diumenge, 23 de febrer de 2014

El món verd


Quan la meva càmera de nyigui-nyogui apunta en direcció al sol obtinc imatges com aquesta, sense retocs, sense trucs, la sorpresa d'un tret que ja no tiro a l'atzar, sempre busco aquest efecte que em sembla espectacular. La càmera em mostra un món verd, apocalíptic, una explosió cromàtica que es presenta irreal, artificial. Però qui em diu que aquesta no és la veritable essència de la realitat, el que podríem veure amb l'ànima i que se'ns nega als ulls? Benvinguts al món verd.

29 comentaris:

  1. Hi ha qui veu el món de color de rosa i qui veu el sol de color verd.

    ResponElimina
  2. Això, això, res de negre. Tot el món del mateix color que el meu blog!

    Pensant-hi bé, però, massa monocromàtic per tractar-se de la realitat, les coses sempre tenen milers de matissos. Coi, i que per alguna cosa tenim a la retina cons capaços de percebre diferents colors, no et carreguis mil·lenis d'evolució XeXu!

    ResponElimina
  3. L'ésser que veu la vida amb els colors que toquen es... La mantis marina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Brutal!! M'encanta!!
      Com que em pensava que era una broma de les teves i que, en realitat, aquest animalet no existia, ho he buscat i... existeix!!! ;-))

      Elimina
  4. Però això què és? El país de la Guàrdia Civil? ;)

    Verde que te quiero verde...

    ResponElimina
  5. Et felicito!! :-)) En aquest aspecte ens assemblem molt, hehehe jo també gaudeixo quan em trobo amb alguna foto que ha sortit especial -pel que sigui- i llavors miro de seguir experimentant i puc anar fent i anar fent... Em fascinen aquests efectes de color i, concretament, aquest món verd teu és preciós!!


    (Ostres, tu!! És Mart!! has anat a Mart!!!!)

    ResponElimina
  6. És una passada la tonalitat de la foto!!! Sembla mentida, de vegades et passes una estonada intentant posar algun efecte especial a la càmera i no hi ha manera, i d'altres elles soles s'ho fan tot...

    ResponElimina
  7. No caminis tant que mira on fas cap, hehe, és broma
    Fantàstica!
    Ideal per històries futuristes.

    ResponElimina
  8. Aquesta foto sembla no ser d’aquest mon. Molt bona, la te va càmera es una maquina ( i no en el sentit literal de la paraula ;) )

    ResponElimina
  9. De veritat? Així? Caram!!!!!
    Fa molta por!!!!

    ResponElimina
  10. Potser la càmera és daltònica? En tot cas l'espectacular resultat fa pensar...

    Fita

    ResponElimina
  11. Les fotos et surten de color verd perquè tens un problema en el balanç automàtic de blancs o és que està mal ajustat quan hi ha molta llum.
    Això és un comentari tècnic, però si investiguem el binomi realitat-irrealitat de les coses llavors ... les teves fotos són magnífiques.

    Bona tarda XeXu :)

    ResponElimina
  12. Espectacular! Cuida-la bé aquesta nyigui nyogui, que et facin veure el món amb uns altres ulls no té preu.

    ResponElimina
  13. Tenint en comte que hi ha infinitats de radiacions, aquesta càmera ha deixat de detectar-ne moltes. Però mira, ella pot viure amb només aquesta informació, igual que nosaltres tenim prou, o ens hem adaptat, amb la poca informació que rebem del total. Potser és al contrari, cal eliminar la major part de la informació perquè és impossible processar-la tota? En aquest sentit la càmera estaria un pas per davant.

    ResponElimina
  14. No està gens malament, un punt de vista inesperat. M'agrada l'efecte.

    ResponElimina
  15. es com un cant a l'esperança...
    potser vol dir que encara hi ha esperança

    una abraçada

    ResponElimina
  16. Molt guapa aquesta ànima del món de color verd, potser té més ànimes però aquesta és espectacular....

    ResponElimina
  17. Tu poses poques fotos però quan t'hi poses és per fer-te l'onada!!!
    M'agrada més el món verd que rosa. ;)

    Vols dir que la teva càmera no s'ha constipat??
    Aferradetes :)

    ResponElimina
  18. Jol! Segur que si ho vols fer així no ho aconsegueixes i no perquè no siguis prou bo, sinó perquè aquestes coses passen. Però el resultat és espectacular, sembla un món de tenebres d'una altra dimensió. Ves a saber, si no és alguna mena d'energia suprasideral que s'ha infliltrat per aquí!

    ResponElimina
  19. Un fenomen ben curiós, a veure si és que tens follets a la càmera...De totes maneres, veure-ho tot de color verd és ser molt positiu, al cap i a la fi, és el color de l'esperança...faré la prova amb la meva!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  20. "I ara pertot arreu on vaig veig la llum fondre's en blaus,
    verds, turqueses, òxids i vermells..."

    No sé per què deu passar això, però l'efecte és magnífic. I m'ha fet pensar en el gran Roger Mas.

    ResponElimina
  21. i els bitllets de cent euros de quin color surten a la foto? espero que tirin a lila

    ResponElimina
  22. Una planeta de criptonita? mmm...em sembla que passo perdria totes les forces^-^.
    Bromes apart molt bona la foto.

    ResponElimina
  23. Doncs per paisatges queda prou bé aquest efecte, fa una fotografia original, diferent.
    Però si el que vols retratar són persones potser hauràs de fer servir una altra càmera. Les cares verdes no són gaire afavoridores.

    ResponElimina
  24. ostres, quina reflexió més profunda (ho dic seriosament), potser el filtre el portem cada ú als nostres ulls...

    En qualsevol cas, tens una màquina amb personalitat pròpia que això ja és dir molt parlant d'una màquina! Conserva-la!!!

    ResponElimina
  25. Hahah! que bona XeXu! No ho havia vist mai això...per un moment he estat apunt d'anar a visitar al sr. Google per a que m'expliqués tal fenòmen fotogràfic, però he decidit que no. És més bonic creure en la "màgia".... ;)

    ResponElimina
  26. Moltes gràcies a tothom per comentar aquesta foto que em va sortir. Em sembla molt curiós aquest efecte, en Pere ens ho intenta explicar de manera tècnica, però com que no n’entenc ni un borrall, crec que prefereixo seguir pensant que tinc una càmera màgica, o alguna de les vostres altres explicacions .

    Sergi, doncs el sol no s’hauria de mirar directament, encara que sigui verd, Newton ho feia i es va acabar cremant els ulls.

    Laia, ja ha sortit la científica! Que no saps que totes les lleis científiques tenen data de caducitat? S’acaba demostrant que res és tan senzill com ens pensàvem, i de vegades tot el coneixement es capgira. Tard o d’hora descobriran que els cons i bastons només estan allà de manera estructural, i que en realitat tot és de color verd. Però no com el teu blog, els blogs han de ser negres, però si la realitat fos negra no veuríem res!

    Pons, no coneixia aquesta bèstia, però déu n’hi do el que explica aquesta infografia. Massa colors, quin estrès!

    Carquinyol, no fotem, que no és verd guàrdia civil! És més aviat verd explosió nuclear, no?

    Assumpta, al final, a força d’anar donant pistes, m’acabaran descobrint, cosa que tu ja vas fer fa molt temps. Les càmeres fan coses molt rares. Això de fer fotos verdes la meva ho ha fet sempre, que recordi, i quan vaig veure l’efecte de convertir-ho tot en verd ara ja intento veure què aconsegueixo. En tinc alguna altra de xula també.

    Lluna, amb prou feines sé prémer el botó de disparar jo, no hi poso mai filtres ni res, però la meva càmera en sap més que jo i de tant en tant em regala una sorpresa d’aquestes. Sense trampa de cap mena, només he fet més petita la foto i ja està.

    Jomateixa, quan vaig veure la foto de seguida vaig voler fer-la servir per alguna cosa. Una de les opcions era escriure algun relat futurista, o més aviat apocalíptic, però mira, al final ha quedat això. Curiosa, oi?

    Bruixeta, efectivament, la càmera fotografia un món paral•lel que no veuen els nostres ulls, un món que potser és tan real o més com el que veiem. Qui ens diu que no estem davant de la verdadera realitat?

    rits, justament, és el que m’estranya. La primera que em va sortir així em va sorprendre molt, però ara ja m’hi he acostumat. Aquest verd impressiona una mica, oi?

    Xavier, habitualment em mostra la realitat de la manera com estem acostumats, però si li toca el sol de cara comença a veure-ho tot verd. Potser serà que no li agrada estar de cara al sol...

    Pere, quina desil•lusió! Jo que em pensava que la meva càmera era màgica i ara resulta que fa aquestes coses rares perquè té algun problema tècnic. És millor imaginar que capta l’essència última de la realitat, no? Ja no sé què fer per fer-me l’interessant!

    Sílvia, ja miro de cuidar la càmera, sovint no fa massa bones fotos, però de tant en tant en surt alguna de bona, i encara més de tant en tant en surt una de verda!

    Jordi, em fa gràcia perquè fins i tot us poseu filosòfics amb aquest tema, hehehe. És cert que nosaltres no podem processar la gran quantitat d’informació que rebem a cada moment, fer-ho suposaria una gran despesa de recursos ben inútil, ens hem adaptat a quedar-nos amb la part essencial de la informació del nostre entorn, per bé que seguim rebent estímuls de tot arreu. Per excés de llum potser la càmera es queda amb només una part petita de la informació, quan normalment mostra la realitat aproximadament de la mateixa manera que nosaltres la veiem. Sigui com sigui, els resultats són curiosos, i a mi em semblen espectaculars.

    Carme, és un punt de vista diferent, certament. A mi també m’agrada l’efecte, el trobo molt curiós, encara que sigui per defectes tècnics.

    Sargantana, no seria el verd que jo relaciono amb l’esperança, és així com més tètric més radioactiu, no?

    Gemma Sara, és l’ànima que capta la meva càmera. Proveu amb les vostres, a veure com us surt, encara descobrirem alguna cosa.

    ResponElimina
  27. Sa lluna, alguna cosa li passa a la càmera, potser l’hauria de portar al metge, però és que ja m’agrada les fotos que fa. Bé, no es pot dir que sigui una foto de gran qualitat, però és curiosa, i va sortir així mateix. Entre el sol, la nuvolada i les muntanyes jo la trobo maca i espectral.

    Laura T, només hi ha dues coses segures, i la primera és que no sóc gens bo fent fotos. La segona és que també et puc assegurar que si ho hagués volgut retocar d’alguna manera per mostrar-la així, no me n’hagués sortit ni de conya, ja que tampoc sé res de res de retoc fotogràfic. Ara, si li vols dir que està fet expressament perquè vaig apuntar cap el sol sabent que podia quedar així, això sí, però és mèrit de la càmera i no meu. Jo no sé què capta, potser sí que és una altra dimensió que se’ns nega als ulls. La veritat és que dóna per inventar-se històries, no? Ja ho sabeu, si la voleu utilitzar per crear, no us n’estigueu.

    M. Roser, ja han parlat per aquí d’esperança, però aquest verd a mi no m’acaba de semblar esperançador, més aviat sembla apocalíptic, no? Ara, sobre si la càmera té follets o no, aquí ja sí que no puc dir res. Sí, si us plau, prova-ho amb la teva càmera i ja em diràs què surt.

    AlfredRussel, no conec la cançó perquè no sóc massa fan de Roger Mas. Però qui sap si al cantant li passa el mateix que a mi amb la seva càmera i d’aquí la lletra de la cançó!

    Sr. Gasull, si algun dia tinc un bitllet de 100€ no el fotografiaré, que per aquí hi ha molt mangui...

    maria, no és recomanable que sigui el que dius, ja que llavors estem desprotegits i ningú ens defensarà si algun dolent vol... posem per cas, dominar el món...

    Glòria, m’acabes de donar una gran idea! Això ho he de provar amb persones a la foto, és clar que sí! No us la podré ensenyar, però ho provaré. Pensa que les fotos així de verdes només em surten quan enfoco directament cap el sol, o hi toca molta llum solar. Només he de fer una foto on hi hagi persones d’esquena al sol, i ells de cara a mi... els resultats poden ser força curiosos...

    Anna Tomàs, en realitat no sabem com veuen la realitat els altres, oi? Només sabem el que veuen els nostres ulls, i assumim que tothom ho veu igual, però crec que sabem del cert que no és així. Potser ningú ho veu com mostra la meva càmera, però qui sap. I encara que tots ho veiem igual, qui ens diu que aquella és la veritable realitat? Massa metafísic tot plegat! Jo seguiré mirant quines sorpreses em prepara la màquina, encara no ha dit l’última paraula.

    Alba, així m’agrada! Jo sé que hi ha d’haver una explicació tècnica, però prefereixo pensar que la càmera és màgica i que capta un pla de realitat que a nosaltres se’ns escapa. Ja sóc prou racional de normal, està bé fantasiejar una mica de tant en tant.

    ResponElimina
  28. Ostres, doncs ja que ho dius, seria una bona imatge per als Relats Conjunts, per exemple!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.