divendres, 21 de març de 2014

7 anys de records

I un bon dia et lleves i dius 'caram, si el meu blog avui fa 7 anys!'. I sí, el Bona Nit porta donant la tabarra des del 2007, amb més de 1000 posts ja, amb desenes de milers de comentaris i amb un pare molt orgullós de la seva criatura, i també molt agraït a tots els que passeu per aquí o hi heu passat en algun moment dels set anys d'història que ja té aquest blog. I és que set anys ja són una bona colla i donen per molt. Quantes coses ens han passat a cadascun de nosaltres durant aquests anys? Doncs algunes han estat conjuntes, perquè és temps suficient per tenir molts records relacionats amb companys blogaires. Començaré per dir que si teniu interès en saber quan vau caure en aquest blog per primer cop podeu consultar a la barra lateral la vostra primera nit. I ja que una de les categories d'aquest blog és la de 'Records', aquest any m'he proposat homenatjar-la citant almenys un record blogaire que tingui de cadascú de vosaltres. En alguns casos serà d'alguna interacció, d'altres una impressió que tenia de vosaltres, algun pensament, el primer contacte... No sé si em sortirà de tothom, però ho intentaré. Si no voleu llegir-ho tot (molt comprensible!) podeu fer servir el cercador del navegador per trobar-vos. Us demano que no us enfadeu, potser en algun cas diré alguna cosa que no he dit mai, però és sempre des de l'afecte! Som-hi!

iruNa: La meva primera comentarista desconeguda, de seguida vam professar-nos un sentiment d'afecte mutu. La trobo a faltar.

Tirai: Sentia admiració absoluta per la seva manera d'expressar les coses, flipava amb els seus posts a raig.

Onyx: Em va donar una empenta molt gran parlant meravelles de mi, encara no sé per què, però li estic molt agraït.

Llum: Els seus posts diaris em van ensenyar què era fer servir el blog com a teràpia, en vaig aprendre molt, encara que els nostres estils eren molt diferents.

Alepsi: Em semblava que anava completament a la seva bola... a dia d'avui encara m'ho sembla!

Barbollaire: Recordo les seves aparicions puntuals dient que passava 'de puntetes'. Va ser al primer a qui vaig dir que a mi la poesia no...

Efe: No sé per què em semblava un antisocial... i això que és sociòleg...

Anna Tarambana: Per mi era un fenomen de fans, recordo que desitjava que m'enllacés al seu blog i ella no ho feia, i jo plorava!

Zinc Piritione: Me'l van recomanar per tenir un blog molt divertit, però a banda de ser graciós d'ell pensava que era un crack amb un cor immens.

Laia: Les primeres impressions eren que no podia ser que aquella nena tingués 16 anys, ens estava prenent el pèl, escrivia massa bé per ser una adolescent!

Boira: Va entrar a casa com si hi hagués estat tota la vida, amb la comoditat de qui va a casa el veí, com fan als pobles.

Elur: Podria citar infinits records, però només en diré un: ella em va recomanar 'El nom del vent'. Aquest llibre va canviar la meva dinàmica lectora i em va empènyer a obrir el meu blog de llibres 'Llibres, i punt!', que ja ha fet 4 anys. Poca broma. Molta influència.

L'Avi: Sensació d'estar comentant a algú important. L'educació per davant de tot.

gatot: Sentiments molt contradictoris, per una banda assemblar-m'hi molt en algunes coses, i la sensació de no voler-m'hi assemblar en tantes altres.

Carme Fortià: Recordo que els seus posts em costaven una mica, una escriptura massa elaborada perquè em toqués la fibra.

Carme Rosanas: Tots dempeus i a fer reverències. Per no passar-me hores recitant records, comentaré els inicis en prosa de Personatges Itinerants, mai oblidaré la meva Yoko! A la Carme podria dedicar-li un post sencer de records blogaires.

Zel: Em semblava que gastava molta mala llet, però només al seu blog. En els comentaris sempre era molt correcta i afalagadora.

Joana: Sentia un gran respecte perquè la veia com la dona DONA. Una senyora, i no per edat, sinó per mentalitat, per sensibilitat, per l'afecte que desprenien les seves paraules.

aina: La seva manera d'explicar moltes coses amb quatre paraules em generava molta admiració. Encara avui corro al seu blog quan s'actualitza.

Jesús M. Tibau: Un record negatiu en aquest cas, la decepció que em vaig endur en saber que un projecte que trobava interessant com Una Sortida Digna era només un blog promocional d'un llibre seu.

Dan: No entenia com aquest home podia saber tant i de tantes coses diferents. Collons, deixa malament a tots els altres científics de per aquí! Mestre de la divulgació.

Mireia: Ves per on, un blog que parla sobre llibres, quina idea més interessant... i mira avui. El seu va ser el primer blog de lectures que vaig descobrir.

Jordi Casanovas: Recordo que era impossible entendre'l amb només una lectura, i també els seus comentaris molt curs però encertadíssims.

Estrip: Del seu blog recordo els paperets amb poemes que deia que es trobava de la manera més inversemblant.

Deric: Després d'una època poc productiva al blog li va agafar per escriure cada dia durant un mes sencer. Bogeries que fem els blogaires.

El Veí de Dalt: Li vaig demanar consell per endegar c@ts, ell ja tenia molta experiència en mogudes catosfèriques. I me'l va donar, és clar!

Bajoqueta: Inesborrable el seu 365 contes que va esdevenir un llibre amb participació de molts de nosaltres.

NeoPoeta: En un moment molt baix em va dedicar un poema que feia caure de cul, un dels regals més bonics que m'han fet mai.

Núria Aupí: Més que un record, una efemèride, el seu blog va néixer exactament el mateix dia que el meu! 

Rita: Tot i ser propera, amable i afable, per mi sempre va tenir una aura de misteri, no en el mal sentit, sinó de no explicar allò que més val no saber.

Petita Criatura: Un cop va dir que al vespre estaria de festa a un local concret de Barcelona per si algú hi volia anar. Desconec el resultat d'aquella proposta...

Carquinyol: Inoblidables els seus micacos temàtics, sempre em van fer molta gràcia, i me'n continuen fent! M'encantava el disseny del seu blog.

Núr: Recordo especialment els seus comentaris, no té pèls a la llengua ni s'abstenia de comentar en contra si estava en desacord, em feia suar de valent amb les respostes! Això i la seva capacitat resolutiva a c@ts, col·laboradora impagable.

Susanna: M'estranyava saber-la tan insegura amb ella mateixa quan només li llegia coses bones que ja m'hagués agradat tenir a mi!

Caterina: Probablement no em creuria, però tenia el blog que m'hagués agradat tenir a mi. Admirava la seva voracitat lectora.

El tacte de les paraules: Desprenia tanta tendresa que em va enganxar, però me les veia negres per poder comentar els seus poemes amb coherència, ho volia fer de totes totes i me'n sortia poc.

Eli: Una mica massa expansiva pel meu gust i de vegades em costava una mica. Sóc introvertit, què voleu!

Assumpta: Una de les grans d'aquest blog, probablement la persona que més comentaris ha fet. I un pensament per ella dels primers dies que passava per aquí que recordo bé: 'd'on ha sortit aquesta dona que fa aquests comentaris tan llargs??'.

Guspira: L'únic blog de temàtica mitjanament eròtica que he comentat regularment, i ho feia només perquè ella s'ho valia!

rits: Molts i molts records també, el gust per la música dels 90, parlar de temàtiques semblants en un mateix moment i els nostres intents d'animar-nos mútuament en moments baixos.

Ariadna: Alguns cops m'ha semblat freda i tallant, fins i tot burleta, però parlant hem arreglat qualsevol malentès.

Labruixoleta: No la coneixia quan va ser companya de nominació a c@ts, així la vaig descobrir i ja no me'n vaig poder desenganxar mai.

Ferran: En podria dir moltes coses, però ara mateix el primer que em ve al cap són les nostres baralles pel que fa als horaris de programació de les teles!

Manuscrits: Fascinació, això és el que recordo. El color marró del blog, la manera com apareixen les lletres allà mentre les escrius.

Òscar: Veia el número de comentaris que tenia i reconec que amb certa enveja pensava què devia tenir per triomfar tant. Quan el vaig començar a llegir ho vaig entendre, un autèntic crack, una bèstia. Admiració.

Myself: Sensació que apareix i desapareix com el Guadiana, però quan hi és és com si el temps no hagués passat.

Kweilan: Un cop (només un!) va ressenyar un llibre que jo ja havia llegit i em vaig sentir feliç. L'admirava molt com a lectora i per la manera com tenia de desgranar els llibres.

Sargantana: D'ella em queden moltes iniciatives blogaires i l'Slow blogging. El que no recordava és que havia vingut a parar aquí molt temps enrere dels records que en tinc.

Nimue: Els comentaris sobre unes magdalenes seves van portar un post qualsevol a ser un dels més comentats d'aquest blog.

Sergi M. Rovira: Sens dubte l'Avi Gres. Ens alegrava a tots amb les seves trapelleries. Feia els comentaris a dues veus.

Yuji: Inicialment no em vaig creure que fos un xaval brasiler que havia après català gairebé de rebot, però és cert. I quin català que gasta el tio, per ser que mai ha estat a la nostra terra, encara!

Jordi Casanovas Angelet: Més conegut per mi com 'el banyeres', m'ho passava teta comentant les seves cròniques dels partits del Barça, els dilluns eren un festival.

Puji: Els seus articles reflexius sobre l'actualitat estaven molt treballats, i en aquells moments no hi havia tanta gent que s'hi dediqués.

Joan Gasull: Va ser un impacte quan va deixar de ser Garbi24, dels primers a passar-se a Google+ i fer servir el seu nom autèntic. Des de llavors jo l'anomeno Sr. Gasull, és clar. Un respecte.

Víctor Pàmies: Tinc l'espina clavada de quan li vaig llegir que els blogs personals no durarien gaire i alguns altres més temàtics sí. Per sort (per mi), va fallar els seus pronòstics.

Sense Caletre: Inevitable en veure el seu nom recordar posts d'amor amb totes les lletres, meravelles amb quatre paraules.

Thera: Sempre em quedava hipnotitzat mirant el seu dragonet boig de l'any nou xinès.   

maria: Per força la relaciono amb els dolços i amb la defunció d'ocellets a la carretera, encara que a ella li sap moltíssim greu.

Babunski: Cada final d'any espero el seu resum anual, molt millor que el de les teles. No hi falten mai les necrològiques musicals!

Sànset i Utnoa: Sempre els deia que tinguessin un usuari per cadascú, s'havien d'identificar cada cop perquè feien servir el mateix. La Utnoa havia tingut un usuari anterior, però mai vaig saber quin era.

Joan: Els dos som de dir les coses pel seu nom i vam creuar alguns comentaris que potser es passaven de sincers. No sempre ens agrada sentir-nos les veritats!

Elfreelang: Quan ja portava una temporada es va canviar el nom i no em va agradar massa. Vaig trigar força temps a acostumar-m'hi.

Josep: D'ell recordo un comentari molt agradable (irònic) que em va deixar al 'Llibres, i punt!', en un post que parlava del cinquè aniversari de labutxaca.

Clídice: Com oblidar les discussions sobre què és bona literatura, sobre si un llibre és bo o dolent i què ho marca. No ens posarem mai d'acord!

McAbeu: El primer pensament va ser 'mira quin vellet més simpàtic'. Però si he de guardar un record, a banda de les bones estones que ens fa passar cada dia, són els anys de col·laboració amb ell a c@ts. És un geni.

Agnès Setrill: Un cop va fer un post tornant de festa en un estat etílic avançat... es va desfogar bé...

Fanal blau: Curiositat, molta curiositat per conèixer la seva relació amb un altre insigne blogaire. Encara no n'he tret l'entrellat.

Tu, jo i l'Otis: Em passava una cosa similar que amb Sànset i Utnoa, no sabia mai qui comentava, sempre tenia l'esperança que fos l'Otis!

Salvador Macip: Quan vaig guanyar 'El rei del món' en una rifa seva la meva biblioteca personal va començar a canviar. Moltes converses des de llavors, i la meva admiració.

Ada: Perquè és valenciana i coetània, però la seva imatge de perfil em recordava una mica massa a algú altre...

Adbega: La seva història de personatges creuats amb en Ricderiure, tots els diumenges a la mateixa hora.

Jordicine: Una conversa molt assenyada sobre blogs en català que demostra que es pot parlar amb respecte i que t'acabes entenent, més enllà de les idees de cadascú.

Marta Millaret: Llegia els seus posts i m'intimidava, tot un bocamoll com jo no trobava les paraules per comentar uns escrits tan especials. Quan m'hi vaig atrevir, ja no se m'ha tret de sobre.

Laura T. Marcel: Una altra amb la que hem tingut alguna enganxada, però també alguna complicitat, perquè quan no estem d'acord no callem, però quan estem d'acord ho estem molt!

Lolita lagarto: El vaig catalogar com el blog més original i delirant del món (de nom impronunciable) i no m'equivocava. Només superat pel seu altre blog Píxel-accions.

Martulina divina:  No entenc per què, però la confonia amb la Nona Mirona.

Senyoreta Reykjaík: Originalment es deia d'una altra manera, jo li vaig escurçar el nom a aquesta forma, i posteriorment el va adoptar!

Montse (fons d'armari): Em sorprenia que amb el seu minimalisme digui tot el que s'ha de dir. No calen més paraules per fer-se entendre.

Òscar Az Al: Va aparèixer en un post que anava de relacions i em va sorprendre la naturalitat amb que parlava de la seva homosexualitat. Bravo per ell.

Nona Mirona: No entenc per què, però la confonia amb la Martulina Divina.

Josep Lluís: Va tenir un moment que semblava que s'arrencaria com a blogaire a l'estil de la seva dona Assumpta, però al final ho va deixar estar.

Audrey: La sensació de fer un comentari una mica a l'aire sense saber si havia entès el post... suposo que alguns cops encertava, i tants altres no!

Pati di fusa: Recordo la seva militància activa contra les majúscules, em feia molta gràcia. Després se li va passar.

El porquet: Se'ns va acabar posant a tots a la butxaca i en podria recordar moltes coses, però destacaré la festassa que feia a les gales de c@ts.

Pons007: Molt abans de les nostres infinites interaccions, vaig descobrir el seu blog i vaig pensar 'ui, aquest publica cada dia, és massa, passo de seguir-lo'. I mira ara...

Jomateixa: Els seus jocs em distreuen sempre, i el plaer de parlar de llibres amb ella. La meva insistència la va introduir al llibre dels trons!

Leblansky: Sens dubte, la invasió dels ultrapíxels és un dels millors records blogaires, una invenció seva. Des d'aquell dia vaig començar a mirar blogs a la feina... sort que em va convèncer a participar.

Ventafocs: Recordo tirar-li per terra sempre els seus posts optimistes i benintencionats. Que negatiu i mala persona que sóc!

Murga: El seu avatar em va fer creure-hi de seguida, sense conèixer-la ja em queia bé. És clar que era amiga d'en Banyeres, i aquest segur que no es podia fer amb mala gent.

Tirant lo bloc: Feia una sèrie d'escrits al transport públic que aixecaven una mica de polseguera, semblava una mica desconsiderat amb alguns col·lectius.

Gemma Sara: Les frases de la Sara són de les coses que més m'han fet riure en tots aquests anys blogaires. I el dibuix que em va fer com a premi per guanyar el seu concurs, genial!

Yáiza: Va entrar a aquest blog com un terratrèmol, quina noia més descarada, vaig pensar. Però era molt difícil no enganxar-se a ella i als seus comentaris tan propers i jovials.

Lalu: Problemes de posar una foto a l'avatar, vaig descobrir que era una companya de facultat uns anys més petita, però la tenia vista d'allà.

Marienkafer: A instàncies meves, va canviar l'idioma dels comentaris i es va atrevir a fer-los en català. Sempre l'animava a fer-ho.

Jpmerch: Va escriure un poema en motiu del naixement de la N (filla d'en Gerhart i la Txaro), un detall preciós que no oblido.

MBosch: Els seus relats eren dels més originals que he llegit, tenia idees brillants. A més, era un fanàtic de la lectura. Va desaparèixer sense més.

Allau: La sensació de trobar-me davant d'un erudit no ajuda a comentar-lo, sempre m'he considerat molt d'estar per casa.

Anna G: Recordo un diàleg antoniafònic en un dels seus posts minimalistes. Les referències que fa al grup sempre atreuen la meva atenció.

Quadern de mots: Quan veia les seves ressenyes tan acurades em semblava que ja no em calia llegir el llibre, pel meu gust explicava massa coses!

Barcelona m'enamora: De seguida em vaig enganxar al seu format de post, foto espectacular d'algun lloc de la ciutat i reflexió vital fonamentada en alguna relació amb la imatge. Molt encertat.

Cantireta: Això d'auto-proclamar que el seu blog marca un abans i un després em tirava una mica enrere. Després... és que no entenc els seus poemes!

Jordi (de tot): Inoblidable la dura pugna mantinguda amb ell en el concurs dels 1000 posts d'en Mac! Em va fer suar el tio!

Rafel: Després de molt temps de conèixer el seu blog i fer-me gràcia el nom em vaig decidir a seguir-lo, vaig trigar molt, i no sé per què!

Judit: Va venir al meu rescat en un moment molt baix, però no em vaig acabar de convèncer d'abraçar els seus mètodes...

Alba: Recordo que va obrir el blog per un exercici de classe. Després es va enganxar i ens va enganxar a tots també.

Montse (una mica de tot): Un cop va fer un post molt sentit i jo vaig comentar de manera molt frívola i banal. No s'ho va prendre bé, i encara em sap greu.

Maurici: Em va enviar els seus contes per ressenyar i em va agradar col·laborar en el seu projecte solidari, i avisar-lo que van parlar d'ell a la ràdio!

AlfredRussel: Els records que en tinc són sobretot de relats conjunts, però també de tenir-lo com a excursionista de referència.

Anna (under the cyanide sun): Es passa la vida anant a Londres i en parla meravelles. Jo gairebé em reia d'ella, a veure si no hi havia altres destins, fins que vaig caure que jo em passo la vida anant a Edimburg...

Marta (paraules): En un moment molt baix em va oferir la seva amistat pel que necessités. De la manera que ho va fer, em va arribar al cor i aquestes coses no s'obliden.

Montse Lladó: Ens va demanar paraules per construir un relat, li vam posar difícil, però se'n va sortir amb nota. El seu blog és una joia, i el seu català exquisit.

Dafne: Es va enfadar molt quan vaig fer una mica de mofa sobre la Colla Joves Xiquets de Valls i mira que fan bons castells, només comentava una fama que tenen!

Jo rai!: Recordo un cop que va esborrar un comentari per por que la persona a la que feia referència el llegís. Jo li vaig contestar igualment.

Glòria Bosch: M'agradaven molt els seus comentaris i em disculpava que no tenia res a dir al seu blog, fins que ella em va fer notar que en tenia un altre molt més apte per mi, del qual em vaig fer fidel seguidor!

Helena Arumi: Pel seu avatar pensava que era una 'tia xunga', però va resultar que no, temps després va obrir el seu perfil i no me la imaginava gens així.

Sílvia: Al principi em va costar una mica entrar al seu blog, els escrits eren molt llargs i això tira una mica enrere d'inici, però aviat vaig descobrir que valia molt la pena llegir-la, per més llarg que fos el post.

Jordi Dorca: Em queda la seva educació i la seva prudència. I la paraula 'parrús', crec que l'única que coneixia de totes les que ha ressenyat.

Sa lluna: Em va preguntar per què feia temps que no la comentava i vaig haver d'explicar-li que hi ha tres tipus de posts que no solc comentar... i ella els feia tots tres!

Sergi: Sobretot al principi, discrepàvem sempre sobre la visió dels blogs i tantes altres coses. Per sort, el debat amb ell resultava molt enriquidor.

Anna Tomàs: Em marejava amb les seves històries de whatsapp, encara que digui que no, crec que ella mateixa s'embolicava!

Marion: Cada diumenge al vespre esperava el seu post, i també el seu comentari al post que jo tingués, era el seu moment de la setmana.

Galionar: La veia comentar pels blogs amics habituals de la poesia, em generava cert respecte i em va costar arribar al seu blog. Em va dedicar un post i tot!

Helena Bonals: Em semblava d'un nivell intel·lectual impossible d'assolir. Llegir-la em feia sentir ignorant, i no és una sensació agradable.

Pere: Els records que en tinc són de veure'l comentar afectuosament en altres blogs. No sé per què les nostres interaccions han estat molt puntuals.

AhSe: Des de sempre l'havia vist comentar en alguns blogs concrets (a banda del Pons's Blog) i sempre fotia molta canya. Em feia una mica de por que vingués a parar al Bona Nit.

Lluna: Algú que té un blog que es diu Noctàmbula té la meva visita assegurada, això vaig fer quan la vaig descobrir a casa l'Elur.

Xicarandana: Només la veia comentar a ca la maria de Somnis de Plastilina, enlloc més. Com sempre, em vaig ficar pel mig i va acabar venint al Bona Nit també.

Loreto Giralt: Després de llegir els primers posts seus vaig pensar que el seu blog era com el Bona Nit de feia un temps, pura reflexió sobre la vida. Em va agradar trobar un blog que s'assemblava al meu.

Consol: Sempre em va semblar molt seriosa, però sobretot correcta. Em faltava un puntet per poder fer-hi broma.

M. Roser: Coneixia el seu blog de fa temps, però pensava que no seria del meu estil. Greu error, sobretot perquè em perdia una persona amb la que val molt la pena tractar. Error esmenat.

Bruixeta:  Em queda el record de la seva abella independentista, després va donar pas a la bruixa renderitzada.

Xavier Pujol: Tenint en compte que el seu blog es diu Fita de seguida el vaig relacionar amb l'excursionisme, però és més que això, ens mostra fotos de tots tipus, i lliga històries basades en les imatges.


I fins aquí els meus records de tots vosaltres en aquests 7 anys. Hi ha una mica de tot. Segur que m'he deixat algú, i espero que ningú s'ho prengui malament, en alguns casos són primeres impressions i en altres alguna enganxada, però si us destaco és perquè teniu una importància per aquest blog i per mi. Si us ve de gust em podeu dir quins records teniu de mi... tot i que em fa una mica de por!

I com no pot ser d'una altra manera, un aniversari no seria complet sense la secció 'no me'ls puc treure del cap'. Si cliqueu sobre les imatges anireu a parar al blog dels culpables que em passi tot el dia veient blogaires per tot arreu. Sou una plaga! Gràcies a l'Assumpta per proporcionar-me algunes de les imatges.

http://albapifa.blogspot.com/

http://rebaixes.blogspot.com.es/

http://elmercatdesantantoni.blogspot.com.es/

http://momentsdetotscolors.blogspot.com.es/

http://veritatsamitges.blogspot.com.es/

http://aixosenfonsaclidice.blogspot.com.es/

http://lidgarzon.blogspot.com/

http://invarietateferran.blogspot.com/

http://www.copsdeploma.cat/

http://llddona.blogspot.com.es/

http://jordi-detot.blogspot.com/

http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/

http://cirereta.blogspot.com/

http://plomablava.blogspot.com.es/

http://passejantperlanit.blogspot.com/

http://lolitalagarto.blogspot.com.es/

http://somnisdeplastilina.blogspot.com/

http://paraulespertu.blogspot.com/

http://xarel-10.blogspot.com/

http://unaltreinvent.blogspot.com.es/

http://pons007.wordpress.com/

http://bloguejat.blogspot.com.es/

http://atomsilletres.blogspot.com.es/

http://desdelamevariba.blogspot.com.es/

http://fentpunyetes.blogspot.com.es/

http://vpamies.dites.cat/

http://xicarandana.blogspot.com.es/

http://coses-delavida.blogspot.com/

57 comentaris:

  1. Moltes felicitats!!! M'he llegit el post del cap a la cua i mira que és llarg, eh? ;) Però s'ho val, m'ha encantat. Es nota que són set anys plens de vivències i d'il·lusió, tant pel teu blog com per als altres, per les persones que hi ha al darrere. Perquè encara que de vegades ens posem màscares o personatges, en el fons, en tots els blogs hi ha algun sentiment o altre. Per tot això, et confesso que m'has emocionat amb aquest post de celebració. Jo el primer dia que vaig entrar al teu blog ho vaig veure potser massa negre però quan et vaig llegir de seguida em va agradar com escrivies i què escrivies. Ja t'havia dit alguna vegada que et feies proper. També recordo que alguna vegada m'havies "renyat" si intentava escriure de manera críptica, hehe. T'he de dir que s'agraeix la teva sinceritat! Per molts anys més, Xexu.

    ResponElimina
  2. Felicitats per aquest set anys ple de vivències i records. Esperem celebrar el següents set anys. I tornaràs a veure l’abelleta independentista del teu record, esta amagada agafant forces per la recta final :)

    ResponElimina
  3. Ei! Jo també t'he llegit de dalt a baix amb el comentari de la sílvia, inclòs...

    Jo també et faria reverències a tu... Com a blocaire, el teu sempre m'ha sembat un blog excel.lent i imprescindible per a mi i com a persona, un noi sincer que sempre diu el que pensa d'una manera correcta i educada. En moltes coses hem estat d'acord, crec que seria amb la immensa majoria i en unes poquetes en desacord... I m'ha agradat saber-ho i que ens poguéssim explicar i respectar.
    Una de les coses que tenim en comú és la fidelitat blocaire... No hi ha hagut gaires comentadors com en Xexu. I això em fa sentir bé. Tot i que no se m'acudiria mai demanar -li a algú per què no em comenta ja (penso que cadascú fa el que vol) si que algun cop la desaparició dels comentaris d'algun o alguna blocaire al meu blog m'ha fet sentir enyorança i per això agraeixo un no dir, la constància i la fidelitat.

    Sento que hem fet camí junts... Blocairement parlant, que hi hem estat per col.laborar en iniciatives quan ha calgut i que ets algú en qui es pot confiar.

    Moltes felicitats pels 7 anys, xexu, i moltes gràcies per ser-hi... Crec que he après de la teva sinceritat a no marxar sense dir res dels llocs quan no hi estava massa d'acord... Sí, ara, més sovint que abans, ho dic. gràcies de nou.

    ResponElimina
  4. Ara també he llegit a la bruixeta que abans no hi era encara, que consti...

    ResponElimina
  5. Un "vellet simpàtic", eh?. Sempre he pensat que no ens podem fiar de les primeres impressions. :-DD
    De fet, jo també em vaig equivocar amb tu. La primera impressió que em vas donar i més per comentaris teus en altres blogs que no pels teus posts és que les deixaves anar massa pel broc gros sense tenir en compte si els podia saber greu als teus interlocutors i per això vaig pensar que em costaria fer-te de la meva "colla" en aquest món dels blogs. Evidentment, no podia estar més equivocat i només cal conèixer-te una mica per saber-ho. Per sort per mi, aquesta coneixença mútua va arribar ben aviat i n'estic molt content d'haver pogut compartir amb tu grans moments d'aquest món virtual. Tu si que ets un crack!

    Enhorabona pels 7 anys i moltes felicitats per aquest post. Una gran idea. M'ha agradat repassar aquesta llista de grans blogaires i anar llegint les teves impressions. I també m'ha agradat la foto del Bach- Extrísimo, encara que, pel que fa al vi, sempre he sigut més de "Sec" que de "Semi dulce". ;-)

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats pels 7 anys! Tota una proesa de constància i dedicació.

    Jo últimament estic molt enfeinat i no comento tant. Però sí que vaig passant pels blogs de tant en tant.

    Per molts anys més, Bona nit.

    ResponElimina
  7. Ostres, quin post més currat! I quin detall més maco pels teus lectors. Molt content de formar part del grup des de fa ja cinc anys. Moltes felicitats!

    ResponElimina
  8. Tens una llarga vida com a blocaire i una llarga llista de blogs que has seguit o segueixes. Gràcies per les referències que fas al blog Fita. Seguirem llegint-nos, espero que per molts anys.

    ResponElimina
  9. Noi, de debò: moltes gràcies! Escriure un post com aquest diu molt de tu i de com valores els blogs i els blogaires. Felicitats!!!

    ResponElimina
  10. Això no és un post, és EL post!

    Per molts anys!

    (encara que no recordo si mai he sabut esborrar comentaris, glubs!)

    ResponElimina
  11. Són anys ja!! Suposo que hi ha hagut de tot, moments molt bons i altres menys bons, però segueixes aquí i això ja ho diu tot.

    La "relació" entre tu i jo també ha tingut una mica de tot. Al principi m'espantava la teva forma de comentar, encara que això va durar poc afortunadament.
    Em sorprèn que sigui aquest el record que tens de mi, aquest comentari va ser producte de la meva poca experiència per aquí. encara que he de dir que el vaig acceptar però no ho comparteixo. El motiu de la llengua potser si, però els altres dos no, simplement perquè si has fet comentaris en altres casos ... tot i així, cadascú és lliure de fer el que li agrada i de comentar o no, si li ve de gust. Els blogs són eines per gaudir de lectures, fotografies i tot el que la imaginació pot oferir. Els comentaris, la forma de conèixer a persones mitjançant les seves paraules que no són altra cosa que la manera de ser de cadascú.

    MOLTES FELICITATS i per molts anys més!!
    Aferradetes, Xexu :)

    ResponElimina
  12. Moltes felicitats....no sé de on treus la memòria per recordar tot això. He llwgit un a un tots els esmenmentats i això referme la meva opinió cap a tu. Ets el tio més sincer de la blogosfera, som molts els que de vegades ens fa por dir tot el que pensem i gràcies als teus comentaris ho he corregit molt i sempre dic el que penso i si no és possible, callo.
    Un apunt per enmarcar.

    ResponElimina
  13. 7anys, ja??? Em sembla que ens estem fent vells. Passa tot tan de pressa.Bé espero que a tu també t'hagin passat tan de pressa amb tota la feinada que t'hem donat amb els comentaris.^-^
    Que puc dir que ja no hagin dit els companys de dalt...molt d'acord amb tot el que diuen. Espero que siguin molts anys més^-^.

    ResponElimina
  14. moltes felicitats per tot plegat!
    a mi m'agrada molt de tu saber que hi ets, que malgrat alguns a vegades ens fem una mica els desmenjats pel que fa als sentiments blocaires i com qui no ens importa, tu amb el cap ben alt dius el que sents..
    poder seguir una conversa seguint un sistema lògic de pensament independentment de les ideees de cadascú, un plaer!
    reconec que el post m'ha fet enyorar moments passats d'efervescència blocaire, sinèrgies difícils d'oblidar, qui sap .. potser tornen algun moment, d'alguna manera..
    per molts anys Xexu!!

    ResponElimina
  15. el comentari anterior d'en Bloggup és meu, és que no me n'he adonat i he entrat amb el nick d'ell..!!

    moltes felicitats per tot plegat!
    a mi m'agrada molt de tu saber que hi ets, que malgrat alguns a vegades ens fem una mica els desmenjats pel que fa als sentiments blocaires i com qui no ens importa, tu amb el cap ben alt dius el que sents..
    poder seguir una conversa seguint un sistema lògic de pensament independentment de les ideees de cadascú, un plaer!
    reconec que el post m'ha fet enyorar moments passats d'efervescència blocaire, sinèrgies difícils d'oblidar, qui sap .. potser tornen algun moment, d'alguna manera..
    per molts anys Xexu!!

    ResponElimina
  16. Déu ni do, XeXu. Set anys! Encara que ara que ho penso, el meu LLIBRE PRIMER només en té un menys.
    Jo no tindré problemes per saber quina nit és la primera que passo per aquí... ;) Acabo d'arribar! hehe
    Espero que no sigui la última, tot i que cada cop "blogueixo" menys :(
    Però he arribat aquí per un petit accident. I és que al intentar publicar el teu comentari al "mur amable" del BANC AMB VISTES. se m'ha anat el dit a "eliminar" (ho he volgut fer des del mòbil) i no he pogut rescatar-lo doncs no el trobo a la paperera... Per si el vols tornar a enviar...
    Una forta abraçada

    ResponElimina
  17. Ara cada cop que vaig a escriure alguna cosa sobre Londres seeeempre penso "en XeXu dirà que em repteixo més que l'all" jajajaja! però si, totalment d'acord, tu tampoc et quedes curt :-)
    Moltes felicitats per aquests 7 anys i que en siguin molts més!

    ResponElimina
  18. FELICITATS!!
    no fa tants anys que conec el bloc i crec que primer vaig trobar Llibres, i punt, però ara estic enganxada als dos.
    Caram, quina feinada que has fet i la que ens has donat. Ara em posaré a visitar blocs que encara no conec i ja no faré res més en tot el mati!
    Et faig força cas en les recomanacions per què es nota la sinceritat.
    A part d'altres llibres que he llegit després de veure'ls recomanats al teu bloc, no només m'has fet enganxar a Joc de trons, també em vas fer conèixer en Kvothe i no se si has vist que torno a intentar llegir Murakami...

    ResponElimina
  19. Moltes felicitats!!!, pels anys de Blog i pel POST tan agraït pels qui et seguim...
    Si més no els teus comentaris no em deixen indiferent...és molt valuosa la sinceritat!.

    ResponElimina
  20. Moltes moltes moltes felicitats i enhorabones i un grapat de bons adjectius per el setè aniversari del teu bona nit! has fet un post genial, impressionant! tens bona memòria i no em refereixo a la memòria del cap sinó memòria del cor ! quants i quants records per tants blogaires uns que segueixen i altres que ja no....
    em repeteixo però t'ho torno a dir ENHORABONA! i per molts anys! i per molts posts. ( per cer enyoro c@ts

    ResponElimina
  21. Enhorabona per aquest "set anys" compartint amb nosaltres tot el que penses i sents...
    I que per molts anys segueixis fent-ho!!
    M'he quedat parada de veure com et va impactar el meu comentari fet, com sempre, de molt bon rotllo, sobre la manera en que vas interpretar el meu post...Només et vaig donar l'explicació del sentit en que jo l'havia posat, que diferia molt de la teva interpretació.
    M'agradaria que esborressis aquest sentiment "de saber-te greu" perquè res més lluny del que vaig pretendre al dir-t'ho.
    Com es natural no em coneixes, sinó no ho haguessis pensat mai.
    T'haig de dir també que et felicito per aquest gran treball de recopilació de records de cadascú de nosaltres i també per la teva informació del llibres que vas llegint i que alguna vegada em serveix per afegir-los a la llista per buscar-los a la Biblioteca.
    Una abraçada

    ResponElimina
  22. Ostres, una mica més i hem perdo aquest post... Me l'he llegit de cap a peus i, encara que molts no els conec, amb d'altres tinc sensacions semblants. Ja m'agradaria, ja, que el meu blog s'assemblés al teu :-) i per molts anys!

    ResponElimina
  23. Ohhh!!! Com cada any, una currada de post que ens fan sentir a tots partícips del teu blog tot i que alguns comentem poc.
    M'has fet entra curiositat de quan va ser la primera vegada que vas passar per casa i va ser el novembre del 2007, ufff fa un munt de dies i no va ser en un post de llibres sinó en un relat conjunt.
    Res, moltíssimes felcititats i per molts anys!

    ResponElimina
  24. Caram, aquest post es mereix el premi al millor de l'any! Quina currada, una manera molt simpàtica de celebrar els set anys ( un més que jo). Les fotos m'han semblat molt curioses, quantes casualitats amb els noms.
    Pel què veig, sóc de les toca-tardanes d'entrar al Bona Nit...Ja feia temps que et seguia (en silenci), una que és tímida(?) i de vegades no sap si serà ben rebuda...Però he de dir que m'he sentit molt ben acollida i ja m'hi he quedat. Moltes gràcies. I també m'ha agradat molt la referència sobre la meva persona, que has fet al teu comentari, més gràcies.
    Per tot plegat, moltes FELICITATS i que ens podem trobar molts més anys per aquests camins blocaires.

    ResponElimina
  25. Un recull impressionant, quina feinada, m'imagino que el cap de setmana no ha donat per escalar muntanyes.
    Amb aquest article una raó més per considerar aquest blog com a imprescindible, enhorabona pels 7 anys, sempre dos per davant del meu. Sempre he vist una enorme capacitat comentadora i als articles donant les opinions i reflexions sense embuts i anant de cara.

    De les imatges em quedo amb la de la Bomboneria Pons de Sants, 50 anys al servei dels pecats públics i privats.

    ResponElimina
  26. Caaarai quin post XeXu, però no esperava menys de tu, els teus posts d'aniversari sempre han estat apostoflants! Moltíssimes felicitats! 7 anys! I ara ve el moment en què ens posem nostàlgics, ens cau la llagrimeta i veiem que portem una colla d'anys rondant per aquí... Que estic per la part alta de la llista, poca broma!

    Per la part que em pertoca... No t'ensenyaré el meu DNI, ni tampoc admetré mai que tenia un "soci" lligat a la pota de la taula de l'ordinador que m'escrivia els posts... ;) Nooo home no, l'autoria de tots els posts del Cau és meva, i me n'alegro que t'agradés la manera en què parlava de les meves frikades de dofins, balenes, exàmens del "cole" i tonteries diverses. Oh, què lluny em queda tot allò, i quina il·lusió que ja hi fossis llavors. Som uns "viejunos" dels blogs!

    I com ja t'han dit tants i tants altres (suaràs la cansalada per contestar tot això!), moltes gràcies per tenir aquest racó preciós a la catosfera, per dedicar-hi tant, i per currar-te coses com aquesta que ens fan ser una mica més a prop teu. Moltes abraçades, moltes felicitats i per molts posts més!

    PS. El llibre de l'Espriu no l'he llegit, però el conec! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. (No pateixis, ja els té gairebé tots contestats... hehehehe)

      Elimina
  27. Però que bèstia!!! Un post així només el pot fer UNA PERSONA en aquest món... Ja m'hi jugo el que sigui i amb qui sigui que no hi ha altre persona capaç de fer una currada (i un detall!!) com aquest!!

    Parlant de primeres impressions, a mi tu em feies por... :-P

    El que ha dit en MAC, jo ho pensava però a més, amb un temor afegit, una mena de respecte reverencial... Ei, que no ho dic en broma, eh? Era com si al món dels blogs hi hagués una jerarquia, un status i unes posicions... "Els grans blogaires" eren pocs i molt respectats per tothom... Si un "gran blogaire" et comentava era un honor fabulós... però, ai de tu si deies alguna cosa que no agradés a un "gran blogaire" ;-))

    Que nooooooooooo, que no exagero!! Sí, d'acord, se'm va passar aviat... però durant un petit periode de temps, et tenia por :-P

    A més, com el teu avatar és dels més inconfusibles de la catosfera, només obrir el blog, ja mirava si hi havia algun comentari teu... i si n'hi havia, uaaaaaaau!! quin honor!! ;-)))

    I, de cop i volta, un dia... quan ja no et tenia por, però sí moltíssim respecte i admiració (bé... això encara ho tinc ara hehe) vas i em demanes que continuï un relat teu!!... Em pots ben creure... és un dels meus grans moments al món dels blogs... això va ser a finals de novembre de 2008... Llavors vaig entendre que érem amics blogaires ;-))

    Actualment segur que ets l'amic blogaire més "vell" que tinc...

    Què? És prou llarg aquest comentari? :-DDDD

    ResponElimina
  28. Moltíssimes felicitats Xexu!!!!!

    estic amb la boca oberta:
    1. pels anys del blog, em trec el barret!!!
    2. enlloc de dedicar l'entrada aniversari a parlar del teu blog hi parles dels que el visiten i el comenten, em trec el barret altra vegada!
    3. Hi surt el meu nom!! i mira que m'hi esforço poc en deixar comentaris (des de l'ipad no puc, coses del blogger)

    Vaig coneixer el bona nit a través dels relats conjunts...però sóc un desastre gestionant el temps, i malgrat m'encantaria participar-hi i comentar tot els relats necessitaria més temps), i hi vaig retornar gràcies als teus comentaris al blog del Súper Pons (amb els que coincideixo quasi sempre) i et diré el què m'agrada, (el què no m'agrada ja ho saps: el negre de fons,m 'hi deixo la vista) m'agrada perquè en les teves entrades transmets optimisme, sinceritat, generositat i també t'ho diré, un punt d'ingenuïtat, tant necessari avui en dia!

    Una abraçada blogaire i continua així!!!!! (t'enviaria un whatsapp però et marejaria segur :-P )

    ResponElimina
  29. Set anys són molts, XeXu, i mantenir el nivell tant en qualitat com en interès una fita. Enhorabona. Jo n'he complert tres, ara pel març i hi ha moments que em costa mantenir el ritme.
    Ets un exemple a seguir de constància i bona feina.
    Una sincera abraçada!

    ResponElimina
  30. Ostres XeXu, quina currada de post!!!
    Moltes felicitats x tots aquests anys i x la feinada que hi dediques, a fer-los i a contestar-nos. Que sigui x molts mės!!! I nosaltres ho veiem d'una o altra manera...
    Un petó

    ResponElimina
  31. Moltes felicitats, Xexu, per tots aquests anys blocaires, i gràcies també per haver-me inclós en el teu post! Que per molts anys puguem continuar llegint-te!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  32. Renoi Xexu, quina feinada i quina currada! M'ha fet il·lusió trobar-m'hi! Moltes felicitats per aquests 7 anys! Jo quan vaig veure el teu blog el primer que vaig pensar és en un company d'Institut que li deien Xexu. I de seguida em vas atrapar amb les teves reflexions i ara encara que aparegui i desaparegui et continuo seguint i espero poder-ho continuar fent durant molt de temps. Una abraçada!

    ResponElimina
  33. Felicitats, XeXu!

    Ostres, has trobat un Pàmies en liquidació total! Quin auguri! :-)

    Sempre hi ha excepcions que confirmen la regla, XeXu i celebro que tu siguis una excepció! Ara a l'estiu he de fer la valoració de la meva aposta sobre 30 blogs fa 4 anys (o 5, ara no ho recordo). A veure què en diuen les dades estadístiques!

    ResponElimina
  34. Publicar cada dia es massa?! Massa poc!!
    Comparteixo algunes opinions més que d'altres, però la de l'Allau l'has clavat. Bé, la Cantireta i la Sílvia també però no els hi diguis xD
    En el teu cas, et vaig descobrir gràcies als c@ts. Vaig pensar "A veure qui es el malparit que s'emporta tots els c@ts reflexiu, segur que no n'hi ha per tan..." i amb la tonteria em vaig enganxar al teu bloc.
    PD: No deixa de ser irònic que sent diabètic justament el Pons sigui una bomboneria

    ResponElimina
  35. Moltes felicitats. Fer-te suar va ser molt divertit. És el que té anar darrere d'algú, que gaudeixes amb el concurs i fent l'ombra al de davant :D

    ResponElimina
  36. Agraeixo molt els elogis cap aquest post, ja que hi he dedicat una bona estona, és cert. Però ho he fet molt de gust ja que aquest dia de l’any m’agrada agrair-vos a tots la vostra presència en aquest blog, que és el que el converteix en un bon espai per discutir i parlar del que sigui. Moltes gràcies per ser-hi, pels comentaris i per les bones paraules que teniu per mi. Espero que puguem compartir aquest món virtual durant molt temps més, és de les coses més importants que m’ha passat a la vida, m’ha donat molt i és normal que me’l prengui tan seriosament.

    Sílvia, gràcies per llegir tot els post, em sap greu escriure aquestes animalades, però si heu de sortir tots ha de ser llarg! Aquest blog ja té vocació de parlar de mi, de sentiments, de vivències i de reflexionar sobre el que em passa pel cap. És natural que hi surtin moltes coses meves però fins i tot en els que no són tan personals sempre hi ha una part de l’autor a cada escrit. Alguns ho camufleu amb relats i sembla que no dieu les coses clares, però es pot llegir entre línies. La gràcia d’això és que si llegeixes entre línies de vegades encertes i d’altres no, la persona queda protegida. I aquest és el teu cas, és clar que et renyava, a mi m’agrada saber. Però és que el teu és un cas especial. Escrius tan bé que sovint està massa ben explicat com per ser inventat, però tot i així la línia entre la realitat i la ficció, la vivència i la creació, no està mai clara. Però no em facis cas si et renyo, en realitat m’agrada moltíssim com escrius, tant si és veritat com inventat. Pel que fa a ser proper, amb alguns dels comentaris ja es veu la impressió que causo en alguns llocs, però des que va començar a caure gent per aquesta casa que sempre he intentat que s’hi sentissin còmodes i hi hagués bon ambient. Tant és així que algunes persones m’han confessat que al principi els costava entrar perquè creien que aquí érem un grup d’amics tancat. M’he esforçat en dir-los que no, però ben mirat, és una prova que la meva voluntat es compleix.

    Bruixeta, de tu no podia citar records massa antics, però m’alegro de saber que l’abella està agafant forces, i també de tenir-te per aquí fidelment des de fa una temporada. Seguirem fent camí plegats.

    Carme, gràcies per l’esforç de llegir tot el text, que és un bon munt. Quines paraules que em dediques, per posar-se vermell! M’agrada especialment quan menciones les coses en les que hem estat en desacord, poques francament, però sempre que ha estat així ens ho hem pogut dir amb respecte i amb llibertat. La fidelitat també s’ha de guanyar. M’he mantingut constant en el teu blog al llarg del temps, però com saps no comento tots els posts. I també altres cops els comento per no venir a dir res, però vull que sàpigues que t’he llegit, que sóc allà. La falta de comentari és purament per no saber què dir, no poder aportar res, i ja saps que sol ser en poemes. Però sempre que puc i em surt dic la meva, i així seguiré. Perquè a banda que penso que com a blogaire ets un exemple de constància i de qualitat, ha estat un plaer poder compartir aquest temps amb tu, col•laborar i parlar tant i tant. Com ja hem dit altres cops, aquesta relació difícilment s’hauria pogut produir fora dels blogs, així que és una cosa més per agrair-li a aquest món: haver-te conegut a tu. M’alegra que em consideris algú en qui es pot confiar. Però dir que has après coses de mi és dir molt, jo n’he après de tots vosaltres, però cadascú és com és, i així ha de seguir sent. És clar que m’agrada que no calleu i que digueu el que penseu, encara que no sigui el mateix que l’autor del post!

    McAbeu, com ja deus suposar, perquè a més t’ho han dit altres cops, pensar de tu que eres un vellet simpàtic era només per l’avatar que encara conserves. Ara sabem que no ets tan vellet, però sense aquest avatar ja no series tu! Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  37. La teva primera impressió sobre mi potser no era tan errònia. Reconec que sóc una mica destraler, però probablement ho compenso per altres bandes. En alguns casos la meva manera de parlar pot sobtar inicialment però que no sigui per tant, però et puc assegurar que en algunes ocasions m’he regalat a gust, i això amb gent que em cau bé! Però quan estic en desacord ho dic, i quan estic molt en desacord... doncs també. He après a callar de vegades, però no sempre, i és que si no no seria jo. Com dius tu, si em coneixes una mica veus que tinc altres coses que poden compensar aquesta facilitat de fer amics que tinc, i és que si sóc sincer i directe en alguns casos i sembla exagerat, en altres la sinceritat i no amagar-se ajuden a confiar en les persones, i vull creure que sóc algú en qui es pot confiar.
    Per mi és un plaer poder jugar amb tu cada dia, ens ho fas passar de conya, i més recentment hem descobert la teva voracitat lectora i m’encanta parlar de llibres amb tu. Tot plegat, una gran sort que em donessis una oportunitat i no et quedessis amb la primera idea. Un autèntic privilegi haver pogut compartir projectes amb tu, a més.
    M’alegro que hagis gaudit del post. La foto que aquest any et toca ja me l’havia enviat l’Assumpta per l’any anterior, però si te’n recordes, en trobar un carrer dedicat a tu vaig decidir posposar-la i mostrar-te la important avinguda (al costat d’un McDonald’s) que t’han dedicat.

    Sergi, la feina que tens actualment segur que la fas de molt bon grat. Gràcies per passar, esperem que aquesta constància duri encara un temporada més.

    Salvador, només cinc anys? Pensava que faria més! No és que se m’hagi fet llarg, sinó que em sembla com si et conegués de sempre. Per mi ets un gran referent, vaig trigar a descobrir el bloGuejat, però des de llavors que no me n’he desenganxat mai. I bé, quan parlo de referent no em refereixo només a referent blogaire, ja ho saps.

    Xavier Pujol, ets l’últim de la llista! Poc temps encara de generar-nos records, però ja t’has tornat un dels habituals, així que amb el temps anirem compartint moltes coses més. A seguir endavant el temps que faci falta.

    Maurici, els blogs m’han donat molt i he passat unes estones meravelloses, és un món en el que em sento com peix a l’aigua. I vosaltres us ho mereixeu tot, si faig un post així és per l’agraïment que sento pel vostre suport i la vostra participació.

    Jo rai!, per l’aniversari del blog sempre m’agrada fer alguna cosa especial. I si tu no te’n recordes, jo sí! Ho podria buscar, però tampoc cal. Jo parlava malament d’algú de la feina i tu vas comentar un cas de la teva experiència. Posteriorment vas esborrar el comentari, però jo vaig respondre’t igualment (els rebo al correu), i davant de la pregunta de per què l’havies esborrat em vas dir que havies tingut por que aquella persona ho pogués veure. Si era veritat o no ja no ho sé, només narro les coses com les recordo.

    Sa lluna, quan portes una temporada per aquí t’adones que no difereix tant al món real. Hi ha de tot, tots els tipus de persones i comportaments. I això només vol dir que et trobes gent molt maca, però d’altra que no ho és. Sí, he viscut de tot per aquí, però les coses bones superen amb escreix les dolentes.
    El record que destacat de tu és el que m’ha vingut, en podrien ser d’altres, però no em podia estendre amb cadascú, he mirat d’escriure poc que éreu molts. Evidentment no és el nostre millor moment, espero que no t’hagi molestat. Intento comentar sempre, i molta gent que llegeixo fa poesia. Posts d’aquests en comento cada cop més, però he dit per activa i per passiva, fins i tot en un post dedicat en aquest blog, que jo amb la poesia no m’entenc. A alguna gent l’entenc millor i m’és més fàcil comentar, i amb altres no hi ha manera. No tothom escriu igual, i per tant m’arriba igual. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  38. Sobre els altres dos tipus de posts que no comento habitualment, un ja me l’han discutit altres vegades, i sobre no comentar posts en espanyol, també ho he fet algun cop, però en blogs que habitualment escriuen en català, però no comento tots els posts en espanyol que fan els blogs que segueixo, no sé si m’explico. Bé, que són les meves manies, però ja veus que passo habitualment per casa teva, no és res personal, com has pogut veure.

    Sr. Gasull, gràcies per llegir tots els records, sens dubte tu coneixes a la majoria dels esmentats! És dir molt això que dius, no pretenc ser el que més en res, però sí que sóc sincer i m’agrada dir les coses que penso. No sempre és possible, però bé, per mi tu tampoc series sospitós de callar-te les coses o no dir el que penses. No sé qui ha après més de qui, molts cols els teus comentaris són encertadíssims, autèntiques lliçons de molt poques paraules. Això té molt mèrit.

    maria, a mi m’ha passat volant, el temps passa i aquí continuem, tu també ets molt regular i una fidel comentarista, dels dos blogs, a més. Vaig triar contestar els comentaris del blog de manera detallada, igual que he triat celebrar els aniversaris de manera especial per agrair-vos la vostra presència i la vostra col•laboració. Si digués que no és feina mentiria, però la faig de gust, perquè m’ho passo bé fent-la. Fins que el cos aguanti, aquí estarem.

    Lolita, ja m’estaven saltant totes les alarmes davant del comentari d’algú que no sé qui és i que em parla com si fos un vell conegut. Jo no puc dir mai que aquest món blogaire no m’importi, i crec que li faig justícia defensant-lo sempre. M’ha aportat moltíssimes coses, i us estic molt agraït a tots. Molts continuem aquí, d’altres han anat desapareixent. Em resisteixo a dir que això no és el que era, tot i que es veu clarament la davallada d’activitat, però encara apareix gent nova, i miro d’acollir-los tan bé com sé. Vull que sàpigues que segueixo mirant les teves fotografies cada cop que apareixen, però gairebé mai sé què dir, em quedo sense paraules. Però encara estic pendent de tu.

    Fra Miquel, en aquest casos solc donar la benvinguda als nous comentaristes, però en aquest cas t’equivoques i no ho faré! No és la primera nit que passes per aquí. En aquest post no apareixes perquè hem tingut poques interaccions i hagués estat difícil trobar un record, però a la llista de la barra lateral pots comprovar que ja havies passat per aquí, com a mínim una primera vegada el maig del 2013.
    No sé, no sé, això d’esborrar comentaris és molt lleig, eh! Ja he passat per casa teva a mirar d’esmenar l’errada.

    Anna, fa molta gràcia perquè els records i els comentaris no són mai unilaterals. Jo sé què he dit a casa teva, però tu també ho saps, és clar. Llavors els dos tenim la nostra visió d’un mateix fet. I això passa amb tots, és clar. Jo ja ho sé que ets una fanàtica de Londres, i jo ho sóc d’Edimburg, estem en paus!

    Jomateixa, amb el comentari que deixes demostres ser una de les més fidels seguidores dels meus blogs, i de vegades tant és el temps que portes seguint algú, el que importa és la bona sintonia. Ja saps que jo segueixo fidelment les teves ressenyes i tots els posts sobre llibres, a part de participar sempre que puc en els teus jocs que m’encanten. I també estic encantat que passis tant pel Bona Nit com pel Llibres a fer les teves aportacions. M’alegro molt que estiguis contenta amb algunes de les meves recomanacions, i de blogs te’n podria recomanar alguns de genials, però és veritat, llavors no faries res més en tot el dia! I això no m’interessa, prefereixo que llegeixis molts llibres i m’ho expliquis! I bé, sobre Murakami ja veurem, no m’havia fixat que ho tornaves a intentar, però aquest autor és molt personal, o t’agrada molt o et deixa força indiferent. Si ets d’aquest segon tipus de gent millor que dediquis el temps a una altra cosa, però s’agraeix l’esforç!

    ResponElimina
  39. Audrey, m’agrada comentar amb coherència, però al teu blog no estic sempre segur de fer-ho. Jo ho intento, confio que em podràs perdonar si algun dia dic una bajanada que no té res a veure amb el que tu expliques.

    Elfreelang, res de tot això seria possible sense tots els que m’acompanyeu, els de fa més temps i els més nous. Els records són compartits i només demostren que m’implico en un món que m’ha donat molt, m’hi sento molt bé, i un cop més és gràcies a vosaltres. Sempre dic que escric per mi i és cert, però també és cert que sense el vostre feedback res seria igual. I gràcies a aquest feedback han passat moltes coses que recordo, i m’encanta recordar-les.
    Sincerament penso que c@ts ha acabat quan havia d’acabar. És clar que era un projecte maco i el fèiem amb molta il•lusió, però crec que no donava més de si. Però saps què? Encara hi ha gent que em busca les pessigolles per això, perquè diuen que era tot amanyat i que ens ho guisàvem i ens ho servíem els mateixos. Fa pocs dies que ha passat això. Però que tu em diguis que els enyores ho compensa. Gràcies.

    Montse, segurament podria haver destacat altres coses, però em va venir aquell moment i vaig decidir posar-lo. Que no et sorprengui, reconec que vaig comentar de manera frívola i sense pensar-hi massa, i això de vegades ens fa perdre consideració. El que em sap greu és que a tu te’n sabés, no ho tinc com una gran enganxada ni una enrabiada, quan em vas comentar que havia parlat a la lleugera de seguida vaig veure que tenies raó i et vaig demanar disculpes. No dic que no torni a passar, però miro d’anar més amb compte, encara que les fotografies sovint són difícils de comentar, fins i tot les bones com les teves!
    Dedico molta estona als blogs en general, i als meus en particular, en gaudeixo molt i m’agrada fer-vos partícips d’aquesta empenta. M’alegro que de vegades recullis recomanacions al Llibres, ja saps que si vols dir la teva seràs molt benvinguda!

    Loreto, t’agraeixo l’esforç de llegir totes les entrades. Està clar que tens posts molt diferents als que jo solc fer, però al principi de llegir-te va coincidir amb algunes reflexions com les que ens regales de tant en tant i no et menteixo si et dic que em va semblar que tenies una manera d’exposar els temes semblant a la meva. Això et va valer que de seguida em fes fidel del teu blog!

    Mireia, vosaltres sou part important del blog, per si no us ho dic prou, almenys un dia a l’any m’agrada agrair-vos la vostra participació amb un post que us tingui en compte a molts, tants com pugui. Comentar molt o poc no és tan important, m’agrada que passis quan puguis o vulguis, ara ja ets de les més antigues per aquí! I jo dec ser dels més antics a casa teva també, pel que dius. Sóc molt pesat, no? Ja des del primer any per allà. Allò de ‘Un altre invent’ ja estaria una mica consolidat, no creus? O encara penses que és un invent dels teus? Ah, els relats conjunts m’han permès conèixer molta gent interessant, tenim molt per agrair a aquest projecte!

    M. Roser, probablement l’any que ve ja no t’agafarà tant de sorpresa, pels aniversaris del blog sempre intento fer alguna coseta especial per agrair-vos a tots la vostra participació. Tinc en compte tanta gent com puc, n’ha passat molta per aquest blog ja. I això de les fotos fa molts anys que ho faig també, vaig pel carrer i em trobo molts noms que em recorden a blogaires. I apa, a fotografiar-les per l’aniversari! És una feina que vaig fent al llarg de l’any.
    La impressió que tenies tu de no saber com t’acolliríem aquí no ets la primera que la tens. Alguna gent m’ha dit que això semblava un grup d’amics més o menys tancat i que no s’atrevien a entrar, però si ho penseu bé, els habituals comentaristes no ens coneixem de res, si hi ha aquest bon ambient és perquè l’hem generat entre tots, i per tant tothom és molt ben rebut sempre que respecti els altres, l’únic que no permeto és que falteu el respecte a altres comentaristes. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  40. Per la resta, m’agrada que cadascú se senti lliure d’expressar l’opinió que tingui. Amb respecte es pot parlar de tot i no hi fa res que no estiguem d’acord. Així que m’alegra molt que fessis el pas de fer-te visible i que continuïs passant, perquè el que dic de tu al post ho penso de veritat. M’agrada com ens anem comunicant en els blogs respectius, tant de bo m’hagués deixat caure pel Petiteses abans!

    Rafel, he de dir que el post el vaig anar fent amb temps, no durant aquest cap de setmana, que no he anat a la muntanya, però tampoc he parat massa per casa. Sempre intento comentar de la manera més coherent que sé, no sempre ho aconsegueixo, però ho provo. I quan escric puc tenir raó o no, és clar, però és la meva veritat, sempre segons la meva opinió i la meva manera de veure les coses. M’agrada quan hi esteu d’acord, perquè veig que no estic tan boig, però també m’agrada que m’ajudeu a veure quan m’equivoco. Ja veig que tu a Sants no te’n perds ni una! Darrerament jo m’hi moc força sovint, encara ens trobarem per allà algun dia. Sobretot no t’acabis el pa de pessic de la Baltà!

    Laieta, no només estàs a la part alta de la llista sinó que ets la comentarista més antiga que segueix passant per aquí regularment. Alguns de més antics passen de tant en tant, però la teva fidelitat és digna d’elogi, i t’ho agraeixo molt. Sí que portem anys sí, i espero que encara ens en quedin alguns més. Aviat serà el teu el que farà 7 anyets, ens prepararàs alguna sorpresa?
    Ja t’ho havia comentat alguna vegada, al principi em sorprenies molt perquè no m’acabava de creure que escrivissis tan bé, amb aquella correcció i aquella maduresa. I després ens explicaves coses de l’insti i no podia ser. Però era! I això no vol dir que ara ja no escriguis bé, però suposo que ja no és tan estrany que una persona de 23 anys s’expliqui bé. Ja no fas posts de dofins, ara t’has passat als macròfags, però bé, tampoc està malament, no? No ens enganyem, Immuno no és Bioquímica, però va, et perdono.
    Aquest racó té algun valor gràcies a gent com tu que hi passeu des de fa tant temps, i també als que acaben d’arribar, però participen activament. Sense vosaltres res hauria estat el mateix, n’estic segur. Ah, i jo tampoc he llegit el llibre, però en veure’l allà posadet no vaig poder evitar pensar en tu, és clar.

    Assumpta, no és ni molt menys el comentari més llarg que has deixat, ni de lluny! Però te l’agraeixo molt. No només hauria de destacar la teva extensió en els comentaris, sinó la teva capacitat de contestar a tothom que et ve de gust, és força graciós, Bé, no sé si algú més faria un post així, però a mi m’agrada fer-los, ja saps que és un agraïment per tots vosaltres, que us ho mereixeu tot. Feu el blog tant com jo mateix.
    I bé, què podria dir del que em confesses...? Crec que jo he tingut la mateixa sensació amb altra gent, al principi, és clar. També percebia certa jerarquia, i quan algun dels ‘grans blogaires’ em comentava era un gran èxit. Vaig tenir l’oportunitat de comprovar que l’altra persona, la que em comentava i que jo considerava un o una gran blogaire, no es veia a si mateix/a de la mateixa manera, gens ni mica. Perquè aquí en realitat som tots iguals, tot i que alguns hi dediquem més temps que altres, però som persones qualssevol, fins i tot si algú de nosaltres és una celebritat i no ho sabem, aquí, si vol gaudir de bon ambient i bones relacions blogaires, més li val que no tingui els fums massa pujats. Però bé, això de fer por... No n’hi ha per tant! Si ja vas veure que em posava a comentar de seguida, sense cap problema. I perquè vegis que la percepció sempre és molt relativa, em parles d’això de continuar el relat i ho recordo perfectament, tant com recordo que va ser la Carme qui em va demanar els personatges i jo li vaig cedir encantadíssim. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  41. Tots dos vam estar molt contents que tu ens agafessis el relleu, en aquells moments et percebíem com una blogaire molt consolidada, amb un blog molt actiu (no recordo si ja havia nascut el Petit) i amb molts seguidors. Tu ho vas agafar com una responsabilitat, com un honor potser, i per nosaltres era la cosa més normal i evident del món, que l’Assumpta ens continués el relat! Segur que la Carme ho podria corroborar, però ni tan sols ho vam parlar, va sortir així i ja està.

    Anna Tomàs, ja les faig aquestes coses per l’aniversari del blog. Ja parlo massa de mi, quan celebro l’aniversari m’agrada parlar de vosaltres per agrair-vos la vostra participació, sigui molta o poca. I bé, tu has passat per aquí i jo et comento a tu quan tinc alguna cosa a dir. Com que no han estat contactes molt constants, no disposo de records gaire antics, però algun sí, com aquest que esmento. Ara que ho dius, és cert que ens vam conèixer a través de relats conjunts, aquest projecte m’ha servit per conèixer gent molt interessant.
    Com ja he dit altres vegades, em sap greu però el negre no és negociable pel Bona Nit. Potser algun dia el negre deixarà de definir-me, però m’ha acompanyat molt temps i ja no concebo un altre color per aquest blog, que és jo mateix. Però si seleccioneu el text el podreu llegir com a mínim en blanc sobre blau. M’ha sorprès el que dius de les meves entrades. D’optimista no en sóc ni n’he estat mai, normalment peco del contrari. Les altres coses poden ser una percepció teva, però m’agradaria que m’expliquessis on veus aquest punt d’ingenuïtat, ja que no em tinc per una persona ingènua, però no sempre ens veiem com som realment. Si m’ho vols explicar estaré encantat.

    Glòria, és cert que molts blogaires antics han anat caient pel camí, el blog té una utilitat durant una temporada, però suposo que és fàcil viure sense ell. No per mi, és clar. Tot i trobar altres dedicacions i altres coses en que invertir el meu temps, gaudeixo massa de fer-lo com per deixar-lo enrere. Per sort, també queda alguna gent dels que hi havia quan jo vaig arribar, van al ritme que sigui, però encara hi són. Sóc conscient que tard o d’hora jo hauré de reduir, però mentre pugui i mentre tingui coses a dir, per aquí seguiré. No t’imposis res tu, es tracta de passar-ho bé i gaudir-ne. Si no es pot fer post cada dia, que sigui cada dos, però que t’ho passis bé fent-ho.

    Lluna, mentiria si digués que no hi dedico massa temps, però és una feina que faig amb molt de gust perquè m’ho passo molt bé, i m’agrada que vosaltres us sentiu còmodes i a gust a casa meva. Seguiré fent, i espero que vosaltres ho veieu i seguiu participant!

    Galionar, he inclòs a tothom de qui he pogut dir alguna cosa, i he mirat de no deixar-me ningú dels que seguiu passant per aquí, no sé si ho he aconseguit. En el teu cas els records no poden ser gaire antics, però els anirem construint amb el temps.

    Myself, em deixes més tranquil perquè en l’època de l’institut aquest nom meu no existia. Vull dir que alguna gent del meu entorn em diu XeXu encara avui, per això vaig triar aquest nom pel blog, però va aparèixer quan estudiava a la facultat, no a l’institut. Una altra persona també va venir a parar aquí per veure si aquest XeXu que feia el Bona Nit era el mateix que ella coneixia, però tampoc va encertar. I a mi em va bé, perquè encara que no sigui jo us quedeu igualment, hehehe. Dic que apareixes i desapareixes, però espero que no t’ho prenguis amb mal sentit. No ets constant, tampoc amb el teu blog, però quan hi ets és com si ens coneguéssim de fa molt temps, i la veritat és que ja en comença a fer força.

    ResponElimina
  42. Víctor Pàmies, primer que tot, dir que la foto del Pàmies en liquidació és una de les que m’ha passat l’Assumpta, així que si tens reclamacions, t’has d’adreçar a ella, hahaha! La veritat és que només m’havia fixat en les lletres grosses que diuen Pàmies, però sempre fa gràcia veure el context, com el colmado Mireia o la bomboneria Pons. Ara que, en el cas que t’ha tocat, no recordo un auguri igual des que vaig penjar una foto d’una obra de teatre que es deia La Ruïna de Jordi Casanovas...
    Bé, com saps aquelles prediccions teves són una espineta que duc clavada, n’hem parlat altres cops. Però la veritat és que no crec que t’equivoquessis de gaire, quan facis el balanç probablement veuràs que encertaves força, i d’errades se’n poden fer, que no som endevins, però probablement tinguis bon percentatge d’encert. En part m’alegro de ser excepció (encara he d’arribar fins l’estiu!), però per altra banda m’entristeix, m’agradaria que hi haguessin moltes excepcions. He destacat aquest record, però en podria haver dit altres, eh? Com quan ens vas fer dir les 10 dites que més fèiem servir. Curiosament, fa uns dies, remenant papers, vaig trobar la meva llista escrita en boli en un sobre de no sé què, com solc fer amb aquestes coses. Me les escric a mà, les passo després a l’ordinador, i el paperet queda per allà perdut en una pila. Al cap del temps m’ho trobo i fa gràcia.

    Pons, ara ja m’he acostumat als teus posts diaris, i de tant en tant en fas algun de bo i tot! Aquesta sensació també la vaig tenir amb l’Elfreelang al principi, vaig pensar que escrivia massa pel meu gust, més d’un post diari en el seu cas, i no la vaig seguir de seguida. Després, quan es va calmar una mica ja sí.
    Que coincidim en algunes opinions suposo que dóna alguna validesa al que he escrit, però hauríem de preguntar a altra gent també. Pel que fa a mi, ja vas comprovar per tu mateix que realment no n’hi havia per tant cop per guanyar el c@t reflexiu cada any, però t’hi vas enganxar igualment, i això està bé. Per la teva fidelitat i constància (també al Llibres) sembla que portis aquí molt més temps, i en realitat no fa tant, almenys comparat amb alguns altres.
    I sí, és irònic que hi hagi una bomboneria amb el teu nom. Per això l’he posat. En tenia una altra per tu, però la guardo per l’any que ve que aquesta m’ha fet més gràcia.

    Jordi, tots sabem que vaig guanyar aquell concurs perquè tu vas començar tard! Així que res, tinc la solució, quan hi hagi altres jocs per guanyar a tu t’avisarem uns dies després, i així tindrem possibilitats.

    ResponElimina
  43. Amb l'edat un va perdent la memòria... Recordava haver passat per aquí però no que hagués deixat comentari :)
    El comentari eliminat va ser per accident... ja has vist que està restaurat ;)
    Una abraçada

    ResponElimina
  44. ostres Xexu, a veure si he projectat el meu optimisme i la meva ingenuïtat en la lectura de les teves entrades, ja se sap oi que un escrit deixa de ser de l'escriptor des de que passa a ulls del lector. A mi em semblen sempre constructives, quasi sempre ho equiparo a optimisme, però això no vol dir que tu ho hagis de ser.

    Respecte la ingenuïtat, ho deia en el sentit més positiu possible, per mi la ingenuïtat és la capacitat de veure el món sense malícia, és sinònim de franquesa, i les teves entrades m'ho semblen molt, de franques.

    Espero haver-te aclarit alguna cosa, en cap cas en el meu comentari hi havia una pretensió de valoració del seu autor, vaig expressar el que em transmeten les entrades.

    Espero i desitjo que continuïs obsequiant-nos amb les teves entrades (sigui del color que siguin) !!!

    ResponElimina
  45. Per molts anys, XeXu! O és que hauria de felicitar al Bona nit i tapa't? De totes maneres, tant els pares com les criatures s'ho mereixen ;) I tant de bo aquest blog encara segueixi per 8x anys, amb x tan gran com sigui possible...

    Feia un temps que no em passava per aquí. De fet, he estat un temps desconnectat del món. Igual, de temps en temps vinc a recollir els teus posts antics (sóc una mica iaio per segons quines coses, i mai no he estat adepte dels feeds :P).

    M'encanten els teus relats. T'anava a dir que podries escriure un llibre, però més val no: mai no se sap si t'agafa el gust per la cosa i deixes el blog ;) Ben mirat, no m'ho crec. Sembla que t'estimes tant aquest raconet que no l'abandonaràs, no sigui que passi res...

    ResponElimina
  46. Per molts molts molts aaaaaaaaaaaaaaanys! 7 anys escrivint amb assiduïtat és tot un èxit!

    (Per al·lusions!!! La majoria d'entrades a Tu, jo i l'Otis són meves. Al principi Ell també s'hi va animar, però ho va anar deixant... si t'hi fixes, vam crear una etiqueta "ell" i una etiqueta "ella". I l'Otis... potser li hauríem de donar més veu, ara que el pobre ja no és el rei exclusiu de la casa...)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  47. per molts anys de blog, XeXu!!
    sempre és bonic fer anys, i veure com les coses que has creat també es fan grans, canvien, i et canvien. admeto que volia trobar-me entre els noms del post i que m'ha agradat molt de llegir el que dius. tot i que tinc la m i t j a n i t bastant aturada, segueixo sent una passejadora de blogs ben ocultada... una abraçada!

    ResponElimina
  48. Jo recordo que eres federalista, i ara mira.

    Per cert, hi ha una certa discriminació de gènere. Això no està bé, no no.

    En fi, que té mèrit!

    ResponElimina
  49. Fra Miquel, devia ser un comentari aïllat, o molt poquets, però a la llista dels comentaristes he inclòs tanta gent com he pogut, i un blogaire amb la teva trajectòria hi havia de ser encara que només tingués un comentari.

    Anna, em sembla molt bé que cadascú faci les seves lectures dels meus posts, i que llegeixi entre línies el que cregui. De fet, de vegades veieu més vosaltres que jo. Perquè en definitiva tot són fases, i jo em tinc per una persona no massa alegre i pessimista, fa molt temps que em sento així, però ara passo una època prou bona, si descomptem que no tinc feina, però la resta em funciona, i és important. Potser tot plegat es transmet als escrits, i tu tampoc fa tant temps que em llegeixes. Potser m'ha quedat ancorat en una percepció antiga i ara els meus posts transmeten altres coses, qui sap. El que sí que he mirat sempre d'aportar és aquell puntet d'esperança, malgrat les desgràcies sempre buscar alguna vessant constructiva, ni que fos per convèncer-me a mi mateix. Personalment no me'n sortia gaire, però potser us convencia a vosaltres.
    Segueixo sense veure la relació del que dius amb la ingenuïtat, però et puc garantir que les entrades són franques, això sí. No m'ho prenc malament, senzillament jo no ho diria així. I això de no veure malícia... més aviat seria el contrari. Massa podridura veig i de vegades m'han de convèncer que no està tan malament la cosa. Pots valorar el que vulguis, sense problemes, tant els escrits, com les reflexions o com l'autor de totes elles. Ara, jo contesto, i si no estic d'acord amb el que dieu ho dic i en podem parlar tant com vulgueu.

    Yuji, el meu aniversari no el celebro mai, però m'agrada celebrar el del meu fill virtual, així que li pots donar l'enhorabona a ell, que és qui fa anys. No passes per aquí, però el que és més greu és que no passes pel teu blog tampoc, així que realment has estat desconnectat, com redimonis ho has fet? Jo no podria. Ah, algun dia m'enfadaré si segueixes dient que ets un iaio, si ets una criatura!
    No has de patir que no deixaré el blog enrere faci el que faci, tret que sigui per causa major. En tot cas no serà per voluntat pròpia, efectivament estimo molt aquest espai, és una extensió de mi mateix. M'alegra que t'agradin els relats, a mi m'agrada fer-los i puja la moral els feedbacks positius.

    MaryMoon, almenys tu em vas fer cas i comentes amb un usuari personal! I m'agrada aquest nom, ja t'ho vaig dir. Em referia sobretot als comentaris. Quan feu posts, a banda de l'etiqueta, era més fàcil intuir qui escrivia, però amb els comentaris no. Ja sé que gairebé sempre eres tu, però mil. Des d'aquí reclamo un post escrit per l'Otis ja! I en Blog, que està aquí al costat diu que també vol saber d'ell!

    aina, el meu aniversari no el celebro massa, me'l fan celebrar però jo passaria, i aquí ni ho dic. Però pel del blog sí que m'agrada fer festa grossa. 7 anys són molts per un espai virtual, i encara en gaudeixo molt. És clar que encara és jove comparat amb la m i t j a n i t. El teu és un d'aquells blogs que no em perdo mai quan s'actualitza, és clar que havies de sortir. Lamentablement no s'actualitza gaire, però allà em tindràs.

    Dempeus. Senyor Perdedor, aquesta sí que no me l'esperava. T'agraeixo molt la teva aparició, ha passat molt temps, però si ho penso bé, no fa tant que vas deixar anar un parell de posts inconnexos, i incomprensibles per mi, és clar. M'ha fet il•lusió veure't per aquí, i tens raó, m'he deixat gent que hi hauria de ser, no sé per què les dones les recordo més... per què serà? De tu hagués pogut dir com flipàvem en Yeral i jo llegint els teus posts allà a Can Ruti, eres el nostre ídol. També hauria pogut parlar de cert concert d'Antònia Font. Ara, que no et perdono que em diguis que era federalista, això fa mal! És clar que més mal faria ser-ho ara...

    ResponElimina
  50. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  51. I jo què, eh? ;·) Res guapo, moltíssimes felicitats i ja saps que et segueixo d'amagatotis. Un petó ben gros! (7 anys, uau...)

    ResponElimina
  52. Mooooltes felicitats!!!!!! Una gran manera de celebrar-ho, un post d'aniversari pensant en tots els que hem passat per aquí, només ho podies fer tu!!!!

    Jo tb tinc un munt de records i espero que en tinguem més.

    Moltes gràcies per ser-hi!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ps. Ja que en els meus records parles de música, serà en la dels noranta, ara, malauradament, ja no coincidim tant. T'agrada la nova dels Amics? La primera vegada, ni la vaig acabar. Em vaig dir, més del mateix, la segona pse, però desafinen i no em sembla gens arriscat ni tampoc divertit (que crec que és el que m'agrada dels primers discs, com poder parlar de coses que ens passen des de una mica sentit de l'humor).

      Jo, pel meu compte, et torno a recomenar uns amics, raydibaum. Treuen nou disc, molt més dur, molt '90 :)

      Elimina
  53. Uau! Quina il·lu! M'ha encantat el teu primer record de mi: la meua croada contra les majúscules, hahaha! És que són abominables! Però ja ho veus, he sucumbit i les torno a fer anar. L'edat em fa fer moltes coses absurdes.

    Jo estic molt desapareguda de l'univers blogaire, i em temo que sóc irrecuperable, però l'altre dia et vaig veure al Twitter amb el llibresipunt, i vaig pensar: "què deu fer el XeXu"? I em trobo aquesta efemèride!

    Res, que per molts anys! Ets un autèntic fenomen i m'ha agradat molt formar part (encara que petita) d'aquest espai durant part de tot aquest temps. :)

    ResponElimina
  54. Per molts anys d'escriure, XeXu!! Tothom destaca la teva sinceritat i jo destacaré també la teva generositat. Em sembla brutal que hagis celebrat un aniversari de blog fent aquest regal immens. Gràcies de debò

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.