diumenge, 5 de gener de 2014

On ets, Taga?

Sempre pendent de les possibles crítiques, l'excursionista de pa sucat amb oli va voler deixar clar que no és només un diumenger estiuenc i va planejar una sortida d'hivern, per treure pit. Però en aquesta ocasió no es va atrevir amb un tresmil o amb una cresta perillosa, va triar el Taga, un cim de 2040m al Ripollès. I no va passar la nit al ras en una tenda de campanya, tampoc no volia treure tant pit. Un bungalow perfectament equipat al càmping de Ribes era molt millor opció.

Us presento el Taga... vis de prop i ja de baixada, 
a la pujada no es veia...

Despertar-se a les 7h amb pluja podria ser sinònim de tornar-se'n al llit per l'excursionista de pa sucat amb oli, però va decidir fer-se el fatxenda una mica davant la seva acompanyant i no fer-se enrere. Cotxe fins el poble de Pardines, pista cimentada fins l'ermita de Santa Magdalena, i cap amunt amb la capelina a sobre, que tard o d'hora la pluja havia d'amainar. Però juntament amb la boira, el terreny enfangat, les clapes de gel que sovintejaven i l'absència de figurants, no es plantejava una pujada plàcida.

Pugem aquí, si no és el Taga, direm que 
hem vingut a fer aquesta muntanya!

La primera part per pista forestal va ser fàcil, però després, tot i que l'excursionista de pa sucat amb oli portava la informació dels mestres, va seguir un camí lliure tant a la pujada com a la baixada. Vaja, que es va perdre les dues vegades. A la pujada encara hi havia l'excusa dels elements, però a la baixada, amb un cel clar, ja va ser per vici. Val a dir que el camí no està gens senyalitzat, o ell no el va saber trobar, i va ser per intuïció, entre la boira, que va trobar el cim del Taga.

 I a sobre una creu blanca al cim, 
com per veure-la entre la boira!

Des de dalt, i quan la nuvolada ho permetia, vistes precioses als grans cims del Ripollès i a la més modesta Serra Cavallera, fins i tot Montserrat va veure l'excursionista de pa sucat amb oli, que per altra banda, es veu des de qualsevol punt elevat del país.

 Vista de la propera Serra Cavallera, neu només a la cara nord.

En conjunt, la pujada al Taga és una excursió bonica, fàcil i amb un paisatge per fer milers de fotos, molt recomanable, especialment si el temps acompanya. L'excursionista de pa sucat amb oli va quedar content de l'experiència hivernal, molt conscient que aquest cop sí que va fer un pas endavant en el món de l'excursionisme, va pujar un graó. No per la lluita amb els elements, ni tampoc per avançar sobre neu, ni pels diversos graus sota zero del cim. El que fa la diferència és el tros de dinar que es va cascar en una fonda de Pardines (preciós poble), un cop acabada la ruta.

Pardines esperava la nostra tornada, el Puigmal 
ben nevat treu el cap darrere.

Informe de danys: cruiximents als quàdriceps, acompanyant adolorida per tot arreu i novament, cotxe sobreescalfat i al taller. Consell: si aneu d'excursió, feu-ho en el cotxe d'algú altre!

30 comentaris:

  1. NomNo més pel paisatge, les vistes i el dinar a Pardines segur que tota la resta va valer la pena!

    ResponElimina
  2. Uau, enhorabona!! Quines fotos més impressionants! Veig que has començat l'any amb molta energia. No podem dir el mateix del cotxe... però aquests petits incidents o "perdre's" són part de l'aventura i la fan encara més inoblidable ;)

    ResponElimina
  3. Uns paisatges preciosos, suposo que devia valer la pena perdre's... Els cruiximents , amb un parell de dies se'n van i el cotxe..De que viurien els tallers si no el casquéssim de tant en tant.
    Penso que l'excursionista , no és(ets) pas de pa sucat amb oli, perquè malgrat tot, va gaudir de la natura i d' això es tracta... Molt bona manera de començar l'any, ara cal no deixar-ho i fer escapades a la muntanya més sovint.
    Petonets muntanyencs.

    ResponElimina
  4. Que maco, una micona de neu, però no gaire... recordo un parell de pujades al Taga, una amb bon temps i l'altra amb pluja. A nosaltres no se'ns va escalfar el cotxe, però ens va quedat en un lloc tant enfangat després de la pluja que no podíem treure'l de cap manera... vam haver de buscar branques i branques i branques i posar-les sot a les rodes perquè no rellisquessin.

    Però el Taga és bonic, fàcil i bonic, sí senyor!!!

    ResponElimina
  5. Bonica excursió no? Crec que el wikiloc del porquet és una guia per molta gent! :P Jo sovint també hi faig cap, hehehe!

    M'apunto el Taga! si mai hi vaig ja t'ho faré saber!

    ResponElimina
  6. Aquest cim el tinc! El vaig pujar fa més de 20 anys des de Ribes de Freser, on hi havíem arribat en tren. Recordo fer el boig durant la baixada, però és que amb 15 o 16 anys era el que tocava, no?

    ResponElimina
  7. Però què fas als cotxes, home de déu!?
    Taga tengui, i jo si que vaig fer l'animalada d'acampar a Pardines en ple desembre i sota zero. La nit més freda de la meva vida.

    ResponElimina
  8. Suposo que és bona manera de començar l'any! xò lo del cotxe.... estàs gafat, eh!

    ResponElimina
  9. Ostres, m'ho imaginava més nevat.
    Quina mala sort amb el cotxe...espero que la reparació no sigui gaire cara.^-^

    ResponElimina
  10. Molt xules les fotos, excursionista de pa sucat amb oli! M'agrada especialment aquella on es veu només una de les vessants nevades. I la segona fotografia fa una mica de basarda, a mi la boira no em fa massa gràcia... M'agrada més veure-hi clar. Però és clar, sóc el doble de pa sucat amb oli que tu!

    Aquesta nit vénen els Reis... has fet la carta? Si no és el cas, intenta demanar una brúixola i una reparació no massa cara!

    ResponElimina
  11. excursions al hivern? amb el fred? que estàs sonat? si al llevar-me no estic a més de 20 graus i amb un sol ben lluent ni em molesto en calçar-me les botes...

    ResponElimina
  12. Tens els mecànics realment il.lusionats.

    ResponElimina
  13. Així, així, mantenint el nivell!! Tot i que el Taga s'amagui. I no oblidant que el mecànics tb han de viure...
    Xules les fotos!!
    Doncs a seguir fent d'excursionista de pa sucac amb oli (deu ser del bo l'oli) que ho fas prou bé!!

    Petonets XeXu

    ResponElimina
  14. Bona sortida si senyor, però si mai anem junts d'excursió faré abans una assegurança tot risc del cotxe........no fos cas.

    ResponElimina
  15. al capdavall el pa sucat amb oli està molt bo! seriosament no crec que siguis un excursionista de pa sucat amb oli, fas molt progressos, el Taga....quins paratges! molt bones fotos i un bon recorregut ...no ets vas perdre vas trobar una nova manera de baixar....que tinguis un bon dia de reis màgics....

    ResponElimina
  16. Bé, millor tu que jo però... boniques fotos! :)

    ResponElimina
  17. Cada dia més valent i més persistent, amb pluja i tot!
    Consell: a la tornada uns bons massatges...

    ResponElimina
  18. Bona excursió i magnífics paisatges!!
    Pel que fa al sentit d'orientació, has aconseguit tornar, no? Llavors, perfecte!
    Un bon consell que hauries d'aplicar-te, millor en el cotxe d'un altre. ;)

    Aferradetes i bon dimarts! :)

    ResponElimina
  19. M’agrada començar l’any d’aquesta manera, a veure si mantinc aquesta afició que va començar l’any passat, és força agradable. Ja tinc ganes de tornar-hi, però tocarà esperar una mica és clar. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, espero que els Reis hagin provat i que tots hagueu començat l’any amb bon peu.

    Bruixeta, el dia va valer la pena, però és pesat anar d’excursió amb mal temps. Perquè el repte era fàcil, en una altra ocasió no hi haguéssim anat.

    Sílvia, una excursió senzilleta (a priori) per començar l’any. A veure què em portarà aquest 2014 en l’aspecte excursionista, no sé les oportunitats que tindré de sortir, però ja ho aniré explicant. Mira, perdre’m encara, perquè sempre t’acabes trobant, però això del cotxe no és cap broma. Jo ja vaig perdre el meu tornant d’una excursió, espero que ara no perdrem el de l’acompanyant, sinó potser sí que s’haurà acabat la meva carrera excursionista.

    Thera, doncs no està malament, és una excursió bonica i les vistes s’ho valen.

    M. Roser, com que fa poc que passes pel Bona Nit t’explicaré que vaig començar a fer muntanya aquest any passat i vaig passar de no fer res a coronar alguns cims d’entitat. Va ser tot a l’estiu, i des de llavors pràcticament no havia fet res perquè els compromisos castellers em robaven totes les dates. M’ha agradat fer la primera excursió d’hivern, una ruta força maca i assequible, perquè sóc inexpert i encara em cal aprendre molt, i sobretot canviar la mentalitat, per deixar de ser un excursionista de pa sucat amb oli. Per altra banda, aquest, l’’excursionista de pa sucat amb oli’, és un dels personatges dels que faig servir per explicar certes coses, de manera més desenfadada. Bona ruta per començar l’any, a veure què ens portarà el 2014 en matèria d’excursions. Ara que, si ens quedem sense cotxe, poques en podrem fer. I francament, no sé si tens alguna relació amb els tallers de cotxes, però preferiria no donar-los ni un duro, o en tot cas, donar-los el que es mereix la seva feina, sempre em deixen la impressió que em prenen el pèl.

    Carme, és una pujada sense massa complicacions, i per això no em preocupava massa de perdre’m, l’objectiu el tens allà davant, tot i que nosaltres no el vèiem a la pujada, però a la tornada, tot i no saber on era el camí, vas veient l’ermita de Santa Magdalena, així que sí o sí has d’anar cap allà. Ja m’havien dit que era una excursió xula, i és ben cert, el paisatge és bonic mentre puges, i des de dalt les vistes són força espectaculars. Ara, jo hagués agraït fer-lo amb bon temps. La neu ajuda a fer-ho tot més bonic, la cota estava sobre els 1700-1800 metres, per això només n’hi havia a la part de dalt i a la cara nord. No anàvem massa preparats per caminar sobre neu, però en una ascensió així ho pots fer amb botes de muntanya i sense res més. I ja et dic que és millor caminar sobre neu, encara que la sensació sigui de poca seguretat, que no sobre clapetes de gel produïdes pel desglaç, més d’una relliscada vam tenir! Ara, la clapa de neu es podia fins i tot vorejar i no haver-la de trepitjar.
    Maleïts cotxes! Si nosaltres podem pujar a la muntanya, per què ells ens han de portar tants problemes, si els deixem a baix!

    Alba, la veritat és que sí que és bonica, una sortida que val la pena, i a més és molt facileta, molt poca dificultat si el temps i l’orientació ho permeten. Però es pot complicar si es vol, és clar, que hi ha altres cims similars al voltant que també es poden coronar. Saps que és el millor del wikiloc del Porquet? Que jo no el consulto voluntàriament, no tinc compte i senzillament busco a google, i ell sempre apareix! I quan apareix, li faig cas, és clar. Bé... ho intento...

    ResponElimina
  20. Maurici, fa més de 20 anys ja hi era aquest cim? Caram tu. Fora conyes, des de Ribes és una altra cosa, eh! És molt més tros, no sé si l’ascensió és complicada, però està força més lluny que el punt des del que vam partir nosaltres. Ehem, jo ara en faig 36 i també volia fer el cabra a la baixada quan no veia el camí clar... però la meva acompanyant va posar seny. Jo sóc una mica animal.

    Yáiza, començo a pensar que tinc alguna mena de mal averany amb els cotxes... espero que aquest cop no sigui greu perquè em sentiria malament. Veus, tu ets una excursionista de debò. Només de pensar en això que dius ja m’agafen esgarrifances. Hi ha certs temes amb els que em sembla que no m’atreviré mai...

    rits, a mi m’ha semblat que era una bona cosa pels primers dies de l’any, aquests dies ‘tontos’ entre cap d’any i Reis. Espero que per la broma no m’hagi carregat un segon cotxe, que a més ara no és meu.

    maria, al Taga i a la Serra Cavallera només hi havia una mica de neu a la vessant nord, res de l’altre món. On sí que se’n veia molta era a l’Olla de Núria, Puigmal i els pics que l’acompanyen. Cap el nord era tot blanc. El cotxe... ja veurem.

    Laia, com sempre, les fotos no fan justícia al que veien els ulls. A mi també m’agrada la foto de les dues vessants, no era la muntanya més espectacular que es veia des del cim del Taga, però la imatge em sembla curiosa. A mi la boira sí que m’agrada, com a concepte. Trobar-me la a la muntanya no crec que em faci gaire més gràcia que a tu. Ja m’havia passat algun cop, però de moment no m’ha portat cap disgust, tot i que reconec que despista molt i això pot ser perillós.
    Vaig fer tard per demanar el que em proposes, però de la reparació encara no en sé res, potser encara serà un regal endarrerit, creuem els dits.

    Pons, tu sí que ets valent! Si no estàs a 20ºC ni et calces les botes, això vol dir que puges amb sabatilles! Caram tu, això segur que ho dificulta tot més, però res impossible per tu, suposo. Si el fred és psicològic, home!

    Jpmerch, em temo que sí, des que vaig començar a fer muntanya es freguen les mans.

    Lluna, els mecànics no podrien viure a costa d’algú altre? No cal que sigui jo sempre al que se li espatlla el cotxe.
    Aquesta és una excursió xula. Si hagués fet bon dia haguéssim gaudit molt de la passejada i de les vistes. Però és el que té l’hivern, i la muntanya en general, el temps és molt canviant. L’oli és de marca blanca, i de verge extra no té res!

    Sr. Gasull, encara faràs diners, l’avaria està assegurada, i per causes inexplicables, així que a l’asseguradora li tocarà pagar segur. Potser serà un bon negoci i tot.

    Elfreelang, ara t’escolto! Tanta mania a voler-me canviar el nom, si a mi el pa sucat amb oli també m’agrada molt! A més, dir que vaig trobar una nova manera de baixar també m’anima molt, avui m’alegres el dia! Gràcies per la teva generositat. La veritat és que el paisatge del Ripollès és molt bonic, val la pena anar-hi. I em falta explorar la Garrotxa, prometo fer-ho a curt-mig termini. Els Reis no s’han portat malament aquest any, per cert.

    Loreto, m’ha costat entendre el teu comentari, i a hores d’ara encara no n’estic segur. Vols dir que ja em deixes per mi totes aquestes excursions? Cap problema. En tot cas, espero no avorrir-vos massa amb les meves ‘cròniques’.

    Jomateixa, espero que això de valent no es tradueixi en inconscient. Això dels massatges... no és mala idea, però no podré fer que me’n facin sense tornar-los jo...

    Sa lluna, es tractava d’una excursió fàcil, força bonica, però sense massa dificultat, especialment orientativa. Sense boira, s’hauria vist l’objectiu en tot moment, i a la tornada també el vèiem, però no vam ser capaços de trobar un camí fàcil per seguir. En una altra ruta ho podríem haver passat malament, però probablement ja no ens hauríem atrevit. Ja no em queden cotxes que espatllar, així que a partir d’ara hi hauré d’anar amb el d’algú altre per força.

    ResponElimina
  21. Coincidim amb l'elcció del cim, però en uns quants anys de diferència. Hi vem pujar, fa més de 25 anys el darrer dia de l'any. Potser era el 1985.
    És un pic entrenyable, a l'hivern i a l'estiu.
    i si es disposa de temps és recomenable arribar, per la carena de la Serra Cavallera, fins el Puig Estela.

    Fita

    ResponElimina
  22. excursionista de pa sucat amb oli, potser haurem d'anar pensant en canviar de nom :)

    ResponElimina
  23. Tranquil, l'única relació que tinc amb els tallers de cotxes és quan faig les revisions, però sempre vaig al mateix i no en tinc queixes...
    Però si que tinc relació amb alguns excursionistes experts, tinc una neboda que ha fet molts cims del Pirineu, l'Aneto, la Pica...A més com que va viure uns anys a Bolívia, va fer alguns
    6.000, que des d'allà eren 4.000, és clar...
    Ah i també conec molt un dels que formaven la primera expedició catalana a l'Everest...

    Però jo només he pujat a cims més humils, com el Matagalls...

    ResponElimina
  24. Oh! n'hi ha que diuen que pujar al Taga no costa res, jo vaig bufar-hi molt, francament. Si estàs en forma suposo que deu ser fàcil, no ho sé, a mi sempre m'ha fet bufar molt la muntanya.
    Bona cima! I unes fotos precioses i enhorabona ;***

    ResponElimina
  25. No segueixo massa la vida d'aquest tal XeXu, però de l'excursionista de pa sucat amb oli no me'n vull perdre ni una!

    ResponElimina
  26. Xavier Pujol, el Taga és força assequible i estic segur que molts excursionistes l'han fet, val força la pena, com dius, és un entorn molt agraït. Pel que vaig veure, ha de ser encara millor pujar també el Puig Estela, però a banda de no comptar-hi i del mal temps (a la tarda es va posar a ploure a bots i barrals), també s'ha de tenir amb compte la forma física, és la primera sortida després d'una bona temporada. Ho vaig suggerir, però vaig rebre una mirada assassina, hahaha. Molta moral pujar-lo l'últim dia de l'any per part teva!

    Mireia, ja saps que no, aquest nom és ben bonic, i a més em defineix força bé. Moltes coses he de demostrar encara per canviar-lo.

    M. Roser, sembla que la reparació aquest cop serà assumible. La comunicació amb el taller no ha estat fluïda, cosa que fa pujar la mosca al nas, però sembla que era per un motiu justificat. Caram la teva neboda! Tota una experta, ja veig. La Pica i l'Aneto els vaig fer l'any passat, però encara me'n queden molts dels Pirineus, i no he trescat enlloc més. Bé, el Matagalls també l'he pujat, hehehe. Els 6000 ja són paraules majors, em sembla que no arribaré pas tan lluny, però et deus sentir de conya en coronar-los. Algun 4000 sí que m'agradaria fer, però ja veurem. Després de cada excursió em pregunto si n'hi haurà alguna a continuació, penso que algun dia se'm passarà la dèria. Però de moment anirem fent, encara me'n queden ganes.

    Elur, ara mateix no em sento en una gran forma física, però curiosament quan em poso a pujar muntanya tiro força. A mi em va semblar força assequible, entre una cosa i l'altra el vam fer força poc a poc, però no li vaig trobar massa dificultat. Tu deixa que jo pugi com una cabreta i tu queda't ressagada amb la càmera a la mà, llavors sí que sortiran bones fotos!

    Soci, aquest pic ja el tenies al sac, que ho sé jo. El tal XeXu no interessa a ningú, però l'excursionista de pa sucat amb oli et reclama per la següent gesta, espero que no hi faltis físicament! Si després comentes o no ja és una altra cosa.

    ResponElimina
  27. Pssst! Ara he vist la menció que m'heu fet entre tu i l'Alba! Gràcies, gràcies, us faig unes reverències d'agraïment! Celebro que segueixis fent muntanya! M'encanta! Així que et surto a les cerques de Google... és que sóc molt pesat! ;p

    ResponElimina
  28. Get daily suggestions and methods for making THOUSANDS OF DOLLARS per day ONLINE totally FREE.
    JOIN TODAY

    ResponElimina
  29. SuperPayMe is a very recommended work from home site.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.