dijous, 6 de març de 2014

Dóna'm pit

Fa molt temps vaig fer un post explicant algunes coses sobre castells, les preguntes i dubtes més freqüents. Mentre anava cap a l'assaig l'altre dia el vaig recordar per una relació d'idees i vaig pensar que podria explicar una mica de vocabulari casteller d'aquest no tan comú, però que per un casteller sona tan simple i evident com dir 'passa'm la sal' o 'el lavabo és al fons a la dreta'.

He de dir, però, que en el món casteller també hi ha dialectes i el vocabulari que jo conec és de la zona no tradicional, és a dir fora del triangle Valls-Tarragona-Vilafranca. Per no dir que algunes colles tenen les seves peculiaritats també.

Per exemple tenim l'expressió 'dóna'm pit', que es fa servir perquè el de darrere teu en una pinya faci força endavant. De vegades per economia i falta d'esma es sol abreviar a 'piiit!'.

I parlant de pinya, pinya és tota la gent que aguanta el castell a baix, mentre que una caiguda no és una pinya, sinó una llenya.

Si diem 'carrega la dreta' potser ja s'entén que li volem dir al de sobre nostre que recolzi el pes sobre la seva cama dreta i, per tant, sobre la nostra espatlla dreta. El pes no sempre es reparteix de la manera que convé. Però si sentim 'clava puntes' ja sona més estrany. Es tracta d'abaixar els dits dels peus de manera que desplacem el centre de gravetat cap endavant. Vol dir que teníem els peus massa enrere, molt molest.

Quan ens reunim per practicar solem dir que assagem, fem un assaig. Hi ha alguna colla que excepcionalment diu entrenar, i això els genera enemistats, com si no hi haguessin maneres diferents d'anomenar altres conceptes castellers i no sol passar res. Però aquest fet diferencial sembla que toca la fibra.

Ah, si un casteller us demana l'hora en un assaig, molt probablement el que vol és fer-vos notar que us hauríeu d'haver tret el rellotge, algú pot prendre mal si li doneu un cop o us cau a sobre. Mans alçades i caps avall per protegir els que pugen en cas de caiguda quan es fan proves netes, és a dir, només el tronc del castell sense pinya que el sostingui.

Quan l'enxaneta està a punt de coronar el castell potser podreu sentir que l'animen a fer les tres passes. Són els moviments que, en teoria, fa l'enxaneta per pujar sobre el dosos. Seqüencialment, un primer peu a la seva cama, l'altre a la faixa, i el primer a l'espatlla del dosos on ja hi ha el peu de l'aixecador. Pot ser que li marquin dient 'uuuuun, dooooos, treeeeeees'. Llavors fa la passada final, s'encavalca amb l'aixecador i fa l'aleta, és a dir, aixeca el braç enlaire.

Pel que fa a la consecució d'un castell, podem diferenciar diversos estadis. Quan sonen gralles ja es considera intent. Si s'havien començat a col·locar els primers pisos però encara no sonen gralles i el fan avall, diem que és un peu desmuntat. Un cop sonen gralles, doncs, vol dir que va de debò. Si llavors cau el castell, direm que ha estat un intent, o si no cau però els castellers baixen sense coronar-lo serà un intent desmuntat. Si es corona el castell, és a dir que l'enxaneta fa l'aleta, el castell és carregat. A partir d'aquí, si el castell s'acaba desmuntant sense problemes direm que està descarregat, i si no quedarà només en carregat

I bé, ho deixaré per avui. Una mica caòtic i sense cap ordre concret, però em fa gràcia compartir aquests conceptes amb vosaltres. Crec que tinc pendent parlar un dia de dificultat de castells i puntuacions, però aquest és any de concurs, és a dir, que hi ha Concurs de Castells a Tarragona (es fa cada dos anys), així que ja hi haurà temps. Algun altre dia podem parlar de posicions concretes, i ja sabeu que si teniu qualsevol dubte m'encantarà respondre, si és que conec la resposta!

26 comentaris:

  1. fins aquí tot entès....el que em falta a mi es tot l'entrellat de les folres i manilles que no ho he acabat d'enganxar mai, potser és el preu a pagar per ser de l'Empordà

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ho sé, jo ho sé!! ;-))

      De fet, són la mateixa cosa... però a diferent nivell hehehe

      Elimina
  2. Un post molt gràfic i treballat, talment sembla explicat des de l'agulla.

    ResponElimina
  3. Carai, ets tot un diccionari, noi! A mi m'ha fet gràcia el del títol del post, suposo que entre vosaltres és la cosa més normal del món, però fora de context té el seu què, la frase.

    Això de les passes de l'enxaneta, però, em costa de visualitzar-ho només llegint... El proper cop que sigui a una plaça on s'hi facin castells ja m'hi fixaré. Tot i que estant allà dalt, amb el tremolor del castell, la pressió de tothom pendent de tu, i la responsabilitat... La criatura compta passes i tot? Aquests nens són fets d'una altra pasta, jo de petita crec que hagués estat incapaç.

    ResponElimina
  4. Ja sabia que açò era molt complicat.

    ResponElimina
  5. Molt interessant la teva explicació per saber una mica més sobre el vocabulari que feu servir els castellers!!...Gràcies.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. M'ha interessat molt aquest post. És un món, aquest dels castells, que m'agrada però que sempre m'he mirat des de fora i en coneixia només el "vocabulari bàsic" (sé la diferència entre pinya i fer llenya, per exemple ;-D), ha estat molt bé aprendre part del vocabulari avançat.

    ResponElimina
  7. Un mon interessant el dels castellers,interessant i admirable.

    ResponElimina
  8. I no heu pensat en buscar patrocinadors? Per exemple, trobo Viagra seria un bon patrocinador XD

    ResponElimina
  9. Que bé!!! aprendrem vocabulari casteller!!!

    ResponElimina
  10. no en tenia d'idea de vocabulari casteller.... és un món ben interessant! De petita van venir els castellers de Lleida a la setmana cultural del cole i ens van ensenyar com es pujava, alguna cosa de tècnica.... i la veritat és que em va agradar molt això de fer castells! però potser em va agradar perquè sol era de dos pisos... hehehe!

    ResponElimina
  11. Molt ben explicat. Vaig anar una temporada amb els Xics de Granollers i hi vaig descobrir tot un món. La primera cosa que em va sorprendre i agradar va ser veure la diversitat de gent, de totes les edats i homes i dones.

    ResponElimina
  12. És interessant aprendre aquest argot. No sóc un entès, però sovint m'encanto amb els Borinots, els de la camisa de color brut.

    Fita

    Fita

    ResponElimina
  13. Doncs serà molt benvingut aquest segon post!
    Molt interessant. m'ha cridat molt l'atenció això de "clava puntes" no ho hagués pensat mai. Ni pel concepte ni pel què suposa. Molt curiós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ps. Pel proper post, m'he recordat d'un post teu i en volia fer esment, xò he intentat buscar-lo i només mirar que hi ha 7 anys! .... m'¡he vist incapaç.... recordes aquell post de definir-se amb cinc paraules? més o menys, quan va ser? ja el buscaria....

      Elimina
  14. Amb aquests títols ja sembles el Garbí
    ;DD

    ResponElimina
  15. Pel títol pensava que el post aniria de bebès, estrany per ser teu :) Coneixia algunes paraules bàsiques però d'expressions cap ni una. T'ho miris com t'ho miris, la nostra llengua és ben rica. I encara algunes es pregunten perquè serveix el català...

    ResponElimina
  16. Gràcies XeXu per aquest lliçó magistral de vocabulari casteller...He de dir que algunes paraules les coneixia, però moltes no i ho he trobat molt interessant. Parlant de dubtes, les gralles sonen quan pugen es terços , oi? El teu post s'ha carregat i quan l'hem llegit s'ha descarregat molt bé, res de fer llenya!
    Bon Vespre.

    ResponElimina
  17. M'agraden saber coses com aquestes, són curioses i interessants i molt nostres. Algunes, -poques-, les coneixia.
    Gràcies per explicar-ho i espero que ho segueixis fent.

    ResponElimina
  18. Un bon post ple de vocabulari. és veritat que si no estàs ficat en el món et sonen de ben poc aquestes frases fetes. Si que des de baix els sents que criden, però s'entén de ben poc.
    Molt bon post!

    ResponElimina
  19. tot un vocabulari que desconeixia.....a mi em fa gràcia saber-ne , et dono les gràcies ...els lèxics de tot tipus m'agraden, i pel que observo el món dels castells és fascinant , també en quant a vocabulari

    ResponElimina
  20. Pràcticament tot el que has explicat ho coneixia, en canvi no tinc la menor idea de tot això de les puntuacions en els concursos, així que esperaré amb il·lusió un nou post casteller que m'anirà molt bé perquè el cert és que ho expliques genial!! :-))

    ResponElimina
  21. Quin goig parlar de temes que tan meus i que us agradin i us interessin. Moltíssimes gràcies pels comentaris i per les preguntes, he intentat respondre-les tan bé com he pogut, però alguns temes són una mica complexos. La gent que em coneix ja sap que si em pregunten sobre castells tinc xerrera per estona, així que ja ho sabeu si en voleu saber alguna cosa més, prometo respondre, i si no ho sé informar-me bé per poder contestar el més aviat possible.

    Sr. Gasull, el tema de folre i manilles és complicat perquè les pinyes són veritables obres d’enginyeria. Però a nivell usuari és molt senzill. Si tu t’imagines un castell bàsic, a dalt de tots tens la canalla (pom de dalt), el tronc del castell, i a sota de tot la pinya que sustenta tota l’estructura. En castells molt difícils es col•loca un segon pis de pinya sobre aquesta que anomenem folre. I si és un castell molt molt difícil potser hi ha encara un tercer pis de pinya a sobre que són les manilles. Si hi ha un segon pis de pinya a sobre (el folre), als que toquen a terra se’ls sol anomenar soca. Així que tenim. Tocant a terra pinya o soca, sobre d’aquests el folre, i sobre el folre les manilles.

    Rafel, mai he fet d’agulla perquè no tinc prou alçada. Solia fer de baix, però ara faig de crossa a terra i al folre. I em deixen provar alguna coseta a tronc, però em sembla que...

    Laia, no sabia ben bé quin títol posar, al principi pensava en alguna cosa sobre vocabulari o conceptes, però al final em vaig decantar per fer servir una de les expressions més típiques i alhora sorprenents de les que diem. És un concepte fàcil d’explicar, no com el de les passes, que reconec que potser he explicat massa a la lleugera, ja que en el meu cap està molt clar. L’enxaneta puja pel tronc fins l’alçada dels dosos, és a dir, que es queda sobre l’últim pis complet del tronc. Llavors ha de pujar per darrere el dosos que troba i passar el peu per sobre de l’aixecador, és l’últim tram que li queda. Doncs els tres passos comencen en aquest punt. Primer recolza la cama dreta en la del dos (primer pas), porta la cama esquerra fins la faixa del dos (segon pas) i finalment la dreta a l’espatlla del dos (tercer pas), i fa la passada final per sobre l’enxaneta. Si els nens són bons ho fan així, tot rodat, però no sempre fan les tres passes bé. Se’ls insta a fer-les, però no sempre les fan bé. És molt difícil de visualitzar, ho reconec. Els nens no compten les passes, només fan el que han après a fer, saben on posar els peus. Però sí, són d’una pasta especial i tenen molta sang freda. Per sort, jo vaig començar amb 17 anys i no hauré pogut descobrir si hagués estat bo o no com a canalla. Millor no saber-ho.

    Jpmerch, no és tan complicat, amb uns 20 anys n’hi ha prou per aprendre’n!

    Montse, és tot vocabulari molt comú, el fem servir contínuament, i com sempre, fora de context, no s’entén massa. M’agrada poder-lo compartir amb vosaltres.

    McAbeu, no sé si és vocabulari gaire avançat, són expressions molt comunes que nosaltres fem servir dia sí, dia també. Hi ha altres qüestions tècniques que penso que són més avançades, com el tema de les posicions al castell, que això sí que es va aprenent amb la pràctica. M’agrada compartir-ho amb vosaltres, és un món molt meu i fer-ne una mica de difusió sempre és agradable.

    Bruixeta, veure’l de fora està molt bé, però viure’l de dins és inigualable.

    Pons, toques un tema espinós. A les colles castelleres precisament no els fa falta que Viagra els patrocini, i no comentaré res més al respecte. Només que Durex seria més convenient. El que sí diré és que tenim un patrocinador general que és molt encertat: Estrella Damm. No el podien haver triat millor.

    Carme, així ja podeu anar per les places amb una mica de coneixement i no fent-li broma a un paio de 100 quilos dient-li que si fa d’enxaneta...

    ResponElimina
  22. Alba, segur que els Castellers de Lleida estarien encantats de gaudir de la teva presència, així que si t’agrada no t’ho pensis, segur que ho passaràs bé i coneixeràs a gent. És una activitat maca. Després hi ha merders com a tot arreu que s’ajunta un grup gran de persones, però està bé. Ja les fan això les colles d’anar per les escoles, és per veure si pesquen algun crio!

    Consol, la diversitat i la companyonia són les millors coses que et trobes en una colla. Sempre em fa gràcia que els nens i nenes surten força espavilats ja que des de petits han de conviure i interactuar amb gent molt més gran, i se’ls demana molt, amb exigència, tenen tanta o més responsabilitat que els grans. Els Xics de Granollers són una bona colla, molt receptiva i amable, i sempre disposats a donar un cop de mà. A més, tenen fama de ‘fiesteros’, a jutjar per alguns vídeos motivacionals que han produït darrerament...

    Xavier, bona colla els Borinots, almenys castellerament parlant. Fan bona feina i tenen un pilar excepcional. Camisa bruta, així en diuen? Se’ls coneix com els de la camisa grisa, no ho havia sentit això de bruta, però pot ser, no estic al cas de tot.

    rits, aquesta de ‘clavar puntes’ potser és una de les que sona més estranya, però és tan habitual com les altres. Més estranya vull dir que és més difícil d’endevinar què pot ser si no n’estàs al corrent.
    No cal que el busquis, ja et dic on el pots trobar. És un post que es diu ‘Keywords’ i data del 28 de febrer del 2010. Poca broma, que ja fa 4 anys d’això. Fa poc el vaig veure i per això l’he recordat fàcilment quan me l’has esmentat. Bona memòria, a mi em sol costar molt recordar posts d’altra gent.

    Jomateixa, però no és ficció, ho diem realment així!

    Loreto, no parlo de donar el pit a nadons però sí que he parlat infinites vegades sobre paternitat vista des de fora, sense tenir fills, així que imagina el dia que en tingui (si n’arribo a tenir), més val que estigueu lluny d’aquí. Naturalment que tenim una llengua riquíssima, i encara que molts cops actua la polisèmia, totes les paraules poden arribar a tenir moltes dimensions. Ja veus que les expressions de castells que he fet servir no són vocabulari específic, però sí que és argot que per nosaltres té un significat diferent. El català a mi em serveix concretament... per tot. Sobretot, és la meva llengua dels sentiments, i això ho és tot. És l’espanyol que només em serveix per comunicar-me amb gent de fora, i per conèixer una altra llengua important i poder llegir-la. La meva realitat és en català.

    M. Roser, tant com magistral no, només unes quantes expressions que poden sonar curioses, i que potser si sentiu en alguna plaça podreu reconèixer. Ara, reconec que és més fàcil sentir-les en un assaig, de més a prop, que a plaça. La teva pregunta és molt bona, i no pas fàcil de respondre. Quan les gralles sonen es dóna per començat l’intent. En funció de l’alçada del castell les gralles sonaran en un moment o altre. No em voldria equivocar, però en castells de set i de vuit pisos les gralles comencen a sonar a la pujada de quarts. Si el castell és més petit, de sis pisos, com que no hi ha quarts sí que sonaran quan pugen terços. I en castells amb foltre, els de nou pisos o 2d8f i p7f les gralles sonen a la pujada de quints. Això és perquè si eliminéssim el pis de sota de tot, la soca, el que veiem alçar per sobre dels caps seria un castell de vuit, no és exactament el mateix ni tan fàcil, però un 4 de 9 amb folre vindria a ser un 4 de 8 sobre d’una munió de gent. Naturalment, el que li dóna dificultat són les poques mans que subjecten el tronc i l’encaix d’aquesta pinya secundària amb tota la gent de baix. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  23. Doncs si ens fixéssim només en aquest ‘4 de 8’ de sobre, les gralles sonarien quan pugen els quarts, com a qualsevol castell de vuit pisos, però com que comptem el pis de sota de tot n’hem de sumar un més i ara són quints. No sé si m’he explicat bé, i ja no entro en castells més complexos, la qüestió és que solen començar a tocar a la pujada de quarts. Si tens interès en saber-ne més pregunta, i t’explico més coses, ara de moment no m’enrotllo més!

    Globos, normalment, quan pensem en les coses que sabem, ens sentim una mica ignorants, podem ser molt especialistes en un camp concret, però igualment solem pensar que no sabem massa. Si d’algun coneixement puc compartir una mica és de castells, no perquè en sigui un gran expert, però 20 anys són molts i n’aprens encara que no vulguis, i a mi ja m’agrada saber-ne, tot i que encara em falten moltes coses per saber perquè no m’hi he ficat mai. Aquest any estic aprenent coses noves. No us vull atabalar massa, però ja aniré compartint cosetes, penso que és gairebé una obligació fer-ne difusió, ja que tinc un lloc on fer-ho.

    maria, són expressions que fem servir, però com veus no és vocabulari específic, són paraules comunes la majoria, però que per nosaltres tenen un significat especial. M’agrada poder-les compartir, en una plaça realment serà difícil que les sentiu, millor als assajos, però si esteu prou a prop del cap de colla quan mana un castell potser en sentireu alguna.

    Elfreelang, qualsevol activitat té el seu propi argot, vocabulari i conjunt d’expressions pròpies, però és difícil adonar-se’n, normalment ens quedem amb el que coneixem i no ens imaginem com de rica pot ser una altra activitat en qüestió de lèxic. La gràcia és que no ho arribarem a saber si no ens hi fiquem, o si algú ens ho explica de primera mà, i ens trobem casos curiosos. Els castells tenen un vocabulari propi, la nomenclatura de les estructures, les posicions concretes de cada casteller, però aquest cop no us he parlat d’això, sinó d’expressions comunes, amb paraules gens tècniques, però que diem dia sí i dia també. Expressions que en una altra activitat es podrien fer servir amb un significat diferent. I és que la llengua, si te la mires bé, és meravellosa.

    Assumpta, el post de les puntuacions te’l devia a tu de fet. Pot ser interessant perquè hi ha controvèrsia, tant amb el concurs com amb les puntuacions, i està bé fer-ne difusió, encara que me les puc veure negres per no allargar-me massa... Deixem descansar una mica el personal, però. A veure si d’aquí a una temporada em surt a mi sol, o si no recorda-m’ho amb la teva prodigiosa memòria i el faré. (Que perillós això d’oferir posts per encàrrec... sobretot a tu, hahaha!)

    ResponElimina
  24. Com solem dir, ja podria anar a dormir, he après coses noves avui.
    Ben explicades, per cert ;)

    Aferradetes!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.