dimarts, 11 de febrer de 2014

Avui seré ric

Quan sento les quantitats que la gent es gasta en loteria de nadal se'm posen els pèls de punta. Si estalviessin aquells diners, tot això que tindrien, penso. Però tot i així, aquest any ens vam gastar 10 eurets a la Grossa de Cap d'Any, per això de ser una loteria nostrada. D'un dels números ens van tornar els diners, de manera que comptàvem amb 5€ de capital que vam pensar de reinvertir.

Ens ho prenem mig en broma, però l'objectiu és no perdre diners. Què es pot fer amb 5€? Doncs de moment provar-ho amb els 'Euromillones'. La sort i l'atzar hi juguen com en qualsevol altra loteria, però es pot guanyar pasta gansa. Doncs no ens hi posem per poc. A més, amb uns amics en vam fer un per casualitat i vam guanyar uns calerons. Bufar i fer ampolles. 

Amb un número fix, en triem dos cadascú, i després una estrelleta per cap també. Una aposta val 2€, així que de moment encara ens queda capital de coixí. Res, a la primera oportunitat: aigua. Anem a per la segona. Però tampoc, ni cinc de calaix. Només ens queda un sol euro, si volem tornar a jugar ens cal posar diners de més a més. Ens ho pensem una mica. Però ho fem. Perquè avui sí, avui toca, avui serem rics, no pot fallar res!

33 comentaris:

  1. Sempre que compro un número tinc la sensació que em tocarà i faig volar el cap, malauradament encara sóc pobre però rica en somnis ;) Espero que la sort t'acompanyi, hehe

    ResponElimina
  2. Aprofita bé l'euro, com més tardes a mirar els resultats, més et durarà la il·lusió.

    ResponElimina
  3. Serà que no tinc il·lusió, però el cas es que jo no jugo mai a la loteria, ja pago altres imposts... En el post d'amazings parlen de la loteria de Nadal, però l'Euromillons no crec que sigui molt diferent.

    ResponElimina
  4. Segur que avui et fas ric. El creixent de la lluna ho pronostica, La riquesa està al caure, s'han acabat les vaques primes, es prepara una pluja de milions, el cove de la punta de l'Arc de Sant Martí vessa riquesa, et faràs milionari,

    Fita
    O no!

    ResponElimina
  5. Estic gairebé segur que, malgrat la teva afirmació final, si que te n'adones que "poden fallar moltes coses" i encara més quan se sap que la probabilitat de que et toqui el premi gros de l'Euromillones és de 1 entre 76.275.360
    Jo no hi afegiria ni un euro més, si vols jugar-te'l millor destina aquest últim euro que us queda a comprar un "rasca-rasca" de la Loto Ràpid que segurament el perdràs igualment però almenys els diners gastats en les loteries catalanes es queden més a prop.

    ResponElimina
  6. JO no havia comprat mai loteria d'iniciativa pròpia fins a la Grossa de Cap d'any, que no ens va tocar res... de res... i em sembla que fins l'any que ve no hi torno... a l'euromillones ja no cal que hi jugui, si et toca a tu, ja no em pot tocar a mi... ;) que tingueu sort!

    ResponElimina
  7. Nosaltres vam comprar un dècim de Nadal. Ens van tornar diners. Els vam reinvertir al Niño. Ens van tornar diners. Vam fer un euromillons i una loteria de dissabte. I així anar fent des de llavors. Ja només queden 6€. Aquesta setmana serem rics, com tu! :D

    ResponElimina
  8. És trist que la majoria de gent pensem que mai ens farem rics per la feina sinó tan sols si ens toqués la loteria, és a dir, les probabilitats són mínimes gairebé inexistents (jugant-t'hi clar).

    ResponElimina
  9. He, he, a veure si per aquest camí acabeu jugant-vos la camisa al casino...
    Aquest any em van tocar 50 eurets, sembla poc, però vaig recuperar el "dineral" que m'havia gastat i encara me'n van sobrar per algun capritxet...
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  10. Jo espero que el pot sigui més gran, setanta milions em sembla poc.......Hi hagi sort.

    ResponElimina
  11. El meu home sempre em diu que pensa amb la "llei de l'atracció" quan comprem loteria i m'imagina que sóc rica i que em toquen un munt de calés, però jo sé que la llei de l'atracció sol funciona amb coses en les que tu hi pots fer alguna cosa.... i els jocs d'atzar no hi tenen cabuda.
    Quan siguis ric XeXu, recoda't dels pobres!!! :P

    ResponElimina
  12. Fa temps vaig fer un post semblant i... segueixo sent igual de pobra! Somiar despert però és brutal!

    ResponElimina
  13. Si heu estat premiats, felicitats!!!

    ResponElimina
  14. Diuen els que hi entenen que "Qui juga per necessitat perd per obligació" Jo jugo dos eurets cada setmana, no per necessitat, tot hi que tinc una pensió miserable m'administro bé, però m'ha aniria d'allò més bé que em toquessin uns calerons. I cada setmana perdo 2 eurets.
    A veure si vosaltres teniu més sort!

    ResponElimina
  15. Hola!! Ja ets ric? :-))

    La meva mare sempre diu aquest refrany que ha posat la Glo. "Qui juga per necessitat, perd per obligació" hehe m'ha fet gràcia veure'l.

    Fa temps en Josep Lluís i jo jugàvem una mica (molt poquet, la veritat) en diferents jocs. Una "primitiva", una "6/49" i travessa... amb el temps, per estalviar (paraula de la qual ja es pot deduir que no eren guanys, precisament, el que teníem) i com la nostra economia empitjorava, vàrem deixar la 6/49... després vàrem deixar la primitiva... i finalment vàrem reduir a la meitat les columnes de la travessa. Ara segueix sense tocar-nos, però està molt bé perquè perdem menys!!! ;-))))

    ResponElimina
  16. Al final dóna igual el que gastis, si t'ha de tocar et tocarà i sinó, no,..

    ResponElimina
  17. Eeeehhhh!!! A la cua!!! A veure si per un cop o dos que jugues et penses que ens has de passar al davant als que portem tota la vida invertint... :P
    Jo tb confio que em tocarà cada setmana, i cada setmana en faig un altra per la següent :(

    ResponElimina
  18. I aquestes hores en què estàs donant voltes al que faries amb X milions, ehhh? Són impagables!!
    Quan puc jugar faig un munt de comptes. Que si el 20% menys, que si X pel meu fill, que si X pels nebots, que si X pels qui més necessiten ... i els que sobrin per jubilar-me i a córrer món ... L'etern dubte és aclarir la X.
    Que bonic és il·lusionar-se!!.

    Que tinguem sort en tots els aspectes de la vida, que ja seria suficient per a mi.
    Aferradetes!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehehe LLUNETA, m'he sentit tan identificada!! :-DDD

      Elimina
  19. Recorda allò de l'esperança E(x) del joc d'atzar (probabilitat). Si vols jugar per jugar perquè és una quantitat petita, endavant, però el que li passarà a la majoria és un pèrdua neta de diners. És una llàstima que la societat necessiti dels jocs d'atzar perquè uns pocs puguin fer alguna cosa (recordem que al voltant d'un 70% de les persones que han rebut un gran premi, després d'un o dos anys estan pitjor).

    ResponElimina
  20. Bé, quan siguis ric no t'oblidis dels teus lectors :)

    ResponElimina
  21. No jugo gaire a la loteria, aquest anys a la grossa i cada any al numero de la de Nadal que vent la meva cunyada al bar, per allò de la “obligació” No en treu la son, si un dia en toca ben vinguda sigui ( i que sigui aviat!!!!!!!)

    ResponElimina
  22. Quan era adolescent tenia una amiga amb els dos pares cecs. Els dos!! i cada divendres li compràvem totes un numeret de l'ONCE.
    Ara només jugo per Nadal, als pobles hi ha un munt d'associacions i tots fan paperetes per fer diners i acabes gastant massa, però és com una col·laboració amb il·lusió.
    El meu home, però, sempre acaba dient el que has dit tu, que si ens guardéssim els diners, això si que ho hauríem guanyat. Encara que si un dia ens toqués... (la il·lusió dels dies previs és una passada, la decepció dels següents també...)

    ResponElimina
  23. No ho entenc, al final no ens vam fer rics, no sé que devia passar. Res, que ara som un euro més pobres que abans de començar, però mira, encara que no serveixi de res, també té la seva gràcia jugar, no? Moltes gràcies a tots i totes pels vostres comentaris.

    Sílvia, en realitat penso exactament igual que tu. Compro molt poca loteria, i quan ho faig tinc la sensació que em tocarà. Potser no faig massa pel•lícules, però ja trobaria de seguida la manera de gastar els diners. Però res, sempre es queda en esperança, tu.

    Jpmerch, molt ben vist! Però em temo que he mirat els resultats massa d’hora...

    Pons, jo també pago els altres impostos! Però mira, encara que sé que no em tocarà mai res, així estem distrets. Si mires probabilitats i aquestes coses, ja sabem que no hi ha manera que et toqui. Jo crec que aquests que surten a la tele amb les ampolles de cava són actors.

    Xavier, encara no entenc què va passar, amb tot el que tu expliques no es pot entendre que al final no ens toqués res. Potser alguna òrbita estava mal calculada? Hauré de controlar un astrònom expert perquè m’ho calculi bé. O millor encara, un astròleg.

    McAbeu, m’has semblat ofès amb aquest comentari, ha sonat a anunci de la generalitat ‘tots els beneficis obtinguts a la 6/49 es destinen a obra social’. Com comprendràs, sé del cert que no em tocarà el premi gros, però tampoc és que necessiti que em toqui una milionada, en realitat si guanyés uns quants calerons ja m’aniria la mar de bé. I gastar un euro a la setmana per triar uns numerets de manera compartida, fer uns riures, no em sembla una mala cosa. Potser ho provarem amb altres sortejos, però la qüestió és compartir-ho, jo sol no he jugat mai, perquè en realitat no tinc esperances que em toqui. Però somiar plegats és una mica més divertit.

    Carme, que hi ha molts premis, dona! És més, et deixo que t’emportis tu el premi gros i ja em quedo el segon. Has vist que bona persona sóc? I és que el segon també és una pasta eh... Jo crec que comprar un numeret de la grossa de cap d’any està bé també. El que no faré segur és gastar-m’hi centenars d’euros. Aquests prefereixo gastar-los en regals que tirar-los.

    MaryMoon, és el problema de que et tornin els diners, com que ja els donaves per perduts, decideixes reinvertir-los, i al final els acabes perdent, naturalment. Però de moment tu has anat encadenant reintegraments! És clar que sí, aquesta setmana tots rics... però haurà de ser al de divendres, perquè el de dimarts...

    Consol, evidentment, treballant no ens podrem fer rics. Només es faran rics els que roben als treballadors. Amb la loteria tampoc no ho aconseguirem, però gairebé hi ha més probabilitats que amb la feina...

    Mr. Roser, qualsevol cosa que toqui fa gràcia, però rara és la vegada que s’acaben recuperant les inversions. 50 euros està bé, en tens per algun detall segur. Però no has de patir, no crec que la meva vena ludòpata passi d’aquí. La gràcia de jugar a la loteria és que és compartit i fem uns riures triant els números.

    Sr. Gasull, quin riure el teu comentari. Ja sé que és poca cosa, però mira, jo em conformava amb això, no sóc gaire ambiciós.

    Alba, suposo que vols dir això de que diners criden diners, oi? Bé, en els jocs d’atzar això no es compleix, tret que siguis un alt càrrec polític del País Valencià. Si algun dia sóc ric no us oblidaré, però em sembla que va per llarg...

    Anna, no et pensis que tinc massa cosa pensada, de moment espero que em toqui, i llavors ja veurem què fem. Per ara, m’ho passo bé triant numerets en companyia. Probablement, d’aquí a un temps seré igual de pobre que ara.

    maria, em temo que no...

    Glòria, és precisament el capital que hem decidit invertir en veure si sona la flauta, un parell d’eurets la setmana. Com que és entre dos, perdem un euro cadascú cada setmana. De moment ho veiem una pèrdua assumible, i mira, si ens toqués un pessic, tot això que tindríem. Però em sembla que si ens volem acontentar, ens haurem de pessigar el cul!

    ResponElimina
  24. Assumpta, no jugo per necessitat, sinó per distreure’m, però perdo igual! Ja compto que l’únic que farem serà perdre-hi diners, però de moment només ens suposarà un euro a la setmana, i crec que ens ho podem permetre. Si algun dia ja no podem, doncs també ho deixarem. I si tenim sort i ens toca alguna cosa, doncs mira, dinerets caiguts del cel mai van malament! De travesses ja vaig intentar de fer-ne una temporada i no hi ha manera. Gairebé és més frustrant perquè les fas ben meditadament i no n’encertes ni una. Si jugues amb l’atzar, doncs mira, almenys ja saps que és qüestió de sort. Maleïts equips de futbol que no fan mai el que tocaria! Si està clar que el Madrid ha de perdre a cada jornada, no?

    Carquinyol, em sembla que al final ens quedarem amb el ‘i si no, no’.

    Hahaha Lluna, perdona que rigui, però m’ha fet gràcia el teu comentari. Naturalment no em ric de que no et toqui la loteria, naturalment, però em sembla que d’aquí a un temps jo podré fer el mateix comentari. Per això hi ha loteries i es mantenen al llarg del temps, perquè som molts a pagar i pocs a guanyar. Ja podríem ser algun dia del segon grup, oi?

    Sa lluna, a casa som humils o tenim poques esperances que ens toqui, ja que no fem massa càbales de què farem amb els diners si ens cauen del cel. De moment ens preocupa tenir un jornal, que amb això sí que viurem. En cas de guanyar una bona quantitat, estic segur que ja trobaríem una manera d’invertir-la. Per començar m’agradaria donar una mica de diners als meus pares, que m’han mantingut i ajudat durant molts anys, i encara continuen fent-ho. De la resta, ja veuríem el què, imaginació al poder. Sí, il•lusionar-se està molt bé, però en aquest cas el més probable es que es quedi en una simple il•lusió.

    Jordi, no sé com deuen ser aquestes persones que estan pitjor després de guanyar un gran premi, penso que si tens el cap ben moblat ho has de saber gestionar bé. Ara, si tingués una gran suma de diners al banc no sé jo si continuaria amb el cap ben moblat, deixa’m pensar que sí. Efectivament, jugo perquè és una quantitat petita i em distreu triar els números, com un dels rituals setmanals. En realitat no espero fer-me ric, però si passés, doncs mira, tampoc faríem un lleig, oi?

    Loreto, no ho faré, però aneu agafant una cadira per si de cas.

    Bruixeta, jo sempre he jugat poquíssim, potser un número amb els de la feina, o posava diners per jugar al Niño amb els de casa, però poca cosa. Per mi sol no en comprava mai. Aquest any vam comprar un parell de números de la Grossa perquè ens feia gràcia que fos catalana. I els resultats ja els he explicat. Ara anirem jugant a això fins que ens cansem de perdre.

    Jomateixa, caram, quina història. Segur que compràveu els números més per ella i per la família que pensant en el que us podia tocar. Això de les participacions és una trampa, tothom te’n ven i acabes caient perquè penses que si toca, tots els veïns cobraran i tu no. Per no sentir-te el raret del barri, pagues i perds diners. Bé, a mi no em passa realment, perquè sempre ho defujo. A la colla castellera cada Nadal venem loteria i jo m’escaquejo, i ni tan sols en compro. Algun cop ha tocat alguna coseta, però poc, i jo m’he quedat sense, però què hi farem. A veure si aquest any els compro un numeret, ni que sigui.
    Ens podríem guardar els diners, però de moment els podem gastar també, no? El dia que aquests diners ‘invertits’ ens calguin per viure, no els gastarem, perquè en realitat, no tinc cap esperança de que toqui. Et pots fer il•lusions els dies previs, però almenys en el meu cas, com que tinc assumit que no tocarà, els dies posteriors ho oblido immediatament. I com que segur que no m’he gastat massa, tampoc no hi ha lloc a lamentacions.

    ResponElimina
  25. I ara, res d'ofès, t'ho asseguro. He rellegit el meu comentari i veig que segons com te l'agafes pot semblar que t'estic "renyant" però res més lluny de la meva intenció. Jo no hi crec gens en loteries i per tant no hi jugo però no hi trobo res dolent en que tu ho facis, faltaria més.

    ResponElimina
  26. La meva germana ja ho diu, que nosaltres la fem bé la travessa, que són els jugadors qui s'equivoquen... i penso que té tota la raó! :-DD

    A mi m'agrada la travessa perquè l'emoció dura més (això sí... primer vas a pel ple al 15... després veus que ja només pots un 14... bé amb un 13 ja em conformo... i si fos un 12 doncs... un onze, poca cosa... bah, 10, segur que no cobren) :-DD

    ResponElimina
  27. A veure com queda aquesta imatge? hehehe amb 18anys...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No trobo la de sempre... era com l'anterior però més de lluny, es veia més tros d'Assumpta i de nina...

      Elimina
  28. No sé, la veig rara, com de mida molt petita... bé, és igual... De moment es queda així.

    ResponElimina
  29. Vigila, que enganxa!
    Amb les compis fem cada setmana una primi (bé, n'hi ha una que la fa a la loto catalana,... les altres dues la continuem fent a la primi, que prou que ens xuclen a impostos). I de moment, res, igual de pobres, però de tant en tant anem fent bosseta de 2, 4, 8 euros i podem fer un soparet amb vi bonet!

    ResponElimina
  30. I amb l'euru de resto, no hi ha alguna loteria que només costi aquests 100 cèntims? Encara hi ha una oportunitat!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.