dissabte, 15 de març de 2014

Metabolismes

Quan estudiava la carrera les assignatures que m'agradaven més eren les que parlaven de metabolisme, com els compostos químics es van modificant i adquirint les formes que ens són més útils i beneficioses gràcies a proteïnes específiques que s'encarreguen d'aquestes transformacions: els enzims. Hi ha descrites infinitat de rutes metabòliques, totes connectades entre elles formant una xarxa tan complexa que és francament difícil d'entendre. El més graciós del cas és que les rutes metabòliques no sempre van en la direcció que haurien, ni funcionen de manera lògica. De vegades un defecte en un enzim pot provocar una malaltia que aparentment no té res a veure amb la funció d'aquella via. La resposta la trobem en el complicat entramat que forma el metabolisme, en les seves interaccions. Els seus camins de vegades són inescrutables, com se sol dir.

I per què estic explicant tot això? Doncs per una relació d'idees una mica absurda que només pot fer un bioquímic friki com jo. No puc explicar una ruta metabòlica, però un fenomen que em passa i que em recorda a aquells entranyables esquemes de fletxetes i molècules potser sí. La meva estanteria (ja no és només una lleixa) de llibres pendents cada cop està més plena i acumula una quantitat ingent de volums. Tenint en compte que la majoria són comprats, això no hauria de ser així, ja que estic a l'atur i no he de gastar més del compte. Afegim-hi el factor temps: tinc més temps per visitar llibreries, per tant, possibilitat de comprar més llibres. Però el factor diners ho impedeix. Alguna cosa falla. El factor temps també hauria de fer que dediqués més estona a la lectura, de manera que la ratio de llibres llegits hauria d'augmentar, i per tant fer disminuir els de l'estanteria a més velocitat, ja que, a més, no en poden entrar tants. Però cada cop n'hi ha més, la lògica falla.

El factor temps fa que em dediqui a fer altres coses diferents de les que feia, i també el factor parella. De manera que no dedico tanta estona a la lectura, tot i que l'increment de temps lliure net és elevat. Dedico menys temps a la lectura, però més temps a visitar llibreries, i com que m'he aficionat a llibreries low cost, hi pot haver més entrada de llibres amb una davallada relativa de diners més petita. Sumat a la manca de dedicació a la lectura, això fa que les noves adquisicions s'acumulin a l'estanteria.

I és que sempre hi acaba havent una explicació per tot, fins i tot per les relacions metabòliques més inversemblants. I pels malalts compradors compulsius de llibres.

27 comentaris:

  1. Mirar un prestatge ple de llibres pendents de llegir i pensar en reaccions enzimàtiques és una cosa que a mi encara no m'ha passat mai. ;-)

    ResponElimina
  2. Xexu
    Hauràs d'aprendre a no comprar cap llibre fins que no hagis llegit el darrer que vas adquirir. Potser encara hi guanyaràs, ja que com que tens tantes ganes de comprar, t'obligaràs a llegir-los.

    Fita

    ResponElimina
  3. M'has fet molt riure! Em passa el mateix i fins que no t'he llegit no m'he parat a pensar-ho fredament... Jo també tinc més temps per comprar llibres, menys diners i menys temps per llegir-los. Com ho hem d'arreglar això? Sí que és veritat que ara que no tinc feina llegeixo més però no tant com podria fer-ho. Que complicats, els humans!

    ResponElimina
  4. A vegades penso que en MAC i jo tenim converses dins dels blogs d'allò més al·lucinants, però aquest post teu ja és el màxim... enzimes?... llibres?... low cost?... fletxetes? Tots els científics sou així? :-P

    (Ja li heu donat la pastilleta al noi avui?)

    ResponElimina
  5. (M'ha fet riure l'Assumpta, en té de bones!)
    La explicació ja ens la dónes tu quan et confesses comprador compulsiu de llibres.
    El consell d'en Xavier és una bona manera per no acumular-ne més
    Hi ha temps per tot i el llegir no s'ha d'imposar com una obligació. Segur que trobaràs el moment per posar-te al dia

    ResponElimina
  6. Si és que ja ho diuen....estira més una parella que cent llibres a una lleixa.......o alguna cosa així.
    Has de portar una foto al mòbil de la lleixa de llibres pendents, quan tens la necessitat de comprar mires la foto i potser i només potser deixarà el llibre on era fins ara. Maleit rellotge.

    ResponElimina
  7. Acumular llibres per llegir? Això deu ser una malaltia contagiosa, la meva prestatgeria de pendents ( ara ja son prestatgeries) cada dia creix més i el meu temps de lectura s'encongeix com la roba a la assecadora.

    ResponElimina
  8. Avui he dedicat un post a diverses personalitats, entre les quals hi ets comprès: http://mildimonis.blogspot.com.es/2014/03/el-millor-videoclip-de-2013.html

    ResponElimina
  9. Jo no compro gaire llibres perquè els agafo en préstec de la biblioteca però també em passa una cosa semblant: en tinc 3 pendents de llegir i 1 mes per retornar-los. Sort que és ampliable

    ResponElimina
  10. M'has fet riure molt amb el teu recargolat raonament sobre els llibres de la lleixa que cada vegada ocupen més espai..., perquè era com si sentís parlar el meu fill, també químic i amb un sentit de l'humor que s'assembla força al teu. Gràcies per la bona estona!

    ResponElimina
  11. La pila dels llibres pendents sempre creix, no cal que hi donis voltes ni que busquis arguments lògics es tracta d'una VERITAT, una veritat amb majúscules, una certesa que no es pot ignorar. No s'hi pot fer res, es tracta d'assumir-ho i tirar endavant.
    M'encanten aquestes relacions estrambòtiques que fem la gent sovint i els camins que ens porten d'una idea a una altra.
    Ànims lectors

    ResponElimina
  12. Per cert, emb vas fer entrar el cuquet i em vaig acabar subscrivim al blog del post anterior

    ResponElimina
  13. Ui, quantes giragonses, gairebé no et podia seguir...Si no ho he entès malament, tens més temps per comprar llibres, però menys diners i no és que tinguis menys temps per llegir, és que li'n dediques menys, perquè tens d'altres prioritats... La lògica de vegades falla.
    Jo també compro més llibres dels que puc llegir i també la pila cada vegada és més alta, però és que comprar és un moment, però llegir, són molts moments...
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  14. XeXu... He de dir dues coses. En primer lloc, clap clap clap! Quin post més magnífic! M'has fet recordar els meus esquemes d'endocrino, o, com no, els d'immuno (rutes de citoquines que s'activen i s'inhibeixen les unes a les altres, receptors dependents de fosforilació simple o creuada, cascades de MAPK...). Aquests esquemes són una bogeria, i a ningú li agradaven... Però jo els adorava. Sobretot fer-los. Ains, em quedaven tan bonics, els feedbacks positius de verd i els negatius de vermell...

    Bé, la segona cosa que havia de dir: estàs com una cabra, i això de no tenir límit a l'hora de comprar llibres tot i tenir lleixes plenes de pendents fa una mica de por! Jo últimament llegeixo més, però no tinc lleixes de pendents, no tinc aquesta set de lectura. Em ve de gust llegir, i quan no en tingui doncs suposo que faré com tu, fer una ullada a llibreries low cost, però mai he estat de comprar llibres, sinó que me'n regalaven un parell de cops l'any, me'n deixaven a l'escola o n'agafava d'alguna biblioteca. És clar que tampoc mai he tingut una febre lectora... Això ho deixo per a professionals de la lectura, jo només sóc una petita padawan en tot això. Una petita padawan una mica friki també, perquè m'ha agradat tant el post que he pensat en una cosa, a veure si et fa el pes i t'ajuda a comprendre aquest entramat.

    Potser encara recordaràs una cosa que s'estudiava a l'institut. Et sona x=[-b+-arrel(b^2-4ac)]/2a? Segur que sí. Tu tens unes quantes variables: "x" és el nombre de llibres pendents; "a" és el temps que dediques a la lectura; "b" són els diners dels quals disposes i "c" és l'existència de llibreries low cost. El que et passa és que x>0 (o sigui, que cada cop tens més pendents, el que compres no es compensa amb el que llegeixes). En una equació de segon grau, x tendeix a ser major que zero quan b<0 (el -b es converteix en -(-b), o sigui, +b, i el b^2 no es veu influenciat per si el nombre és positiu o negatiu) i quan "a" disminueix (fa que el factor "2a" es faci petit i que per tant, el resultat de la divisió es faci gran). El valor d'"a" no serà mai negatiu i per tant, no invertirà la tendència (hem dit que "a" és el temps, i no pot ser menor que zero!). Finalment, el que passa amb "c" no és rellevant perquè no influeix en què la "x" sigui positiva o negativa, però amb el teu permís, i per fer-m'ho venir bé, diré que en aquest cas és c>0.

    Per tant: tens menys ingressos (b<0), però hi ha un boom de llibreries low cost (c>0) que fa que tot i tenir pocs diners, puguis comprar llibres. Com que malauradament estàs a l'atur tens més temps lliure, que alhora decideixes dedicar a altres coses i que no es tradueix en dedicar més temps a la lectura que abans, ans al contrari. Per tant, a<0. Així doncs, estimat XeXu, com que b<0, c>0 i a<0 = x>0 i se t'acumulen els llibres pendents a les lleixes! Efectivament, sempre acaba havent una explicació per a tot.

    I ara sí, suposo que ens hem d'acomiadar fins sempre perquè després de tal demostració de frikisme i bogeria, em bloquejaràs l'accés al teu blog...

    ResponElimina
  15. Jo ja no tinc "llibres pendents", tinc "epubs" pendents. Aquests com a mínim no t'ocupen una estanteria.
    Per cert, no es per desmerèixer l'alt nivell de frikisme del teu post amb el enzims i tota la pesca, però el comentari de la Laia de sobre meu et supera. A partir d'ara em miraré aquesta noia d'una altra manera...

    ResponElimina
  16. En Pons té raó, el teu post era una passada fins que la Laia s'ha quedat amb tots.
    Això teu és greu, però jo comparteixo la mateixa malaltia. A més, per si resisteixes la temptació d'anar a una llibreria, en alguns supers també hi ha secció de llibres i qui es pot resistir a passar-hi de llarg... doncs apa, de vegades també en cau algun.
    La setmana passada havia de tornar uns llibres de les meves filles al "Bibliobús" i vaig dir-me a mi mateixa que els deixaria i marxaria corren, però són molt simpàtics, vam estar comentant algunes coses del bloc, del club de lectura del "bibliobús" i no se com però quan vaig arribar a casa tenia tres llibres més!!
    Ho sé, és greu, i si en trobes la cura ja me la diràs.
    Potser sí que haurem de començar a fer reunions d'adictes... Holaaaa.... però segur que acabariem parlant de llibres i augmentant la llista de pendents.

    ResponElimina
  17. Maaaami, aquí hi ha gent molt rara...

    ResponElimina
  18. Es tracta d'identificar la reacció limitant per poder controlar la via :D

    ResponElimina
  19. Estic intentant metabolitzar tot plegat (especialment el plegat de la Laia)..... Crec que mentre tinguis espai, no has de patir, al teu ritme....

    ResponElimina
  20. Hi ha èpoques de sequera de llibres i d'altres que en surten uns quants de cop. Acumula, acumula com les formiguetes que quan vingui l'hivern puguis continuar llegint el que t'agrada.^-^ (Consell de lectora aficionada).

    ResponElimina
  21. Hi ha coses totalment inexplicables fins que et pares i et dediques a reflexionar. ;)
    De fet ara hauries de tenir més temps per llegir, però si ho dediques a passejar per les llibreries, a comprar més llibres i a altres activitats ... la lectura queda òbviament pendent, el dia segueix tenint només 24 hores, tot i que els llibres mai sobren.

    Nanit!! :)

    ResponElimina
  22. Veig que les meves paranoies (ni tan sols les de la Laia) us han espantat i que heu comentat aquest post de forma molt valenta. Faig unes relacions d’idees una mica estranyes, però mira, a mi em fan gràcia. Moltes gràcies a tots per la vostra paciència i per participar en les meves animalades.

    McAbeu, no direu que no vaig avisar, aquestes coses només les penso jo, i quatre frikis del meu ram. M’has fet pensar en un dia durant la carrera en el que portava una samarreta amb una mena de mandala dibuixada i anava preguntant als companys què hi veien. Ningú no deia el que tenia jo al cap, i mira que les respostes eren variades. Fins que el meu amic GG, que deus conèixer de per aquí, va dir el que jo esperava sentir: un retrovirus. No calia res més, me’n vaig anar a viure amb ell.

    Xavier Pujol, em sembla una bona idea, però em sembla que no em funcionarà... A més, el darrer que vaig comprar, tret que tingui moltes ganes de llegir-lo, no és mai el que em toca llegir, perquè la cua és llarga. El que hauria de fer és no comprar un llibre fins que no n’hagi acabat un, i potser això, com dius, em faria esforçar per acabar-los. El que passa és que després vaig a la llibreria low cost i en trobo més d’un que m’agrada, i com que si en compres més de cop surt més barat...

    Sílvia, hauria de dir que és consolador que no sigui l’únic a qui li passa, no? Estant a l’atur el temps vola igualment en altres coses, però per mi era força incomprensible tenir el ritme de lectura que tenia abans, treballant i tot. Ara no es pot dir que no llegeixi, el ritme és prou bo, però és inferior. Però el ritme de compra es manté, això de les llibreries low cost és una tortura! No estem mai contents amb res, eh!

    Assumpta, no no, és clar que tots els científics no som així! La majoria són pitjors! He fet una relació d’idees que m’ha fet gràcia, perquè ara no hauria de comprar tants llibres com compro, però no me’n sé estar. No gasto pràcticament en res més, almenys durant la setmana, però els llibres són superiors a mi. No m’he pres la pastilla encara, ja em toca?

    Glòria, per mi llegir no és cap obligació, al contrari, és un plaer. El que passa és que sóc lent, sempre ho dic i no em creieu. Ara que no hi dedico tant temps, es nota perquè el ritme de llibres llegits ha disminuït una mica, tampoc no tant, però una mica sí. Però el que no ha disminuït gens, o fins i tot ha augmentat, és el ritme de compra. Com deia, això no tindria massa lògica per ser que estic a l’atur, però ara compro molts llibres de segona mà, a bon preu i bon estat. I res, que se m’acumulen, i la solució d’en Pujol, tot i que assenyada, no crec que funcioni, ja que la temptació és massa forta. El que tenen les llibreries de segona mà és que un dia els llibres hi són i l’altre no, les oportunitats les has d’aprofitar, un llibre pot ser que ja no el trobis més per aquell preu. O almenys jo penso així... i ja et pots imaginar...

    Sr. Gasull, bona estratègia! Però tampoc crec que funcioni. Potser em miro la foto i encara hi veig algun foradet, segur que algun dels llibres disponibles a la botiga encaixa perfectament amb el forat que queda... si és que no tinc remei. I això que, per estrany que sembli, hi ha coses que em tiren més que els llibres... però mira.

    Bruixeta, quina sort que no tinc assecadora! Altrament, em quedaria sense temps i sense roba. Això dels llibres és fatal, sempre tendeixen a augmentar i augmentar en nombre. I pensar que va haver-hi una temporada que no sabia què llegir... i no fa tant temps, però com canvien les coses.

    ResponElimina
  23. Lluís Bosch, la veritat és que no et mereixes ni un esment, però per enèsima vegada insistiré. Si vols seguir pensant que els premis que organitzàvem (dit així en passat, perquè ja no els fem posat que no ho sabíem fer millor) estaven amanyats i que enganyàvem a la gent, pots seguir-ho fent. No sé quin problema tens amb mi, de veritat que no ho entenc. Però és problema teu i només teu. Que hi hagi altra gent que també ho pensa? Sí, potser sí. Francament, penseu el que vulgueu. Ja te’n pots riure tant com vulguis, fer-ne mofa, paròdies i tota la parafernàlia que et vingui de gust. A mi em feia il•lusió organitzar-los i hi havia gent que ho passava bé participant. Miraré de quedar-me amb això, i tu el que podries fer és deixar d’esmentar-me i de venir a provocar-me. Ja és passat, no cal que segueixis amb aquesta croada absurda.

    Loreto, agafar-los en préstec? I haver-los de tornar? No dona, això no! Jo els puc agafar en préstec si vols, però tornar-los ja em costa més... M’agrada quedar-me els llibres, tenir-los al voltant i que omplin les prestatgeries. Evidentment, si me’n deixen algun el torno, i en perfecte estat! Però no m’agrada això de ‘llogar-los’, manies que tinc!

    Galionar, justament el mateix dia que comentaves això també vas fer un post amb una anècdota del teu fill, i la veritat és que sí que sembla que tenim un humor similar. Els científics som gent estranya, què vols. M’ha agradat explicar-ho així, relacions d’idees que faig de vegades, i és que l’acumulació de llibres ha de tenir una explicació científica, si no no ho entenc!

    Mireia, molt bo el teu comentari! Et falta dir que la resistència és fútil! I és que no hi ha res a fer, no deixen de ser tot justificacions per mirar d’amagar el que és evident: la pila de llibres augmenta cada cop i no hi podem fer més, perquè és superior a nosaltres. I és clar, cadascú s’ho porta al seu camps, per mirar d’explicar-ho a mi m’ha vingut coses de quan estudiava, però és que la nostra ment és ben recargolada, de vegades. Així que res, no s’han de fer càlculs, la taxa d’augment dels llibres és una constant universal i llestos.
    M’alegra que t’agradés la proposta, jo també m’he fet seguidor de la Neolosfera i cada dia em sorprenen amb alguna paraula. Veig que fan festa els caps de setmana, això sí!

    M. Roser, per ser que dius que t’ha costat entendre-ho, trobo que ho expliques a la perfecció! Molta lletra he posat jo i tu ho resumeixes molt bé amb quatre frases. Així que no pic dir massa, és ben bé això. Les prioritats canvien, no es dedica tant temps a la lectura, però sí que hi ha estona per visitar llibreries, i tot i que els diners són pocs, si les llibreries són de segona mà, se’n pot treure més rendiment. Però bé, allà on ja la claves del tot és quan dius que comprar és un moment i llegir són molts moments. Davant d’això no cal afegir res més, més clar: l’aigua!

    Laia, és una sort veure que, per més friki que siguis, sempre trobes algú pitjor que tu. Perquè mira que me n’han fet de comentaris, eh, però aquest és sens dubte el més friki de tots ells. Amb l’explicació matemàtica de la meva teoria, aplicada com a equació de segon grau, fas que el que he escrit jo sigui com un joc per nens. Em sembla que només t’ha faltat posar un ‘cqd’ al final. No pateixis que no et faré fora del blog (encara), t’agraeixo la teva dedicació i esforç per explicar tot això, si algú ho ha entès pot seguir argumentant, i al final potser podrem establir una llei, o un corol•lari. Bé, com comprendràs no puc respondre’t a tota la teva demostració, però si que comentaré les altres coses que dius. Primerament, dir que a mi les rutes metabòliques i la senyalització m’encantaven, però era més de les primeres. Les kinases estaven bé, però n’hi havia tantes que al final ja no podia quedar res per fosforilar. Ara, com oblidar Ras->Raf->Mek->MAPK->MAPKK... ains, quins temps. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  24. Per cert, com sabràs, en català correcte direm cinases, però aquí el català correcte me’l passo pel folre dels ous perquè kinases mola molt. Jo faig molt mala lletra i no sabia fer dibuixets, segur que les teves vies eren més boniques que les meves, però també m’ho passava molt bé amb elles.
    Sobre lectura, estic segur que existeixen professionals de la lectura, per exemple, els que decideixen si un llibre és apte per publicar o no. Però els lectors aficionats no són professionals, és clar. Són malalts, però professionals no. Ja veig que el teu ritme és més pausat, els llibres et van caient més a poc a poc i així com els entomes els vas llegint. Però jo de tu aniria amb compte, sempre es comença d’alguna manera, i si comences a visitar llibreries low cost compraràs llibres dels autors que coneixes, i després ho provaràs amb algun que et sona i que diuen que està bé, i és clar, per aquest preu... I així fins a convertir-te en una autèntica malalta dels llibres. Un cop ja vaig aconseguir convertir-te pràcticament en bioquímica (per pèls que no ho ets), què et fa pensar que si insisteixo prou no et convertiràs també en una boja de la lectura? Muhahaha!

    Pons, no pot tenir mai de la vida la mateixa gràcia acumular epubs! Com pot ser, ara tens la casa plena d’espai, quin rotllo. Sí, sempre hi ha qui supera el frikisme propi. Tu tens l’AhSe i jo tinc la Laia. Què, ens retirem? Que facin els posts elles!

    Jomateixa, a la Laia no la coneixeu gaire perquè va una mica a la seva, però jo que fa temps que hi tracto ja no em sorprèn, això és només una petita mostra del seu frikisme! Però bé, cadascú és friki de les seves coses, i si tornes a llegir el teu propi comentari veuràs que tu no et quedes curta! Ara que, jo m’he fet un tip de riure, hahaha, em recordes tant a mi! Ara t’estic contestant i segueixo rient sol. Sempre buscant excuses, és que els del bibliobús són tan simpàtics, és que me’ls van posar davant, no sé com han arribat aquests llibres a les meves mans... de veritat senyor jutge, jo no el vaig matar perquè es va quedar l’últim exemplar d’un llibre que volia... acabarem així. I ben cert, si féssim reunions de lectors anònims s’acabarien convertint en un club de lectura... encara pitjor. No hi ha cura, no cal que t’hi esforcis.

    Jordi, com es nota que ets del ram! Les reaccions limitants? De moment no he trobat límits a la compra de llibres...

    Gemma Sara, agraeixo les teves mostres de tranquil•litat, però no em val aquest pensament, perquè a dia d’avui tinc molt espai a casa, cap problema per encabir-hi alguns milers de llibres, i em sembla que no hauria de fer-ho. No és que tingui una casa molt gran, només és que tinc molt poques coses. Amb unes quantes prestatgeries de l’ikea m’hi podrien cabre molts llibres, massa encara...

    maria, el teu sí que és un bon consell! I si un dia ja no en puc comprar més, pel motiu que sigui? O potser durant una llarga temporada? He de tenir un bon rebost, si no què faria? Em deixes més tranquil, més que un malalt aconsegueixes que sembli previsor.

    Sa lluna, veig que amb la meva explicació ho has entès perfectament, ja que ho resumeixes de manera fàcil i entenedora. La conclusió que en trec és que la culpa és del dia, hauria de tenir més de 24h! Els llibres mai sobren, això és cert, però també podria ser una mica raonable... si en compres menys m’asseguraria que els acabo llegint, ara en compro alguns pel rampell d’un minut i després es passen anys a la lleixa perquè ja no em criden l’atenció.

    ResponElimina
  25. Hi ha gent a la que ens haurien d'impedir entrar a les llibreries ... i a Amazon :(

    ResponElimina
  26. Jo vaig ser soci de la Fnac dos anys fins que em van dir que havia de renovar. No pot ser. Cada dos mesos rebia un correu del dia del soci i em gastava 70 euros en llibres i videojocs i comprava més de pressa que consumia. Vaig decidir no tornar-hi fins que no fes net.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.