dissabte, 5 d’abril de 2014

Grues

T'odio, no saps com t'odio. Jo abans era un home normal: llegia els meus llibres, feia els meus comentaris... el que fa la gent normal, vaja. Però des que et vaig conèixer que ja no faig res de bo, només... grues d'origami! Quina malaltia, tu, és un no parar! Ja no puc mirar un tros de paper sense veure'l en forma de grua, com en els dibuixos animats un afamat veu tothom en forma de pollastre rostit. Ara sóc el primer a recollir els fulletons que donen a la sortida del metro, els pobres repartidors m'adoren. Sóc feliç si em deixen propaganda al parabrisa del cotxe. I tots aquells bitllets no premiats de l'Euromillones? Ara tota la publicitat de la bústia puja a casa. I si em fan un regal, el que em fa més il·lusió és l'embalatge! I tot això és culpa teva, eh!

I per si no fos prou, resulta que hi ha una antiga llegenda japonesa que diu que si fas 1000 grues una d'elles et concedirà un desig. Reptes a mi? Aquestes coses no se'm poden explicar! Doncs res, que ens posem a fer grues, no? Anem a mitges amb el desig, o que sigui compartit. Ei, però espera a que acabi el post!

Actualització: 06/04/2014 a les 22:10h
Per petició popular, un tast de grues:

 

33 comentaris:

  1. I on són les proves? Vols que ens creiem que saps fer grues però no veiem cap foto... :P
    Doncs res ja tens un repte més a sumar als que tens.
    Què hi hagi sort XeXu!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això, això... i la prova no val amb qualsevol paper (podria ser que haguessis agafat la foto d'algun lloc) ha de ser una grua feta amb un "Euromillon" (no premiat, clar) i, al costat, com a prova extra, la foto d'en Jordi-Hereu-posa-gots ;-))

      Elimina
  2. hehehe! No em crec que sigui un fet 100% real! Que t'agrada fer grues de paper, d'acord, però tant com perquè sigui una obsessió?? Nah!!! ;)

    Jo també vull veure la foto! (de totes les que has fet juntes!!!) :P

    ResponElimina
  3. Però què vols, fer una altra bombolla immobiliària?

    ResponElimina
  4. Sort que escrius en un blog i no en un d'aquells "midiario" com es feia abans!!!!!!!!!!!

    ;)

    ResponElimina
  5. El que és maco de conèixer gent...és aprendre les coses noves que et puguin aportar i tu a l'altra. No sé si m'explico gaire bé.:P
    Ostres no la coneixia aquesta història dels 1000. Una bona afició. Apa doncs, vinga a fer-ne més i més.^-^

    ResponElimina
  6. Miiiiiiiiiiiiiil????

    XeXu, em sembla increïble, però em pregunto com t'ho deus fer... un comentari i una grua, un comentari i una grua... ;)

    ResponElimina
  7. Al principi de llegir pensava que parlaves de "grues metàl · liques" de les que aixequen pesos. Després de veure com es fan aquestes grues de paper crec impossible arribar a fer-ne mil ... no puc demanar un desig.
    Quan era jove a l'escola fèiem figures de paper però no tan difícils com aquesta.

    Bona tarda Xexu :)

    ResponElimina
  8. Penso que millor fer un copiar i enganxar mil vegades una foto.....segur que el desig es complirà igual, o sigui gens. Però si ve de gust perquè no.

    ResponElimina
  9. Suposo que vols dir les ocelletes de paper, oi? La papiroflèxia és molt relaxant sempre que no sigui una obsessió, és clar...Quan arribis a mil, ja ens diràs si se t'ha acomplert el desig, aleshores ens hi podríem apuntat tots i omplir el cel amb aquestes grues...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  10. Quan he llegit això de "grues" pensava que la grua ja se t'havia endut el cotxe!!... Ara veig que, senzillament, has estat atrapat per una de les múltiples (i temibles) potes de la gran bèstia anomenada: MANUALITATS ;-)))

    ResponElimina
  11. Sempre m'ha flipat la papiroflèxia però no he tingut mai prou traça o paciència... m'apunto al carro dels que volen foto ;) De les mil, a poder ser!

    ResponElimina
  12. Hahaha.... Xexu ja t'imagino envoltat de paperassa!!! Pero 1.000 son moltes!!!
    Ves amb compte a veure si les grueso et treuran de casa.....
    Jo també vull foto!

    ResponElimina
  13. De grues de paper no n'he fet mai, però va haver una temporada que em va donar per fer ocelletes (més conegudes com "pajaritas") a totes hores. A tu et sembla que aquestes també compten o que, al contrari, els meus desitjos no s'acompliran mai?

    ResponElimina
  14. Ja, ja,ja...Només de llegir-te ja m'he posat nerviosa!

    ResponElimina
  15. No cal que et digui que és un dels millors posts que has escrit mai, oi XeXu?? Boníssim! T'està abduint la màgia de l'origami tal i com a mi em va passar en el seu dia!

    Com a Mestre Jedi de l'art de l'origami t'he de dir, petit padawan, que aquesta simptomatologia és normal. Primer es comença agafant els papers de propaganda que et donen al metro i aprofitant el trajecte per fer petites grues. Més endavant veuràs que ets capaç de fer-les sense mirar, i en alçar el cap veuràs que et miren i pensen que ets un friki. No passa res, ignora'ls, no saben això de la llegenda, són uns ignorants. Després aniràs perfeccionant la traça amb els dits i t'aventuraràs a fer també altres figuretes més complexes, ja que les grulles les podràs fer mentre camines fins i tot. Seràs l'home més feliç del món quan t'omplin la bústia de propaganda electoral, i si ets de cor senzill i noble, fins i tot els nens t'estimaran quan els vegis absorts en la teva tasca papiroflèctica al metro i els hi regalis un ocellet que vola.

    Oh, que bé, un nou membre a la secta! Si et tremola l'ull o les mans quan no tens papers a prop no t'espantis, no passa res. Únicament allunya't del moneder... L'única norma que has de recordar: els bitllets no es toquen!

    ResponElimina
  16. Carai, precisament avui he fet dos ocellets de paper, feia anys que no en feia cap! Les grues semblen més complicades, potser podries posar-nos instruccions

    ResponElimina
  17. Ostres, no sabia que hi havia un nom en català per "tsuru". I tot just acabo d'assabentar-me a la Wikipedia que en portuguès es diu "grou"... ;)

    ResponElimina
  18. Igual que l'Assumpta, pel títol del post pensava que parlaries sobre la grua que se t'emporta el cotxe quan el deixes mal aparcat. Però ja veig que son manualitats. T'he comentat mai que soc poc de fer manualitats? Bé, quan era petit recordo que feia avions de paper. Per fer-ho més realista a vegades els encenia per una punta i així quan s'estrallaven era tot més realista. Has provat de cremar les grues? Què en fas de les grues un cop fetes? les guardes totes? Tens una capsa de grues? Els hi poses nom? Els hi poses número? Grua típica 1871? Quantes grues portes fetes ja?

    ResponElimina
  19. Veig que hi tens molta pràctica i on les guardes, en deus tenir la casa plena!
    UF!! mil són moltes, però si el desig s'ho val...
    buscaré el tutorial al google :)

    ResponElimina
  20. Ohhh!!! M'encanten!! Quan vam estar a Japó, en alguns temples hi havia nens d'excursió i, suposo que per la classe d'anglès, els feien preguntar coses als turistes occidentals. Quan ja t'havien interrogat et regalaven una grua :)

    ResponElimina
  21. Havia vist aquest aquests ocells de paper i no sabia que se'n deien grues. I encara menys això dels desitjos. Que tinguis sort.... i paciència!

    Fita

    ResponElimina
  22. haha, que xules i quin riure!! M'agradaria saber fer-ne, veig que et canvien la vida... jo que sempre fujo de la gent que em vol donar publicitat... A aquest pas no et costarà gens arribar a les mil :)

    ResponElimina
  23. Jo no vaig passar de l'ocellet, l'avió o el vaixell, però és cert que quan tinc un paper en les mans acaba doblat d'alguna manera inexplicable, perquè no sé ni com ni quan ho he fet.

    Doncs res, noi, quan t'hagi complert el desig ens avises i ens hi posem tots!! ;)
    Aferradetes!

    ResponElimina
  24. Per petició popular, vaig haver d’actualitzar el post i mostrar-vos algunes de les grues que esperen ser enfilades i penjades amb les altres, el seu número creix dia a dia, a ritme baix, però constant. Si arribem a les 1000 ja us les ensenyaré també, són una bona pila! Però és molt distret fer-les, i el cos m’ho demana i tot. Em ve de gust plegar paper. Va, en vaig a fer una altra! Moltíssimes gràcies pels comentaris, sou molt incisius quan voleu!

    Lluna, espero que ara t’ho creguis, amb l’actualització del post, encara que amb això no demostro que les he fet jo (en part), hauràs de creure en la meva paraula. Les grues de bitllets d’euromillones no premiats ja estan penjades i té raó l’Assumpta que per acreditar les meves fotos cal que hi hagi el posa-gots de l’Hereu, però és que les acumulo en una altra habitació perquè el gat no me les desmunti, no he pensat en posar-hi la prova. El repte està servir, en aquest cas és només anar fent, a veure si no me’n canso abans.

    Alba, com pots pensar, és una mica exagerat, per riure una mica, però tampoc no et pensis! Ara em miro tots els paperets de diferent manera, em pots creure... i vicia molt, eh? En faig unes quantes cada dia, i em ve de gust, ves per on. A la foto que he penjat no estan totes, però tot arribarà!

    Jpmerch, si em pogués enriquir com en Florentino, potser ho faria! Però amb grues de paper...

    Mireia, de proves ja us en mostro alguna, però el tutorial l’haureu de buscar. En volia enllaçar algun, però hi ha diferents models de grua i no n’he trobat cap que coincideixi amb la que m’han ensenyat a fer a mi, així que no he volgut posar una cosa que no era.

    Jo rai!, no entenc per què és una sort, però la veritat és que jo faig servir força el blog com si fos un diari personal. Aquí em dirigeixo a la persona que m’ha ensenyat a fer les grues, maleïda!

    maria, quan coneixes algú cadascú té el seu món i les seves aficions, i és normal que a la llarga s’acabin barrejant una mica, per poc que sigui. A mi ara m’ha agafat fort amb les grues, no sé si aprendré a fer altres figures de paper, ella és tota una artista. Com que de moment tinc feina a fer 1000 grues, ja em plantejaré després si aprenc alguna cosa més o no.

    Carme, doncs no vas tan desencaminada! Hi has d’afegir les respostes als comentaris que deixeu, i llegir alguna pàgina del llibre. Ja vaig dir un cop que vaig saltant d’una cosa a l’altra, i ara hi he afegit les grues. M’ha fet gràcia com ho has dit, hehehe.

    Pere, no et pensis pas que és difícil, és la figura més clàssica de l’origami i és molt senzillet. Quan agafes pràctica trigues uns cinc minutets a fer-la, no massa més. Creu-me, he provat de fer altres figures difícils seguint un tutorial d’aquests que trobes per internet, i t’hi deies la vida allà. Les grues són fàcils de fer, i molt vicioses! Si no demanes desig se’t complirà tant com a mi fent les mil grues, és a dir: gens. Però almenys estaré distret una bona estona. Et diria que t’animessis a provar-ho, però tampoc no vull que acabis com jo...

    Sr. Gasull, només crec en coses tangibles o demostrables, així que no tinc massa esperances posades en el desig que demanaré, però potser algun dia podré explicar als meu néts que un cop vaig fer mil grues, no?

    M. Roser, sí sí, em refereixo a les figures aquestes de paper que he posat a l’enllaç o a la foto que he penjat posteriorment. Si descobreixo una manera de complir desitjos no pateixis que us ho faré saber. Trigarem una temporada, però jo crec que al final ho aconseguirem. Entre dos només toquem a 500 per cap, oi?

    ResponElimina
  25. Assumpta, tu que ets una fidel seguidora coneixes perfectament la meva afició a que les grues em remolquin el cotxe quan aquest em deixa tirat per alguna muntanya de Déu. Però no, aquest cop ja has vist que era una cosa molt diferent. De moment no passaré d’aquí, però mai se sap. Fer grues és molt distret, et recomano que provis de fer-ne alguna. Mira, jo n’acabo de fer una de molt mona amb un logo d’Esquerra Republicana, amb aquesta imatge de votar és democràcia. També n’he fet amb la cara d’en Junqueras! Són grues molt patriòtiques.

    Neo, les mil encara no estan, però de moment us ensenyo un petit tast. Quan les tingui ja us les ensenyaré, ja que les reclameu! Jo crec que no tinc massa traça, però com que n’he fet ja força, em queden prou bé. No cal massa destresa, aquesta és una figura fàcil, però no passo d’aquí!

    Anna, ja teniu foto. De moment tinc espai per les grues, però no creguis que no m¡he preguntat què en farem quan hàgim arribat a les mil. Fa gràcia fer-ho, però després què. Al contenidor blau, no? Grua on vas?

    Bruixeta, per demanda popular, ja les teniu.

    McAbeu, t’has de cedir a les normes, no s’hi val a fer els ocells aquests, han de ser grues! Encara que la veritat, les grues que faig jo s’assemblen més a pterodàctils que a ocells, però bé. A mi tampoc se’m complirà el desig, però estaré distret. I si et vas enganxar a fer aquestes ocelletes, et recomano que no intentis fer grues... ja no sortiràs de casa.

    Kweilan, però si relaxa un munt! Bé, fer grues sí, però potser jo us he estressat.

    Laia, com a post, en recordo de millors, la veritat. Però és clar, quan ens toquen un tema que ens és propi sempre ens interessa més, i tu ets una mestra de l’origami! Però jo no aspiro a fer les figures que fas tu, amb les grues em conformo. És clar que, tal i com ho pintes... a saber com acabaré. M’ha agradat el teu comentari, com descrius el procés, fa molta gràcia. Em recorda a fa molt temps, descrivint les diferents fases blogaires, des d’obrir el blog, als primers comentaris de desconeguts, el tenir dubtes de si dir el nom, veure blogaires per tota arreu... Doncs amb les grues igual. De moment vaig per bon camí, no? Progresso adequadament. Ara que, he de dir que la meva estona de lectura al metro és sagrada, crec que aquesta no la canvio per les grues (encara). M’agrada fer-ho, aïllar-me de la resta del passatge d’aquesta manera. Tot i que he de reconèixer que l’escena que descrius em sembla genial i algun dia ho he de fer. Per un nen o una nena petita ha de ser pràcticament màgia. Primer la curiositat que li despertes. Després veure l’ocellet. I quan li fas moure les ales, em puc imaginar la cara de la canalla com s’il•lumina.
    Això de no fer grues amb els bitllets està en algun manual? És una prohibició expressa dels grans mestres de l’origami? Perquè tinc ganes de fer una grua amb un bitllet! Ei, però si he de contradir alguna norma no, eh!

    Loreto, la grua és una figura força fàcil, però que queda molt bé (si t’hi fixes, com tot el que faig jo, res és complicat, però et dóna prestigi, hehehe). Us volia posar algun vídeo, que a la xarxa n’hi ha la tira, però no trobo exactament la mateixa grua que a mi m’han ensenyat a fer. Hi ha diferents maneres de plegar-la, i també formes finals alternatives, i només trobo la que no m’agrada. Al final m’hauré de gravar per poder-vos-ho ensenyar!

    Yuji, penso que potser es podria assignar un nom concret a la figura d’origami, no sé si en japonès el té, però com que simula ser un ocell concret, té el nom d’aquest ocell, i aquest deu existir en moltes llengües, no? M’han dit que en anglès es diu ‘crane’.

    ResponElimina
  26. Pons, jo no deixo el cotxe mal aparcat, diguem que és el cotxe el que em deixa mal aparcat a mi, per exemple en mig d’una muntanya, i m’ha de venir a buscar la grua. També tinc experiència amb aquesta mena de grues, però les de paper molt millor, on vas a parar. Tampoc podria dir que sigui massa bo amb les manualitats, però és un sol disseny, quan ja n’has fet unes quantes, de seguida et surt. Aquestes grues mouen les ales quan els estires la cua, però no les pots llençar perquè volin com els avions, així que no els faré la putada d’encendre’ls les ales. Segur que eres el típic nen que et dedicaves a destruir formiguers de diferents maneres, oi? Les grues que anem fent les anem guardant, però tampoc les numerem. El vici em porta a fer-ne també fora de casa si em cau un paper a les mans, però aquestes molts cops es perden pel camí. Efectivament, tenim una capsa de sabates per guardar-les, però les anem enfilant de 20 en 20 en un cordill i les pengem per tenir-les totes juntes. A hores d’ara crec que n’hi ha poc menys d’un centenar de grues, però no et creguis que fa massa temps que ens dediquem a acumular-les, el ritme és bo!

    Jomateixa, segur que trobarem un desig de prou magnitud com per justificar les 1000 grues que s’han de fer. Les anirem enfilant de 20 en 20 i penjant-les a la paret perquè facin goig totes juntes. Ja comencen a ser unes quantes, i en queden moltes per penjar, però sobretot per fer! Mica en mica.

    Anna Cyanide, caram, quina canalla més agraïda que tenen allà a Japó! Em sembla un detall molt simpàtic, la veritat, si has tingut la bona voluntat de respondre les seves preguntes, segur que aquest regal inesperat et dibuixa un somriure que et dura tot el dia.

    Xavier Pujol, grua és el nom en català d’aquest ocell, però diria que és molt més conegut com a ‘grulla’. No és correcte, però a mi mateix se m’escapa, m’he acostumat a dir-ho així, però per escrit és més fàcil pensar-ho una mica i posar el nom correcte. A veure si hi ha sort, amb el desig no crec, però amb el repte suposo.

    Sílvia, m’alegra haver-te fet riure, era una mica l’objectiu de mostrar tanta obsessió. No n’hi ha per tant, però tampoc et creguis que dista tant de la realitat, veurem quan dura aquesta fal•lera. Fer-ne és molt senzill, per internet trobaràs multitud de tutorials per aprendre’n i veuràs que té molt poca complicació, quan agafes pràctica és molt fàcil. No n’he enllaçat cap perquè no n’he trobat un que mostri la varietat de grues que m’han ensenyat a fer a mi, i no vull mostrar-vos una cosa que no és. Són semblants, però no igual, però també valen per aconseguir el desig!

    Sa lluna, ves amb compte que no t’agafi el rampell amb un bitllet de 500€ a les mans, si en trobes un, millor que no el pleguis de cap manera estranya, amb un sol plec i que hi càpiga a la cartera n’hi ha prou. La veritat és que a hores d’ara els meus dits van gairebé sols i domino força l’art de fer grues, però si em fas fer un ocellet, un vaixell o qualsevol d’aquestes figures més senzilles, no sabria ni per on començar. No et pensis que les grues són pas gaire difícils, eh? En un moment s’aprèn a fer-les. Si el desig es compleix, ja us posaré a tots a fer grues!

    ResponElimina
  27. Havia llegit això de demanar un desig fent-ne 1000. A ca la Laia? potser, a ella la papiroflexia li agrada molt. I crec que quan el tsunami al Japó tb ho van dir.
    Xò sóc incapaç de fer-ne una!

    El millor, tenir desitjos plegats.

    ResponElimina
  28. Com saps lo meu amb les formigues? Recordo amb especial estima la barca-fulla en el cubell d'aigua de la mort, i el cercle de detergent de la mort. Tenia altres "proves", però totes acaben amb l'apel·latiu "de la mort"

    ResponElimina
  29. Et vaig dir allò de l'agenda de paper perquè, de cop, et vaig imaginar arrencant fulls com un esperitat per a fer-ne grues i deixant als teus lectors sense "teca"!

    ResponElimina
  30. rits, és molt probable que ho hagis vist a ca la Laia, ella és una crack de l'origami, com ells mateixa em diu en aquest post, jo només sóc un petit padawan. Segueixo amb la producció de grues, a veure si podem arribar a l'objectiu i assolir aquest desig, tant si es compleix com si no. Ja demanarem alguna cosa que es pugui assolir també sense participació divina, per si de cas.

    Pons, per què no em sorprèn saber això? Segur que has experimentat també amb altres espècies animals, potser ens ho voldries explicar... o no...

    Jo rai!, ostres, ara que ho has explicat ho veig tan clar! Que passerell, no ho vaig entendre gens, tampoc no era tan difícil, no? Deu ser que ja no toco ni quarts ni hores... bé, d'un diari no sé si hauria arrencat les pàgines, però molta paperassa que viva tranquil·lament a casa meva ha patit les conseqüències de la meva nova fal·lera...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.