dijous, 27 de març de 2014

Semàfors vermells

Per sort, les cames encara em responen i les tinc fortes. I com que és així, no dubto en fer-les servir quan s'escau, com per exemple, per passar el carrer ràpidament encara que el semàfor digui que no hauria, si és que no hi ha cotxes a la vista que s'acostin prou veloçment per atrapar-me. Encara que sembli una ximpleria, no deixa de ser un acte d'incivisme: faig cas omís d'un dels senyals més importants de la circulació per la via pública. I no sóc l'únic, naturalment. Quan caminem ens prenem els semàfors de manera orientativa, per sort no fem el mateix quan anem en cotxe, encara que segur que hi ha qui sí que ho fa. Aparentment no té cap importància, aquesta petita infracció quotidiana no fa mal a ningú i el risc és mínim si ets una mica conscient, així que ho faig un cop rere un altre, no m'agrada esperar. I penso això fins que en el moment que puc passar, tot i el senyal vermell, giro el cap i veig un pare agafant fortament el seu fillet de la mà, aturat estoicament perquè el senyal així ho indica. Fill, no podem passar fins que el ninotet sigui de color verd. I per què aquest senyor sí que passa? Perquè aquest senyor és un grandíssim...

El pare no respon així, és clar, però em deu maleir els ossos per tirar-li per terra els esforços que fa per educar el seu fill. Difícil ser un bon exemple quan tots els altres passen de les normes. Algun cop m'he esperat per col·laborar amb el sofert pare o mare, però generalment no ho faig. Em sap greu, deixo que m'insultin i em maleeixin. Ja m'aturaré quan sigui jo el que ha de donar exemple.

36 comentaris:

  1. Ui! jo també passo en vermell si no vénen cotxes, però em sentiria massa culpable de fer-ho si hi ha un pare amb un nen esperant... no, no, no, aleshores m'espero. L'educació per a mi és tant important!!! Però el millor de tot és que m'espero contenta... perquè sento una mica menys incívica que si passés en qualsevol cas. :D

    ResponElimina
  2. A mi el que em fa gràcia, és quan algú comença a creuar a tota velocitat, però que a la meitat del carrer ja s'ha cansat i llavors s'atura i acaba de passar a poc a poc.

    Cal anar molt amb compte amb els xiquets, que imiten tot el dolent dels grans.

    ResponElimina
  3. Ostres...també solc passar en vermell, encara que a vegades fa basarda i m'espero i si veig a un pare/mare amb el seu fill, penso..ostres, ara millor m'espero, per no aixafar el procés educatiu, toca ser cívica 100%

    ResponElimina
  4. Jo també sóc dels que passa en vermell....però si hi ha molta gent esperant em faig el cívic i m'espero. Tenia entès que també volien posar multes als vianants...que no t'agafin la matrícula.

    ResponElimina
  5. Suposo que tots ho hem fet algun cop o altre, tot i que no està bé. Ja saps però que a part d'incívic et poden multar...??
    Vigila, no només els pares/fills!!
    Bon vespre XeXu!!

    ResponElimina
  6. Jo faig el mateix, XeXu. M'ha avergonyeix, però no suporto esperar encara que no tingui presa.
    Si hi ha algun nen esperant miro d'aguantar-me i esperar al semàfor verd. No sempre ho aconsegueixo. :(

    ResponElimina
  7. Si no hi ha cap nen al costat, moltes vegades, sinó venen cotxes, passo el semàfor amb vermell, però si hi ha nens mai... No costa gens, i així ajudes als que sí que estan ensenyant als seus petits...I a més, sempre és bo parar una mica aquesta marxa que sempre portem !!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Jo també sóc el que no m'agrada esperar, no m'ha agradat mai. Però cada vegada me n'adono més que la immensa majoria de les vegades no tenim tanta pressa com ens creiem, que no val la pena anar sempre corrent a tot arreu i que no passa res per perdre un minut aturat a un semàfor. Ja veus, m'estic fent gran. ;-)

    ResponElimina
  9. Jo tampoc m'aturo als semàfors en vermell quan soc vianant si no fa falta. La vida es massa curta per passar-se-la aturat en un semàfor!
    Els pares poden ser espavilats e inventar-se alguna cosa per excusar el teu comportament, per exemple, aquest home creua en vermell perquè es un agent secret seguint un criminal.

    ResponElimina
  10. La cosa és més seriosa del que sembla. Si veig nens, evito les infraccions, o les faig quan no em veuen.

    ResponElimina
  11. Jo he estat al dos llocs. Quan anava amb les nenes petites havia de donar explicacions que no complia quan anava sola...
    l'excusa del Pons no l'he dita mai, me la guardo per als nebots ;D

    ResponElimina
  12. El normal és fer-ho com a Roma. Si el semàfor és vermell, es pot passar. Però compte si és verd, perquè tots els altres estan passant en vermell.

    Fita

    ResponElimina
  13. És seriós el tema, a Alemanya un agent em va renyar molt per fer-ho i em va amenaçar de multar-me si em tornava a enxampar fent-ho.

    ResponElimina
  14. Al poble només hi tenim un semàfor, que ja pots comptar qui li fa cas, sigui a peu o en cotxe... Quant baixo a Barcelona en desespero, si vaig en cotxe per que hi ha que respecta’ls si o si i normalment no estan ben coordinats, si vaig a peu faig com al poble...

    ResponElimina
  15. Jo he de reconèixer que moltes vegades faig com tu i penso que està molt mal fet i que ens hauríem d'acostumar a seguir les normes que ens hem donat nosaltres mateixos (jo la primera) perquè sinó és un caos... Quan vaig amb cotxe em fa molta ràbia que els vianants passin en vermell o que no creuin per un pas zebra i penso que els haurien de multar. Quan vaig a peu, penso que alguns semàfors estan massa estona en vermell i que tinc pressa...

    ResponElimina
  16. Jo també faig el mateix...fins i tot amb els passos del tren.
    Sé que no s'ha de fer.
    Sé que s'ha mort gent per creuar-ho.
    Però sempre hi ha una força més potent ( la del fet de no arribar tard) que m'empeny a creuar- l' ho.
    No ho prengueu d'exemple, siusplau.

    ResponElimina
  17. Tens tota la raó, jo quan vaig sola corro per passar en vermell i quan vaig amb la nena m'espero. Ja tinc ganes que sigui gran per explicar-li quan pot infringir la llei i quan no. O això no li he d'explicar mai? :-)

    ResponElimina
  18. Doncs jo m'aturo, vagi amb els meus fills o no. Suposo que seran reminiscències de les vivències amb els meus avis, de quan ens portaven a Barcelona (el primer lloc on vaig veure semàfors) amb tren, per anar de compres, o al Zoo, o a veure les il·luminacions de Nadal. Em sembla que amb la meva cosina, fins i tot agraíem el descans que la llum vermella ens permetia després de trotar per carrers interminables per arribar a Plaça Catalunya. Allò sí que eren maratons.
    Ara, quan jo vaig conduint la cosa canvia. Amb llum verda passo, amb llum vermella m'aturo, i amb la taronja ... doncs accelero. I això no m'ho ha ensenyat ningú. Deu ser l'instint de conservació que li diuen.

    ResponElimina
  19. Pel que he vist al comentaris som molts que utiitzem un doble raser: si no hi ha nens a la vista "ancha es castilla" però si hi ha nens toca esperar i donar exemple

    ResponElimina
  20. Jo, abans d'anar a viure a una altra ciutat, mai no tenia paciència d'esperar-me a que es posés verd el semàfor. Travessava el carrer tot corrents i sempre anava amb una pressa desmesurada, fos on fos. A més, aquí, hi ha un costum dolentíssim de travessar el carrer fins i tot si el semáfor peatons està vermell quan es nota que els cotxes estan una mica lluny (normalment, a vies menys transitades). De vegades, ho fa tanta gent alhora, que a la fi els cotxes es veuen obligat a esperar quan haurien de poder circular...
    Igual, jo avui dia, m'espero. No sé, hi ha tantes coses que no estan bé al meu voltant que, si es pot, intento de complir les regles tant com es pugui. A més, així puc maleir algun conductor que gosi no respectar el semàfor... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No acostumo a comentar altres comentaris (que això és feina d'en Xexu) però és que no puc estar més d'acord amb aquesta frase: "hi ha tantes coses que no estan bé al meu voltant que intento de complir les regles tant com es pugui". Tant de bo tots féssim el mateix, segur que "no hi hauria tantes coses que no estan bé al nostre voltant" i en adonaríem que no sempre l'incivisme és només cosa dels "altres".

      Elimina
  21. Ai, això de saltar-se els semàfors...Em poso de la part del pare de la criatura, encara que no sempre són tant cívics...
    Jo sóc de les persones que s'esperen que es posi verd, normalment, això no vol dir que si un dia tinc pressa, no me'l salti també...Però penso que és una ruqueria, ja que el semàfor no deu durar més de trenta segons, que després perds amb qualsevol cosa!
    I parlant de pares incívics...Al semàfor de davant de l'escola, em faig uns bons tips de cridar l'atenció als pares (i mares) que passen amb vermell amb els nens agafats de la mà. Normalment em donen la raó, però de vegades algú em mira malament, com volen dir: no t'hi
    fiquis...Ara que jo, un dia li vaig dir a una senyora: perdona, però el problema serà teu si un dia atropellen el teu fill ! I és que m'empipa que a sobre que els ho dius pel seu bé, encara se't rebotin...

    ResponElimina
  22. qui no passat un semàfor en vermell! ara m'has fet recordar el que jo sentia quan era criatura i de la mà dels pares esperava impacient que el semàfor mudés el color i veia que hi havia gent que passava....sentia perplexitat, de gran no acostumo a creuar en vermell però alguna vegada ho faig sobretot havent mirat que no hi ha cotxes a la vista....quan algun dia siguis pare no dubto que t'esperaràs pacientment

    ResponElimina
  23. Jo, quan veig criatures, m'espero :-) penso que difícilment tindré tanta pressa que no pugui esperar quinze o vint segons perquè un petit assimili que passar en vermell és perillós ;-)

    A mi el que em fa ràbia són els conductors que no respecten res. Aquí a Reus, ciutat d'una mica més de 100.000 habitants, gairebé no hi ha semàfors!!... Sí, sí, heu llegit bé, companys. Jo, que sóc barcelonina fins al moll de l'os i que així ho proclamaré i presumiré (a falta de coses més personals i èxits dels que presumir... snif) fins que em mori, no puc suportar estar plantificada davant d'un pas de vianants confiant en la bondat dels conductors perquè em deixin passar. N'hi ha de bons, però també n'hi ha de mooooolt desgraciats.

    ResponElimina
  24. bufa! quantes vegades m'he trobat en aquest dilema!! m'espero? no m'espero? és com desfullar una margarida! i moltes vegades acabo creuant. Sobretot quan és una via ja per si sola poc transitada.

    Irresponsabilitat? Doncs si. La nostra vida sempre va tant depressa, que sembla impossible posar-hi coherència.

    ResponElimina
  25. Jajajaa, Xexu, m'identifico totalment amb el teu post! En la manera de fer i en la manera de sentir-se.
    Recordo com un malson els passos de vianants amb semàfor de Dublin; com que es circula a la inversa d'aquí, i en generl els conductors es passaven les normes pel forro, travessar els carrers era tota una odissea!

    ResponElimina
  26. Jo sóc de les que s'espera que estigui en verd. Ho faig inconscientment, imagino que les lliçons cíviques que em van donar de petita funcionen. Vull dir que ho faig sense pensar, com menjar o dormir.
    Si volem que alguna cosa funcioni, tots hem de fer el que toca i quan toca.

    Bona tarda! :)

    ResponElimina
  27. Han resultat molt interessants els comentaris d’aquest post. Hi ha gustos per tot, de gent molt estricte a d’altres molt més flexibles, però val a dir que la majoria coincidiu amb que davant de canalla s’ha de ser respectuós amb els senyals per no confondre’ls i donar bon exemple. M’hi hauré d’esforçar més! Moltes gràcies a tots pels comentaris, sobretots als soferts pares que heu dit que per força heu de ser pacients!

    Carme, ja dic que jo també m’he esperat algun cop, però no és massa comú. Em sap greu, perquè ja imagino com ha de ser de difícil fer creure un nen. Però igualment, em sembla que tampoc et valoraran que facis el gest, tret que hi participis activament, i no sé jo si tots els pares ho acceptarien bé. Miraré de fer-ho més, però no prometo res.

    Jpmerch, almenys puc dir que no faig això que descrius, si passo en vermell m’afanyo, no fos cas, i vaig mirant contínuament. El dia que no pugui creuar la calçada a bona velocitat suposo que començaré a esperar-me al color verd. Sí, la canalla sempre imita el que veu, per això és una putada que tirem l’esforç dels pares pel terra fent coses mal fetes. Però què hi farem.

    Audrey, per passar en vermell s’ha de veure clara la possibilitat d’arribar a l’altra banda, és clar. No passaria en vermell pel mig de la Diagonal. Tot i que algun cop l’he creat també per on no tocava, èpoques d’estudiant. Fas bé quan veus nens a punt de creuar, m’hauré de posar les piles i fer-ho jo també.

    Sr. Gasull, doncs jo sóc d’aquells impacients que sempre passen els primers, si puc ho faig. Si em volen agafar la matrícula, ja ho saben, la porto allà baix, on s’acaba l’esquena.

    Lluna, és clar que ho hem fet tots, en realitat això només era una introducció per parlar dels nens petits que et veuen fer el que no hauries, i com justifiquen els pares que tu ho puguis fer i el seu fill no. Ja m’ho deia en Gasull que em poden multar, no ho sabia. Vigilaré els policies que vegi, especialment si van acompanyats de nens petits.

    Glòria, com ja vaig dir quan parlava del transport públic, molts cops és que ni m’hi fixo. Si en sóc conscient sí que provo d’esperar-me, o anar a passar per una altra banda, però generalment tiro pel dret. Ja veig que tu ets dels meus, però és que és molt molest esperar si no hi ha cotxes a la vista. I tu rai, que els carrers a Sants són estrets, hehehe.

    Montse, ja dic que ho he fet algun cop, però altres no i em sap greu. A mi aturar-me una mica no em diu res, ja m’agrada anar ràpid i retallar els temps. Les coses importants ja me les prenc amb més calma, però els desplaçaments i tantes altres coses miro de fer-los ràpidament. Em diràs que també es pot gaudir del trajecte, però si passes cada dia pels mateixos llocs ja em diràs tu quin gaudi.

    McAbeu, a veure si al final seràs un vellet simpàtic de veritat! En perdem molts de minutets als semàfors, ja que no sempre es pot passar, és clar. Així que quan és possible, si no és que estic empanat llegint, que també és possible (ja sabeu que de vegades i per segons on llegeixo pel carrer...), tiro pel dret. No és que tingui pressa, però la sensació de perdre temps no m’agrada.

    Pons, i tant, si en realitat ho fem per fomentar la imaginació dels pares! Han d’inventar històries i així guanyen punts amb els fills. Ara, si diuen que som agents secrets i per això podem creuar, ells voldran ser-ho també. De fet voldran imitar qualsevol cosa que els permeti creuar el carrer, que és precisament el que no els deixen fer. La canalla és així. La vida és curta, i més que res, és la sensació de pèrdua de temps d’estar esperant quan no passa ni un sol cotxe, és una ximpleria. Però s’ha de mirar bé, eh!

    Josep, molt ben fet per part teva. Normalment no vaig amb tanta cura, però sí que algun cop miro d’apartar-me de la vista dels nens a l’hora de fer una infracció, si és possible sempre està bé, donem un cop de mà a l’educació. Però ja dic que no m’hi solc ficar tant.

    ResponElimina
  28. Jomateixa, aquesta és la percepció que tinc. Si vas amb els nens (nenes en el teu cas) dónes exemple, fas les coses com cal i ho justifiques. Però si no són amb tu segueixes fent les mateixes infraccions de sempre, potser encara amb més ganes per totes les vegades que et toca esperar! Si et funciona l’excusa aquesta de l’agent secret ja ens ho diràs, que l’aplicarem tots quan ens toqui!

    Xavier Pujol, si no recordo malament, a Roma i a Itàlia en general, tothom passa per allà on vol, respectant molt poc els senyals. Tampoc els conductors no serien els millors que he vist...

    Sílvia, segons diuen per aquí, també et poden multar aquí a Catalunya, encara que és el primer cop que ho sento. A Alemanya són permissius amb algunes coses, però les sancions són dures per aquells que no segueixen les normes. Però el pitjor del cas és que t’ho diguessin en alemany. No és lleig com a idioma, però un policia emprenyat i parlant en alemany ha d’impressionar molt!

    Bruixeta, quina gràcia! Ho veus que això dóna per un relat, oi? El semàfor del poble, l’únic, segur que se’n pot treure suc. A Barcelona ves amb compte, és cert que pots passar dels semàfors de vegades, però cal mirar bé i assegurar-te’n, segur que al teu poble tampoc hi ha tants cotxes, no saps mai d’on en surten tants. I si vas en cotxe, doncs molt important respectar-los, i sempre estar pendent dels passos de vianants, perquè podries fer mal a algú encara que tinguis verd per tu... per exemple, em podries fer mal a mi!

    Myself, em sembla que molts pensem com tu, jo m’hi incloc perfectament. Quan condueixo maleeixo els vianants, i quan vaig a peu passo dels cotxes i dels semàfors. Vaja, que anem sempre a la nostra. Llegint-te he pensat si a altres països, aquests que entenem per més civilitzats i cívics, respecten aquestes normes. És molt mediterrani això de crear en vermell, va amb el caràcter. Si torno per terres nòrdiques ja m’hi fixaré, penso en Edimburg i ara mateix no et sabria dir. Jo faig el mateix, però mirant a totes bandes perquè van al revés i no sé mai per on em venen. Algun ensurt he tingut!

    maria, això de creuar les vies del tren ho feia jo quan era jovenet. Allà on estiuejava ens tocava passar per un pont fet amb el cul que t’estaves minuts per creuar, era un rotllo. En canvi, podies creuar les vies i de seguida estaves a l’altre cantó. També reconec que està mal fet, i això que en aquella època no hi passaven trens de gran velocitat, ara sí! Però ara hi ha unes tanques que ho impedeixen, gràcies a déu. La pressa sempre ens pot, no tenim remei. Però és que això de perdre temps...

    Loreto, molt em temo que això ho descobrirà sola, però entendrà per què la feies esperar de petita, és d’aquelles ‘mentides’ que els nens han de creure i que quan es fan grans veuen que no és una prohibició tan estricta. Tu et comportes de la manera adient ara per ara.

    Montse, jo estic molt acostumat a caminar per la ciutat i no trobo que cansi, és força pla i els semàfors de vegades només fan perdre temps. Evidentment, si hi ha cotxes no s’ha de fer el cafre, cada cosa quan toca. Amb el cotxe, en canvi, sóc molt més prudent i no m’agrada fer animalades. El teu cas és curiós, trobo, però no per saltar-se l’ambre, sinó per esperar-te al semàfor. Això d’accelerar en ambre ho fa molta gent. Jo molts cops m’espero, però depenent de les ganes d’arribar també premo l’accelerador, ho he fet just fa una estona, així que ara mateix no tinc cap credibilitat per dir que no ho faig. Això sí, digues-me si no és obligatori en aquests casos, si portes algú al costat, dir-li ‘tu no has vist res, oi?’. Jo crec que sí que ho és!

    Mireia, m’has fet imaginar una imatge còmica. Arribar al semàfor amb prudència i assegurar-se que no hi ha cap nen a la vista. Un cop fet, posar aquells impulsors dels peus que els posen als atletes per fer una bona sortida i agafar posició de sortir corrents quan sigui possible!

    ResponElimina
  29. Yuji, està clar que si fas les coses tal com toca, pots criticar els que no les fan. Si per contra, tu ets el primer infractor no és massa just que et queixis. L’única cosa és que un conductor té entre mans una màquina que potencialment pot fer molt mal, si no respecta les normes pot tenir fàcilment un accident amb vianants o amb altres vehicles. Creuar un semàfor en vermell si t’assegures prèviament que no hi ha risc, en principi no perjudicarà a ningú, en tot cas, al nen que et veu i que li prohibeixen que ho faci. Ara, pel que expliques allà a Brasil la gent fa una mica el que vol, fer que el cotxe pari quan no li toca tampoc està bé, per això hi ha aquests senyals, per donar preferència de pas. Si ells s’esperen quan els toca, no els hem de fer esperar quan podrien passar.

    M.Roser, no cal dir que si t’esperes fas bé, no puc justificar el comportament d’aquells que no seguim les normes, però això d’esperar 30 segons que després perdrem en qualsevol altra cosa... bé, si tu t’esperes, i segur que també perds aquests 30 segons per una altra banda, ja estàs perdent un minut, m’explico. Potser aquests 30 segons són els que després pots utilitzar per perdre d’una altra manera. Sí, ja sé que les matemàtiques no funcionen aquí, però bé, és una teoria.
    Molt ben fet això que vas dir. En el post assumíem que tots els pares són molt cívics i eduquen els seus fills molt correctament. Naturalment, no és així, però almenys que siguin conscients que no ho estan fent bé. Cal ser humil i baixar el cap quan et fan veure una cosa que saps positivament que fas malament. Ja em diràs tu de què serveix fer el fatxenda, si tothom sap que no fas el que toca. Aquesta senyora tenia ben merescut el comentari, però algú que se li pot posar malament un consell així, no crec que n’obtingui cap lliçó, malauradament.

    Elfreelang, vull creure que sí, que si tinc fills esperaré pacientment, i és que amb la canalla tot passa a un altre ritme, i això també. Em sembla que tots hi hem passat, i és que per poder saltar-se el semàfor has de passar primer la fase en que no t’ho deixen fer. És com llei de vida.

    Assumpta, per contribuir a l’educació d’un infant potser val la pena esperar-se, però si no és per aquest propòsit no! Ostres, m’ha sobtat saber que Reus té més de 100000 habitants, pensava que era una ciutat més petita! Sí que en sou. I no teniu semàfors? Sona estrany, a Tarragona sí que n’hi ha, no? I no ho dic per ferir sensibilitats! Com a conductor he de dir que sempre intento parar als passos de vianants i deixar passar si algú s’espera, fins i tot en alguns que ja em conec afluixo una mica la velocitat per si de cas. No només hi ha conductors desgraciats, molts vianants també ho són, no fotem. El cas és que per més que ho intentis, alguns cops se’t passa i t’has de disculpar, perquè vas pensant en una altra cosa, perquè no els has vist, o perquè ja no hi ets a temps, has de fer senyals de disculpa que no sé com es prenen, però és que per més voluntat que hi posis no sempre és possible! Així que més d’un hi deu haver que pensa que jo sóc un conductor desgraciat, i segurament ningú pensa que sóc un bon samarità, i mira que deixo passar vianants!

    rits, aquesta dicotomia hi és, molts cops no sabem què fer i a més hi ha altres factors com la pressa que tinguem. Una solució és anar a passar per una altra banda on no et vegi el nen, però bé, és com posar un pedaç al problema. No és irresponsabilitat, és la possibilitat que tenim de fer-ho quan no hi ha perill, i en aquest cas ens hem d’esperar no per nosaltres mateixos, sinó per un altre.

    ResponElimina
  30. Galionar, a mi això em passa a Edimburg. A Dublin hi vaig estar un cop i no ho recordo, però suposo que també. Edimburg me la conec i tinc uns quants passos de vianants conflictius clissats. Però per més que ho tingui present, mai acabo encertant d’on em venen els cotxes. Alguns cops estic segur de pensar-hi i de fer-ho bé, i igualment em venen de l’altre cantó, no hi ha manera! Suposo que s’hi ha de viure per acostumar-s’hi.

    Sa lluna, si tots fóssim com tu les coses anirien molt millor, però no ho som. Fas bé, tot i que a mi em sembla impensable. Igual que respecto altres normes sense cap problema, aquesta em costa. Ja sé què vol dir el semàfor, i quan no puc passar no passo, però de vegades no hi ha cap cotxe a la vista, ni de lluny. M’estàs dient que tu tampoc passes, ni que sigui només un carril de tres metres? Que consti que tens la meva admiració, però no em puc creure que no passis mai en vermell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí els carrils són petits, per tant no costa tant esperar.
      I sí ho faig, però no és que pensi que ho he de fer, com et vaig dir ho faig per costum, diriem com a respirar. El mateix quan passa una persona per un pas estret, sempre li deixo pas o la part més segura ... coses de l'educació d'un col·legi de monges. ;)

      Elimina
  31. Això va força en funció de l'estat d'ànim i del rellotge. Però és important que els nens vegin un cert respecte vers els semàfors, a cops et pot anar la vida i mentre més petits o grans més números de la rifa en tenen.

    ResponElimina
  32. Jo procuro no passar-me el semàfor vermell si veig canalla. Però de vegades trobo pares amb canalla que els arrosseguen de la mà per creuar en vermell mentre jo m'espero :(
    De tota manera sóc del parer que a molts llocs hi hauria d'haver el llum taronja intermitent i pas de cebra. Això faria que petits i grans aprenguessin a mirar abans de creuar. Per què molts cops el que passa és que la gent creua el carrer sense mirar.
    Una abraçada

    ResponElimina
  33. Se m'ha oblidat mencionar que, el mateix que dius que fas com a vianant, aquí ho fan també molts conductors! Per això, de petitet, ma mare em va ensenyar que cal esperar uns segons després que el semàfor es posi vermell (i del de vianants verd) per poder travessar ;)

    ResponElimina
  34. Sa lluna, ho veig just al contrari que tu, si els carrils són petits no costa gens arribar a l'altra banda quan no passen cotxes, no? Però bé, no tinc res a dir respecte la teva manera de procedir, res en contra, vull dir. Trobo que tens un comportament molt cívic i tant de bo n'hi hagués més com tu. No em ficaré al mateix sac, miro de ser respectuós, però com ja ha quedat demostrat, algunes coses no les faig del tot bé.

    Rafel, tens raó, per molta voluntat que hi posis, de vegades alguns imperatius ens fan saltar les normes, hi hagi qui hi hagi mirant. Sí que és important que els nens aprenguin per què serveixen els semàfors, per no tenir cap ensurt. Ja tindran temps d'aprendre a fer-ne un mal ús quan es facin més grans.

    Fra Miquel, no és estrany viure situacions absurdes, de vegades mirem de fer les coses molt bé i precisament aquells que han de ser el principal exemple són els qui les fan pitjor. Ja està bé que ens hi esforcem, però la canalla ha d'aprendre dels pares, no dels vianants voluntariosos que es troben. El que et diré és que jo no passo mai sense mirar, tret d'algun cop que pugui portar una bona empanada mental, és clar. Miro si és possible passar, independentment del color del semàfor. Si és verd cap problema, i si és vermell, molts cops tampoc n'hi ha cap. Però tampoc em jugo el físic perquè sí, no fotem. Potser no és mala idea això del llum ambre intermitent, tot el que faci que la gent estigui més a l'aguait està bé.

    Yuji, ta mare és una dona sàvia. Segurament allà és més comú que aquí, però també tenim conductors que apuren molt i que si ho veuen clar passen igualment encara que ja hagin perdut la preferència. Vull creure que si hi ha gent per passar s'aturen i no els passen per sobre, però no sé quina mena de costums teniu allà a Brasil!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.