Estrip: Del seu blog recordo els paperets amb poemes que deia que es trobava de la manera més inversemblant.
Deric: Després d'una època poc productiva al blog li va agafar per escriure cada dia durant un mes sencer. Bogeries que fem els blogaires.
El Veí de Dalt: Li vaig demanar consell per endegar c@ts, ell ja tenia molta experiència en mogudes catosfèriques. I me'l va donar, és clar!
Bajoqueta: Inesborrable el seu 365 contes que va esdevenir un llibre amb participació de molts de nosaltres.
NeoPoeta: En un moment molt baix em va dedicar un poema que feia caure de cul, un dels regals més bonics que m'han fet mai.
Núria Aupí: Més que un record, una efemèride, el seu blog va néixer exactament el mateix dia que el meu!
Rita: Tot i ser propera, amable i afable, per mi sempre va tenir una aura de misteri, no en el mal sentit, sinó de no explicar allò que més val no saber.
Petita Criatura: Un cop va dir que al vespre estaria de festa a un local concret de Barcelona per si algú hi volia anar. Desconec el resultat d'aquella proposta...
Carquinyol: Inoblidables els seus micacos temàtics, sempre em van fer molta gràcia, i me'n continuen fent! M'encantava el disseny del seu blog.
Núr: Recordo especialment els seus comentaris, no té pèls a la llengua ni s'abstenia de comentar en contra si estava en desacord, em feia suar de valent amb les respostes! Això i la seva capacitat resolutiva a c@ts, col·laboradora impagable.
Susanna: M'estranyava saber-la tan insegura amb ella mateixa quan només li llegia coses bones que ja m'hagués agradat tenir a mi!
Caterina: Probablement no em creuria, però tenia el blog que m'hagués agradat tenir a mi. Admirava la seva voracitat lectora.
El tacte de les paraules: Desprenia tanta tendresa que em va enganxar, però me les veia negres per poder comentar els seus poemes amb coherència, ho volia fer de totes totes i me'n sortia poc.
Eli: Una mica massa expansiva pel meu gust i de vegades em costava una mica. Sóc introvertit, què voleu!
Assumpta: Una de les grans d'aquest blog, probablement la persona que més comentaris ha fet. I un pensament per ella dels primers dies que passava per aquí que recordo bé: 'd'on ha sortit aquesta dona que fa aquests comentaris tan llargs??'.
Guspira: L'únic blog de temàtica mitjanament eròtica que he comentat regularment, i ho feia només perquè ella s'ho valia!
rits: Molts i molts records també, el gust per la música dels 90, parlar de temàtiques semblants en un mateix moment i els nostres intents d'animar-nos mútuament en moments baixos.
Ariadna: Alguns cops m'ha semblat freda i tallant, fins i tot burleta, però parlant hem arreglat qualsevol malentès.
Labruixoleta: No la coneixia quan va ser companya de nominació a c@ts, així la vaig descobrir i ja no me'n vaig poder desenganxar mai.
Ferran: En podria dir moltes coses, però ara mateix el primer que em ve al cap són les nostres baralles pel que fa als horaris de programació de les teles!
Manuscrits: Fascinació, això és el que recordo. El color marró del blog, la manera com apareixen les lletres allà mentre les escrius.
Òscar: Veia el número de comentaris que tenia i reconec que amb certa enveja pensava què devia tenir per triomfar tant. Quan el vaig començar a llegir ho vaig entendre, un autèntic crack, una bèstia. Admiració.
Myself: Sensació que apareix i desapareix com el Guadiana, però quan hi és és com si el temps no hagués passat.
Kweilan: Un cop (només un!) va ressenyar un llibre que jo ja havia llegit i em vaig sentir feliç. L'admirava molt com a lectora i per la manera com tenia de desgranar els llibres.
Sargantana: D'ella em queden moltes iniciatives blogaires i l'Slow blogging. El que no recordava és que havia vingut a parar aquí molt temps enrere dels records que en tinc.
Nimue: Els comentaris sobre unes magdalenes seves van portar un post qualsevol a ser un dels més comentats d'aquest blog.
Sergi M. Rovira: Sens dubte l'Avi Gres. Ens alegrava a tots amb les seves trapelleries. Feia els comentaris a dues veus.
Yuji: Inicialment no em vaig creure que fos un xaval brasiler que havia après català gairebé de rebot, però és cert. I quin català que gasta el tio, per ser que mai ha estat a la nostra terra, encara!
Jordi Casanovas Angelet: Més conegut per mi com 'el banyeres', m'ho passava teta comentant les seves cròniques dels partits del Barça, els dilluns eren un festival.
Puji: Els seus articles reflexius sobre l'actualitat estaven molt treballats, i en aquells moments no hi havia tanta gent que s'hi dediqués.
Joan Gasull: Va ser un impacte quan va deixar de ser Garbi24, dels primers a passar-se a Google+ i fer servir el seu nom autèntic. Des de llavors jo l'anomeno Sr. Gasull, és clar. Un respecte.
Víctor Pàmies: Tinc l'espina clavada de quan li vaig llegir que els blogs personals no durarien gaire i alguns altres més temàtics sí. Per sort (per mi), va fallar els seus pronòstics.
Sense Caletre: Inevitable en veure el seu nom recordar posts d'amor amb totes les lletres, meravelles amb quatre paraules.
Thera: Sempre em quedava hipnotitzat mirant el seu dragonet boig de l'any nou xinès.
maria: Per força la relaciono amb els dolços i amb la defunció d'ocellets a la carretera, encara que a ella li sap moltíssim greu.
Babunski: Cada final d'any espero el seu resum anual, molt millor que el de les teles. No hi falten mai les necrològiques musicals!
Sànset i Utnoa: Sempre els deia que tinguessin un usuari per cadascú, s'havien d'identificar cada cop perquè feien servir el mateix. La Utnoa havia tingut un usuari anterior, però mai vaig saber quin era.
Joan: Els dos som de dir les coses pel seu nom i vam creuar alguns comentaris que potser es passaven de sincers. No sempre ens agrada sentir-nos les veritats!
Elfreelang: Quan ja portava una temporada es va canviar el nom i no em va agradar massa. Vaig trigar força temps a acostumar-m'hi.
Josep: D'ell recordo un comentari molt agradable (irònic) que em va deixar al 'Llibres, i punt!', en un post que parlava del cinquè aniversari de labutxaca.
Clídice: Com oblidar les discussions sobre què és bona literatura, sobre si un llibre és bo o dolent i què ho marca. No ens posarem mai d'acord!
McAbeu: El primer pensament va ser 'mira quin vellet més simpàtic'. Però si he de guardar un record, a banda de les bones estones que ens fa passar cada dia, són els anys de col·laboració amb ell a c@ts. És un geni.
Agnès Setrill: Un cop va fer un post tornant de festa en un estat etílic avançat... es va desfogar bé...
Fanal blau: Curiositat, molta curiositat per conèixer la seva relació amb un altre insigne blogaire. Encara no n'he tret l'entrellat.
Tu, jo i l'Otis: Em passava una cosa similar que amb Sànset i Utnoa, no sabia mai qui comentava, sempre tenia l'esperança que fos l'Otis!
Salvador Macip: Quan vaig guanyar 'El rei del món' en una rifa seva la meva biblioteca personal va començar a canviar. Moltes converses des de llavors, i la meva admiració.
Ada: Perquè és valenciana i coetània, però la seva imatge de perfil em recordava una mica massa a algú altre...
Adbega: La seva història de personatges creuats amb en Ricderiure, tots els diumenges a la mateixa hora.
Jordicine: Una conversa molt assenyada sobre blogs en català que demostra que es pot parlar amb respecte i que t'acabes entenent, més enllà de les idees de cadascú.
Marta Millaret: Llegia els seus posts i m'intimidava, tot un bocamoll com jo no trobava les paraules per comentar uns escrits tan especials. Quan m'hi vaig atrevir, ja no se m'ha tret de sobre.
Laura T. Marcel: Una altra amb la que hem tingut alguna enganxada, però també alguna complicitat, perquè quan no estem d'acord no callem, però quan estem d'acord ho estem molt!
Lolita lagarto: El vaig catalogar com el blog més original i delirant del món (de nom impronunciable) i no m'equivocava. Només superat pel seu altre blog Píxel-accions.
Martulina divina: No entenc per què, però la confonia amb la Nona Mirona.
Senyoreta Reykjaík: Originalment es deia d'una altra manera, jo li vaig escurçar el nom a aquesta forma, i posteriorment el va adoptar!
Montse (fons d'armari): Em sorprenia que amb el seu minimalisme digui tot el que s'ha de dir. No calen més paraules per fer-se entendre.
Òscar Az Al: Va aparèixer en un post que anava de relacions i em va sorprendre la naturalitat amb que parlava de la seva homosexualitat. Bravo per ell.
Nona Mirona: No entenc per què, però la confonia amb la Martulina Divina.
Josep Lluís: Va tenir un moment que semblava que s'arrencaria com a blogaire a l'estil de la seva dona Assumpta, però al final ho va deixar estar.
Audrey: La sensació de fer un comentari una mica a l'aire sense saber si havia entès el post... suposo que alguns cops encertava, i tants altres no!
Pati di fusa: Recordo la seva militància activa contra les majúscules, em feia molta gràcia. Després se li va passar.
El porquet: Se'ns va acabar posant a tots a la butxaca i en podria recordar moltes coses, però destacaré la festassa que feia a les gales de c@ts.
Pons007: Molt abans de les nostres infinites interaccions, vaig descobrir el seu blog i vaig pensar 'ui, aquest publica cada dia, és massa, passo de seguir-lo'. I mira ara...
Jomateixa: Els seus jocs em distreuen sempre, i el plaer de parlar de llibres amb ella. La meva insistència la va introduir al llibre dels trons!
Leblansky: Sens dubte, la invasió dels ultrapíxels és un dels millors records blogaires, una invenció seva. Des d'aquell dia vaig començar a mirar blogs a la feina... sort que em va convèncer a participar.
Ventafocs: Recordo tirar-li per terra sempre els seus posts optimistes i benintencionats. Que negatiu i mala persona que sóc!
Murga: El seu avatar em va fer creure-hi de seguida, sense conèixer-la ja em queia bé. És clar que era amiga d'en Banyeres, i aquest segur que no es podia fer amb mala gent.
Tirant lo bloc: Feia una sèrie d'escrits al transport públic que aixecaven una mica de polseguera, semblava una mica desconsiderat amb alguns col·lectius.
Gemma Sara: Les frases de la Sara són de les coses que més m'han fet riure en tots aquests anys blogaires. I el dibuix que em va fer com a premi per guanyar el seu concurs, genial!
Yáiza: Va entrar a aquest blog com un terratrèmol, quina noia més descarada, vaig pensar. Però era molt difícil no enganxar-se a ella i als seus comentaris tan propers i jovials.
Lalu: Problemes de posar una foto a l'avatar, vaig descobrir que era una companya de facultat uns anys més petita, però la tenia vista d'allà.
Marienkafer: A instàncies meves, va canviar l'idioma dels comentaris i es va atrevir a fer-los en català. Sempre l'animava a fer-ho.
Jpmerch: Va escriure un poema en motiu del naixement de la N (filla d'en Gerhart i la Txaro), un detall preciós que no oblido.
MBosch: Els seus relats eren dels més originals que he llegit, tenia idees brillants. A més, era un fanàtic de la lectura. Va desaparèixer sense més.
Allau: La sensació de trobar-me davant d'un erudit no ajuda a comentar-lo, sempre m'he considerat molt d'estar per casa.
Anna G: Recordo un diàleg antoniafònic en un dels seus posts minimalistes. Les referències que fa al grup sempre atreuen la meva atenció.
Quadern de mots: Quan veia les seves ressenyes tan acurades em semblava que ja no em calia llegir el llibre, pel meu gust explicava massa coses!
Barcelona m'enamora: De seguida em vaig enganxar al seu format de post, foto espectacular d'algun lloc de la ciutat i reflexió vital fonamentada en alguna relació amb la imatge. Molt encertat.
Cantireta: Això d'auto-proclamar que el seu blog marca un abans i un després em tirava una mica enrere. Després... és que no entenc els seus poemes!
Jordi (de tot): Inoblidable la dura pugna mantinguda amb ell en el concurs dels 1000 posts d'en Mac! Em va fer suar el tio!
Rafel: Després de molt temps de conèixer el seu blog i fer-me gràcia el nom em vaig decidir a seguir-lo, vaig trigar molt, i no sé per què!
Judit: Va venir al meu rescat en un moment molt baix, però no em vaig acabar de convèncer d'abraçar els seus mètodes...
Alba: Recordo que va obrir el blog per un exercici de classe. Després es va enganxar i ens va enganxar a tots també.
Montse (una mica de tot): Un cop va fer un post molt sentit i jo vaig comentar de manera molt frívola i banal. No s'ho va prendre bé, i encara em sap greu.
Maurici: Em va enviar els seus contes per ressenyar i em va agradar col·laborar en el seu projecte solidari, i avisar-lo que van parlar d'ell a la ràdio!
AlfredRussel: Els records que en tinc són sobretot de relats conjunts, però també de tenir-lo com a excursionista de referència.
Anna (under the cyanide sun): Es passa la vida anant a Londres i en parla meravelles. Jo gairebé em reia d'ella, a veure si no hi havia altres destins, fins que vaig caure que jo em passo la vida anant a Edimburg...
Marta (paraules): En un moment molt baix em va oferir la seva amistat pel que necessités. De la manera que ho va fer, em va arribar al cor i aquestes coses no s'obliden.
Montse Lladó: Ens va demanar paraules per construir un relat, li vam posar difícil, però se'n va sortir amb nota. El seu blog és una joia, i el seu català exquisit.
Dafne: Es va enfadar molt quan vaig fer una mica de mofa sobre la Colla Joves Xiquets de Valls i mira que fan bons castells, només comentava una fama que tenen!
Jo rai!: Recordo un cop que va esborrar un comentari per por que la persona a la que feia referència el llegís. Jo li vaig contestar igualment.
Glòria Bosch: M'agradaven molt els seus comentaris i em disculpava que no tenia res a dir al seu blog, fins que ella em va fer notar que en tenia un altre molt més apte per mi, del qual em vaig fer fidel seguidor!
Helena Arumi: Pel seu avatar pensava que era una 'tia xunga', però va resultar que no, temps després va obrir el seu perfil i no me la imaginava gens així.
Sílvia: Al principi em va costar una mica entrar al seu blog, els escrits eren molt llargs i això tira una mica enrere d'inici, però aviat vaig descobrir que valia molt la pena llegir-la, per més llarg que fos el post.
Jordi Dorca: Em queda la seva educació i la seva prudència. I la paraula 'parrús', crec que l'única que coneixia de totes les que ha ressenyat.
Sa lluna: Em va preguntar per què feia temps que no la comentava i vaig haver d'explicar-li que hi ha tres tipus de posts que no solc comentar... i ella els feia tots tres!
Sergi: Sobretot al principi, discrepàvem sempre sobre la visió dels blogs i tantes altres coses. Per sort, el debat amb ell resultava molt enriquidor.
Anna Tomàs: Em marejava amb les seves històries de whatsapp, encara que digui que no, crec que ella mateixa s'embolicava!
Marion: Cada diumenge al vespre esperava el seu post, i també el seu comentari al post que jo tingués, era el seu moment de la setmana.
Galionar: La veia comentar pels blogs amics habituals de la poesia, em generava cert respecte i em va costar arribar al seu blog. Em va dedicar un post i tot!
Helena Bonals: Em semblava d'un nivell intel·lectual impossible d'assolir. Llegir-la em feia sentir ignorant, i no és una sensació agradable.
Pere: Els records que en tinc són de veure'l comentar afectuosament en altres blogs. No sé per què les nostres interaccions han estat molt puntuals.
AhSe: Des de sempre l'havia vist comentar en alguns blogs concrets (a banda del Pons's Blog) i sempre fotia molta canya. Em feia una mica de por que vingués a parar al Bona Nit.
Lluna: Algú que té un blog que es diu Noctàmbula té la meva visita assegurada, això vaig fer quan la vaig descobrir a casa l'Elur.
Xicarandana: Només la veia comentar a ca la maria de Somnis de Plastilina, enlloc més. Com sempre, em vaig ficar pel mig i va acabar venint al Bona Nit també.
Loreto Giralt: Després de llegir els primers posts seus vaig pensar que el seu blog era com el Bona Nit de feia un temps, pura reflexió sobre la vida. Em va agradar trobar un blog que s'assemblava al meu.
Consol: Sempre em va semblar molt seriosa, però sobretot correcta. Em faltava un puntet per poder fer-hi broma.
M. Roser: Coneixia el seu blog de fa temps, però pensava que no seria del meu estil. Greu error, sobretot perquè em perdia una persona amb la que val molt la pena tractar. Error esmenat.
Bruixeta: Em queda el record de la seva abella independentista, després va donar pas a la bruixa renderitzada.
Xavier Pujol: Tenint en compte que el seu blog es diu Fita de seguida el
vaig relacionar amb l'excursionisme, però és més que això, ens mostra
fotos de tots tipus, i lliga històries basades en les imatges.
I fins aquí els meus records de tots vosaltres en aquests 7 anys. Hi ha una mica de tot. Segur que m'he deixat algú, i espero que ningú s'ho prengui malament, en alguns casos són primeres impressions i en altres alguna enganxada, però si us destaco és perquè teniu una importància per aquest blog i per mi. Si us ve de gust em podeu dir quins records teniu de mi... tot i que em fa una mica de por!
I com no pot ser d'una altra manera, un aniversari no seria complet sense la secció 'no me'ls puc treure del cap'. Si cliqueu sobre les imatges anireu a parar al blog dels culpables que em passi tot el dia veient blogaires per tot arreu. Sou una plaga! Gràcies a l'
Assumpta per proporcionar-me algunes de les imatges.