diumenge, 30 de març de 2014

En blanc

L'excursionista de pa sucat amb oli vol reivindicar que els àrbitres li tenen mania i que hi ha una mà negra a la federació. És evident que l'envegen per ser ric, guapo i bon... bon... bé, és igual. Que no pot ser que les poques vegades que té un cap de setmana lliure i decideix anar a trepitjar la muntanya li plogui, hi hagi una boira més densa que els discursos de Castro i un vent per sortir volant. Injustícies del futb... de la climatologia. El primer fracàs de l'excursionista de pa sucat amb oli: no poder arribar al cim del Puig de Dòrria (2547m) via Collet de Barraques, al Ripollès. Per poc, perquè gaire no podia faltar, però ni que l'hagués tingut davant dels morros no l'hauria vist, maleïda boira! Tot i el mal temps, l'excursionista de pa sucat amb oli i la seva acompanyant s'han atrevit a anar muntanya amunt ja que tot el camí transcorria paral·lel a una tanca i no tenia pèrdua. Però això de gairebé no veure ni la tanca, ni res de res al voltant, no els ha fet gràcia i s'han fet enrere.

El títol del post podria fer referència a haver tornat a casa sense cim. També podria parlar de l'absència de fotografies (que de cap manera no és deguda a la ràbia del fracàs més estrepitós, no, no, sinó a la impossibilitat de fotografiar res). Però a banda de significar aquestes coses, també és la prova de l'evidència. Blanc neu. Blanc boira. Blanc per tot arreu. I quan l'excursionista de pa sucat amb oli i l'acompanyant se n'han cansat, han anat a buscar més colors en una altra banda.

25 comentaris:

  1. El dia d'avui no acompanyava... L'excursionista DPSO i la seva acompanyant, han fet bé d'escampar la boira. Suposo que dies com aquests també formen part de l'aventura, i com un bon dinar pel Ripollès no hi ha res ;)

    ResponElimina
  2. Doncs ben fet que heu fet, que hi ha més dies que llonganisses i no cal anar a buscar el que no tens... La propera vegada segur que feu el cim i un parell de tombs.
    I el blanc tot sol no és tan bonic, millor posar colors.

    Bon vespre de diumenge XeXu!!

    ResponElimina
  3. Doncs l'èxit més gran aconseguit és el de tocar de peus a terra i saber quan no s'ha de continuar i vèncer el cim més difícil, el tossuderia. Felicitats pel cim i els altres colors.

    ResponElimina
  4. Ja hi tornaràs i podràs fer unes fotos ben acolorides!

    ResponElimina
  5. PERÒ .... l'excursionista de pa sucat amb oli no sap que quan fa tant mal temps és millor esperar un altre dia? :) Al menys aquesta seria la meva opció... :) clar que potser sóc més de pa sucat amb oli que tu. Jo a la muntanya, amb bon temps, sinó que no hi comptin.

    ResponElimina
  6. Heu fet bé. La boira enganya molt i ja pots haver pujat aquell camí 1000 vegades que sempre et pot fer caure en el seu parany. Sort que la recompensa d'un bon dinar sempre va bé.

    ResponElimina
  7. Mira que a Catalunya tenim un munt de caps de setmana de sol i bon temps, i justament havies d'escollir aquest. Ets un cas! Era el cap de setmana perfecte per fer una marató de The West Wing ;)

    ResponElimina
  8. La boira i jo mai hem sigut amigues ( i vivim on visc... ja té nassos la cosa) però el dia que vaig decidir declarar-li enemistat eterna va ser quant a Cap Nord no en va deixar veure RES... grrrrrrr

    ResponElimina
  9. I finalment on es va menjar la llesca de pa amb oli?
    Bromes a banda, amb la boira, a la muntanya, no s'hi juga. La parella va fer bé de tornar enrere. Dins d'un got de llet tot es veu blanc.
    Fita

    ResponElimina
  10. No sempre es pot lluitar contra els elements, aquest n'és un cas. Més val deixar-ho per una altra ocasió i, en lloc de patir a les palpentes, buscar activitats més lúdiques i gratificants.

    ResponElimina
  11. L'èxit d'anar a la muntanya és tornar. Hi ha moments on el bon excursionista decideix tornar a casa per poder tornar a pujar.

    ResponElimina
  12. Jo que sóc de les comarques lleidatanes et diré que la boira també té el seu encant. Encara que de vegades emprenyi bastant.

    ResponElimina
  13. M'has fet recordar una nit, de fa mil anys, quan tornàvem d'una festa. La meva amiga conduïa i a cada pas que donàvem menys hi vèiem. Com ella tenia els ov ... més grans que jo, s'anava fotent de la meva por. Fins que vaig cridar "para ara mateix, que baixo" i encara sort que va parar. En sortir del cotxe, estàvem a la vorera del pont, mirant cap al buit ... va perdre les rialles, t'ho asseguro!.
    Vau fer bé, la boira és perillosa i a més no veus res del que vols veure.

    Aferradetes i bona tarda! :)

    ResponElimina
  14. Dedueixo pel què dius, que l'excursionista de pa sucat amb oli ha anat d'excursió aquest cap de setmana...Ja és mala sort, perquè mira que n'ha fet un munt de caps de setmana bons aquest hivern...Una pena, deu ser allò de la llei de "Murfi"...Però que no es preocupi, hi haurà caps de setmana bons!

    ResponElimina
  15. No m'agrada gens la boira, i que t'embolcalli i et faci sentir enmig del no-res, encara menys. Girar cua és sempre la millor opció en aquests casos! El color blanc deixem-lo per a altres coses: la nata, la lluna, peces de roba, les flors... I l'equipació de l'equip contrari, sempre que el guanyem, és clar!

    Bona nit XeXu!

    ResponElimina
  16. Homa noi, segons del que parles més que pa sucat amb oli era pa sucat amb llet, amb blanca llet ;)

    ResponElimina
  17. amb la boira no s'hi juga, vàreu fer molt bé (fa uns quants anys ens va passar el mateix a la mateixa comarca, però no recordo el pic que volíem pujar), la part positiva, a més a més d'anar amb l'acompanyant a buscar més colors, és que hi haureu de tornar un altre cap de setmana!

    ResponElimina
  18. Veieu com avui ningú diu que el nom d’excursionista de pa sucat amb oli no m’escau? Ja he perdut tota la meva credibilitat. Però és cert, la boira pot jugar molt males passades i tots coincidiu que vam fer bé de tirar enrere. Prou que vam avançar a veure si aconseguíem acabar, però res, un altre cop serà. Gràcies a tots pels comentaris i els consells.

    Sílvia, suposo que has de ser conscient que hi ha dies d’aquests en els que no pots aconseguir l’objectiu, però com que era la primera vegada que em passava, m’ha deixat mal sabor de boca. Part de l’aventura...? No ho sé, no m’agrada deixar reptes pendents. I bé, el bon dinar va ser el dia anterior. Tan bo va ser que ens va deixar els estómacs regirats i poca cosa vam menjar el dia de l’excursió. No era irònic, el dinar era de conya, però alguna cosa se’ns va posar malament...

    Lluna, una de les gràcies de sortir d’excursió, a banda d’apuntar-se un cim, que a mi ja m’agrada prou, és gaudir de les vistes, dels meravellosos paisatges que tenim a la nostra terra. Aquest dia res de res, només vam intuir les muntanyes del voltant, hi havia un moment que la boira era tan espessa que podríem haver estat al mig de Barcelona i ni ens n’hauríem adonat. Així no es pot!

    Sr. Gasull, tens molta raó amb que un dels reptes més grans és superar la pròpia tossuderia. Per aclarir una mica les coses diré que vam avançar més del que seria recomanable, però ho fèiem sempre seguint un filat, com si anéssim seguint una línia pintada a terra durant tot el recorregut. Sense aquesta referència tan clara no haguéssim ni començat, fer-ho ens hagués convertit en uns inconscients, però de veritat que el camí era molt fàcil de seguir. En el moment que el filat es difuminava una mica vam tornar enrere, i això que ja devíem ser a prop, però més val no fer el boig més del necessari.

    Loreto, sí, perquè ja em diràs tu, si no hi ha proves gràfiques és com no haver-hi anat!

    Carme, l’excursionista de pa sucat amb oli no té aquest nom per casualitat. De vegades ha estat una mica inconscient, però generalment té molt respecte a la muntanya i sap que hi ha coses que no s’han de fer. Fer una excursió en les condicions meteorològiques d’aquest diumenge està fortament contraindicat, però com li explicava a en Gasull, el camí seguia una tanca tota l’estona, si no la perdies de vista, cosa força difícil si vas enganxat a ella, no hi havia perill de perdre’s, tot i que les condicions ambientals no eren bones. Però el fred no importa, el vent una mica, però era acceptable. La boira era el factor limitant, i seguíem una cordeta que no permetia que ens perdéssim. Quan ja no ho vam veure clar, vam revertir el camí seguint la cordeta altre cop, en sentit invers. Sense aquesta guia tan fiable, no ens haguéssim mogut del cotxe.

    maria, ara no sé si ets la maria de sempre o una altra... La boira és molt perillosa, els humans tenim el problema que depenem molt de la vista, és el sentit que fem servir més, i si ens falta estem perduts. Dins un banc de boira és ben fàcil despistar-se. Per sort seguíem un camí establert que no tenia pèrdua, però va arribar un moment que ja no podíem arriscar més. I de bon dinar després res, com li explicava a la Sílvia, alguna cosa se’ns va posar malament i no vam menjar res.

    Pons, era un cap de setmana especial, però és cert que l’excursió l’hauríem pogut evitar, ja que el temps no acompanyava. Però ja que anàvem fins allà... I bé, si t’hagués hagut d’atrapar amb ‘The West Wing’ potser m’hagués quedat a mirar capítols, però em sembla que vaig per davant teu, t’estava donant peixet!

    Bruixeta, a mi la boira no em desagrada, té alguna cosa especial que trobo atractiva, però en aquest cas hi havia dos factors a tenir en compte. Un és el mateix que et va passar a tu, des del cim que volíem pujar hi ha unes vistes magnífiques al Puigmal, a l’Olla de Núria, Andorra, i tot el que vulguis. Però no vèiem res a més de 10 metres de distància, així que un rotllo. Continua a baix

    ResponElimina
  19. L’altre factor és que és molt perillós anar per la muntanya amb boira, perdre’s és molt fàcil, i amb el fred i el vent que feia no era gens recomanable. La boira pot destorbar alguns cops, però a la muntanya, poca broma amb ella.

    Xavier, aquell dia poca cosa va menjar a causa d’una indigestió, però el dia anterior ja havia endrapat de valent. Bona frase aquesta del got de llet. Recordo que en algun moment vaig pensar en el teu relat ‘Arma blanca’, quin mal rotllo, oi? A tu que de muntanya en saps és amb qui més he d’insistir que vam arriscar el mínim. No hauríem iniciat l’excursió si no fos perquè aquesta transcorre paral•lela a una tanca tota l’estona, era impossible perdre’s si anaves seguint la tanca. Altrament no ho haguéssim fet, la climatologia no acompanyava gens. El vent i el fred, o la pluja ocasional, són suportables, acabem de deixar l’hivern enrere i anàvem ben equipats. Però perdre’s en la boira ja no fa tanta gràcia.

    Glòria, s’ha de saber retirar-se a temps, això sempre. Em sembla que vam avançar molt més del que tocaria, però com ja he anat explicant, no arriscàvem perquè anàvem seguin la guia d’una tanca durant tot el camí. En cas de fer-se enrere, només calia revertir el camí seguint la tanca en direcció contrària, i això vam fer.

    Jordi, és cert, una excursió no es pot donar per acabada fins que tornes a ser al cotxe per tornar a casa. I en casos com el meu ni així, que de vegades l’aventura continua en forma de cotxes espatllats i tornades rocambolesques. Però sí, per poder seguir fent muntanya cal tornar de totes les excursions.

    Jomateixa, no dic que no tingui el seu encant, en realitat a mi m’agrada, però en aquesta ocasió em suposava un perill que més valia evitar, no es pot jugar amb la boira a la muntanya.

    Sa lluna, sort que sé que parlàvem de boira, i que després ho expliques millor, perquè llegint el principi del comentari es podia pensar una altra cosa. Sortir de festa, no veure-s’hi... Però bé, la història té tela, i gairebé no ho expliqueu. S’ha d’anar amb molt de compte amb la boira, i anant en cotxe és molt perillosa, per altres motius, però com anar per la muntanya i no veure res. Juga males passades, per sort, ni per tu ni per mi va acabar provocant res greu.

    M. Roser, efectivament, l’excursionista de pa sucat amb oli va intentar fer una excursió aquest cap de setmana. De fet la va fer, però no va poder completar-la amb èxit. Aquest cap de setmana era una mica especial, valia la pena sortir de casa, però ha coincidit amb mal temps. D’excursions n’hi haurà d’altres, cap problema, però la tria aquest cop va venir sola, no perquè volguéssim anar d’excursió sí o sí.

    Laia, tenim el sentit de la vista en massa estima. Confiem en ell moltíssim, i quan ens falta estem completament venuts. A mi la boira no em desagrada, però quan em pot fer perdre l’orientació i jugar-me una mala passada prefereixo deixar-la de banda. Ja sabeu la meva predilecció pel negre, el blanc no m’agrada en especial, només en casos puntuals, com alguns dels que tu cites. Per exemple, si no guanyem l’equip rival, el blanc no m’agrada gens ni mica!

    Carquinyol, aquest dia no hi havia cap lloc on sucar res, ni el pa ni l’oli no vèiem, però entre la boira i la neu semblàvem Cleopatra prenent un bany.

    Anna T, el Ripollès és un bon lloc per anar a passar un cap de setmana i fer una mica d’excursionisme. Hi ha pics força alts però que no tenen cap dificultat tècnica, l’ascensió és senzilla i només calen unes bones cames i ganes. Entre l’any passat i aquest ja hi he anat diversos cops i segur que hi tornaré. Almenys aquest Puig de Dòrria ens queda pendent, a veure si més cap a l’estiu trobem el moment de tornar-hi, i ja que hi som, pujar el mateix dia el Puigmal, una excursió molt més exigent que la que ens plantejàvem, molt més llarga, però assequible si el temps ho permet. Si hi ha boira, res de res, cal fer-se enrere, no et pots jugar perdre’t per allà amb el fred que feia.

    ResponElimina
  20. Ja faig tard, ostres!!

    Bé, de fet, només volia dir que val més trobar-se amb "un dia blanc" que no pas passar-se les nit en blanc i dormir hores durant el dia...

    Avui he sentit per la tele una notícia que han descobert una nova malaltia degenerativa que comporta molts trastorns de la son i que també porta processos inflamatoris (ves, com l'artritis, la tendinitis i totes les meves "itis")... bé, sortosament no sóc hipocondríaca :-P

    ResponElimina
  21. Home, és assenyat girar cua quan tot és blanc que si no et pots perdre i veure't negre per trobar el camí de tornada... no hi ha color ;)

    ResponElimina
  22. Hehehe^-^.Encara no domino els comentaris amb el mòbil i estava fent proves.

    ResponElimina
  23. ClixSense is a very popular work from home website.

    ResponElimina
  24. Find out how 1,000's of individuals like YOU are working for a LIVING from home and are living their wildest dreams right NOW.
    GET FREE ACCESS NOW

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.