diumenge, 13 d’abril de 2014

El mite de Prometeu

Una de les cançons noves dels Amics de les Arts es diu 'El mite de Prometeu'. És d'aquelles que quan la sents per primer cop penses que no pot funcionar de cap manera, que s'han begut l'enteniment, però sé que m'acabarà agradant, i després de sentir-la unes quantes vegades em va entrant cada cop millor. Em cal analitzar-la una mica més per saber què hi pinta Prometeu allà, però aquest tità de la mitologia grega em porta records, vaig fer un treball sobre el seu mite a l'institut, i és de les feines que més recordo perquè va ser força reeixit, em va marcar com anys més tard ho faria el bacteri Clostridium botulinum, del qual també vaig fer un monogràfic ja a la carrera. 

Prometeu era fill de Jàpet i Clímene, i segons algunes versions va fer els homes amb les seves pròpies mans a partir del fang. El problema és que s'estimava massa la seva creació i va entabanar el totpoderós Zeus per afavorir aquells éssers tan insignificants. El déu del llampec, enfadat (com gairebé sempre), va prendre el foc als humans a mode de càstig, però Prometeu va robar-lo altre cop i els el va tornar. Aquí sí que Zeus s'ho va prendre malament i va decretar un doble càstig, per una banda va encadenar Prometeu a una columna i cada dia una àliga se li menjava el fetge, per la nit li tornava a créixer, i el dia següent Sant Tornem-hi. I per altra banda, als homes els va enviar una dona massa curiosa: la Pandora. En realitat, Zeus va enviar Pandora i una caixa (i instruccions de no obrir-la) al germà de Prometeu, que es deia Epimeteu. Aquest no era massa espavilat, i tot i les advertències del seu germà, va acceptar el regal. La Pandora, com no podia ser d'altra manera, va acabar obrint la caixa i de dintre van sortir tots els mals que l'home encara no coneixia. Dins la caixa només hi va quedar l'esperança, per això és sempre la darrera cosa que es perd.

I fins aquí, el conte d'avui. M'encantava la mitologia grega, m'ho passava de conya. Com també m'encantaven els dinosaures, i curiosament, el nou disc dels Amics es diu 'Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure'. Tot en ordre.

*****
Me'n vaig uns dies de setmana santa. Feu bondat i no publiqueu gaire, que després en tornar tinc massa feina a contestar. Fins la tornada!

25 comentaris:

  1. A mi també m'agrada molt la mitologia grega... Quan anava a l'escola, tenia un mestre, el Senyor Fermí, que ens donava "premis", a la cantontada de la pissarra hi havia dibuixada una guardiola i cada exercici que tota la classe feia bé, o quan ens haviem portat especialment bé, o quan a ell li semblava ens regalava una "pesseta" i així fins que en sumàvem cinc. Quan teniem un DURO ens contava una història de la mitologia grega... i així és com vaig conèixer a l'Ulises, al Polifem, a Eurídice, a Prometeu....
    Li dec tant al Senyor Fermí!!!! :))

    Bona setmana santa XeXu!!! T'esperarem a la tornada!

    ResponElimina
  2. A mi no m'ho van explicar mai com tu, em sembla fins i tot més divertida!! ;)

    Que tinguis unes bones vacances i bones panades!!
    Aferradetes ☻

    ResponElimina
  3. Realment ha de ser curiosa la cançó amb aquesta temàtica, fa venir ganes d'escoltar.la. I el mite no el recordava gaire..., com sempre la mitologia grega es sorprenent!.

    Bones mini vacances!

    ResponElimina
  4. Oh! Ja el tens? Que bons que són.Sempre ho fan això amb les seves cançons et fan pensar en moments viscuts. Ja em va passar amb la filosofia del disc anterior i ja veig que ara toca la mitologia. Tenen aquest poder...no sé com s'ho fan.
    Apa nano! Bones vacances^-^.

    ResponElimina
  5. Ara em faràs escoltar la cançó per veure si tot el que m'expliques encaixa bé...... Ho faré mentre estiguis de vacances.
    Ah per cert........que siguin bones.

    ResponElimina
  6. No l'he sentit encara aquesta cançó, quan ho faci pensaré en tu i així tindré ben fresc el mite, ho expliques molt bé. Bona setmana santa i bona pasqua florida :))

    ResponElimina
  7. Totes aquestes històries de la mitologia grega són ben bèsties, eh? No podia haver fet que se li mengés el fetge una sola vegada?
    Imagina que tu vens i ens trenques les cames... per la nit se'ns enganxen i, al dia següent, ens les tornes a trencar... Això és un acarnissament molt lleig. No està bé, eh? :-P

    Ara, per portar la contrària, m'han entrat unes ganes boges de publicar :-DDD

    ResponElimina
  8. Jo crec que aquesta cançó l'has d'escoltar diverses vegades per assimilar-la i inclús informar-te una mica sobre el mite si no el coneixes. Jo la trobo una cançó brillant. La veritat és que sóc un gran fan de Els Amics de les Arts :)
    Edgar

    ResponElimina
  9. Mira per on! A mi també m'agrada molt la mitologia i em sabia un munt de Deus i semi-deus i tots els embolics que tenien amb nimfes o nereides.
    Que passis uns bons dies de descans o del que et vingui de gust fer.

    ResponElimina
  10. Molt ben explicat, m'ha agradat aquest "conte". ;-)
    Passa-t'ho bé i fins la tornada. I no pateixis que al Xarel-10 publico avui, demà i després res més fins la setmana que ve... el què s'ha de fer pels amics!

    ResponElimina
  11. L'he sentida, sí. Pensaré en tu quan torni a sentir-la.
    Que tinguis molt bona setmana santa.
    Els millors destijos per a tu.

    ResponElimina
  12. La mitologia es una de les meves passions

    ResponElimina
  13. Aquells deus, semi-deus i demés que eren més bèsties i a vegades més rucs que els humans...

    Bona setmana de vacances.

    ResponElimina
  14. He intentat buscar la cançó al YouTube i no l'he trobada, ho intentaré més endavant...
    Gràcies per explicar-nos aquest "conte" de la mitologia...La historia de la caixa de Pandora si que la sabia. A mi d'aquest tema hi ha coses que m'agraden i d'altres no, perquè algunes són tan enrevessades que em perdo, però reconec que són històries molt curioses...
    Que tinguis bones vacancetes, jo marxaré tres dies també.

    ResponElimina
  15. La mitologia grega és un tema que tinc pendent. De petita teniem una mestra que ens feia dictats explicant-nos els diferents mites, però no se'm va quedar gran cosa de tot allò, només una mica de cuc per a llegir-m'ho de gran, però encara no ho he fet, i ja en sóc bastant de gran ara. En fi, sempre puc esperar a la jubilació.
    De moment intentaré passar uns dies de vacances tranquil·lets, com espero siguin els teus.

    ResponElimina
  16. A mi també m'agrada la mitologia, de fet he fet diverses col·leccions de l'Il·lustrum. Els dinosaures no tant però en Monterroso sí. Gaudeix de les vacances, XeXu

    ResponElimina
  17. Després de llegir el relat mitològic m'adono que també ets un "amic de l'art"

    Fita

    ResponElimina
  18. A mi em segueix agradant i molt la mitologia grega, Prometeu un bon càstig i molt cruel per part dels deus ....passa-t'ho molt bé aquest dies! fins la tornada!

    ResponElimina
  19. Els Deus de la mitologia grega eren uns malparits, de fet, s'hi t'ho pares a pensar, la majoria de Deus, siguin d'on siguin, han sigut més malparits que no pas bondadosos. Bé, el Monstre Espagueti Volador no, aquest es un tros de pa, o més ben dit, un tros de pa-sta xD
    Però el meu mite grec preferit es el de Sísif. I millor encara la versió actualitzada de la ma de Terry Pratchett:

    He oído hablar de ese –dijo Eric–. Un tipo que desafió a los dioses o algo parecido. Tiene que estar todo el tiempo empujando esa roca colina arriba aunque la roca no para de caerse rodando…
    El demonio levantó la vista.
    –Pero primero –trino– tiene que escuchar las Regulaciones de insalubridad e inseguridad sobre el levantamiento y transporte de objectos pesados.

    De hecho, el volumen 93 de las apostillas. Las regulaciones en sí ocupaban 1.440 volumenes más. Y eso solamente era la primera parte.
    [...]
    Yo le ayudaba, dijo el demonio, con la voz cargada de indignación malhumorada. Te echaba un poco una mano a veces no? Le contaba chismes y todo eso. Le animaba un poco cuando la roca rodaba colina abajo. Decia coss como “coño, ahí cae otra vez la puta” y él contestaba “la madre que la parió”. Nos lo pasabamos bien, ¿verdad?

    ResponElimina
  20. A l'escola fèiem una assignatura que era llatí per una banda i mitologia grega per l'altra. El llatí mai no em va fer el pes. En canvi, vaig gaudir molt escoltant com el professor ens explicava mites. Un d'ells va ser el mite de Prometeu; encantat de recordar-lo amb el teu post.
    Salutacions!

    ResponElimina
  21. Gràcies Xexu, escoltarem el mite de la veu dels amics de les arts...

    no sé se l'heu vist, però pels que us agrada la mitologia, està força bé l'exposició Mediterrani al CaixaForum

    http://www.agendacentrosobrasociallacaixa.es/ca/caixaforum-barcelona/exposicions-temporals-caixaforum-barcelona/mediterrani

    ResponElimina
  22. Avui em permeteu que faci una resposta general, mirant de contestar una mica tot el que heu dit, però prefereixo invertir el temps en comentar la munió de posts que heu fet i que m'he trobat en tornar, ja he avançat una mica la feina i ara em dedico una mica al Bona Nit. L'escapada m'ha servit per escoltar molt millor el nou disc dels Amics de les Arts i cada vegada m'agrada més, té mil i un matisos i s'ha d'escoltar bé. La cançó 'El mite de Prometeu' no va de mitologia, s'esmenta el mite i fa pensar una mica, però el tema està molt bé i la cançó és de les més bones, pel meu gust. Costa, no és una música que entri a la primera, però s'ha d'escoltar molts cops, i sobretot entendre-la bé per arribar a valorar-la.

    Pel que fa al mite, sí que és una mica bèstia, com tots els mites grecs. No s'hi posaven per poc, les sèries de la tele actual no inventen res! Veig que a molts us agrada la mitologia, durant un temps en vaig saber força, també m'agradava molt. Estudiar-la era com aprendre contes, no costava gens. Ara la tinc molt oblidada, però Prometeu sempre tindrà un llogaret al meu cor.

    No entraré en temes religiosos, per mi la mitologia grega és un compendi d'històries, com suposo que per alguns ho serà la Biblia, però no li trobo sentit religiós. Els déus grecs eren molt bèsties i molt, molt humans, pels sentiments que desprenien.

    Moltes gràcies a tots pels comentaris i per cuidar-me la casa en la meva absència. Aviat reprendré l'activitat, encara que no quedarà ningú per aquí, torno quan la gent normal s'agafa vacances!

    ResponElimina
  23. Els Amics de les Arts sempre fan cançons d'aquesta mena Sembla que no van amb tu, que no t'agradaran però deprès els hi vas trobant la gràcia de mica en mica. Tot just el tinc des de l'altra dia i encara no l'he escoltat amb calma i per tant no en puc dir res.
    Pel que fa a la mitologia és molt entretinguda, hi ha historietes, personatges , de tot i molt per donar i per vendre.

    ResponElimina
  24. A mi la cançó també m'agrada, i tot i que la vaig trobar bèstia i depriment en sentir-la, el "oi que fa mal?" de seguida se'm va enganxar al cap com una paparra. I poc a poc va entrant, tens raó. I com tantes i tantes altres coses, tots hi podem trobar un punt en què aplicar-ho a la nostra vida (de fet "Apunto Shakespeare" va precisament d'això). I jo me l'aplico aquesta, ho reconec; me la faig molt meva, amb tota la cruesa que desprèn. Potser això no diu res gaire bo de mi, però sóc una bona persona, ho prometo!

    De mitologia no puc dir gaire cosa, perquè al meu institut el professor que feia aquest crèdit variable era molt i molt dolent, i no ho vaig voler fer mai. M'agraden les historietes que vaig aprenent, això sí, però sóc molt negada en aquest camp. Així doncs, gràcies per l'apunt cultural de Setmana Santa! Jo t'he fet cas i no he publicat gens! Que quedi clar que ho faig per tu eh!

    Apa, Bona nit XeXu ;)

    ResponElimina
  25. Desconeixia per complert el mite. De fet, é que la mitologia grega en sé ben poc!

    Ja veus, has marxat i tornat i tot continua. Sembla que encara hi ha esperança, fins i tot per als blogs, que sembla que tornen a renéixer.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.