dimarts, 7 de gener de 2014

Tarat o fill de puta

Aquests dies que la monarquia espanyola sembla en franca decadència (per motius diversos) em van bé per introduir una petita reflexió extreta de Victus de l'Albert Sánchez Piñol, un dels meus escriptors catalans predilectes. El llibre ens parla d'un temps en que ser rei no era cap broma i no consistia (només) en anar de putes i marxar de safari. A propòsit del monarca Carles II l'embruixat (deficient en tots els sentits), que al llibre anomena 'el tarat', es pregunta si és millor tenir un rei tarat o un fill de puta. Segons l'autor, el pobre Carles II era molt lamentat a Castella, però força popular a Catalunya, ja que pel fet d'estar tan tarat deixava tranquils els nostres avantpassats catalans.

Avui en dia els reis ja no són el que eren, però podem traslladar aquest dubte als que manen ara, presidents i ministres. Què és millor, tenir governants tarats que es dediquin a les seves coses i no destorbin massa, però que ens posin en evidència, o governants fills de puta intel·ligents que vagin a per nosaltres, encara que gaudeixin de bona imatge fora per fer-nos anar rectes com pals? Depenent del moment triaríem una cosa o altra. Però molt em temo que el que ens ha tocat viure és un període de tarats mediocres, que a sobre són fills de puta i ens deixen en evidència. Res és blanc o negre, però sembla que aglutinen 'el millor' de cada cas.

26 comentaris:

  1. Cada vegada em sento més titella de tots aquests cabrons que viuen a costa nostre, a veure si quan estem lliures anem millor. Sé que hi hauran cabrons igual però almenys no seran tants.

    ResponElimina
  2. No sé si estan més tarats aquests o els que pidolen al seu voltant, fent-los la pilota

    ResponElimina
  3. Difícil dilema! Però el pitjor és quan s'ajunten totes les coses dolentes en un mateix cas i lamentablement sembla que és el que passa cada vegada més.

    ResponElimina
  4. Sí, no sé pas si s'ha de triar gaire, sovint hi ha les dues coses juntes en un mateix individu...

    ResponElimina
  5. Podria ser pitjor, podriem tenir un dels kim jong dels de corea del nord...

    ResponElimina
  6. Aquest estiu passat el Punt diari va publicar una série d'articles sobre la vida dels Borbons que més tard els ha publicat en un llibre. Molt, molt recomanable. Arribes a la conclusió que tots són una colla de tarats.¡-¡

    ResponElimina
  7. Lamento haver de donar-te la raó. Ara mateix, són tarats, fills de puta, lladres, corruptes, ens volen fer mal i, el pitjor de tot, per molt que es destapin les seves irregularitats no tenen ni la dignitat de dimitir. I, el pitjor de tot, nosaltres els ho permetem...

    ResponElimina
  8. El sistema està mal muntat, s'haurien de canviar les regles de joc, llistes obertes, limitació de mandats, mecanismes de retorn a la vida professional (aquest és un punt important, si et dediques a la política perds el tren professional), racionalització d'horaris ... i sobretot tornar a donar prestigi als que ens governen, si no la bona gent no mediocre no es dedicarà mai a la política i si ho fan se'ls complica molt la vida i tothom els posa al mateix sac...

    ResponElimina
  9. sobre la monarquia, institució sense cap mena de sentit en una democràcia, ni opino

    ResponElimina
  10. Avui en dia el que tenim son uns tarats fills de puta amb massa poder i això fa por...

    ResponElimina
  11. A alguns ministres actuals no sé quin qualificatiu els hem de donar, però tenen dèries malaltissament obsessives: contra la cultura, contra la llengua catalana, contra l'avortament, contra les urnes ... en definitiva, contra les llibertats més elementals.
    Fita

    ResponElimina
  12. Aquesta és una frase que jo també vaig trobar molt encertada. Aquesta sí que la vaig anotar!

    ResponElimina
  13. Doncs si, tenim el pitjor de cada casa. I cada cop anem més malament. Quan ja sembla que no pot haver més cretinisme, més prepotència, més corrupció ets sorprens l'endemà amb un nou cas pitjor que els anteriors.
    Anem de mal en pitjor!

    ResponElimina
  14. Surt molt car, la veritat. Massa car, diria jo. I més encara si els monarques tarats són d'un país veí els súbdits del qual viuen còmodament instal·lats al segle XVI i tenen com a pròpia una nissaga de reiets que vénen d'un altre país, també veí, els governants del qual, comediants com són, es passen el dia fent veure que són una gran demogràcia. Vergonya, gran vergonya per a ells també.

    ResponElimina
  15. Potser les dues coses al mateix temps, incapaços de cumpir amb el seu treball, amb la butxaca ben plena i que treballin i pateixin els altres.
    Em fa oi, tot plegat!!

    Bon dia!

    ResponElimina
  16. Veig que ha desaparegut el meu comentari...Intentaré recordar!
    Em sembla que és ben fàcil triar, ni els uns ni els altres...
    En algun lloc d'aquest nostre planeta, potser hi ha algun polític que encara pensi que la seva feina és fer un servei a poble...
    Petonets de capvespre.

    ResponElimina
  17. buf.... parlar de monarquia? de veritat cal? avui fa molta mandra!!!!!!
    segur que hi ha coses molt millor a celebrar!! oi que sí? ;)
    moltes felicitats!!!

    ResponElimina
  18. Reflexions certament molt interessants, a Victus...

    ResponElimina
  19. Ara per ara, i mentre no recuperem la línia succesòria dels comtes, penso que el millor rei és el francès... De debò, perquè triar si podem prescindir-ne?

    ResponElimina
  20. Cada vegada hi ha més inútils que veuen la seva carrera en el món de la política.Així que a banda d'inútils són uns grandíssims estafadors de la voluntat del poble, cerquen una menjadora que els aporti sucosos comptes bancaris, i la resta que ens bombin. Grans fills de puta!!!

    ResponElimina
  21. Possiblement acabin en la política, en càrrecs de pes, aquells que no servien per fer res més a la societat i que a més són pujadors nats. Alguns fins i tot arriben a intentar entrar/canviar en qualsevol partit, la qüestió és ficar-se, pujar i treure'n profit

    ResponElimina
  22. Un post una mica poca-solta, però és que Victus dóna per molt. La monarquia no seria el meu tema preferit, per alguna cosa sóc republicà! La conclusió és que tenim uns governants que no estan a l’alçada del poble al que representen, i que de fet, no el representen en absolut, només als seus interessos. Gràcies a tots pels vostres comentaris!

    Sr. Gasull, els cabrons no desapareixen amb la independència, però almenys seran els nostres cabrons, no haurem de carregar amb els altres. I a més, espero que sapiguem triar bé els nostres representants un cop tinguem la capacitat plena de decidir.

    Loreto, en un país de pandereta, determinar els que estan més tarats de tots és una tasca difícil.

    Laura T, el més greu és que quan surt un polític decent encara ens sorprenem, quan hauria de ser el més normal, que els nostres representants siguin els més preparats pel càrrec.

    Carme, realment, avui en dia ja no és que puguem triar gaire, els representants que ens toquen tenen tela.

    Pons, aquest seria un exemple de fill de puta pervers, i pel que sembla tu et quedaries amb un tarat que no molesti massa. Comparats amb aquests que cites, no és pas mala opció.

    maria, no és d’estranyar que els acabin enxampant a tots fent coses que no haurien de fer, algunes d’elles força degradants, en tots els aspectes. Mira que tenen protecció de totes bandes, però estan tan malament del cap que ni això fan bé. S’ha de ser intel•ligent per fer coses que no toquen i que no t’atrapin, però em sembla que aquests...

    MaryMoon, vas encara més enllà que jo, són molt més que tarats i fills de puta, perquè ho fan amb coneixement, sabent que ens perjudiquen, i encara es pixen a la nostra cara entre rialles. I sí, els ho permetem, però vull creure que alguna cosa està canviant. Em sembla molt propi d’aquest país treure pit en comptes de dimitir quan t’enxampen després d’alguna barrabassada. En altres llocs no és que no hi hagi corrupció, és que certs temes són motiu de dimissió, i aquestes es produeixen quan toca. Realment, ho tenim tot!

    Anna Tomàs, és cert que als polítics se’ls permet tot i se’ls donen totes les facilitats. Parlem dels alts càrrecs, és clar. La seva posició mou tants diners, que al final deixen d’importar les altres coses. Sembla que per arribar-hi ja s’ha de ser d’una pasta especial. De fet, jo que ara estic a la base d’un partit, no compto en anar massa lluny, perquè veus el que és remenar les cireres i t’agafa vertigen. Penso que la gent canvia quan té poder, potser els polítics que hi ha ara són especialment mediocres, però els diners i la posició corrompen per si soles, tot l’entorn associat i les temptacions que hi ha fan massa difícil ser noble i just. Per això el canvi que cal fer és més profund. No hi hauria d’haver res que estigues per sobre dels polítics d’un país, i actualment estan clarament a sou dels interessos econòmics, és vergonyós. El canvi ha de començar per aquí, i llavors aplicar totes les mesures que dius, que són molt assenyades. I sobre la monarquia, certament, en parlem massa, quan no deixa de ser una representació folklòrica del passat. Però no perdem de vista que encara té molts adeptes, entre ells, alguns diaris de tirada nacional.

    Bruixeta, això mateix. Suposo que en dir ‘tarat fill de puta’ tot junt ens ve a tots al cap un mateix personatge amb barba i cabell tenyit que presideix cert país proper. No se m’acudeix cap exemple millor.

    Xavier Pujol, per mi tot el que sigui privar de llibertats és ser força fill de puta. Sobretot perquè ha costat suor i llàgrimes arribar a ser un país una mica civilitzat com perquè ara ens facin retrocedir al temps del blanc i negre, on el negre era pura foscor d’enteniment. Com els agraden a alguns els temps pretèrits. Tots ben controladets i no dient ni una paraula més alta que l’altra.

    ResponElimina
  23. Jomateixa, senyal que aquell fragment era dels bons! Encara no he arribat a la meitat del llibre i ja n’he apuntat unes quantes, sempre em passa amb Sánchez Piñol, és un dels motius pels que m’agrada força, moltes frases no et deixen indiferent.

    Glòria, a mi que hi hagi gent que ho intenti m’és igual, cadascú és lliure de mirar d’enriquir-se de la manera que vulgui. El que em fot és la sensació de presa de pèl, ells ens prenen per ximples a tots nosaltres, i en definitiva, se’n surten perquè ho som i ho permetem. Però és que ara sembla que ni se n’amaguen! Com si diguessin ‘bé, ja ens han descobert, però com que són ‘tontets’, tu segueix igual que aquí ningú dirà res’. Algun dia aplicarem càstigs exemplars, i veurem qui riu darrer.

    Jordi Dorca, com més va, més vergonyós és tot plegat. La floridura i l’olor de podrit que fa Espanya és preocupant. El problema és que la putrefacció s’estén, ja ho sabem, i ens acaba esquitxant a tots. Naturalment, aquí no ens salvem d’alguns vicis que, un cop siguem independents, hem de corregir, però em sembla que, per més que ens tractin de nazis i del que vulguin, encara anem uns quants passos per davant d’ells.

    Sa lluna, em sembla clar que els nostres governants compleixen les dues condicions, no semblen massa espavilats, però alhora ens perjudiquen i putegen a favor dels seus interessos o ideologies. Com més aviat ens posem a desobeir, abans els fotrem fora a tots.

    M. Roser, he mirat si el teu comentari s’havia quedat retingut a correu brossa, però no, ha desaparegut. Gràcies per tornar-lo a fer. Aquest any passat jo em vaig ficar al món de la política de base, i et puc dir que a aquells nivells tots volen fer el bé pel poble i treballar perquè tot funcioni. Però el poder i els diners corrompen, quan comences a pujar graons et poden els interessos personals. Tot està massa podrit a certs nivells, el que és difícil és trobar gent competent i honesta a les altes esferes. A dia d’avui, això sembla una utopia.

    rits, sí que la saps llarga tu! Em sembla que a mi m’agrada tan poc parlar de monarquia com de certes celebracions. Bé, no exagerem, la veritat és que tens raó, parlar de monarquia fa molta mandra en general. Culpa en Sánchez Piñol! Moltes gràcies per recordar-te’n!

    Gerhart, tot just vaig per la meitat del llibre, però les reflexions i certes similituds que trobem amb l’actualitat fan esfereir. No hem evolucionat gaire.

    Joan, posats a triar, jo triaria que no tinguem comtes tampoc, només faltaria! Ja en tenim prou amb la burgesia, que no ens la traurem de sobre, podem passar de l’aristocràcia. Molts països van tenir reis en el passat, com era ben normal, i ja no en tenen. No ens cal tornar enrere a nosaltres, no creus?

    Dafne, veig que ho tens clar, però no en dubtava ni un segon. A mi em semblen força fills de puta, i per ser-ho i pixar-se a la nostra cara jo pensava que calia ser una mica espavilat, però ni això són, ja que cada cop els enxampen més. Estem arreglats, realment tenim uns governats que tela. Ja saps què hem de fer, desobeir i mà dura amb ells. Si ho fem ara els futurs polítics sabran a què s’exposen, potser s’ho pensaran dos cops... si és que els que manen de veritat els ho permeten...

    Jordi, són maneres de veure-ho. Jo tinc una altra teoria al respecte, encara que potser els dos tenim raó. Segons tu, els inútils acaben en política perquè no saben fer altra cosa. Segur que hi ha casos d’aquests. Jo opino que hi ha molta gent vàlida que es posa en política amb bona voluntat, però es deixa arrossegar per un sistema que corromp, massa poder i massa temptacions. Probablement, si no entres en el joc, els que manen de veritat t’eliminen. Vindria a ser com un ‘joc de trons’, ja saps que la realitat acaba superant la ficció, és la frase feta més encertada que hi ha.

    ResponElimina
  24. Crec que ens ha tocat la grossa, ho tenim tot... Jo al.lucine cada vegada que surt alguna cosa més sobre la monarquia... i no els fa vergonya? a mi em fa vergonya tindre representants així... no entenc com la gent els vol, però hi ha gent que, tot i actuar com a tarats, els fa gràcia i els perdonen. Jo no els perdone. No vull representació així, que abdiquen tots ja i ens estalviarem unes peles. Negre!

    ResponElimina
  25. Hahaha! A mi també em va alegrar les neurones aquesta reflexió d'en Sánchez Piñol. Difícil elecció i més si, segons qui n'opini, el mateix personatge pot ser un tarat o un fill de puta. Mira, així d'entrada ho tinc claríssim: posats a triar, que sigui el que vulgui, però que sigui NOSTRE (no sé si m'explico...)

    ResponElimina
  26. Ada, has de pensar que hi ha molta gent (ara per ara la majoria) a qui no fa vergonya tenir un president tan incompetent i ignorant com en Rajoy, i que el seguiran votant faci les ximpleries que faci, i per més que putegi el poble. Com no vols que hi hagi monàrquics, si és una cosa folklòrica... A mi la monarquia ja se la podrien posar al cul i els líders tarats i fills de puta també. Tot arribarà. Com ho tens per mudar-te a Catalunya?

    Montse Lledó, en Sánchez Piñol no deixa mai indiferent, els seus llibres són plens de reflexions més que buscades, la mateixa manera de formular-les ja les prepara perquè les apuntis i les difonguis, després d'haver-hi pensat una mica. Vaig per la meitat del llibre i he perdut el compte de les frases que he apuntat. No puc estar més d'acord amb tu, el que importa és que sigui nostre, que no ens l'imposin. Però posats a triar-lo nosaltres, estic segur que posarem al capdavant algú que no ens vulgui mal i que no ens faci tenir vergonya aliena, just el contrari que tenim ara.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.