diumenge, 9 de març de 2014

El progrés

Fa uns dies vaig veure per internet la següent imatge i de seguida vaig pensar que era un post:

Aquesta és la font. 

El progrés, això que ens fa avançar, que ens facilita tant la vida. És tan còmode fer-ho tot gairebé sense moure's de casa. O sense moure's de davant de l'ordinador, fins i tot. La imatge mostra com era fa quinze anys i com és ara mirar una pel·lícula, contactar amb gent, llegir les notícies, sentir música, treballar o fer el manta. I tantes altres coses que podríem incloure, però la tira seria massa llarga. I quan ho veus per primer cop somrius i et fa gracieta. Al segon cop d'ull un neguit va creixent i t'adones que és una tira còmica, però que té molta raó. Massa raó. Ja ho sabem que el món cada cop és més petit, però és que de vegades és tan petit com una habitació. I que ho digui jo té força mèrit, que em passo la vida davant de l'ordinador. Però també em ve de gust sortir, allunyar-me'n una bona estona. Els caps de setmana, per exemple, s'han d'esprémer, voltar, respirar i aixecar una mica els ulls de les pantalles. Desconnectar-se? Mai, si digués això mentiria vilment. Obrir els ulls a la realitat? Tant com calgui. El món cada cop és més petit, potser sí, però que no sigui una habitació, perquè val la pena veure'l, per petit que sigui.

27 comentaris:

  1. Mira, anava a plegar (avui vaig de tard... no hi ha manera, ja sabia jo que no ho aconseguiria) i em trobo aquest post que em dóna tota la raó. Avui en dia és patètic veure la gent enganxada a cada moment a la pantalleta del seu mòbil. Van pel carrer fent gestos còmics (allò per fer gran o petita una imatge), escrivint Whatsapps d'aquests... s'asseuen a prendre alguna cosa i segueixen amb el mòbil... Estan amb altre gent... és igual! ells també tenen mòbil... entre els presents no parlen, només entre absents.

    I el pitjor és quan, en una taula de sis o set persones només n'hi ha un que passa de mòbil però un altre, al seu costat, li va ensenyant totes les xorrades que rep ell... "Mira, aquesta és una foto dels fills d'aquell tio de Granada que et vaig dir, que juguem a aquell joc de Trívial... i...hahahaha mira, mira quines fotos més maques fa aquesta noia de València... ostres, pobra, està separada del marit, saps? i per guanyar-se la vida va fer uns cursos de fotografia i ara va a Comunions, aniversaris, bateigs... Ai, ja m'arriba la informació del trànsit i del temps. Va genial aquesta aplicació... Has vist què puc fer des d'aquí, ara...?

    Doncs això... cada vegada més deshumanitzats...

    Bona nit! :-)

    ResponElimina
  2. Quan algú em convida a dinar a casa seva i ens passem tot a l'àpat amb la televisió encesa, malament, ja no hi torno. M'empipo quan les meves filles i netes és passen tota l'estona que estem juntes enviant missatges pel mòbil. Ara bé em confesso enganxada al ordinador gairebé tota l'estona que estic a casa. No miro la tele i llegeixo molt menys que abans. Això últim és el que més greu em sap.
    Però ja temps per tot: per sortir, per fer vida social, per veure el món i pel que calgui.

    ResponElimina
  3. " El món cada cop és més petit, potser sí, però que no sigui una habitació...". Aquesta frase teva resumeix perfectament el problema que se'ns planteja.

    Bona nit Xexu.

    ResponElimina
  4. Prendre l'aire... el sol, el vent, la pluja, veure paisatges, tocar les flors, és indispensable. L'aire de veritat, el sol de veritat, el vent de veritat, la pluja de veritat i també les persones de veritat, cap d'aquestes coses no surt de l'ordinador i que ho digui jo també té mèrit.

    ResponElimina
  5. Hi ha moltes maneres d'entendre el progrès... per mi el progrés aniria una mica en sentit contrari, (tornar als orígens, al contacte real amb la natura i tots els seus elements) però això ja és un altre tema a discutir.
    La tecnologia ens atrapa... igual que el temps. I ho dic jo que em passo mig dia enganxada a una pantalla d'ordenador o de mòbil. A mi em fa molta ràbia veure com la gent n'està d'enganxada i és que l'altre dia sortint de classe de ioga (on jo em deixo el mòbil a casa durant dues hores) la companya mentre tornàvem amb cotxe no parava de mirar el mòbil... i el fort és que no estava mirant pas cap correu important, ni cap conversa del whatsap urgent, simplement estava feisbukejant. Jo crec que entre poc i massa! Em de saber desconectar de debò, perquè sinó tanta tencologia ens acabarà convertint en encara més tòtils!

    ResponElimina
  6. Jo encara soc de les que tinc el mòbil aquell que només serveix per trucar i rebre trucades i ara des de fa poc (abans el deixava a casa) el porto sempre al bolso, això sí, "apagat" i només el connecto quan sé que algú em trucarà, o que jo he de trucar...I no saps com vaig de tranquil.la pel món!!...
    Respecte a l'ordinador, un petit ratet cada matí per renovar la foto del meu blog, seguir una mica els blogs amics i posar-me al corrent de les notícies i prou...
    I penso que és així com realment puc gaudir del avanços de la tecnologia sense deixar que m'acapari el temps i poder fer servir la mirada per gaudir de tot el que m'envolta.
    Dec ser com una mena de "bitxo raro"en el temps que estem vivint!!
    Seguint així, no se pas on arribarem!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Estic enganxada a l'ordinador pràcticament tot el dia, de fet treball amb l'ordinador i no puc fer-ho d'una altra manera perquè així m'ho exigeixen. Però recordo el pas del paper a l'ordinador, em va costar moltíssim deixar d'utilitzar els bolis o encara més enrere, quan vaig utilitzar la meva primera calculadora, no em fiava d'ella, jejje
    El progrés és rapidesa, em sembla fantàstic per a certes coses, però tot en la seva justa mesura. Segueixo fent càlculs mentals, com ens va ensenyar "sor Encarnación", per no perdre l'agilitat mental i per gust també. Segueixo utilitzant sempre que puc els bolis de colors en els papers. Pel que fa a les "escapades", no hi ha res millor per omplir d'energia que rebre tot el que ens regala la natura.
    En certs aspectes segueixo al Cromanyó, ni facebook, ni twitter, ni washap ... i no em moro per això.

    Molt bona setmana!
    Aferradetes virtuals ;)

    ResponElimina
  8. És cert que hi ha gent que, gràcies a la tecnologia, ha reduït el seu món a la mida d'una pantalla però no li donem tota la culpa a la tecnologia, hem de ser capaços de saber desconnectar quan ens convé,

    ResponElimina
  9. Perquè creus que Pons's blog no publica en cap de setmana? Per falta d'idees? Hahahaha! Es per deixar-vos temps per esbargir-vos lliurement fora de la xarxa. De res.

    ResponElimina
  10. Els blocs, com llegir, són un vici impune. Facebook ja no, per exemple. Hi ha diferències.

    ResponElimina
  11. Però, en canvi, et veig, et percebo activíssim. No gens reclòs.
    T'imagino enlairant-te, encara enxaneta.

    (reconec que les imatges són crues)

    ResponElimina
  12. La gran quantitat de gent que hi havia ahir al matí passejant, el trobar-te gent corren o caminant a la matinada, a la nit, a la tarda, el veure grupets de nois al Passeig, no em quadren amb això. Abans es deia que la gent no parlava perquè hi havia televisió però la gent gran em diu que tenien prohibit parlar a taula, també hi havia escoles on els nens no es podien relacionar amb les nenes, etc.

    ResponElimina
  13. Parlant de "bitxos raros", em sembla que jo m'enduc la palma...No tinc mòbil !!! Bé, en tinc un que només utilitzo si vaig sola a algun lloc, per si tinc algun problema (trucar al 112) i us asseguro que tothom qui vol, em localitza fàcilment deixant un missatge al contestador, cosa que jo no puc dir de persones que si que en tenen: que si no està operatiu, està tancat, no té cobertura...I a sobre no pots deixar cap missatge!
    Quan veig a la gent que va pel carrer parlant com si estiguessin asseguts al sofà de casa, la veritat és que em resulta força estrany, perquè a més no pensen que qui tenen al costat, s'assabenta de tot el què diuen...No fa gaires dies un noi que estava parat a prop meu, parlava amb un amic( per intuïció) i li va comentar que la seva dona està embarassada, va acabar comentant que no ho sabia ningú més...Jo que no em tallo gens ni mica, li vaig dir: doncs ara jo també ho sé...El noi em va mirar i s'ho va agafar rient (encara bo), suposo que es va adonar que havia de tenir més cura de la seva privacitat.
    A l'ordinador hi estic un parell d'hores al vespre, i he de dir que amb el blog m'ho passo molt bé.
    Ara perquè no hi ha més remei si vols escriure de pressa, però jo enyoro els temps del paper el llapis i la goma d'esborrar... I m'agrada relacionar-me amb la gent parlant cara a cara i mirant els ulls de l'interlocutor!
    Res, però, com anar a prendre l'aire i deixar les cabòries sota algun marge, mentre contemples plàcidament com van passant els núvols...
    Petonets.

    ResponElimina
  14. T'he de tornar a donar la raó.
    Cada cop hi passem més temps, però les generacions que venen encara seran pitjors. Espero que tanta connexió no acabi desconnectant-nos del tot.

    ResponElimina
  15. Quan sobre temps va bé l'ordinador, però no és bo fer coses només quan et sobre temps del ordinador. Puc estar content encara, no m'ha pres res i m'ha donat molt tot i reconèixer que no sabria passar sense.......

    ResponElimina
  16. Viure es el que hem de aprendre a fer fora de l’ordinador. Salta, brinca, llegir, corre, somniar, sense estar pendent del xiulet del mòbil que indica que una xarxa ens reclama, sense estar pendent d’una pantalla més enllà del necessari.

    ResponElimina
  17. Dit així -o dibuixat- queda dur, però el mateix podrien dir del que es feia quinze anys abans dels quinze anys. Coses del progrés, que fa indispensables coses que no ho són. I ara, qui pot viure sense elles?

    ResponElimina
  18. No sé noi, jo trobo cert demagògic el dibuix aquest. Un pot llegir el diari tranquilament a un banc amb la seva tauleta o veure pel·lícules a l'ordinador al saló de casa amb amics. Tot depèn de com és cadascú i no del suport tecnològic.

    En tot cas, fa anys deien el mateix d'un dels invents situat a la banda esquerra, el telèfon: que ja la gent no es reunia perquè parlava per telèfon.

    ResponElimina
  19. Molt ben trobat.
    No m'agrada aquest progrés com ens fa tornar.

    ResponElimina
  20. Com diuen els "grans" totes les masses fan mal. Tot en la justa mesura, i a gaudir, sigui davant l'ordinador, la PDA o el mòbil o bé amb tots els enginys electrònics endreçats i respirant força aire pur :P

    ResponElimina
  21. Em tingut la sort de viure una gran revolució i cada cop en som més conscients. Ara hem de gestionar-ho bé

    ResponElimina
  22. Tens raó, hem de viure entre dues realitats, la virtual i la física... i de vegades ens oblidem de sortir i esbargir-nos. Avui he estat a punt de comprar un disc des de casa per mandra de sortir a buscar-lo, sort que he recapacitat i he vist que era una bestiesa.

    ResponElimina
  23. D’alguna manera, el sol fet de comentar un post ja ens posa a tots en el sac del progrés. És clar que cadascú s’ho agafa a la seva manera, però tots esteu aquí, i per tant heu hagut d’arribar-hi a través d’un ordinador o similar. No té res de dolent dedicar-hi una estona, que per cadascú pot ser més o menys, però s’ha de saber separar les coses i desenganxar-se de tant en tant. Moltes gràcies a totes i tots pels vostres comentaris.

    Assumpta, sobre els mòbils ja en vam parlar en el post ‘Phubbing’, fa una temporada. Volia centrar aquest post en les hores que passem davant de l’ordinador i totes les coses que ara fem virtualment i que abans ens obligaven a moure’ns. Si ara fins i tot miro partits de futbol per internet! Jo no sóc innocent de fer phubbing, ja dic que estic sempre connectat, però hi ha estones per tot, i si estàs en bona companyia cal fer cas a aquesta companyia, si no vols que te’n deixin de fer a tu. No sé si els casos que dius són verídics o inventats, però segur que passen coses d’aquestes. No en el meu entorn, he de dir. Jo vaig servir poques coses del mòbil, però les faig servir molt, i només esporàdicament ensenyo alguna cosa als altres, només si fa molta gràcia. Som cada cop més virtuals i més dependents, no sé si més deshumanitzats, però ens cal aixecar els ulls, o obrir-los, millor dit. Hi ha molt per veure fora de la pantalla.

    Glòria, quan sóc a casa l’ordinador està gairebé sempre en marxa. Tinc oberts diferents navegadors amb unes quantes pestanyes per tenir totes les mesures comunicatives a la vista. Solc seure davant i tinc el llibre al costat, jo no he deixat de llegir, però llegeixo molt davant de l’ordinador, i quan hi ha alguna cosa a comentar, contestar o el que sigui, paro de llegir i m’hi poso. Ara, vull reduir aquesta taxa tan alta, tenir companyia ho propicia, i és una sort. No vull deixar de fer tot el que faig i m’encanta estar connectat, però de vegades és innecessari, i d’altres fins i tot molt recomanable.

    Pere, justament. I ho puc dir amb coneixement de causa, ja que a l’habitació des d’on estic ara passo gran part del meu dia, envoltat de llibres, però sobretot amb l’ordinador. Vull gaudir del que hi ha fora d’aquestes quatre parets i cada cop ho faig més, però també m’encanta estar connectat i pendent dels meus mons virtuals.

    Carme, la distinció ‘de veritat’ és important, encara que el que hi ha a l’ordinador també és real, i ho fan persones tan reals com nosaltres. Però el contacte, el tacte en definitiva, té una altra dimensió, aporta plaers molt diferents. Som una mica addictes, però això no vol dir que no gaudim quan deixem l’ordinador una estona.

    Alba, si vols ho podem discutir. Parlar de ‘tornar als orígens’, per definició, seria contrari a progressar. Ara, que tot és cíclic i que les circumstàncies de cada temps marquen unes necessitats també és cert. Nosaltres mateixos ens auto-regulem. Però bé, jo no ho diria de la mateixa manera, tornar al passat pot ser la nova modernitat, però el progrés... no sé. Jo no puc presumir de desconnectar, si em poso a criticar la gent que està enganxada al mòbil estaria mentint ja que jo el miro força, no puc criticar una cosa que també faig. Potser no dels que més, però entre les meves amistats sí que sóc dels que més el miro, senzillament perquè ells tenen menys costum. Estic força enganxat, i si tinc una estona el miro, com també tinc l’ordinador tot el dia en marxa quan sóc a casa, encara que no estigui davant. Però bé, que és millor sortir a sopar una pizza que demanar-la per internet i que te la portin per menjar-la davant de l’ordinador, oi? I el contacte amb l’altra gent és molt millor en directe, i deixant una mica la tecnologia de banda. Tot és una qüestió de balanç, s’ha de saber gaudir de cada cosa al seu temps, que jo ho passo molt bé a les xarxes i llegint i comentar blogs, però cal que m’ho passi encara millor sortint a respirar aire i veure coses noves. El contrari és una bogeria.

    ResponElimina
  24. Montse, la teva actitud respecte el mòbil és la que tenia la gent abans, però sobretot des que serveix molt més per consultar internet que per trucar, no portar-lo encès és gairebé absurd. Si no tens aquesta mena de comunicació o valores especialment la independència i que no et toquin la pera quan ets fora, el que fas tu és ideal. A mi em sembla impensable a dia d’avui, i això que vaig trigar anys i panys a tenir un mòbil propi, ja que precisament no volia que em poguessin localitzar en qualsevol moment, volia anar a la meva. Després veus que t’agrada estar disponible, i d’aquí a estar enganxat hi ha un pas. A banda de totes les ximpleries que ara podem portar a la butxaca, el que valoro és poder rebre els correus electrònics a l’instant, allà on sigui, ja que és encara avui un dels mitjans de comunicació que més utilitzo perquè m’agrada molt, més que la comoditat que aporta whatsapp, per exemple.
    La teva actitud amb l’ordinador és també molt sensata. Jo el tinc obert tot el dia, tant si li faig cas com si no, però si hi ha cap actualització, allà estic jo per veure-la. Pot ser malaltís, però ho faig quan no tinc una altra cosa a fer, és clar. És el que dic, si m’agrada i no estic fent altres coses, què té de dolent estar tan connectat? No li veig inconvenient. Problema seria que deixés de fer altres coses més ‘humanes’ per passar-me l’estona a l’ordinador. Ara, també diré que quan porto molta estona sense estar connectat ho trobo a faltar, però és que realment gaudeixo dels blogs i d’altres xarxes, em distreu molt, tant com llegir, i sóc dels que no va enlloc sense un llibre, ni que sigui per tres parades de metro, no fos cas que perdés cinc minuts...

    Sa lluna, si treballes amb l’ordinador davant estem parlant d’una altra cosa. Això no vol dir que no aprofitis també per mirar altres temes que no són feina, jo ho feia. Quan treballava passava molta estona també davant de l’ordinador (la majoria de gent ho fa ara), i tenia oberts els correus i algunes coses per estar al cas si rebia alguna cosa. Si la feina hagués estat més exigent no hagués tingut temps de mirar altres aplicacions, però podia. No estar tan enganxat està bé, i precisament si treballes davant de l’ordinador, quan no treballes pots gaudir d’altres coses, com diu la tira còmica que es feia fa 15 anys. He de dir que a mi m’agrada fer coses a l’ordinador en el meu temps de lleure, així que em sento identificat. Però també faig castells, surto una mica a la muntanya i faig escapadetes. Defenso el meu dret a distreure’m amb l’ordinador quan no tinc una altra cosa a fer, a mi m’agrada molt i és una afició com qualsevol altra. Però cal aixecar la vista de tant en tant i dedicar-se a altres coses.

    McAbeu, la tecnologia està allà a l’abast de tothom que la vulgui, una altra cosa és que la vulguem, o que la sapiguem racionar. D’eines no en falten, però els que les fem servir som nosaltres. Criticar la tecnologia és només espolsar-se la culpa, qui no la vulgui pot viure aliè a ella, o fer-li cas quan li convingui, que per això està. Ei, però que jo ho deixo quan vull, eh...

    Pons, ets molt considerat. Gràcies a tu els caps de setmana puc sortir a fer alguna cosa, alguna escapadeta, amb la consciència tranquil•la que no m’estic deixant res per comentar. Ets un líder generós.

    Helena, no tinc facebook, però sí altres xarxes que ocupen temps i que me’l fan perdre considerablement. Però encara són els blogs i llegir el que més, en ells passo bona part del meu temps de lleure quan no tinc res millor a fer. Veig que aprovaria justet segons el teu criteri.

    Jordi Dorca, no et pensis, passo molta estona davant de l’ordinador, això t’ho puc assegurar. Però també surto, faig castells, miro de trepitjar la muntanya i escapar-me els caps de setmana. No desconnecto mai del tot, però gaudeixo de deixar la virtualitat aparcada.

    ResponElimina
  25. M. Roser, la bústia de veu és de pagament, no et pensis que a mi em fa gaire gràcia quan salta. Ni a mi ni a ningú, de fet la gràcia del mòbil és també que registra qui t’ha trucat, així que si no el sents quan toca, no deixaràs de saber que algú ha intentat contactar-te, pots trucar-lo tu quan te n’adones, o esperar a que et torni a trucar. Si és urgent ho farà. La bústia de veu sol ser el dimoni. Una cosa força en desús, també val a dir, ja que la majoria de gent ja disposa d’smartphone i les trucades van molt de davallada. Però això no et fa ni millor ni pitjor que ningú, és la teva opció, i ja està. I també és molt assenyat que et racionis el temps d’ordinador d’aquesta manera.
    Això sí, m’ha agradat molt la teva resposta davant del nano aquell que anava proclamant als quatre vents que tindria un fill. La veritat és que les converses de veu en llocs públics a mi em resulten molt molestes. Com dic, estan en davallada, la majoria de gent va amb el cap inclinat cap a la pantalleta i escriu coses amb els dits. Els que parlen de veu fan un gran escàndol, i no només et fan perdre la concentració, sinó que t’assabentes de coses que no et cal saber.
    Jo escric en paper també, però cada cop faig pitjor lletra, i majoritàriament ho faig amb el teclat, és clar. I mira que no vaig aprendre mai a teclejar, ho faig amb quatre dits, però a saber quantes enciclopèdies dec haver escrit ja, no paro! Ara, el contacte humà fora de la pantalla encara em sembla molt necessari, no anem enlloc si no podem tenir el plus que aporta estar cara a cara amb una persona i comunicar-se com sempre s’ha fet i espero que sempre es faci: parlant.

    Jomateixa, és una mena de connexió deshumanitzada. Tots ho sabem tot de tothom, però ens interessa molt menys. Pensa que tot canvia, ara tenim això, i té pinta d’anar en augment, però serà fins que algun il•luminat amb certa influència digui que ara el que es porta és quedar amb els amics i fer-la petar. Potser en un futur hi estaran tan poc acostumats que els semblarà realment una raresa i una cosa que val la pena fer.

    Sr. Gasull, penso com tu, és una bona eina per les hores mortes, i si tens moltes hores mortes, no em sembla preocupant passar-hi molta estona. A més, a l’ordinador hi trobes distraccions que esdevenen aficions, com ara els blogs. Si a mi em pregunten per les meves aficions en tinc de més dinàmiques, però no puc obviar la lectura i els blogs, que són molt sedentàries i que faig molt compatibles, però és que en gaudeixo molt. Miro de deixar-les de banda quan tinc coses més interessants per fer, però per exemple, generalment mirar un Salvados o un Sálvame no és pas més interessant que llegir els companys blogaires. Poques coses de la tele ho són. I parlo de tele perquè estant sol a casa suposo que seria lògic posar-la, però jo prefereixo aquestes altres coses, que realment m’han aportat molt en diferents àmbits.

    Bruixeta, hi ha moltes maneres de viure, i hi ha d’haver temps per tot. Jo m’hi passo molt més temps del necessari perquè en gaudeixo molt i m’aporta algunes de les meves aficions, però no totes. Per altres cal deixar els ginys enrere i posar-se a fer una mica d’exercici.

    Leblansky, ben cert, parlem d’aquestes coses perquè és el temps que vivim, però anteriorment també s’ha criticat que el progrés ens feia perdre altres costums. Com qualsevol conflicte generacional, sempre és cíclic. Si s’imposa la tecnologia i les noves maneres de fer serà per alguna cosa. Jo no m’oposo pas al progrés, a saber on ens acabarà portant, però hem de ser conscients que no tot és això i que hi ha altres possibilitats. Almenys no ho oblidem.

    ResponElimina
  26. Carquinyol, la tecnologia no és la culpable, sinó nosaltres. Els ginys són allà per qui els vulgui, i curiosament la majoria els volem i els adorem. Hi ha tanta altra gent que passa, naturalment. El cas és que per més demagògic que ho vegis, jo em sento força identificat amb el dibuix. Les sèries les solc mirar a l’ordinador de casa i tot sol, i perquè darrerament no miro massa pel•lícules, sinó també ho faria. Cada matí repasso la premsa des de l’ordinador. Si he d’establir contactes, ja sigui personals o per temes de responsabilitat ho faig a través del correu electrònic. Si em ve de gust sentir una cançó, ja ni tan sols vaig a buscar el CD, la busco per Internet i me la poso. Pots dir que no facis el mateix? Potser tu ho fas amb la teva tauleta, jo no en tinc ara per ara. I és clar que gaudeixo anant al cinema en companyia, o llegint un bon llibre assegut en un bar amb un cafè. Però un ordinador aglutina moltes de les coses que puc fer i em facilita la feina. Jo ho aprofito, igual que generalment no faig la compra en sis o set establiments diferents, sinó en un supermercat.

    maria, el progrés és continu, i ja aniran canviant les tornes. A saber què diran les tires còmiques de nosaltres d’aquí a 15 anys.

    Lluna, tens tota la raó del món, i crec que tots ho sabem, perquè tant jo que he escrit com tots vosaltres que heu comentat, som una mica viciats d’internet. El tema a debat és com gestionar aquest equilibri, com poder fer de tot sense enganxar-nos a res en concret i deixar de banda les altres coses. Això sí que és difícil!

    Loreto, ens meravellem de tots els avenços, i no és per menys, perquè sembla que visquem instal•lats en la ciència ficció, però si ens deixem enlluernar massa i confonem els termes, malament anem. Les mateixes màquines que tant idolatrem han estat creades per i per a persones, no ho oblidem.

    Sílvia, la venda per internet ha estat un altre gran avenç de la societat, però com tot és una arma de doble tall. Si compres a llocs respectables, és fiable, fàcil i t’ho porten a casa ben aviat. Ara, cal comprar-ho tot per internet? Sabem que tenim aquesta opció, i en alguns casos pot anar bé. Però acostar-se a la botiga de música a comprar un CD és un plaer. Ja no et dic a una llibreria! Jo vaig tenir un temps de comprar a Amazon, ho trobava un gran invent. Però aviat vaig tornar a palpar els llibres abans de comprar-los, i crec que només ho faré servir per casos especials, algunes coses encara no les canvio per la virtualitat!

    ResponElimina
  27. Et recomano Her.
    Diu molt del que expliques, aquesta vida plaent, que ens ajuda a través de la tecnologia, xò com de necessari també és el contacte humà, per molt que ens costi.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.