diumenge, 16 de febrer de 2014

Raquetes als peus

Tenir un amic que disposa d'un apartament a Vielha no és una cosa que l'excursionista de pa sucat amb oli pugui desaprofitar. L'amic en qüestió sempre li proposa anar a jugar a pàdel, així que quan va sorgir la possibilitat de fer raquetes per allà a la Vall d'Aran l'excursionista de pa sucat amb oli ja es disposava a millorar el seu drive. Però no, resulta que les raquetes de neu són un format de desplaçament força segur per sobre de la neu, això que es veu a la foto.

 Que es vegi bé el número, són de lloguer!

Ja que hi eren, l'excursionista de pa sucat amb oli es va plantejar una bonica ruta amb dues possibilitats. La ruta comença a l'aparcament de l'Orri (1862), prop de Beret, i s'enfila en direcció sud-est en una ascensió no massa pronunciada però constant fins als estanys de Baciver, a 2100m i 2300m. Des d'allà hi ha la possibilitat d'enfilar-se al Tuc de Baciver (2644m) o tornar enrere pel mateix camí. Sobre el paper és això:

Ruta convenientment plagiada d'aquesta gent.

Naturalment, l'excursionista de pa sucat amb oli i la seva acompanyant només es van quedar a la meitat, el Tuc feia molta més pujada! El problema és que esperaven trobar uns estanys pirinencs preciosos, però els dos estaven gelats i coberts de neu (els estanys, no ells!), així que l'objectiu tampoc no es va complir del tot. Per compensar, uns paisatges nevats preciosos els van acompanyar en tot moment.

 No hase falta que dices nada más.

La ruta curta està prevista en unes 5 hores, i l'excursionista de pa sucat amb oli la va completar en unes 4 hores i quart, naturalment inventant una mica el camí tot i anar proveït de noves tecnologies per no perdre pista, però ni així. Val a dir que el temps no acompanyava per intentar l'ascensió al Tuc, calculada per unes 7 hores. Ennuvolat gairebé tota l'estona, amb una mica d'aiguaneu i unes ventades que tiraven d'esquena. A més, això de fer raquetes és molt cansat, més del que sembla!

Aquí dalt hem de pujar? A l'apartament hi ha calefacció, saps?

En conjunt, una nova experiència que va agradar força a l'excursionista de pa sucat amb oli. Les raquetes són còmodes i fàcils de fer anar, ideals per caminar per la neu sense massa desnivell i gaudir de la immensitat blanca de les muntanyes en aquestes èpoques. Són lleugeres i menys aparatoses del que semblen, però desplaçar-se amb elles és cansat. Per recuperar-se, l'excursionista de pa sucat amb oli va completar l'escapada amb tranquil·les passejades per Vielha i Taüll, 6 gols del Barça i una olla aranesa de dubtosa qualitat, però el pressupost no donava per més!

Sant Climent de Taüll, minuts abans de fer un bon dinar.

Informe de danys: Sorprenentment pocs, una butllofa a la planta del peu esquerre i cames pesants. Cansament mental de conduir quatre hores sota la pluja.
NOVETAT: El cotxe ha tornat a casa en perfecte estat!

24 comentaris:

  1. Oeeeeeoeoeeeee!!! Això és pel retorn del cotxe...
    Per tu hi ha un Uaaalaaaa!!! Molt bé x l'excursió amb raquetes, x gaudir de la companyia i el paissatge i... ( com no x tenir la sort de tenir amics amb apartament a Vielha) ;)

    ResponElimina
  2. Déu n'hi do. Molt bé! Cada dia més amunt.^-^

    ResponElimina
  3. gran!!
    el millor de les raquetes, trobo, és el silenci tou amb què t'acull la muntanya, oi? la pau i només el cruixir de la neu sota els peus.... fuà!!

    ResponElimina
  4. Jo tan sols he fet un cop raquetes de neu i va ser divertit! Ara bé, com tu dius, no veiem ni per on anàvem i els estanys tan bonics que havíem de veure no eren res més que gel i neu per sobre, així que res de res! Però bé, almenys varem fer una bona caminada envoltats d'un paisatge gens corrent per allà on jo visc! ;)
    Ara a per la propera excursió!

    ResponElimina
  5. Jo soc del mateix pensament que tu, les raquetes son fetes per jugar-hi amb la ma, ja siguin les mariconades del padel o l'esport de veritat que es el frontó.

    Pel que fa al cotxe crec que està tramant un pla millor. Un pla millor on putejar-te més vull dir. Està buscant el moment perfecte quan més falta et farà.

    ResponElimina
  6. Ha de ser curiós això de les raquetes de neu; és d'aquelles que coses que tens en ment i un dia les acabes fent. Ni que sigui per les vistes!

    Un 10 pel cotxe!! :) (però em temo que estic amb en pons...)

    ResponElimina
  7. Que preciós el paisatge nevat.
    M'alegro moltíssim de l'informe de danys... Que siguintan mínim...

    ResponElimina
  8. Això de pa sucat amb oli, s'ha d'acabar. Amb les caminades que fas ja et pots fer pujar bastant de categoria.
    Uns paisatges preciosos. A casa estem planificant per anar-hi aviat, però seguríssim que no faré una caminada com la teva.

    ResponElimina
  9. 3 fotos: paisatge, neu, romànic! Si ens agrada veure-ho a l'ordinador... quina sort haver-ho viscut en viu.
    Fita

    ResponElimina
  10. Precioses fotos de paisatges nevats i l’església de Boi.... quines ganes de tornar-hi!!! ( això si, ni excursionista de pa sucat amb oli ni de res de res.. caminant mandrosa i encara ;) )

    ResponElimina
  11. Una experiència positiva, doncs, l'heu gaudit i els danys són mínims.
    I bones fotografies: majestuós el paisatge nevat i l'església de Taüll!

    ResponElimina
  12. Fas un mica d'enveja i tot! Fas bé d'aprofitar les oportunitats, a vegades passen i no tornen mai més.

    ResponElimina
  13. Que bonics que són els paisatges nevats...Jo no he anat mai a esquiar, però sempre he dit que m'agradaria fer esquí nòrdic o també raquetes, és una assignatura pendent...I aquest excursionista, no és pas de pa sucat amb oli, ja voldríem molts!!!
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  14. Aquest pa ara ja és amb oli de primera prensada......i no vull dir extre verge, que seria contraproduent.
    Molt bona sortida.

    ResponElimina
  15. Quan les excursions les fas pel bon temps, allà sí que tinc aquell puntet d'enveja. Ara, aquestes en ple hivern, te les regalo! Els fredolics no estem fets per això!

    ResponElimina
  16. Molt bé, quina excursió més xula! Les fotos precioses! A mi el que m'emprenya de la neu és que desorienta i encega... És que a mi no m'agrada dur ulleres de sol però a la neu i quan condueixo són necessàries!

    L'únic que m'ha faltat és que no vas treure pic i pala per desenterrar el llac i fer-hi un capbussada, XeXu... Que l'aigua freda va bé per la circulació diuen, home!

    ResponElimina
  17. Jo vaig fer raquetes fa ja uns quants anys i ho recordo com una experiència molt chula, la veritat!!! I això que de pa sucat amb oli, em sembla que en sóc jo bastant més que tu... xDDDD

    Ara me n'has fet venir ganes, vaig a buscar un finde lliure per anar-me'n!

    ResponElimina
  18. L'excursionista de pa sucat amb oli és un home amb molta determinació, i obstinat. I hi tornarà, hi tornarà. Les vegades que calgui. Els tucs són vencibles.

    ResponElimina
  19. Jo, que de tot això no hi entenc res i em sona tot a xinès, diré que m'encanten les fotos que has posat. Ja les podries fer una mica més grans, home, que val la pena! :-) les de les muntanyes són precioses i la de Sant Climent de Taüll és magnífica... molt, molt maca :-)

    Per cert, que calentó que s'està a caseta hehehehe

    ResponElimina
  20. Moltíssimes gràcies a tots pels vostres comentaris. Aquest cop l’excursionista de pa sucat amb oli ha fet una activitat nivell principiant, però que és diferent a la resta. Val la pena provar-ho, ni que sigui un cop. Em va agradar, però prefereixo anar a peu pla. A veure quina serà la propera!

    Lluna, tota una novetat això de tornar amb el cotxe intacte! Ha estat una bona experiència, ja feia temps que tenia ganes de provar-ho. I bé, l’apartament no és de l’amic, però en pot disposar, i jo ho aprofito! És el primer cop que pujo, però espero que no sigui l’últim.

    maria, aquesta vegada no era més amunt, però sí una experiència nova sobre neu.

    Hypatia, certament és una sensació desacostumada. Això ho vam viure sobretot a l’anada, fins una bona estona després de començar a caminar no vam trobar ningú, però a la tornada ja pujava força fent amb esquís i raquetes, la pau ja no era tan gran, però el cruixit de les raquetes sota els peus sí que és un record que perdura.

    Alba, potser et penses que pels volta de Barcelona veiem gaire sovint espectacles així, hahaha. Les raquetes són per caminar a camp obert, amb espai. Vaja, potser algú les farà servir per seguir rutes més complicades, però penso que sobre neu tot el camí s’iguala, més que seguir una traça o un camí marcat tu saps on vols anar i encamines allà els teus passos. És clar, la neu fa un paisatge espectacular, però també tapa algunes coses que serien boniques de veure. En definitiva, una bona passejada i una mica d’esport, que ja va bé.

    Pons, és evident que el cotxe sempre em deixarà tirat en el pitjor lloc i moment, aquest cop estàvem en llocs massa transitats i no tenia cap gràcia que es quedés parat, així que va seguir el seu camí sense problema. A veure quina me’n reserva, jo també temo el pitjor. Jo no sóc massa d’esports de raqueta, però vaig jugar una mica a esquaix i em va agradar força. Més que el pàdel, la veritat. Hauria de provar la pilota basca!

    Anna, efectivament, ja feia temps que tenia en ment provar això de fer raquetes de neu, i aquest cop totes les condicions eren favorables. Una bona experiència, i els paisatges nevats són espectaculars, és clar. El cotxe es va portar molt bé, és un supervivent!

    Carme, els de ciutat estem molt poc acostumats a aquestes vistes, jo les trobo espectaculars. Però per anar-hi de tant en tant, eh! Sí, els danys van ser molt pocs, toquem fusta!

    Jordi, això es pot fer si portes les botes fixades a la raqueta, suposo, però no les vaig portar així en cap moment. Si portes el peu lliure, el més normal si ho intentes és que acabis planxat sobre la neu. Mort de riure, però per terra segur.

    Xavier, la meva càmera és una digital força limitada, si les fotografies són maques és gràcies al paisatge, però difícilment la càmera pot representar el que veuen els ulls. I el que sent el cos. Ser-hi és increïble, res que tu no sàpigues. Fer aquestes escapades val molt la pena.

    Bruixeta, cadascú va al ritme que vol o pot, o es pren les caminades a la seva manera. De moment em queden forces per trescar força i ho aniré aprofitant. I m’agrada descobrir paisatges nous, havia estat a Vielha però no per fer excursions, i tampoc havia trepitjat Taüll. N’he quedat molt content, però hagués estat bé que el temps hagués estat una mica millor!

    Glòria, sempre és d’agrair tornar a casa i pensar més en el que has gaudit que en les desgràcies que t’han passat, aquest cop el balanç ha estat positiu. A mi també m’agrada força la foto del paisatge nevat, em recorda el que veien els meus ulls, era força espectacular.

    Laura T, espero i confio que aquesta oportunitat no serà única. El meu amic pot disposar de l’apartament sovint, i ja vam estar parlant de muntar alguna altra escapada a l’estiu. El paisatge i les activitats canvien molt d’una estació a l’altre, però ja he clissat algun pic que vull pujar per allà, així que a bodes em conviden!

    ResponElimina
  21. M. Roser, la neu té una mística especial, sobretot per aquells de ciutat com jo que la veiem en comptades ocasions. Anar a veure-la és excepcional i cal aprofitar-ho bé. L’amic que em va convidar a l’apartament prefereix l’esquí, i altres que van venir també van anar a esquiar mentre dos fèiem raquetes. Jo volia provar aquesta activitat, i encara no ho he fet amb l’esquí. Fa moltíssims anys ho vaig provar amb l’esquí nòrdic, però no em va entusiasmar. Ara ja m’insisteixen perquè l’any vinent ho provi amb l’alpí, no és que hi tingui massa interès, però em podrà la pressió popular!

    Sr. Gasull, aquesta sortida no és ni més llarga, ni més complicada que altres que he fet. És senzillament diferent, i no massa exigent perquè era la primera vegada. Només provo coses noves a les que mai he prestat atenció abans, però no crec que això em faci pujar un graó. I encara menys tornar-me extra verge!

    Maurici, ara hi ha unes samarretes tèrmiques de materials màgics que et mantenen els cos molt calentó. La veritat és que no vam passar fred, almenys com ho podria semblar per les imatges. El vent sí que era molest i feia una mica de por, però per la resta, ben abrigats i llestos. A més, amb el moviment entres en calor. A veure si a l’estiu et puc oferir alguna cosa que sigui més del teu gust.

    Laia, no m’he fixat si la neu em desorienta més del que ja em desoriento normalment... Em sembla que no tinc massa bona orientació a la muntanya, així que la neu no fa una gran diferència. Tampoc no solc portar ulleres de sol, no tinc costum, però a la neu calen, ja que et pots fer mal als ulls amb el reflex. També cal crema solar i protector labial. No feia un gran sol, però tot i així les precaucions són bones.
    A mi m’agraden els llacs muntanyencs, queden molt bé a les fotos, però aquí la que li agrada nedar és a tu, no tinc cap necessitat de fer un forat i banyar-me! Però si tu ho vols, ei, feel free, eh...

    AhSe, no no, aquest post l’he escrit jo, no el gat!

    Alepsi, els que lloguen raquetes em paguen comissió per convèncer la gent de fer l’activitat. És broma. La veritat és que està molt bé, és curiós caminar amb aquelles coses als peus, però és força còmode per anar sobre la neu. Això sí, cansa força, anar a peu pla (sense neu) no cansa ni la meitat. A veure si t’animes a repetir, per mi era el primer cop!

    Jordi Dorca, en realitat el que teníem segur era fer la primera meitat. La pujada al Tuc depenia del temps invertit, del temps meteorològic i de les ganes. Jo tenia esperances de fer la ruta sencera, però era massa, la veritat. Estic content de l’experiència, que per ser el primer cop, ja està prou bé. Si ens ve de gust, ja pujarem aquest Tuc i algun altre que hi ha per la zona, però més cap a l’estiu. De fet, està previst, però falta materialitzar-ho, és clar.

    Assumpta, justament faig les fotos més petites perquè les faig molt grans amb la càmera, les redueixo a un 20% de la mida original. Em sembla que ja es veuen prou bé si les cliques, però bé, ho tindré en compte. M’alegra que t’agradin, però ni punt de comparació amb el que veien els ulls, és clar. Una llàstima no poder-ho reproduir aquí. I per cert, no et creguis eh, que a casa meva fa força fred. Em tanco a l’habitació de l’ordinador amb l’estufa, que si no...

    ResponElimina
  22. Vols dir?! El gat està cuidant els geranis i ja no té temps per escriure al bloc? ;-)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.