dijous, 20 de febrer de 2014

Llibertats

Fa uns dies va ser Sant Valentí. Ja d'inici diré que jo celebro Sant Jordi i que a aquesta altra festa no li faig ni cas, però em va tocar una mica el voraviu veure tot de missatges dient que no hi havia res a celebrar i que els catalans celebrem només Sant Jordi. I què passa si a un català li dóna la gana celebrar Sant Valentí? Suposo que pels grans salvadors de la pàtria, aquests blasfems són catalans de segona, oi? Que s'hi pensin una mica abans de dir les coses, hi ha moltíssims catalans que celebren el dia dels enamorats, els comerços engalanats amb cors i cupidos en són la prova.

Això em va fer pensar en les llibertats. Tenim molta mania d'imposar els nostres criteris, i aquells que clamem pel dret a decidir del nostre poble no hauríem de caure en satanitzacions d'aquest tipus. Deixem que cadascú celebri, s'expressi o defensi tot allò que vulgui, sempre i quan no faci mal als altres, ni miri d'imposar-ho. Som un poble obert i tolerant. Ho dic com a afirmació, però ben bé hi podria posar un interrogant, perquè de vegades en dubto. Respectem les religions, però que no ens n'imposin cap. Respectem les preferències sexuals, o les ètnies minoritàries. Aquests són grans cavalls de batalla, però també ens hem de respectar a altres nivells. Sota el meu punt de vista, tot el que suposa una imposició per diferència d'opinions és dolent. Jo vull les coses així, i per tant tu també les has de voler així. No pas, ho sento. Les normes cal seguir-les, però el pensament i les opinions han de ser lliures.

Amb tot, segur que jo també caic en aquesta mena d'errors de pensar que la meva opinió és la bona i s'ha d'imposar. Miro de posar-me en la pell dels altres per respectar-los l'opció, encara que no sigui la meva, però segur que hi ha coses que costen més d'empassar que d'altres. De vegades semblo l'advocat del diable, quan hauríem de ser tots els que permetéssim els altres fer les coses a la seva manera. Si volem que es respectin les nostres opinions, creences o costums, comencem per respectar els dels altres.

27 comentaris:

  1. Si, tots hem de procurar ser tolerants, però costa, sobretot si l'altre no ho és. Però no hem de deixar d'intentar-ho

    ResponElimina
  2. Trobo que tens raó, que cadascú celebri el que vulgui, però també penso que tothom pot dir que no vol celebrar en que no vol celebrar, no?

    I a més a més crec que hi ha celebracions molt "pitjors" que aquesta i no em feu dir quines que segur que ja se us acudeixen de seguida...

    ResponElimina
  3. Aquesta celebració, la del 14, no és nociva.
    Cadascú que celebri el que vulgui.
    Si totes fossin en nom de l'amor i dels enamorats...ja signaria.
    Abraçada, XeXu.

    ResponElimina
  4. És una festa que es pot celebrar cada dia, i el més gran que podem fer és celebrar-ho sense haver de comprar res. Potser per això m'agrada més Sant Jordi que almenys tenim una bona oferta literària i l'excusa perfecte per tornar a casa carregats.

    ResponElimina
  5. "I què passa si a un català li dóna la gana celebrar Sant Valentí? "

    Li farem escoltar la discografia sencera de Jarabe de Palo.... 30 vegades !

    ResponElimina
  6. No ho celebro, però la gent que faci el que vulgui. Si ho vol celebrar doncs que ho faci.
    No sé perquè els humans tenim aquesta mania d'imposar els nostres pensaments.
    Us imagineu per un moment que tots penséssim el mateix i ens agrades el mateix?
    Buffff... quin malson!

    ResponElimina
  7. Estic totalment, totalment d'acord amb tu. Quan em volen imposar alguna cosa també em reboto.
    La tradició de celebrar St. Valentí ve dels països anglosaxons. Així que tampoc és una cosa que hagi sortit dels espanyols.
    Al meu marit li dic que no ho vol celebrar-ho per què així s'estalvia un regal. Jo crec que l'amor cal celebrar-lo tants cops com es pugui i els regals poden ser de moltes maneres, no sempre cal que siguin materials.

    ResponElimina
  8. Sense anar més lluny, jo que no soc precisament un romàntic nat, vaig fer un post de Sant Valentí! I algú em va criticar per aquest fet? Ningú! Bé, es cert que potser la vigilància permanent de l'ahse va intimidar a algú...

    Tampoc costa tan respectar les opinions diferents, pobrets, prou mal tenen d'estar equivocats...

    Això de ficar-se en la pell de l'altra bàndol ho podem trobar com a exemple l'Ala Oest (et pensaves que anava a dir els Simpsons, oi? Si, jo també) Quan en la primera temporada en Sam discuteix amb la Mallory Mcgarry crec que defensat una retallada en educació quan realment la política de la casa blanca, i la del propi Sam, es augmentar el pressupost.

    ResponElimina
  9. Si si, queda molt maco dir que s'ha de ser tolerant i respectar les opinions del demés però per alguns sembla ser que no sempre és fácil.

    ResponElimina
  10. Aiiiii,no sé què ha passat que no se m'hapublicat el comentari... :((( (no hi ha res que em faci més ràbia que haver de tornar a escriure el que ja havia escrit, hehe!!)

    Bé, deia que jo crec que tothom, inconcient o conscientment, pensem que les nostres maneres de fer són les millors, i em fa ràbia, perquè sé que jo també ho faig. Jutgem, volem imposar... i això és lleig! molt lleig!

    I referent a lo de Sant Valentí o Sant Jordi, què vols que digui.... a mi els "dies" no m'agraden, sóc més feliç pensant que l'amor ha d'existir tot l'any i demostrar-ho tot l'any, no solament un dia que es marca al calendari. I a sobre, a mi les roses tallades no m'agraden, prefereixo els rosers sencers, vius, i que fan una rosa darrere l'altra. ;) Ara, pels "romanticons", doncs què celebrin el que vulguin tu! L'amor és guay! sigui el dia que sigui!

    ResponElimina
  11. Penso com tu, a mi no em molesta gens que la gent celebri sant Calentí. Com més dies hi hagi per celebrar l'amor, millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sant Calentí? No sé si es errada de lletra (al costat al teclat) però m'agrada :D

      Elimina
  12. En general no veig que ens comportem d'aquesta manera. A l'era digital cal anar amb compte amb les apreciacions de què és majoritari. A mi m'agraden Sant Jordi, el Tió, la Castanyada però no em fico amb ningú perquè faci un altra cosa. Més aviat el contrari m'han dit o antiquat o friki per intentar mantenir les tradicions però tampoc crec que sigui la majoria que pensen això.

    ResponElimina
  13. Estic d'acord en què tothom té dret a clebrar les coses quan vulgui, si és que ho senten així, el que passa que molts, no fan la festa de Sant Valentí, per convicció pròpia, sinó que ho fan condicionats per la propaganda de les grans superfícies, que intenten convèncer a la gent que, celebrar-lo és una manera de demostrar el molt que estimen la parella, però en realitat , és una manera descarada de fer negocis aquestes grans empreses i això trobo que és una mica trist...
    I que visqui l'amor!!!

    ResponElimina
  14. Que comptin que contin, que ja se’ls hi acabarà el contar.
    Conec algú qui té una parella que no es catalana, ell diu que és més de Roses i Dracs que no de cupido, però que ven mirant el seu drac es pot dir Valentí, no? Dons això que cadascú celebri o deixi de celebrar el que li sembli, que si volem ser lliures i respectats hem de començar per deixar que els demès ho siguin i els hem de respectar

    ResponElimina
  15. Escric sense haver llegit -encara- els altres comentaris. Dir-te que estic totalment d'acord amb tu i que vaig pensar exactament el mateix. A mi el dia de Sant Valentí no em diu res; podríem dir que "no em motiva" com ho fa Sant Jordi. Ara bé, també em va sorprendre la mena d'agressivitat que semblava veure's en alguns missatges tuiteros, una mena de "guerra santa" (hehe) entre un Sant i l'altre i, dient "Els catalans no celebrem..."

    Jo em sento orgullosa de pertànyer a un país que té una tradició tan maca com és la de Sant Jordi. M'agrada molt, la sento molt meva... però no tinc res contra el pobre Valentí. De fet, en Josep Lluís va anar a comprar i al Mercadona tenien uns mini pastissets en forma de cor i en va portar un, i ben bo que estava.

    Reconec que aquesta tolerància tan fantàstica que demostro en un cas com aquest em falla bastant quan es parla del Pare Noel i el Halloween... sí, ho reconec, no puc... No hauria de ser així, però... no el trago. Potser és perquè la sensació que tinc és de que me'ls estan imposant tant si com no, mentre que en Valentí és més tranquil. No sé...

    ResponElimina
  16. Estic d'acord amb la teva reflexió, tampoc mai m'ha agradat el Sant Valentí, sols li trobo de bo que celebrar l'amor sempre és una bona cosa, ara que cadascú faci la seva tria. Potser si respectem coses més mundanes, agafarem empenta per temes més controvertits, de doble resposta....;-)

    ResponElimina
  17. Parlant de llibertats en Manuel de Pedrolo va deixar escrita una frase que a mi m'agrada molt: "La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres". Una frase que també és vàlida al revés, aquesta gent que creu que per defensar les seves opinions les ha d'imposar als altres impedint-lis fer el que volen fer, fan un flac favor a les seves pròpies idees i a la llibertat en general.

    ResponElimina
  18. Jo també sóc més de Sant Jordi, és una festa tan entranyable! La visc plenament.
    Però quan estava enamorada qualsevol cosa era motiu de celebració: San Jordi, Sant Valentí i tot un seguit d'aniversaris (el dia que ens varem conèixer, el primer petò, i moltes primeres coses) tot era motiu per un regalet o un pastís per celebrar-ho. Era bonic, ens donava vida.
    Ara, que cadascú és lliure de fer-ho a la seva manera.

    ResponElimina
  19. Molt bo el post. Molt bons els comentaris.
    Me'n vaig amb un bon somriure, gràcies a sant Balentí.

    ResponElimina
  20. Veig que majoritàriament estem d’acord amb no imposar els nostres criteris, espero que també fareu el mateix quan no es tracti d’una cosa tan banal com Sant Valentí. Perquè en realitat aquesta només va ser una gota que va fer vessar el got, un exemple que em va portar el post, però que seguia una bona colla d’exemples una mica més profunds de llibertat coartada. Prefereixo no entrar-hi per no discutir, però les idees expressades en aquest post no només valen per una festivitat, encara que la majoria de comentaris han acabat parlant d’això, i jo us he respost amb conseqüència. Sigueu valents i conseqüents, defenseu els vostres ideals amb força, però no els imposeu als altres. Defenseu-los perquè són la vostra opció i no voleu que ningú us en privi. Com en la majoria de temes, la paraula clau és ‘respecte’. Moltes gràcies pels vostres comentaris.

    Loreto, aquest és un dels grans problemes que trobem, que no podem baixar de l’hort i pensar que l’altre serà tan tolerant com nosaltres. S’ha de respectar la seva opinió i exigir que no t’obligui a fer el que ell vol. No funcionarà, però és que la intolerància és tan atrevida com la ignorància.

    Carme, naturalment, jo ho dic obertament, no penso celebrar Sant Valentí, i espero que ningú no m’obligui a fer-ho. Però no diré que no el celebreu, que això fa poc català, només faltaria. No dic que no puguin dir que no el volen celebrar, critico que generalitzin i diguin que NO S’HA de fer. Ara m’has agafat amb la guàrdia baixa i no sé a quines celebracions et refereixes, però millor deixar-ho estar, oi?

    Fanal Blau, aquest exemple és el que ha desencadenat el post, però durant aquells dies n’hi havia d’altres al meu voltant. Tot fos discutir per quan mostrar el nostre amor, però fins i tot per això ens barallem. Hem de prohibir celebrar Sant Valentí i obligar tothom que viu aquí a celebrar Sant Jordi? Les mateixes paraules demostren l’absurditat.

    Sr. Gasull, jo et podria dir que compro llibres cada dia, i no aniria desencaminat, perquè almenys algun a la setmana acaba caient. És a dir, que la de la rosa no, però la festa del llibre la faig quan vull. És més, no m’agrada comprar llibres per Sant Jordi, els que regalo ja els tinc comptats d’abans. Si jo no dic res, tu celebra la festa de l’amor quan vulguis, i prefereix Sant Jordi per davant d’altres festes (jo també ho faig), però obligaràs els altres a fer el mateix que tu?

    Carquinyol, ets molt cruel. Això frega la tortura, i pensava que aquests mètodes nosaltres no els fèiem servir.

    maria, no sé si seria un malson o no, s’hauria de veure, però sembla que el pensament únic no és una bona cosa. I ja que no el tenim, que hi ha gustos per tot, el millor que podem fer és no barallar-nos, deixar que cadascú faci el que li convingui, i que ens permetin a nosaltres fer-ho també.

    Jomateixa, no n’hi ha per menys, a sant de què ens volen imposar les coses? Ja hi ha prou normes i lleis. Sant Valentí ve a ser com halloween. Personalment encara em molesta més aquesta segona, però qui la vulgui celebrar que la celebri. Jo no ho faré, em quedo amb les castanyes i els panellets. Sobre celebrar l’amor, és una mica absurd. Si no es fa cada dia, no té punyetera gràcia, i com dius tu, de regals n’hi ha molts, i alguns que arriben molt a dins no valen ni un cèntim. Sant Valentí sempre m’ha semblat una festa molt ensucrada, de l’amor aquell exagerat i gairebé artificial. Sant Jordi sembla més natural, i el tema de roses i llibres és més específic i li dóna un caire especial. És una festa molt nostrada que, com a tots, m’agrada, però això de regalar llibres ho faig més sovint, fins i tot regalo flors més sovint, i sobretot miro de demostrar el meu amor més sovint que un dia a l’any.

    ResponElimina
  21. Pons, tots sabem que al Pons’s Blog no hi ha llibertat d’expressió, l’AhSe no ens deixa dir res. Però en aquest cas, si vols commemorar Sant Valentí, ningú no et dirà res, encara que les teves celebracions no són mai típiques, encara que s’englobin dins d’un cas típic. Recordo el capítol que dius, què se n’haurà fet de la Mallory? Allà en Sam s’esforça molt a defensar una opinió que no és la seva, però de fet això és el que fan els tertulians de la tele, no? Recordo un programa que tractaven diferents temes al llarg de la nit, i cada cop que hi havia un canvi de tema els tertulians canviaven de banda i curiosament sempre hi havia el mateix nombre de tertulians a banda i banda. Els tocava defensar o criticar el que fos, i ho feien. Del que pensen de veritat, ni idea.

    Anna, és que no sempre és fàcil, però vull diferenciar una cosa. Es pot estar en contraposició amb algú altre, perquè tots tenim opinió i l’hem de defensar. El que no es pot fer és imposar la teva. M’has fet pensar en el comentari que vaig fer al teu post del menjar britànic. A tu t’encanta i a mi m’agrada molt, però personalment penso que el d’aquí és molt millor. Si t’ho dic així, no vol dir que no accepti que tu puguis ser més amant del menjar d’allà, cap problema. De vegades es confon l’assertivitat amb la intransigència, però no és el cas.

    Alba, quan em passa a mi també em fa molta ràbia, de vegades blogger se’ls empassa i jo me l’empassaria a ell. Així que t’agraeixo molt que hi hagis tornat! Una cosa és que pensem que les nostres maneres de fer són les millors, evidentment, si no faríem altres coses! Però hi ha un món d’aquí a voler que tothom faci el que nosaltres fem. Tu tens uns valors i uns ideals. Defensar-los és el que toca, però defensar-los per tu. Pots expressar que creus que les coses haurien de ser d’una determinada manera, però mentre que no obliguis els altres a que les facin així i els respectin (encara que pensis que s’equivoquen), no hi ha cap problema. Es tracta de respecte, no d’estar d’acord amb tot.
    Hehehe, m’ha fet gràcia la frase ‘L’amor és guay!’. És clar que sí, l’hem de celebrar cada dia si volem que funcioni, si només ho fem un o dos dies l’any, ja m’explicaràs tu. Aquest només és un exemple, el que va fer vessar el got, suposo, perquè si en una cosa tan simple com el dia en que alguns decideixen celebrar el seu amor ja trobem gent que els critica i que els diu que no ho fan bé, imagina’t amb els temes importants i seriosos. Així que a tu per Sant Jordi et regalen el roser sencer? Sí que surts cara!

    Sívia, ja em perdonaràs, eh, però m’he fet un tip de riure amb la teva errada de tecleig, quina gràcia això de Sant Calentí! I no és perquè no diguis una cosa important, és ben cert que l’amor s’hauria de celebrar sempre, no només en dies assenyalats.

    Jordi, tu tens l’excusa perfecta, pots dir que tu celebres el teu sant! Si algú et diu friki o antiquat la resposta és que tu no et fiques amb el que celebren ells, doncs que et deixin fer a tu la teva. Estem envoltats per una gran falta de respecte envers els altres, ja ho sabem. Només dic com crec que haurien de ser les coses, però és evident que a la pràctica no es compleix. I per si fos poc, davant d’aquests atacs que patim, el més normal és pagar amb la mateixa moneda, i això és el que provo d’evitar. Si mantens la tranquil•litat i el respecte són els altres els que es posen en evidència.

    M. Roser, fins i tot amb el supòsit que tu descrius, què més ens dóna? Si tu ho veus així, no has d’entrar en el joc, però si algú té la necessitat o les ganes de fer-ho, endavant. Ens deixem enganyar per un munt de coses, la publicitat està per tot arreu. Potser no són tan evidents, però al final acaba sent el mateix. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  22. Recordo que, quan era petit, a casa algun cop compraven un pastisset amb forma de cor i un angelet amb arc i fletxes al damunt. Per mi no significava altra cosa que aquella ni hi havia pastís de postres. Després ho van deixar de fer, però naturalment per Sant Jordi hi segueixen havent roses i llibres (llibres a casa meva mai no en falten). Té molta pinta de ser una festa prefabricada de grans magatzems, però fora d’aquí Sant Valentí és el dia dels enamorats, com podem privar a la gent de celebrar-ho? Per altra banda, et dic la meva opinió al respecte, però això només era un exemple, una mena d’imposició que va fer vessar el got després d’haver-ne observat unes quantes seguides.

    Bruixeta, per aquestes terres no és gens estrany tenir una parella d’origen espanyol, o mil i un parents d’allà. En realitat, cada casa té els seus propis costums, la seva pròpia combinació de celebracions, i crec que seria difícil trobar-ne dos d’iguals. Si ens hem de posar a estandarditzar, malament anem, és millor respectar la voluntat de cada individu, o parella o família, i fins i tot riure de les coincidències i barreges estranyes que es formen. Si ens sentim ofesos perquè una parella d’aquí vol celebrar Sant Valentí, com ens sentirem si parlen entre ells en español o els agrada animar la selecció espanyola? Bajanades, allà ells, mentre no ens obliguin a canviar la llengua a nosaltres o a animar aquella selecció.

    Assumpta, ho has dit perfectament, la paraula és agressivitat. I això sí que no ho entenc, és enfadar-se per una cosa ben absurda. Em sembla que diguin que aquí el 12 d’octubre no hi ha res a celebrar. Hi ha motius polítics i és una diada que molts de nosaltres no volem veure ni en pintura, però tot i així, si algú la vol commemorar tampoc ens hi hauríem de posar, sempre i quan sigui de manera no violenta i ofensiva. Amb Sant Valentí em sembla fregar l’absurd que algú es pugui morir de ràbia d’aquesta manera. Sant Jordi és una festa bonica, i si t’hi pares a pensar, curiosa. Això de regalar roses i llibres és original, oi? I ho fem a la persona que estimem, però també a familiars i fins i tot amics, és una festa per compartir i per celebrar l’amor de totes les meves. I sense sucre addicional, trobo. Per Sant Jordi tot em sembla ben natural. Sant Valentí s’ha convertit en una mica artificial per culpa de la publicitat i el màrqueting, però fora d’aquí és el dia dels enamorats i no hi ha res de dolent en que algú vulgui celebrar-lo també, o només. Cadascú fa el que vol, oi? Encara que pensem que ells s’ho perden si no volen celebrar Sant Jordi, però si s’ho volen perdre, és només el seu problema.
    El cas de Sant Valentí i certes celebracions era només un exemple. Com sol passar en aquests casos, els comentaris s’han centrat en això quan en realitat només va ser el detonant del post, però no l’objectiu de la reflexió central. Per això el post es diu ‘Llibertats’ i no ‘Sant Valentí sí o no’. Però què hi farem. Amb això vull dir que les altres celebracions que esmentes poden no agradar-nos tampoc, però s’han estès a bastament en la nostra societat, i tampoc no hi ha res de dolent. Aquí jo crec que he experimentat un canvi de mentalitat més cap el que clama aquest post. Abans tenia molta més tírria a Halloween (al Pare Noel senzillament no li he fotut mai ni cas), però ara em sembla bé mentre a mi no em vinguin a tocar la pera. Jo espero aquell dia amb moltes ganes per menjar castanyes i panellets, i si no em disfresso ni per carnestoltes, ja m’explicaràs si ho faré per Tots Sants. Però què hem de fer, quan siguem un país independent prohibirem Halloween? Això de prohibir i imposar no m’agrada gens. És un tema popular, si se celebren és perquè la gent ho demana i ho fa, independentment del que diu el nostre costumari de festes.

    ResponElimina
  23. Audrey, si hem de fer cas a les enquestes, una amplia majoria del nostre país entén que hauríem de poder votar per veure què volem fer amb la nostra existència. El resultat d’aquesta votació, o la voluntat de cadascú, ja és una altra cosa, però poder votar és essencial, no crec que en això ens hagin de convèncer, els que s’han de convèncer són uns altres. Parlo d’altres temes molt rellevants que ni esmento, alguns són espinosos, però l’exemple de Sant Valentí va fer vessar el got de la meva paciència per l’agressivitat que mostraven alguns contra el sant i la festa. Aquests segur que diuen que accepten les parelles homosexuals i que cadascú a casa seva pot fer el que vulgui... menys celebrar Sant Valentí, és clar. M’explico? És una gran absurditat, oi? Doncs hi ha grans abanderats de les llibertats i del dret a decidir que encara no han vist la gran errada de posar-se burros amb ximpleries com aquesta.

    McAbeu, trobo que la frase és encertadíssima, i estic molt d’acord amb tu que aplicada a la inversa demostra l’absurditat de voler imposar les teves idees, va fins i tot en contra de tu mateix, ja que la intransigència s’encomana. Què et sembla si poso aquesta frase (que no coneixia) aquí dalt a la barra lateral. La trobo molt digna de ser llegida i recordada. Si et sembla bé, la posaré dient que me l’has presentada tu.

    Glòria, en el meu cas, Sant Valentí és la darrera festa que celebraria, prefereixo commemorar, com bé dius tu, tot un seguit d’aniversaris d’aquests que recordes amb un somriure ximple als llavis, perquè les dates personals són molt més importants que les fixades al calendari, més que Sant Jordi i tot. L’amor s’ha de celebrar quan se sent, i si és cada dia, molt millor. Ara, Sant Jordi té unes característiques que el fan original i diferent, de molt bon celebrar, em sembla una manifestació amorosa molt sincera, gens artificial ni forçada. Però com dius, i com he dit jo també, que cadascú celebri el que vulgui i com vulgui, cap de nosaltres ha d’anar imposant com demostra el seu amor la gent.

    Jordi Dorca, ara no sé si el teu Balentí és un error de tecleig o l’has posat expressament. Donada la teva cura amb tot, m’estranya que t’hagis equivocat, però llavors no caço la gràcia d’escriure-ho amb be alta.

    ResponElimina
  24. Evidentment em sembla bé que vulguis destacar la frase a la teva barra lateral que jo també la trobo molt encertada i m'agrada molt, però no necessites pas el meu permís per fer-ho que la frase no es meva.
    Si vols saber d'on ha sortit et diré que, segons diu a Viquidites, Pedrolo la va escriure al seu llibre "Cròniques d'una ocupació" publicat l'any 1989.

    ResponElimina
  25. Vaig amb tant retard, que suposo que ja s'ha dit tot.

    El teu post em fa pensar en una màxima que em van dir a casa: la teva llibertat acaba on comença la de l'altre.

    Crec que en aquest cas és ben bé aplicable. Tu pots viure com vulguis però no pots voler que l'altre visqui com tu.

    Altra cosa és quan parlem d'interrelacions i ens cal més entesa i elasticitat.

    ResponElimina
  26. Trying to find the Best Dating Site? Create an account and find your perfect date.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.