dijous, 23 de gener de 2014

Sense pressa per sortir

No celebro gaire el meu aniversari, ni li dono importància, però començo l'any sumant. El que potser no he explicat mai és que jo en realitat havia de néixer a finals d'any, el 1977. Això ho explicava la meva mare, vaig néixer dues setmanes més tard del que tocava. Si no recordo malament, deien que era hipermadur, però no he sabut trobar aquest concepte a google. Com que aquest endarreriment no va comportar problemes (o això vull creure...), el seu possible motiu va ser objecte de broma a casa, una teoria que a mi m'agrada explicar. Quan ja estava a punt de sortir, de sobte van començar a caure'm coses bones de menjar, era nadal! Ara escudella, després canelons, torrons... allò era un no parar. I s'hi estava tan calentó! Així que em vaig anar esperant, no podia estar en un lloc millor, ni més ben alimentat. Però totes les coses s'acaben, sobretot les bones. Un bon dia aquell bé de déu alimentari es va acabar, però per si de cas encara em vaig esperar tres dies. I quan em va semblar que allà no cauria res més de bo, vaig decidir sortir, almenys a preguntar què passava. I és que si hagués sortit abans només m'haguessin donat lleteta! A més, de tant menjar, ja començava a estar estret allà dins...

41 comentaris:

  1. Jo començo l'any sumant! :)
    És avui? Es que no m'ha quedat massa clar, no sé si no ens ho vols dir :P o jugues a despistar...
    Ets un any més petit que el meu germà petit.
    De totes maneres PER MOLTS ANYS!!!!
    Un petó o una colla...

    ResponElimina
  2. Si que tens bona memòria Xexu... Som del mateix any!!! I qué bé que tingues amor a la teva vida!!!! Per cert, si que era un bolero, un clàssic, que no heu escoltat los panchos?! ;-) jejeje... i llarga vida al blog!

    ResponElimina
  3. Jo sumo al acabar l'any.
    El que passa és que quan vas veure que la teva mare començava el règim post-nadal vas quedar fart d'espinacs i vas veure que ja era hora de sortir, no?

    ResponElimina
  4. Per molt anys doncs sigui quan sigui, la qüestió és anar sumant amb salut i ganes. Ui 37....aviat un Xexu petit no?........

    ResponElimina
  5. Ets un any més petit que la meva filla gran... :)
    Tu volies aprofitar al màxim... eh? i era hivern i a fora feia fred... com ara.



    ResponElimina
  6. Abans de res felicitats i que tot i que no ho celebris gaire tinguis un dia molt joiós !

    I després explicar-te que el cas d'en Micaquet és el revés que el teu... ell va venir un mes abans enmig del Nadal i segurament seria per investigar aquests estranys sabors i olors que li arribaven !

    ResponElimina
  7. Jo acabo l'any sumant. Al meu cas, em van fer fora una miqueta abans d'hora. El metge de ma mare sortia de vacances, i ma mare no va voler córrer el risc de que li fes la cesària un desconegut. Del contrari, hagués nascut al gener :\ Tot això m'emprenyava molt abans, però ara més igual xD
    No sé si és el teu sant, però per molts anys!

    ResponElimina
  8. Tu t'ho vas perdre. Néixer al desembre és una passada: Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, res com néixer al desembre!! :-))

      Elimina
  9. Doncs jo també he sumat (uns quants més que tu) només començar l'any, just el dia 2. No vaig venir el 1 perquè sempre ha sigut festa, però del 2 i ben matí ja no vaig poder passar. I el ser tan impacient, m'ha portat més d'un maldecap a la vida, però mira, diuen que de tot se n'apren. Tant els qui encetem l'any com els qui el rematen, som persones de caràcter, així que solem afrontar el que ens ve, com toca. Per molts anys gaudim tots d'aquests bocins de glòria i a disfrutar-ho!

    ResponElimina
  10. Per molts anys!!... Sempre és bo anar sumant anys i més encara quan un és molt jovenet, com tu i amb bona salut.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  11. Jo vaig néixer un 27 de gener, passats cinc minuts del diumenge, és a dir en dilluns. Sempre he pensat que per això em fa tanta mandra llevar-me els dilluns ;)

    MOLTS D'ANYS amb salut i felicitat!!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
  12. Quina casualitat, jo també em vaig endarrerir força (però a l'estiu), i gairebé m'hi quedo, però ja em començava a faltar aire i apa, cap a fora.
    Moltes Felicitats!!

    ResponElimina
  13. Moltes felicitats maco! :) Estic totalment d'acord amb la teva teoría, segur que no volies sortir pel menjar que et queia :)

    ResponElimina
  14. Per molts anys Xexu!!! jo també començo l'any sumant, i també havent-me sentit tota la vida que vaig néixer no sé quants dies després del previst...de fet ara les coses han canviat, els nens es consideren nascuts a terme entre la setmana 37 i la 42 de gestació... o sigui que com sempre surten quan volen...però hi deuríem estar bé allà..´.

    ResponElimina
  15. El menjar, el bon menjar, influeix sempre en moltes decisions de la nostra vida, veig que en el teu cas la cosa va ser molt prematura. ;-D
    Per cert, t'has adonat que d'aquest post en podria treure un dels meus enigmes: Quin dia va néixer en Xexu si sabem que ho va fer tres dies després d'acabar-se el bé de déu alimentari de les festes nadalenques?

    ResponElimina
  16. Molt bona la llegenda del teu naixement endarrerit, a casa també me n'expliquen però no són tan divertides ni originals. La més desgastada, com que sóc l'única nena i la petita, és la que em van canviar a l'hospital però que em van decidir estimar igualment. Ah, I això de ser hipermadur m'ha fet molta gràcia ;)
    Per molts anys!!!

    ResponElimina
  17. Jo també vaig tenir mandra per néixer hehehe... Tot i així seria Sagitari -el millor signe del mon, com sap tothom- igualment... Vaig néixer el 19 de desembre i potser havia d'haver nascut cap el 10 o així... Tens raó, tu, a fora feia fred i a dins s'estava moooolt bé :-DD

    ResponElimina
  18. Felicitats! No es fan 36 anys cada dia! De fet, normalment es solen fer només un cop a la vida... A excepció que facis un pacte amb el diable.
    El meu naixement no va ser endarrerit. Però va haver-hi altres elements curiosos com ara molts llamps, el sacrifici d'alguna que altre verge, algun lleuger terratremol, certes criatures de l'inframon i això sense oblidar el portal cap a una altra dimensió. Tot i així no li vull treure mèrits al teu naixement.

    ResponElimina
  19. Per molts anys! Hipermadur? mai l'havia sentit. Vas caure d'un arbre? ;-)

    ResponElimina
  20. Ja veig que de ben petit tenia un bon paladar.^-^. Així és l'anniversari?Capricorn, suposo?
    Un bon cap quadrat. hehehe.

    ResponElimina
  21. També jo soc de les que es varen fer esperar. Això si, tres mesos desprès d’uns quants anys abans que tu. Felicitats!

    ResponElimina
  22. Molt divertit Xexu, però no o entenc si haguessis segut hipermadur, sembla que hauries hagut de sortir abans...
    Segurament devies pesar més del compte , després de tantes llepolies, però ja podies haver esperat fins els Reis , potser t'haurà caigut algun regalet...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  23. A nivell tècnic, a partir de les 37 setmanes de gestació, es considera que el part és a terme (el que popularment diem "has sortit de comptes"), però un part és a terme entre el dia 37.1 (setmana 37 dia 1), fins el dia 41.7 (l'últim dia abans de la setmana 42). Abans de la 37 són parts preterme, després de la 42, parts post-terme. O sigui, que podem suposar que ta mare va sortir de comptes per Nadal i que tu vas néixer al voltant de la setmana 40. Però a les nostres mares els agrada dir allò de "vas ser lent fins i tot per néixer" (o això em diu la meva mare a mi, que vaig anar 8 dies tard). Avui en dia (i això inclou l'any 78) pràcticament no hi ha parts post-terme perquè els ginecòlegs poden induir el treball de part quan la cosa comença a estar ja madureta.
    Fins aquí la meva classe de ginecologia d'avui!

    ResponElimina
  24. Felicitats, XeXu! Bon estratega: aprofitar totes les menges de Nadal i després, quan s'acabat lo bo, treure el cap, a veure que passa per fora.
    Per molts anys!

    ResponElimina
  25. Per molts anys XeXu! Mira, jo si ho hagués sabut també hagués preferit quedar-me allà dins i no sortir-ne mai!! :P

    ResponElimina
  26. Huas! boníssim!!! no t'estàs de res, eh! a menjar coses ben bones!!!

    De la mateixa teoria, jo que sóc vuit mesona em podria empescar que vaig començar a tenir calor i no volia passar-ne més, doncs vaig néixer a finals de maig quan havia de néixer al juny! no sé, no sé,.... no és tan bona.

    ResponElimina
  27. Doncs tenies bons motius, jo hagués fet el mateix. Per molts anys, XeXu!

    ResponElimina
  28. per molts anys! ostres saps? jo també vaig trigar en sortir .....segons els comptes de ma mare havia d'haver nascut un mes abans ....no crec que fos tant
    t'entenc massa teca per un nadó vas fer bé d'esperar!

    ResponElimina
  29. Per molts anys, Xexu! Ja es veu que ens portes avantatge, si ja abans de néixer eres més madur del compta! Que t'ho passis bé sigui quin sigui el dia del teu aniversari.

    ResponElimina
  30. Per mooooolts anys XeXu!!, ja es veu que aquest sentir-se madur ve de temps enrera...:-D Ja vas triar bé, ja!.

    ResponElimina
  31. M'ha encantat això d'hipermadur, una mica ja apuntaves a la cosa de la reflexió (que amb la panxa plena d'aliments nadalencs sempre surt més bé). Moltes felicitats!!!!!!!!!!
    Això em recorda que et trec la bonica xifra de 10 anys :D

    ResponElimina
  32. Ja us ho vaig dient a la majoria, agraeixo les felicitacions, però el meu aniversari va ser fa setmanes. Si penseu una mica, pel que he dit, o pel que apunta algun dels comentaristes, és fàcil endevinar el dia exacte, a veure si el trobeu. A banda d’això, m’alegro que us hagi semblat graciosa la meva història, ja veieu que comparteixo fins i tot records prenatals! Gràcies a totes i tots pels comentaris.

    Lluna, no és que no ho vulgui dir, però no el celebro mai, alguns per aquí ja ho saben. Pensava que quedava clar amb el que he explicat al post. Vaig sortir tres dies després que deixés de caure bon menjar, és a dir, tres dies després de Reis, cansat d’esperar més teca. Així que ja fa dies, però gràcies per la felicitació igualment.

    Caram Ada, quina repassada que m’has fet als darrers posts en un moment! Tres comentaris en quatre paraules, i resols el dubte del bolero! Jo ja ho sabia que tu i jo érem del mateix any, tinc bona memòria! 1978 rules! Però no tinc tan bona memòria com per recordar la meva història pre-natal...

    Deric, tu sí que m’has entès bé! Justament, allò no es podia aguantar més. Encara que no sé jo sí ma mare es devia posar a menjar massa espinacs amb la panxota a punt d’explotar...

    Sr. Gasull, ja fa uns quants dies que vaig fer anys, però gràcies. Van ser 36, no corris! Hauria d’haver nascut al 1977, però ho vaig fer al 1978. Pel XeXu petit encara queda... no sé si ho veureu.

    Carme, la teva filla gran també és del 1978? Mamaaaaaa! Ostres, ara recordo que durant un temps et deia mama per aquí, no? Estic gairebé segur que no ets la meva mare natural, però. Doncs sí, s’hi estava molt bé allà dins. Serà per això que ara dormo tan i tan bé en posició fetal!

    Carquinyol, el meu aniversari és a principis de mes, just després de les festes, però gràcies. En Micaquet va cometre un greu error, perquè va sortir a investigar, cosa que a priori està bé, però a que llavors no el veu deixar tastar res del que hi havia sobre la taula? Pobre.

    Yuji, la teva mare et va jugar una mala passada, no et va deixar gaudir dels àpats nadalencs allà dins ben calentó. Això dels metges passa més sovint del que sembla, per qüestions de calendari fan unes coses o altres, a mi em sembla tenir una mica de morro, però és comú. Va ser el meu aniversari fa unes setmanes, pel meu sant encara falta, però això sí que no ho celebro gens, de vegades ni me’n recordo!

    Salvador, néixer al desembre és una passada sempre i quan siguis capricorn, però em sembla que no és el teu cas, em sap greu. Ja fa uns dies que vaig fer anys però gràcies!

    Laura T, el dia 2, això sí que és començar l’any sumant, perquè com tothom sap, el dia 1 no existeix. Però et sembla bonic demostrar que estaves de ressaca ja de tan petita? Fins el dia 2 no vas ser persona, i tu de veritat! Jo podria dir que tinc caràcter, però això de saber enfrontar el que ve ja no ho tinc tan clar. Sovint he tingut la sensació d’ofegar-me en un got d’aigua. Però bé, aquí seguim, i així seguirem explicant històries del nostre naixement, que també tenen gràcia.

    Montse, no és que m’entusiasmi fer anys, però sempre dic que més val fer-los, que no fer-los. Tot és relatiu, és clar, tu em veus jovenet, però jo ja no me’n sento en absolut.

    Sa lluna, però si el teu aniversari és ja, dilluns que ve! Ostres, espero recordar-me’n, però si no segur que algú em donarà alguna pista. Jo també vaig néixer la matinada d’un dilluns, si no m’equivoco, a les tres quarts i cinc de cinc de la matinada, per ser exactes. Sobre això solia dir que era un ‘fiestero’, però em sembla que em fa la mateixa mandra llevar-me els dilluns que a tu! L’aniversari ja va passar fa unes setmanes, però gràcies.

    Jomateixa, a dins s’està massa bé, no entenc com la majoria de nens surten quan els toca, jo sóc dels que resistia, a veure si colava! Però no, al final has de sortir per força, què hi farem.

    ResponElimina
  33. Anna, està clar que si hagués sortit no m’haguessin donat res de bo, i sense dents com coi mastego el torró d’Alacant? Gràcies, però va ser fa unes setmanes.

    Anna Tomàs, deu ser que dropos com tu o com jo que han ampliat el període que es considera ‘a terme’. També n’hi ha que tenen massa pressa per sortir, no els entenc! Com allà, no s’està a cap lloc!

    McAbeu, com a bon enigmaire que ets, no t’ha costat gens captar que donava pistes de quan és el meu aniversari, i ho has endevinat sense massa problemes, a diferència de la majoria, que em feliciten. Com es nota que tu has estat instruït a Bazoches amb el gran mestre Vauban. Bé, no dic res nou si confirmo que jo sóc de molt bon menjar, i ho demostrava ja abans de néixer. En realitat, no canviem tant amb el pas dels anys!

    Cantireta, no sé què dir davant de tanta eloqüència.

    Sílvia, quina mala llet que gasten a ca teva! Però a casa meva també n’hi ha una d’aquestes que segur que t’agradarà. Crec que d’una tieta àvia, extremenya de procedència, però ma mare va adoptar l’expressió perquè li feia gràcia. No recordo que m’ho apliquessin mai a mi, però sí al meu germà, em sembla. Deien que ‘a ti te encontramos en un estercolero’, fantàstica manera de deprimir un infant, hahaha. A mi em fan gràcia aquestes bromes familiars, estan bé, no trobes? A tu t’estimarem igual siguis de la família que siguis!

    Assumpta, no puc fer més que discrepar. Si t’haguessis esperat una mica més tindries el privilegi de ser capricorn, però vas anar amb pressa, i ja veus. 9 dies dius? I no et podies esperar una mica més? Vas fallar per poc, què hi farem. S’hi estava molt bé, per això hauries d’haver tingut una mica més de paciència, dona!

    Pons, efectivament, 36 anys no es compleixen cada dia, i sens dubte, no és aquest dia en que em felicites, que ja fa unes setmanes, però gràcies. Impossible superar el teu naixement, em sembla que això ens ho hauries d’explicar millor en un post al teu blog. Em preocupen una mica les criatures de l’inframon, encara estan aquí amb nosaltres? És l’AhSe una d’elles? El teu peix sense nom també? Ens hem de preocupar pel continu espai-temps?

    Jordi, a veure si m’ho he tret de la màniga... a mi em ronda pel cap que em van dir que era hipermadur perquè havia nascut més tard del que tocava, però la veritat és que no he sabut trobar a internet aquesta denominació. De la parra devia caure!

    maria, feia falta que digués que fa uns quants dies va ser el meu aniversari perquè sabessis que sóc un cap quadrat?? I tant, sóc de bon menjar, ara i sempre, i em ve de lluny la cosa!

    Bruixeta, després diran que jo ho he fet enrevessat, tres mesos després d’uns quants anys abans que tu, hahaha, quina complicació. Això li encantarà a en Mac. Gràcies, però ja fa unes setmanes.

    M. Roser, veig que no ha quedat gaire clar, per alguns sí, però no acabeu d’encertar la data. Ja vaig esperar a Reis, que és l’última festa amb àpat abundant, i tres dies després em vaig decidir a sortir. Això d’hipermadur no sé si m’ho he tret de la màniga, em ronda pel cap la paraula, però no sé si és un concepte aplicable als nens que surten tard. I tot i que em vaig endarrerir, això segur, ara sense bromes, vaig pesar normal, em sembla. Tres quilos i escaig, si no m’equivoco. Era petitet, i no he crescut gaire!

    ResponElimina
  34. Yáiza, apa, ja m’has fotut enlaire la meva història tan bonica! Bé, si no m’equivoco, en cas de no induir el part, que com dius ara segur que ho fan de rutina (ara i llavors), pot haver-hi complicacions en el nounat, oi? Vull dir si s’endarrereix massa. Segur que això ens ho podries explicar en una nova classe de ginecologia: complicacions de nascuts pre-terme i post-terme. No va ser així en el meu cas, i si no recordo malament, vaig sortir de forma natural, però tard, un parell de setmanes. Però no sé si un parell de setmanes després de la 37, o després de la 40, la veritat és que no en tinc ni idea. Però hi ha molta diferència en aquest rang de normalitat, no? Més d’un mes de marge. Sense estrès, eh! No recordo que la meva mare m’hagi dit mai això, que sóc lent fins i tot per néixer. Deu ser que m’estima molt!

    Glòria, l’aniversari va ser fa setmanes, però gràcies. Jo era molt espavilat de petit, després no sé què va passar! Vaig esperar dins, però en treure el cap ja vaig estar llest, em van fer sortir... i fins avui.

    Alba, noi dic que no s’hi estigui bé, però hauries de preguntar a la teva mare si li sembla bé que t’hi haguessis quedat a viure per sempre... em sembla que no li faria gaire gràcia.

    rits, si es tracta de menjar, jo no faig bromes! Home, jo compro la teva història també! Sóc molt calorós, si m’hagués tocat néixer a l’estiu, o a finals de primavera, que aquí a casa nostra ve ser el mateix, no et dic jo que no m’hagués espavilat a sortir, quina calorada allà dintre. A més, a aquelles èpoques, amanidetes i poca cosa més. Res, cap fora, a veure què hi ha.

    Loreto, s’ha de saber adaptar-se a la situació, com que ningú em va dir el contrari, jo vaig aprofitar el moment!

    Elfreelang, segons ha explicat la Yáiza, sembla que hi ha un marge força ampli en el qual pot néixer el nadó, així que pot ser que nasquessis gairebé un mes després del que se suposava. Sembla que els humans no som massa estrictes en aquest tema. Em sembla que has entès la història al revés, si hagués sortit no m’haurien donat res de tot allò, dintre la mare m’anava tocant una part del que ella menjava! Fora, llet i prou, tot i el bé de déu de menjar que m’hauria envoltat.

    Consol, amb això d’hipermadur volia dir que ja estava més que fet quan vaig sortir, però no he pogut verificar que aquesta paraula s’empri de veritat, potser me l’he tret de la màniga. L’aniversari ja va passar fa setmanes, però gràcies.

    Audrey, és veritat, sempre m’he sentit més gran del que sóc. Deu venir d’aquella època, com el gust pel bon menjar! Si és que aquells primers moments són els més importants!

    Gemma Sara, com ja deia més amunt, hi ha coses que no canvien, i sembla que ja es forgen de ben jovenets, o abans de néixer. A mi m’agrada tenir la panxa ben plena, però els àpats nadalencs són una mica massa. L’aniversari ja va ser, però gràcies. Ets del 68, tu? Uau, vas poder veure la simulació aquella de l’home trepitjant la Lluna!

    ResponElimina
  35. Si el naixement és preterme, el fetus no està "acabat de fer" del tot, pesa poquet, si és abans e la setmana 34 hi sol haver problemes pulmonars, etc. Si neix post-terme el problema bàsicament és que s'haurà posat molt gordote i que un part vaginal pot ser més complicat. Hi pot haver fractures de clavícula o lesions del plexe braquial, luxacions de maluc... I néixer per cessària mai no ha estat gaire sa.

    ResponElimina
  36. Vaja, jo pensava que el sant = aniversari, però ja m'ho ha explicat un amic ;)
    Aquí no Brasil, crec que no se celebra. Almenys, no n'he sentit mai a dir...

    ResponElimina
  37. No, l'ahse es justament qui mantenia a ratlla les criatures de l'inframon, diguem que té un fort caràcter...

    ResponElimina
  38. Yáiza, gràcies per tota aquesta informació. La conclusió és que més val néixer quan toca per evitar-se problemes, encara que hi ha una mica de marge. Veig que t'ho saps molt bé tot això, per què deu ser? Molta sort en l'examen.

    Yuji, si ja t'ho han explicat sabràs que el sant és en funció del nom que et posen. Es celebra el dia del sant del qual t'han posat el nom, però mai m'hi he fixat, a casa amb prou feines celebrem l'aniversari, que és el dia de naixement.

    Pons, llavors l'AhSe és una figura cabdal en la història i se l'ha de venerar per això. Quan farem el dia d'AhSe?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.