en que no ho trobo bé.

    Carquinyol, interessant la teva aportació. El sol fet que existeixi un Concurs de Castells implica competició, i per tant, que cal fer una classificació per veure qui guanya. La manera més fàcil és generar una taula de puntuacions dels castells i atorgar valor numèric a les construccions, és el més objectiu si tenim en compte que la dificultat dels castells, és a dir, l’ordre de puntuació, es tria seguint uns criteris que no sempre es demostren certs i que s’han de modificar. Un dels criteris principals és si el castell es fa molt o poc habitualment. S’entén que els castells que fan moltes colles són més fàcils, i així es va establint l’exclusivitat. Ara bé, això dels rànquings és més nou, i que hi hagi el rànquing Estrella de classificació pel concurs és de les darreres edicions. Actualment el concurs es fa en dos dies a l’octubre i participen una trentena de colles. La jornada gran és diumenge on hi van les 12 primeres classificades del rànquing, sempre i quan acceptin participar, és clar. Abans la cosa anava diferent, quan el nivell no era tan alt. Es feia una sola jornada amb 18 colles i per anar-hi calia haver fet un 4d8 abans d’una data concreta. En això no es comptaven les quatre colles de Tarragona que hi anaven com a organitzadores i dues d’elles no tenien el nivell. A més, s’havia de convidar alguna colla per completar les 18, ja que no totes havien assolit el castell que es demanava. Personalment penso que si assumim que hi ha concurs i que hi ha puntuacions, el mètode triat està prou bé. Una altra cosa és que pensi que tot això sobra i que ens podríem dedicar a fer castells i prou. Però triar per altres criteris seria difícil, hi ha massa passió darrera i massa baralles com per triar els guanyadors de manera subjectiva.

    Lluna, viure’ls des de dins és molt diferent que veure’ls de fora. De fet, jo no sóc gens aficionat a veure castells, només a fer-los. Moltíssims castellers van a veure diades importants d’altres colles, però jo em conformo en mirar algun dels castells en diferit si s’ho val, i no em perdo les diades en les que participo. Entenc que impressiona i neguiteja, però si vols que et passi aquesta por, el millor que pots fer és apuntar-te a una colla!

    Pons, per velocitat no donen res, i per lentitud en principi tampoc t’ho treuen. No hi ha bonificacions, a la taula de puntuació hi ha el màxim nombre de punts que es pot aconseguir amb un castell, però sí que hi ha penalitzacions si l’execució del castell no és correcta del tot. Són molt tiquismiquis.

    Fita, tindràs feina si ens dones una abraçada a tots, som una bona pila! Comença pels Borinots, que són molts.

    ResponElimina
  17. McAbeu, just li he comentat a en Carquinyol el que tu dius, no estic d’acord amb la puntuació de castells, però tenint en compte que hi ha un Concurs i que la majoria de castellers i colles volen anar-hi, és el sistema que sembla més just per decidir els guanyadors. El Concurs existeix, així que dos i dos són quatre. La meva opinió ja l’he dit, però el post havia de servir per fer-ne una mica de difusió.

    Assumpta, no et queixaràs que he fet aquest post a petició teva! Fan dels Capgrossos? Per què? Entenc la teva admiració pels Verds, perquè són clarament els millors des de fa una pila d’anys i fan fàcils coses que no ho són en absolut. Però hauries d’animar els de la camisa avellana, no? Després de la desaparició dels Ganxets, et toca animar els Xiquets de Reus. Capgrossos ho fan molt bé, però a mi sempre m’han caigut una mica antipàtics, ho reconec. Bé, això fa uns anys, ara més aviat em generen indiferència.
    Jo no sóc partidari del Concurs, però entenc que hi sigui. El problema és que la resta dels dos anys que queda fora del Concurs oficialment va per lliure, però igualment hi ha rànquings, els castells es valoren segons les puntuacions del Concurs, i fins i tot tenim algunes de les normes interioritzades com a oficials, però en realitat són d’allà. I no hauria de ser així, però és al que ens aferrem, les úniques dades tangibles de les que disposem.
    Els Minyons sí que m’agraden, veus. Sempre els he trobat una gran colla, i força coherent. Els seus membres assisteixen al Concurs com a espectadors, és clar, però com a colla no participen per decisió pròpia. I està bé que siguin ells, perquè com dius tindrien opcions d’aconseguir una molt bona posició, i anys enrere podrien haver guanyat i tot. Demostren que no ho fan per por a perdre ni res semblant, senzillament no hi creuen.

    Jordi, t’explicaré una de les interioritats que va una mica en concordança amb el que comentes, però abans deixa’m dir-te que et faries creus de la quantitat de colles universitàries que hi ha actualment, més que d’universitats, de fet. Jo no en sóc gens partidari. Bé, el que deia. Deixant de banda les puntuacions, al concurs també hi ha col•laboració entre colles. Això pot semblar una contradicció, però pensa que les colles amb opcions ocupen els extrems de la plaça i estan envoltades per altres colles que aspiren a posicions no tan altes, de manera que, com que el posicionament a plaça es coneix abans, sempre hi ha pactes entre colles per ajudar-se. En alguns casos es fa de manera natural, perquè hi ha gent que li agrada ajudar a totes les pinyes que veu. Però en d’altres hi ha consignes, nosaltres ajudem a aquesta colla i després ells ens ajudaran a nosaltres. Per no destacar un altre fet, com que hi ha moltes colles petites que queden fora del Concurs, les que hi van contacten amb elles per si volen acompanyar-les, de manera que totes les colles porten un gruix de gent extra que prové d’altres colles amigues més petites. Només et deixo la informació, tu valoraràs si es tracta d’un tema de col•laboració o de competència.

    maria, si el castell no arriba a carregar-se, no val res, és clar. Un castell s’aconsegueix quan es fa l’aleta, i llavors es tracta de desmuntar-lo. Si no s’arriba a l’aleta, el castell no està aconseguit, i per tant no puntua. Si es descarrega del tot val més que si només es queda en carregat, cosa que trobo justa perquè la descarregada del castell és difícil, les forces comencen a minvar, i s’ha de premiar la seguretat de la colla que ha aconseguit bastir-lo i desmuntar-lo. Hi ha un altre concepte casteller que es diu ‘anar a carregar’, però me’l guardo que en un futur faré algun altre post de vocabulari casteller!

    ResponElimina
  18. Jomateixa, una de la cara negativa del concurs és que només posa en valor els castells més difícils, aquells que molt poques colles tenen a l’abast. Evidentment, són aquells que a tots els castellers ens agrada veure perquè no tenim l’oportunitat de gaudir-ne sovint, i hi ha algunes construccions espectaculars. Però fa un temps ja vaig fer un post sobre la dificultat relativa dels castells. La millor valoració d’un castell és l’alegria que genera a la colla que el fa. Algunes colles fan un 3d9f sense despentinar-se i pràcticament ni se n’alegren, aspiren a altres coses. En canvi, altres colles esclaten d’alegria quan fan un 3d7. En el Concurs aquests no tenen res a fer, no guanyaran res. Però la dificultat per ells és més gran que per aquells del 3d9f. Fora del concurs, aquest 3d7 és digne d’elogi i de rebre totes les felicitacions possibles.

    Bruixeta, teniu unes afinitats molt estranyes! Bé, no sé si tu vius per allà dalt, però si no ets de Vic és estrany ser seguidora dels Sagals, com l’Assumpta que és dels Capgrossos de Mataró i viu a Reus! Els Borinots suposo que t’agraden perquè estan emparentats amb la teva abella indepe. Actualment tenen molta claca a Barcelona i rodalies.

    Loreto, vull deixar clar que la competència hi és igualment, i si no es porta a l’extrem, sí que ajuda a millorar i a superar-se. Altres cops n’he parlat, a mi que altres colles facin coses grans no em serveix per competir amb elles, sinó per mirar de superar el que fem nosaltres. Volem fer-ho millor, i hem d’esforçar-nos. Però si hi ha puntuacions pel mig ja és una cosa massa estandarditzada i sense equívoc, és una competició en tota regla.

    Sa lluna, en cas de concurs, hi hauria massa baralles si s’hagués de decidir democràticament quins són els millors castells. S’ha de trobar criteris objectius, com a qualsevol altre concurs. Guanyar el Concurs dóna prestigi, guanyes un premi, però el que guanyes sobretot és respecte i autoritat. El nivell és altíssim, i hi ha colles que el mantenen fa molts anys, això té mèrit. És, en realitat, un gran espectacle, però no és del tot desinteressat. Què és desinteressat en el món que ens envolta?

    Laia, no cal dir que és un gran espectacle, això no es pot negar. S’hi veuen coses espectaculars, però també, pel fet de guanyar, veus colles que estiren més el braç que la màniga, i que fan intents suïcides a veure si sona la flauta i guanyen. Aquests intents se solen fer a les darreres rondes, a la desesperada i amb molta tralla ja al cos. Evidentment, és un dels moments que es demostra que sense un assaig previ, per més bona que sigui la colla, els castells no es fan sols. I també és ben cert que, si hi ha un concurs, no hi ha altra manera de gestionar-ho que les puntuacions. Altrament seria impossible fer un esdeveniment d’aquestes dimensions. Si fins i tot amb el reglament ben clar hi ha discussions i baralles!
    El Concurs no és l’actuació més important per cap colla, perquè cadascuna té les seves diades importants. Però el Concurs és un afegitó i un repte. Per començar, dir que probablement l’actuació més important de l’any és Sant Fèlix a Vilafranca. Allà van les quatre millors colles de l’any anterior i fan el màxim. Al Concurs s’han de mesurar forces i fer el necessari per guanyar, i potser això no és el màxim que pots fer, almenys pels de Vilafranca, que han guanyat les darreres 8 edicions. En canvi, a casa seva, s’hi deixen la pell. Però quan és ‘any de concurs’ les colles tenen un objectiu més, i s’ho plantegen diferent. És un lloc on van a guanyar prestigi i diners, i val la pena planificar-lo una mica.

    ResponElimina
  19. Pensava que ho deduiries ràpidament hehehe... Els Capgrossos tenen el casteller més guapo i simpàtic de tot el món mundial... El meu nebot!! ;-)) Oeeeee oeeeee

    Confesso (i que em perdonin si algú ho llegeix) que no sóc especial seguidora de la colla de la camisa avellana... m'alegra si ho fan bé, és clar, però no la "sento" com a meva (sóc una immigrant mal adaptada, quina vergonya!!... bé... no... que sí que m'agrada que ho facin bé... direm que sóc una immigrant "poc" adaptada) Jo vaig amb les colles de Barcelona :-P, amb els de Terrassa, per part de germana i, sense tenir un carinyo especial de "cor" sóc molt fan objectiva dels de Vilafranca ;-)

    ResponElimina
  20. Assumpta, ja no em recordava del teu nebot. Tampoc no sé si m'havies dit mai que estava a Capgrossos. Bé, així és més comprensible, però ja et dic que no els tinc una simpatia especial. Ja podria ser d'una altra colla, no? Bé, ningú t'obliga a ser de la colla del poble on vius, però el que m'ha fet gràcia precisament és l'expressió que fas servir, ser o anar amb una colla també és una expressió molt esportiva, oi? Sóc d'aquests, sóc dels altres. Però m'agrada que hi hagi afició fora dels mateixos castellers. Això és un país normal.
    Suposo que saps que hi ha molta gent que té mania a Vilafranca, oi? Pura enveja, perquè com tu dius, objectivament ningú pot negar que fa molts anys que són els millors, i ho demostren sempre. I veus, si hagués de dir amb qui vaig jo diria els Minyons, però reconec que Vilafranca no tenen comparació, és de rucs no reconèixer-ho. Tard o d'hora acabarà el seu regnat, no?

    ResponElimina
  21. Potser el que menys m'agrada de les taules de puntuació és el fet que la diferència de punts entre carregar un castell i descarregar-lo sigui (per mi) molt baixa, i això pot donar peu a que alguna colla en algun moment donat tiri un castell "a carregar", cosa que trobo impresentable.
    Els que fem castells sabem que carregar un castell és fer només la meitat de la feina. A la sortida de la canalla és el moment on hi ha més possibilitats que caigui el castell: hi ha tot el pes a dalt, hi ha el moviment del pas de l'anxaneta, el pes passa d'una banda del castell a l'altra, el tronc ja comença a estar cansat... i encara queda tota la descarregada. O sigui que per mi un castell carregat hauria de valer, com a molt, la meitat de descarregar-lo (potser faria una excepció amb els castells amb agulla).

    ResponElimina
  22. Ja em diràs que tal es aquesta app...
    https://play.google.com/store/apps/details?id=com.casolapps.icastellerslite.application

    ResponElimina
  23. El maleït blogger se m'ha menjat un comentari força llarg que t'havia fet Captaire. Em sap greu però no el tornaré a escriure. A banda de xerrameca venia a dir que estic molt d'acord amb el que dius de les puntuacions de carregar i descarregar, la dificultat de cada moment del castell i fins i tot en el tema dels castells amb agulla. I que em sembla que aquest any compartirem plaça diverses vegades.

    Pons, a tu et deia que no coneixia l'aplicació, però que així a primera vista sembla força cutre.

    ResponElimina
  24. De quina colla ets (si es pot dir)?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.