diumenge, 9 de febrer de 2014

Pals a les rodes

Per què tinc la impressió que quan més ganes tens d'innovar, de canviar les coses i fer-les bé, quan més empenta i entusiasme hi poses, sempre hi ha algú que es dedica a posar-te pals a les rodes?

31 comentaris:

  1. Et llegeixo i penso que no ho sé. No sé si passa habitualment. Però m'has fet pensar que el que és important plantejar-nos és si nosaltres ho fem o no... Penso que no... Però no ens podem quedar amb la primera impressió.

    ResponElimina
  2. Perquè al món hi ha tantes maneres de pensar com persones hi ha, XeXu... I cadascú té la seva manera de fer les coses. Aquesta pot ser una opció.

    L'altra opció, més desagradable però que també és certa, és que sovint els canvis no agraden, encara que siguin per millorar. Hi ha gent estancada en una manera de fer, i d'allà no els treus. Sempre trobaran pegues al que facis, encara que sigui millor, senzillament perquè no és la seva manera. O, encara pitjor, hi ha gent que no accepta propostes noves i innovadores que no hagin sortit del seu caparró, que jo també me n'he trobat, d'aquests. Un punt d'orgull que sobrepassa els límits del pensament lògic. I és que tal i com t'he dit, al món hi ha de tot.

    Sigui com sigui, sigues fidel a la teva manera de fer les coses i defensa-la. Molts ànims, espero que en surtis victoriós d'aquesta, es necessita gent com tu que vulgui canviar les coses cap a millor. Una abraçada ben gran!

    ResponElimina
  3. Tenin aquesta sensació perquè qui ens vol bé ens els posa perquè no ens la fotem i qui en vol mal per enveja. Al final veiem tothom en contra nostre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt possible que sigui així, JOAN... molts d'aquests "pals" poden ser de gent que ens estima i tenen por que ens fem mal... Llavors, potser es tracta de demostrar-los que el que volem fer ens fa il·lusió, que n'estem convençuts i probablement els pals vagin marxant :-)

      Els de l'enveja no mereixen ni dues frases de comentari ;-)

      Elimina
  4. Per por potser, els canvis i les novetats espanten perquè no sabem com seran.

    ResponElimina
  5. És per tendència. És que sinó seria massa senzill trobar-te amb un camí planer; així si de bon principi et posen pals a les rodes sembla que costi més i l'esforç és més recompensat.
    Apa! tu tot endavant!!!

    ResponElimina
  6. Enveja.... l'enveja és capaç de destrossar-ho tot!
    Però tu ni cas, diu un refrany castellà... "quien la sigue la consigue!" Així que com més creatiu, més empempta, i més ganes i posis, més estarà tot del teu favor!

    ResponElimina
  7. Lamentablement sempre hi ha gent així a la que li sembla agradar carregar-se les il·lussions i la feina dels altres.

    ResponElimina
  8. Hi ha gent malvada que gaudeix amb els fracassos dels altres. Per altra banda el principi de Hanlon diu que "Mai atribueixis a la maldat el que pot ser explicat per l'estupidesa". Per tan no està clar. Lo millor es preguntar-li directament al que t'està boicotejant: "Ets un malparit o ets un babau?"

    ResponElimina
  9. El que t'anava a dir, ho ha dit primer en JOAN. Quan estem convençuts de fer un canvi i el plantegem a la gent que ens envolta no trobem gairebé mai un suport entusiàstic (que segurament és el que busquem). Això pot ser per enveja dels que ens volen mal certament però aquest rebuig crec que no ens afecta tant com el que trobem en els que ens estimen i tampoc ens donen suport sinó que intenten fer-nos veure els problemes que pot tenir el nostre projecte. Tant en un cas com en l'altre, la nostra sensació però és la mateixa: que ens estan posant pals a les rodes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe quina gràcia, jo també he estat d'acord amb en JOAN ;-)

      Elimina
  10. Sempre, sempre, sempre que et buscarà els tres peus al gat i la mínima esquerda per fotre't. Continuant amb la conjugació d'aquest verb, a mi ja tant me fot i, francament, que es facin fotre!

    ResponElimina
  11. Per la meva humil experiència et diré que quan un té un projecte, una il·lusió, és molt millor "gastar" les energies en fer-ho possible, estudiant els pros i els contres. Tot el que és nou crea inseguretat, tant al que té la idea com amb qui la comparteix.
    Estaríem en l'Edat de pedra si tots els innovadors s'haguessin fet enrere.
    Quan un creu que alguna cosa pot ser millor ha de lluitar per això i sobretot creure en ell mateix, sense fer gaire cas dels altres. Escoltar, triar i cap endavant!!

    Bona setmana, Xexu!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
  12. M’ha pres el comentari en Joan... completament d’acord amb ell

    ResponElimina
  13. És divertit posar pals a les rodes, t'hi fas un tip de riure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahahahaha jo síi que m'he fet un tip de riure amb aquest comentari, Jotapé!! Tens cada cosa! :-P

      Elimina
  14. gelosia... enveja...
    També estic d'acord amb el Joan. Suposo que et fa pensar una mica dues vegades el que vas a fer, però no t'has de rendir.
    Agafa els pals i guarda'ls per si has de fer-los servir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina gràcia! M'acabo d'adonar que som molts els que llegim els comentaris dels companys. A vegades pensem que no, però veig que sí ;-))

      Elimina
  15. Fa molt anys havia un conferenciant que el primer que feia és dir a la gent que es poses dreta sobre la cadira. Només ho feria un percentatge petit, després insistia dient que alguns ho havien fet. Uns quants més se sumaven mentre una part quedava asseguda. A tota societat hi ha una petita part disposada a canviar i fes coses noves, un altre percentatge que pot seguir els primers i un gran percentatge que evita els canvis. Entre els últims hi ha gent que una vegada van ser del primer grup i d'altres ja "situats". Generalment aquesta gent es resisteix al canvi per a evitar incomoditats o per considerar-se "menys".

    ResponElimina
  16. Els canvis produeixen incertesa i por, com deia la Sílvia... jo em considero poc innovadora però admiro la gent que ho és, que té aquest punt de valentia, de ser visionari, de pensament lateral o a l'inrevés, així que endavant!!

    ResponElimina
  17. Si portes empenta suficient els pals no aturaran la roda.
    Fita

    ResponElimina
  18. no ho sé potser és una percepció equivocada .....depèn quina innovació i qui sigui el qui posa pals a les rodes .....també és cert que qualsevol canvi per petit que sigui provoca immediatament resistència, recel, fins i tot por...jo de tu tiraria pel dret

    ResponElimina
  19. Penso que l'enveja i els gelos professionals i tenen molt a veure...Però si ho busques bé, segur que trobaràs algú disposat a donar-te un cop de mà...És que sinó, n'hi ha per tirar el barret al foc...
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  20. N'hi ha que necessiten creure's superiors als altres i per això col·leccionen pals de rodes.

    ResponElimina
  21. Com diuen en castellà... "me lo dices o me lo cuentas?"

    ResponElimina
  22. Doncs estic totalment d'acord amb en JOAN... per tant, si els "problemes" te'ls posen persones que estimes i que t'estimen, no hi donis massa importància, tan sols és que pateixen per tu (i això no és dolent, no hi pots fer res per evitar-ho)... si et veuen ben convençut ells mateixos aniran retirant els pals.

    I els envejosos, doncs pitjor per ells...

    ResponElimina
  23. És la reacció normal en algun tipus de gent: novetats, canvis = por o enveja.
    Si tu estàs convençut mira de tirar-ho endavant. Si s'ha d'esperar que tothom ho trobi be, estem llestos! Ningú faria res.

    ResponElimina
  24. Un pensament d’aquests que et surten de tant en tant, basat en fets reals, és clar. Molts parleu de gent que et vol bé i gent que et vol mal. Ni una cosa ni l’altra. L’experiència va més en el sentit de la por als canvis, i jo quan em poso a canviar coses puc ser una mica radical. Moltes gràcies a tothom pels comentaris.

    Carme, si et digués que no he estat mai un aixafa-guitarres, segurament et mentiria. Però quan ens ho fan a nosaltres és força penós, a mi em costa il•lusionar-me, i quan tinc ganes d’alguna cosa, que em desanimin al respecte no m’agrada gaire.

    Laia, tens raó, com habitualment. I no vol dir que la meva manera sigui la millor, però és la meva i me la crec molt. També és cert que hi ha gent que s’aferra a les maneres de sempre, i que creuen que res es pot canviar. Així li va a la nostra societat, oi? El que no m’he trobat, o no recordo, és gent que no accepti una idea perquè no l’ha tingut ell o ella, tot i saber que és millor. Em sembla que el perfil que més m’he trobat és aquest que pensa que no hi ha manera de millorar res. T’agraeixo els ànims, jo seguiré insistint, però com deia no sé si les meves idees són bones o descabellades, almenys intento fer-ho tan bé com sé i com crec que pot millorar el que està establert, però tothom té la seva opinió, és clar. No vol dir que la meva sigui millor, i també cal escoltar els altres, però caram, que fot que t’ho tirin tot per terra!

    Sr. Gasull, jo sóc d’aquests que no volen veure ningú en contra, que m’agrada que tothom sumi, si pot ser. Per aquest motius, quan intento fer el bé col•lectiu, no entenc que algú em vulgui frenar, sobretot quan deixar les coses com estan s’ha demostrat molt ineficaç.

    Sílvia, però les coses tiren endavant i evolucionen perquè hi ha alguns atrevits que introdueixen canvis, oi?

    maria, la teva visió és molt positiva, però no seria millor animar i esperonar a qui posa l’empenta? Si l’animes potser encara podrà fer més. Si queda desanimat, potser ja no continua endavant.

    Alba, no crec que es tracti d’un tema d’enveja en aquest cas, més aviat m’atreviria a dir de por al canvi, de no saber acceptar que les coses es poden fer diferent. Però ho seguiré intentant. Potser aconsegueixo que s’apuntin al carro.

    Carquinyol, i així són feliços? Segur que a ells també els passa quan en pensen alguna no?

    Pons, doncs està molt ben vist. Més que malvats, penso que són babaus, però potser els ho acabaré preguntant, a veure si així es desperten. Sempre em resisteixo a creure que la gent és dolenta, tot i que és cert que hi ha persones dolentes de veritat. Per tant, penso que la majoria són una mica curtets. Tots ho som, de fet, en alguna ocasió, quan la situació ens supera.

    McAbeu, s’ha de saber diferenciar. Crec que ens afecta molt més el rebuig dels que creiem que ens haurien de sonar suport. Jo mateix em descobreixo sovint trobant pegues a algunes propostes, però miro de ser constructiu i posar en valor també la pensada que han tingut. Un altre problema és que tots tenim la nostra opinió, és clar, i el que per un és brillant, per l’altre té moltes esquerdes. Per una altra banda estan els que ens volen fer mal o ens volen perjudicar, que d’’enemics’ també en tenim. Però jo crec que aquests encara ens han d’esperonar més, els tindrem en contra, i per tant encara gaudirem més demostrant que la nostra opció és més bona que la d’ells, o que almenys nosaltres ho hem pensat i ells no.

    Maurici, he fet aquest post perquè ho he viscut en carn pròpia, però jo també intento posar seny a les propostes i trobar els punts negatius. Però crec que hi ha una diferència en dir ‘això que dius no és mala idea i ens pot servir per tal i pasqual, però pensa que tindrà aquest inconvenient i tal altre’ i ‘bueno, bueno, bueno, ja veurem si ho fem això, que vols córrer molt tu’.

    ResponElimina
  25. Sa lluna, molt bon consell el teu! L’energia l’has de gastar en tirar endavant el projecte, no en discutir i defensar-se dels que no volen moure un dit. Si els fas cas a ells el més probable és que acabis fastiguejat abans de començar i ho deixis estar. Miraré de fer-te cas, crec en les meves idees. Està clar que no hauríem evolucionat ni una mica si ho hi hagués hagut persones que tiraven del carro, i de la mateixa manera, segur que sempre hi ha hagut persones que preferien quedar-se com estaven, perquè la por i la inseguretat a allò que és nou fa que es facin enrere. És allò del ‘pajaro en mano’, oi? Doncs si no anem a caçar els ocellets que volen...

    Bruixeta, però algú hi haurà d’haver que ens doni suport, no? Sinó cap idea tiraria endavant.

    Jpmerch, posar-los no sé, però quan te’ls posen... no vegis com rius!

    Jomateixa, ja he dit més amunt que hi ha diferents maneres de reaccionar. Una cosa és posar seny, trobar les costures al projecte per ajudar-te a millorar i que no te la fotis. Una altra és tirar-t’ho enrere, sense valorar-ho. Quan algú fa l’esforç per millorar les coses, crec que com a mínim s’hauria de valorar. Hem de rebre suport d’algú, no? Si tothom està en contra, per una cosa o altra, no faríem mai res. Els pals els guardaré per si he de fotre alguna cleca...

    Jordi, és molt bon exemple. Aquest grups són fàcils de diferenciar, però també hem de comptar amb una component d’inconsciència, oi? Tu et tires de cap al que sigui al primer crit? S’ha de tenir una mica de criteri també a l’hora de fer una passa endavant. No voldria sobreestimar-me, però jo crec que sóc del segon grup, el que pujaria a la cadira quan veu que alguns ja ho han fet. De vegades m’agrada estirar del carro, però no sempre tinc tanta iniciativa com m’agradaria. Sigui com sigui, els canvis ens impressionen a tots, però cal saber diferenciar si aquests canvis ens poden portar coses bones. I llavors, no s’ha de dubtar. Per quedar-nos malament, més val arriscar una mica. ‘Risc’ és la paraula clau. Alguns prefereixen no arriscar res, ni tan sols la possibilitat de millorar.

    Gemma Sara, en realitat jo també em considero poc innovador i penso que sovint em falta empenta. Però quan em donen alguna responsabilitat intento fer-ho el millor que sé, i molts cops et trobes que les coses es fan de maneres molt poc eficients i barroeres. A poc que t’hi posis, no és difícil millorar-les, però tot i així, et trobes que alguna gent dubta i no veuen clar els canvis que vols introduir. Por, incertesa... doncs això. Falta de valentia.

    Xavier, a veure si tens raó, espero que res no em freni, només el sentit comú.

    Elfreelang, naturalment també hi ha el camí invers, quan ens proposen coses noves es disparen les alarmes i activem el mode protecció, ja sigui negant-nos en rodó o buscant les costures a la proposta. Però bé, es tracta de ser constructiu, penso, i no mostrar-se negatiu sense ni tan sols valorar-ho o aportar alguna idea complementària.

    M. Roser, això dic jo, si no trobem suport en alguna banda, cap projecte acabarà tirant endavant, i si sempre hagués estat així, no hauríem evolucionat gens! La feina ben feta haurà de demostrar que val la pena arriscar, encara que no estem parlant de temes professionals, però això no treu que no es vulguin fer les coses bé.

    Loreto, llegint bé el teu comentari sembla que et refereixis a mi amb això de creure’m superior. No sé si va per aquí, però he de dir que penso que les meves idees són millor que les que hi ha, per això les defenso. Les coses que funcionen s’han de tocar poc. Si no funcionen s’han de treballar, i això intento. No cal que es faci tot el que jo digui, però hi ha d’haver la voluntat d’aportar idees que potencialment puguin funcionar també, no negar-se i ja està.

    rits, o com podríem dir en català, he descobert la sopa d’all.

    ResponElimina
  26. Assumpta, ni envejosos ni gent que m’estima. Trobo normal que algú que et vol bé et digui un ‘ja t’ho has pensat bé?’, i et digui alguns inconvenients que hi veu. No parlem d’això, aquest és el procediment que jo intento, perquè de vegades ens és difícil veure les parts negatives d’una idea nostra. Si em poden rebatre els meus dubtes, doncs endavant, i tant que sí. Però parlo de col•laboradors, a mi m’agrada tirar pel dret perquè no suporto perdre el temps, i a més també vull millorar sempre l’eficiència de les coses. Hi ha qui no vol córrer tant, o que necessita que li donin tot mastegat. Tampoc és enveja, és més aviat incertesa i por als canvis. Per això, molts heu donat la raó a en Gasull, que li ha trobat una vessant positiva al post, però no estàvem parlant d’això, malauradament.

    Glòria, dius una cosa molt certa, és molt difícil que tothom trobi bé una proposta! Sempre sortiran les pegues, però bé, si és pel bé comú, no hi hauria d’haver tants dubtes. Fora pors, perquè si deixem que aquestes guanyin, ens estem limitant.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.