dimecres, 29 de gener de 2014

Gentleman

Quan el va conèixer li va semblar tot un cavaller, amb aquella planta, i tan ben vestit. No li va costar gens seduir-la amb les seves maneres de gentleman anglès. Mai s'havia sentit tan ben tractada. Reconeix -perquè és cert- que se'n va enamorar com una adolescent, malgrat ser ja una dona madura i haver entomat molts revessos de la vida. Va ser molt cega, però l'amor ja ho té això. El va dibuixar tants cops, tantes làmines d'extraordinària bellesa i realisme. I aquesta és l'última. Ara ja no fa mal, ja no se sent utilitzada. Un cop el foc s'emporti la darrera imatge haurà tancat la porta a un altre episodi de la seva vida. No per casualitat ha deixat aquesta làmina pel final. Les maneres de gentleman potser hi eren, però ni rastre de la persona.



La Carme ens convida a jugar, i hi ha ofertes que no s'han de refusar!

18 comentaris:

  1. Doncs sí, fer net per tornar a començar. Bona imatge final de la no-persona, XeXu

    ResponElimina
  2. Ostres, però no en guardarà ni un record? Està bé fer net però també guardar alguna cosa que ens recordi d'on venim. I aquesta làmina ho mostra perfectament: "Les maneres de gentleman potser hi eren, però ni rastre de la persona". Aquesta frase és boníssima lligada amb la imatge!

    ResponElimina
  3. El ritual de cremar és simbòlic i purificador. Torna a les cendres el que era pols i fum, un miratge.
    M'agrada molt el teu relat. La protagonista sabrà sortir-se'n com l'au Fènix que reneix de les seves cendres.

    ResponElimina
  4. Bye, bye.
    Per a que ho entengui el gentleman!
    Fita

    ResponElimina
  5. Llàstima que tant sols hagi pogut calar foc a les imatges, el gentlemen hauria de rostir-se per el que veig

    ResponElimina
  6. A mi també m'agrada molt la frase final... ha tingut èxit, eh?

    Gairebé vénen ganes d'acostar-hi el llumí i acabar per fi amb la història dolorosa...

    Gràcies, XeXu, per participar...

    ResponElimina
  7. I el foc que ho crema tot, del "gentleman" només quedaran les cendres...

    S'havia de posar al blog? jo l'he deixat als comentaris de la Carme.

    Petonets.

    ResponElimina
  8. Vols dir que era un gentleman?
    Si es sentia utilitzada no la devia de tractar tan bé.
    Bon relat!

    ResponElimina
  9. La imatge que n'és d'important...als fets em remeto.
    Foc i fum!

    Ben trobat, Xexu!
    Nanit :)

    ResponElimina
  10. La frase final és genial, les formes són importants però molt més ho és el fons.

    ResponElimina
  11. Bona proposta i molt actual. M'agrada!

    ResponElimina
  12. Es el millor que podem fer, acabar una historia passar pagina i cap altre cosa

    ResponElimina
  13. M'ha agradat molt. t'ha quedat molt encertat.

    ResponElimina
  14. Està molt, molt bé, però el millor de tot és el final "Les maneres de gentleman potser hi eren, però ni rastre de la persona."... Un dibuix sense "ell" sinó tan sols dels elements de la disfressa que la va enganyar... Ara, ni això quedarà d'ell!!
    Plas, plas, plas, plas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, què poc original he estat remarcant la frase final... Ara veig que tothom ha fet el mateix... hehehe... Bé, de fet, és boníssima, suposo que per això a tots ens ha cridat l'atenció :-)

      Elimina
  15. M'agrada la idea del foc, algun cop t'he deixat un comentari per aquí pel que fa a cremar coses... No, no sóc piròmana! Però si la imatge d'una flama ja és hipnotitzant, llençar documents, papers, fotografies i altres coses al foc i veure com es cremen i consumeixen... Dóna una sensació de pau i alleujament difícil de definir. M'agrada aquesta dona, jo hagués fet el mateix ritual.

    Molt ben traçat, el microconte, XeXu!

    PS. Has vist que al final has fet un rodolí? Ai, que ens comences a fer rimes!

    ResponElimina
  16. Efectivament, la darrera frase era la motivació del mini-relat, m'alegra que us hagi cridat l'atenció i la trobeu bona. Cadascú té els seus rituals per lliurar-se del passat, a mi m'ha sortit aquest escrit, que havia de ser curtet, i em sembla que ja està bé per expressar la idea que volia. Moltes gràcies a totes i tots per llegir-lo i comentar-lo.

    ResponElimina
  17. Cremar, fer desaparèixer, de vegades és el millor, sobretot amb aquest gentdelman de pa sucat amb oli

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.