dissabte, 1 de març de 2014

Vespres

Jo no sóc creient, però dono gràcies al cel per haver-me enviat una dona aficionada a la pastisseria i a l'elaboració de postres i dolços, que a més amenaça amb fer molts experiments a la meva cuina. Perquè tots sabem que la millor part d'unes postres és fer-les, escurar tots els estris utilitzats, pessigar una mica de xocolata aquí, una mica de crema per allà... s'auguren temps dolços a casa... germans, orem.

23 comentaris:

  1. Ja ho diuen, el millor de la festa és la vespra.

    ResponElimina
  2. I els dos ben arromangats ... que no s'embruti la roba!!
    Bon profit!! ;)

    ResponElimina
  3. Molta muntanya hauràs de fer per cremar tot això... ;)

    ResponElimina
  4. Hehehe... ara sabràs el plaer que dóna.^-^

    ResponElimina
  5. No es diu "germans, orem", home... és "germans, preguem" :-DDD

    Jo no voldria ser "pájaro del mal agüero" però recorda tot el pes que havies perdut (t'ho diu una que s'acaba de fotre una crema de xocolata hacendado -que, per ser marca blanca, està moooooolt bé- ;-))

    ResponElimina
  6. Preguem, preguen, que duri la dèria pastelera i per molts anys la pugueu cremar ( d'una manera o altra) ;)

    ResponElimina
  7. res més dolç que llepar-se els dits....encara que no siguin els d'un mateix. La vida en dolç és molt més plaent

    ResponElimina
  8. Els temps dolços són els millors temps... felicitats per la part que et toca.

    PD: I si la part que et toca és escurar els estris utilitzats,... més felicitats!

    ResponElimina
  9. dolçor a la vida, dolçor als fogons quina sort!

    ResponElimina
  10. Gratias tibi Domine!
    Afortunat, doble plaer...

    ResponElimina

  11. Res millor que una pregaria per la pastissera,que no perdi mai les ganes de fer pastissos.

    ResponElimina
  12. Qué bé! Això és genial i una bona forma d'alegrar-se el dia és menjar dolcet... Ja es diu que com més sucre més dolç!

    ResponElimina
  13. hahaha!!! Vigila amb la dieta doncs XeXu! que els quilos igual que baixen.... pugen!!!! :P

    ResponElimina
  14. A mi m'encanta anar escurant el que va sobrant quan es fan pastissos... Jo en vaig aprendre de la meva mare, a fer-ne, i encara recordo com el meu germà i jo esperàvem amb delit que aboqués la massa al motlle per posar-ho al forn... Perquè volíem el motlle! I hi havia bufetades per les restes de massa crua, no et pensis!

    Això de pregar, però... Ho deixo per a la resta de germans blocaires, no fa gaire per mi! ;) Però, per suposat, llarga vida als dolços! I a la vida dolça també!

    ResponElimina
  15. XeXu, un bé de Déu ( mai millor dit) de dolços, be valen una pregària...Ai , els bunyols de Quaresma, la crema de Sant Josep, la mona...Després, apa, a fer muntanya per cremar els quilets sobrers!
    Bon profit.

    ResponElimina
  16. Ara mateix m´hi poso!, orem, oitant!, el xocolata i els dolços casolans, són un vici permés per les altes esferes celestials, segur!.

    ResponElimina
  17. Millor que t'hagi tocat a tu que no pas a un diabètic...

    ResponElimina
  18. L'amor si va acompanyat de pastissos és encara més dolç! Gaudeix d'aquest regal caigut del cel ;)

    ResponElimina
  19. Avui em perdonareu que no us contesti a tots per separat, els comentaris són molt semblants i em repetiria massa. Em sembla que tots som molt aficionats als dolços, i si et poses a fer-los, això d'escurar els estris és un vici. I també som molt aficionats a la dolçor d'una altra mena, aquesta encara és més viciosa. Una bona combinació per un dissabte a la tarda. Respecte al que dieu alguns, no veieu com m'està costant mantenir el pes que vaig aconseguir, de fet he recuperat part del terreny guanyat, però miro de fer bondat i no passar-me. M'agrada massa menjar, és un greu problema. A veure si al final hauré de pregar perquè aquesta dona que el cel m'ha enviat pari de fer pastissos... Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, i no patiu que no s'ha maltractat a cap diabètic en l'elaboració d'aquest post.

    ResponElimina
  20. orem? Xexu això si que fa mal! en tot cas, preguem... hehehe

    benvinguda la xocolata, doncs! xò si s'atreveix amb una empanada o alguna quirche salada, llavors si que s'haurà guanyat el cel!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.