divendres, 10 de gener de 2014

Desemperesir

Quina mandra fa aixecar-se del llit! I més en dies com avui, que no saben si van o venen. Volta a un cantó, volta a l'altre, badall i estiraments de tot el cos. Però què són aquests estiraments que ens surten tan naturals i involuntaris? Realment ens quedem millor després de fer-los.

Foto d'aquí.
Desemperesir és treure's la peresa de sobre i la majoria d'animals superiors ho fem a base d'estirar al màxim les nostres extremitats i tensar la columna vertebral, juntament amb el badall, que serveix per reoxigenar les vies circulatòries i estirar els músculs de la boca. Quan ens despertem estem una mica encarcarats després d'unes quantes hores de molt poca activitat física i de mantenir unes mateixes postures. Aquesta mena d'exercicis que ens surten de manera instintiva permeten reactivar el flux sanguini i desentumir els músculs, de manera que recuperem les funcions habituals del nostre cos. I poca broma, que si forcem la màquina sense que estigui a punt ens exposem a lesions cardiovasculars i musculars. Sembla que també poden actuar a altres nivells de la reactivació de les capacitats corporals. És convenient no llevar-se massa ràpid, ja ho veieu.

Que aquests estiraments són d'allò més naturals ho comprovem veient com s'estiren els nostres animals domèstics, o els nadons. Ja podem intuir que no és una reacció que es doni perquè sí. Sempre s'ha renyat els nens que ho fan en públic, una de tantes coses que són de mala educació. Potser no és la cosa més estètica que es pot fer davant d'un altre, però se'ns dubte és molt recomanable.

I no acaba aquí la cosa, quan ens desemperesim ens sentim millor, més relaxats, i això influeix també en l'estat anímic, una empenteta més per la difícil tasca de llevar-se. Hi ha qui diu que el moviment a més propicia l'estimulació dels circuits neuronals de recompensa, és a dir, la secretació d'endorfines que ens produeixen sensació de benestar, però potser això és molt dir.

Així que ja ho sabeu feu com el gat de la foto tant com us surti, el vostre cos us ho agrairà a la llarga, i us sentireu bé a la curta, que en definitiva és el que compta.

31 comentaris:

  1. M'agrada el verb! Mira que ho faig cada dia i no m'havia parat mai a pensar com es deia aquesta acció. Fa sentit, després de fer els estiraments sembla que la mandra s'esvaeixi i ja haguem escalfat per començar el nou dia. De vegades, aquests estiraments s'allarguen més del compte, deu ser per tots els efectes positius que destaques. Desemperesim-nos, doncs!

    ResponElimina
  2. Hi ha dies que necessites fer aquests estiraments per necessitat. Tens raó amb això dels animals la Bruna sempre que s'aixeca estira primer les potes del davant i deprés les del darrera ( o és el revès ?). Bé, que no es lesionarà, no. No sabia això de les endorfines, em sonava de les abraçades.
    Resumint, que avui el dia és de manteta i sofa

    ResponElimina
  3. Ja està bé que actuï algun circuit de recompensa, perquè passar de l'estat horitzontal al vertical almenys a mi quasi sempre em costa.... a veure si me'n recordo i demà em desempereseixo (no sobra cap lletra?) com cal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí m'he recordat, em sembla que és bona idea potenciar una tendència natural (potenciada pel fet que sigui dissabteeee), per cert, la paraula "retozar" també m'agrada!

      Elimina
  4. els estiraments son tot un ritual abans de posar un peu a terra, també una manera de fer una mica el mandra... però amb el que m’acabes d'explicar crec que ja tinc l'excusa per mandrejar més sovint :)

    ResponElimina
  5. Demà al matí, estirat al llit i uns segons abans de llevar-me, pensaré en tu. (ara no sé com ha sonat això ;-DD)

    ResponElimina
  6. Soni com soni, subscric el que diu el McAbeu!

    ResponElimina
  7. No ho faig gaire jo... em devien reprimir tan bé, que ja n'he perdut el costum. Home, no vull dir que no ho faci mai, però... tampoc cada dia... molt sovint em llevo de cop. Ara ho faré més!!!

    ResponElimina
  8. Va, jo també pensaré en tu, demà abans de llevar-me!!!

    ResponElimina
  9. No es exactament del estirament que parles en el post, però un estirament es el que hem deu haver faltat aquesta tarda quan he anat a nedar. Perquè justament quan ja només em faltaven 4 piscines per plegar, i casi a mitja piscina m'ha pujat el bessó esquerre i gairebé m'ofego! I el socorrista ha fet alguna cosa? Res! Ni s'ha immutat! crec que ni tan sols m'ha vist! I si moro allà què?! Bé, potser exagero una mica.... El cas es que pobre de mi nedant sense una cama per arribar a la vora de la piscina i després el malparit del bessó no volia baixar al seu lloc, quin mal! Al final hi ha tornat, però coi, encara hem fa molèstia...
    El què deia sobre l'estirament, crec que he arribat a una edat que comença a ser perillós això de no estirar abans de fer esport.

    ResponElimina
  10. Està clar que tots pensarem en tu, demà al matí quan estiguem a punt de llevar-nos. Hehehe...Ostres quina paraula. No l'havia sentit mai. Una bona troballa.

    ResponElimina
  11. Doncs despres de veure l'explicació penso que hi ha molta gent que fa tot el contrari del que hauria de fer.

    ResponElimina
  12. És veritat quan has fet unes bones estirades, et sents d'allò més bé, això deu voler dir que el cos t'ho demana...No sabia que se'n digués així.
    Home, en públic massa bé no queda que diguem...Si alguna vegada els xiquets ho fan a la classe , els dic si volen que els port un llit ! Però alguna vegada també els he fet la broma, i els he dit: veieu, això en públic no ho heu de fer, que queda una mica lleig. Ells riuen però jo, amb l'estirada, ja m'he tret el cansament de sobre, he, he...
    Molt adient , la foto!
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  13. Apa, que demà és dissabte i tindré temps de desemperesir-me la mar de bé :)

    ResponElimina
  14. Ufff! Jo porte desemperesint-me des del dia 8 de Gener... i encara no m'he tret de damunt la perea! Però siiii, hem de fer-ho i posar-nos les piles ja... M'agrada molt la paraua, jo l'havia sentida ja pel meu poble... com l'expressió "sou uns desgenerats" jejeje, "desgenerar" és on més baix pots caure... jejejee però pot tindre connotacions positives, clar, perquè normalment es diu a les millors festes quan tot acaba... Bé, Xexunet, jo pensaré quan em desperte en el meu gatet que s'estira d'allò més bé eh!!! molt graciosa la foto, posa més posa méeeees!!!!
    ;-D

    ResponElimina
  15. M'encanta estirar-me..... i la veritat, és que si ho faig en públic i a algú no li agrada, que no miri! Sempre ens ensenyen el que és "socialment correcte", però ningú s'ha parat mai a pensar el perquè de tot plegat. Estirar-se, badallar, cantar a taula, xiular al llit.... heheh! Mola!

    Saps com dic jo "desperesar-se"?? Estiraganyar! M'encanta estiraganyar-me!! :P

    ResponElimina
  16. els gats són molt llestos.....estirar-se és un gust !

    ResponElimina
  17. Crec que no ho faig gaire. M'hi hauré d'esforçar i mira que tinc qui em dóna exemple!

    ResponElimina
  18. Bona interpretació dels moviments dels felins casolans, per estar més bé tots els dies. Però els molt murris quan vaig a la feina es queden a casa. :)

    ResponElimina
  19. Oooh, doncs jo ho faig sovint... I he perdut les formes, sincerament. Si la situació és compromesa potser no ho faig, però en públic... MIlers de vegades.

    I és com els badalls, s'encomana. Veig algú que ho fa i me'n vénen unes ganes...

    ResponElimina
  20. Mmmm.. un post molt escaient per llegir-lo un diumenge al matí. T'ho creguis o no, m'ha induït a fer estiraments i les vértebres han cruixit molt i molt. Ho hauré de fer més sovint :)

    ResponElimina
  21. Es que es posen taaaaaaaaaaaaan bé!!!! Al llit, al sofà i fins i tot quan portes tot el matí encarcarat davant el pc de l'oficina... Així que a estirar-se i desemperesir-se (i supervitaminar-se i mineralizar-se :P)

    Bon final de diumenge XeXu!!

    ResponElimina
  22. A mi em fa mandra desemperesir-me... mmmmmmmmmmm... clapar plàcidament, això és el que vull...

    ResponElimina
  23. Un plaeeeeeeeeeeeeeeeeer! Dels pocs que encara em puc permetre! ;D
    Només de veure el gat m'han vingut ganes de badallar. És tan encomanadís.

    ResponElimina
  24. Ostres! Jo sóc molt mandrosa per llevar-me del llit al matí. Tinc 3 alarmes al despertador. I sí, sí, sí, em vaig estirant, sota la mirada pacient de les meves gosses que ja m'esperen per sortir al carrer i que deuen pensar "Vaaaaaaaaaa, aixeca't d'una vegada"

    ResponElimina
  25. Gràcies per recordar-nos que no hem de deixar de fer aquests estiraments naturals. A vegades se'ns oblida.
    Hi ha algun sistema per desemperesir-se el cervell?
    Fita

    ResponElimina
  26. El dilluns és el dia que em costa més obrir els ulls, mira que faig tot el que ens recomanes i no una vegada, molteeeeeeeeees, però així i tot segueixo adormida!!
    Haurien de treure els dilluns!! ;)

    Aferradetes i bon dia!

    ResponElimina
  27. Mira que fa molta estona que m'he llevat, però has fet que tingui unes ganes immenses d'estirar-me.
    Apa vaig a fer-ho.
    ummm.... que bé....
    crec que ho faré uns quants cops més...

    ResponElimina
  28. Mare de déu, quina colla de mandrosos que esteu fets. I segur que us desemperesiu en públic i tot, si és que... doncs molt ben fet, que ja veieu que és important! M’agrada fer aquests posts parlant de ciència d’estar per casa. D’estar per casa mai més ben dit en aquest cas! Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, ai que em ve un badaaaaaaaaaaaall...

    Sílvia, sí sí, deu ser per tots els efectes beneficiosos que dic, no perquè siguem uns mandrosos, eh! Això mai. Ja veus en quines coses em fixo, serà que jo també hi dedico una bona estona cada dia. Fent una mica de cerca trobes totes aquestes coses. Aquest verb a mi no m’agrada especialment, significa treure’s la peresa de sobre, i entenc que és el que descriu bé aquesta acció, que no sé si té un nom més específic.

    Mireia, els gats són molt expressius en aquesta tasca, deu ser per això que tenen tantes vides i sempre cauen de quatre potes. Bé, no tots, en Blog és més de fotre’s llets per tot arreu. Però l’hauries de veure com s’estira, i com que es passa llargues estones clapant, no para. Imatge clàssica de gat aixecant el cul enrere amb les potes de davant ben estirades per tensar l’esquena. Bons uns estan fets. Però ho fan tots els animals, a mi em resulta força graciós. El tema de les endorfines no sé si està provat en aquest cas. Ens fan sentir benestar i se secreten quan rebem algun estímul plaent, és la resposta del cos. Una abraçada és confortant i ens pot fer sentir molt bé, efectivament.

    Gemma Sara, a veure si ho dic bé: la Gemma està emperesida, qui la desemperesirà? El desemperesidor que la desempereseixi, bon desemperesidor serà! A tots ens costa canviar l’orientació del nostre cos, així que tots a estirar-nos tant com puguem. Primer a estirar-nos en horitzontal i després a estirar els nostres músculs. M’encanta la polisèmia.
    Comentari 2: molts prometien, però sembla que tu ets l’única que va pensar en mi en llevar-se i que va posar en pràctica els meus ‘consells’, hehehe. Jo també ho vaig fer una bona estona, i naturalment vaig pensar en el post. No li trobo una bona traducció a ‘retozar’, però com que a mi també m’agrada, crec que ens podem permetre fer-ho en espanyol, no?

    Bruixeta, ja ho saps, fins que no hagis estirat tots i cadascun dels músculs del cos no t’aixequis, que és perillosíssim! No siguem imprudents!

    McAbeu, quina una m’has muntat! Ara tots els blogaires de la catosfera pensaran en mi quan es despertin demà! A mi ja m’agrada que pensis en mi, lladre, però pensa que passarà amb tots els altres, parelles trencades, discussions... fatal, fatal...

    Laura T, és que m’ho guanyo a pols... si ara sempre que estireu un múscul penseu en mi, estem apanyats! És clar que jo sempre pensaré en aquest post...

    Carme, pel que he llegit no és bo llevar-se de cop, i és força recomanable posar el cos a punt a base d’estiraments. Aquests que dic són involuntaris, senzillament el cos ens ho demana i ho fem, però es veu que hi ha programes d’estiraments per fer-ho bé i tot. Així que jo de tu m’ho pensaria una mica, potser que agafis el costum de llevar-te amb més calma. Fes-ho dona, sense por! El que no cal que facis és pensar en mi, a veure si després se’t posarà malament l’esmorzar!

    Pons, a veure ànima de càntir, que no veus que els socorristes només estan a les piscines per socórrer les noies? I no cal que tinguin rampes ni res, si són guapes segur que les socorren igualment. Així que tu podries haver-te ofegat i ni se n’hauria adonat. I què faríem nosaltres, segur que al Pons’s Blog només hi deu haver uns 100 o 200 posts programats més. I després què? Sort que has sobreviscut. I tot plegat et passa per no fer estiraments, i per no desemperesir-te correctament cada matí. Això de llevar-se cada dia a quarts de sis per penjar el post ha de ser molt estressant, ves amb compte. Perquè et lleves cada dia a aquella hora, no? Ja tens el bessó a lloc?

    ResponElimina
  29. maria, la paraula l’he après buscant informació per fer el post. La tècnica la porto perfeccionant des que vaig néixer, això d’estirar el cos per desvetllar-me se’m dóna molt bé. Espero que si penseu en mi des del llit ho feu decentment vestit i només pel que fa als estiraments musculars!

    Sr. Gasull, què vols dir, aixecar-se del llit amb un coet al cul i no parar fins al vespre? No, no, keep calm ant take your time, tot va millor si ens ho prenem amb calma.

    M. Roser, en realitat aquesta paraula significa treure’s la mandra de sobre, seria l’equivalent de l’espanyol ‘desperezarse’, que s’aplica a tota aquesta mena d’actes que fem quan ens despertem. Efectivament el cos ho demana, com si ens calgués per posar-ho tot a lloc, que de fet és el que ens cal. S’ha de reconèixer que en públic no queda massa bé, però és d’aquestes coses culturals. Tinc entès que els xinesos no es moquen en públic, troben una porcada això de guardar-se els mocs a la butxaca després. Per contra, escupen a terra constantment, i no ho veuen malament. Doncs potser en algun altre lloc estirar-se en públic no està mal vist. Aquí ho fa la canalla sobretot. Els adults, si ho fem, som més dissimulats, o ens inventem una excusa com la teva!

    Loreto, espero que ho fessis de gust, i si et va agradar, fes-ho cada dia!

    Ada, però si no era broma que havies tornat! A mi la paraula em sona a valencià, deu ser per aquesta tercera conjugació, els de Barcelona hi posaríem una a en lloc d’una i i la faríem de la primera. ‘Desgenarar’ m’agrada, però sona molt a padrina si va dirigit a la gent que acaba fatal sortint de festa! Tu de quina mena ets, dels ‘desgenerats’, o dels que diuen ‘desgenerats’ als altres? Bé, si no recordo malament tu eres del meu any... així que ja deus ser del segon tipus. La foto del post no és del Blog dona, el meu gat fa quinze com el de la foto. Però s’estira igual, això sí. Ja et vaig preguntar com es diu el teu gat? Quina mala memòria que tinc. Intento recordar el nom de tots els gats dels blogaires, jo sé que ens vigilen i que passen informes de nosaltres, així que els vull tenir controlats.

    Alba, aquesta gent de Lleida parleu molt estrany. Estiraganyar? Doncs et diré que em sona, però no se m’hagués acudit mai aquesta paraula, la veritat. Ja veig que a tu les convencions socials et són igual. Ben fet, en aquest cas estaràs més sana i viuràs més anys que els altres. Així que estiraganya tot el que et sembli. Cantar a taula no sé per què està mal vist, jo ho faig sense cap problema.

    Elfreelang, els gats viuen com reis, si ho fan tant per alguna cosa havia de ser.

    rits, si no saps massa com fer-ho, pregunta a en Puck que et donarà una classe magistral gratuïta. Si no li preguntes, te la donarà igual.

    Rafel, fer aquests estiraments matinals ajuda a estar més bé, però no és l’única cosa. Nosaltres no les podem fer totes, per força ens hem d’enfrontar a algunes activitats que no són tan reconfortants, però els gats no tenen aquest problema, ells poden seguir amb activitats que els fan estar bé, com per exemple no anar a la feina i saber que tindran un plat de pinso sempre que tinguin gana.

    Laia, jo no arribo a tant, però a casa no hi ha dia que no ho faci una mica. Potser fora també, però ho faig més discretament, abans de llevar-me m’hi recreo! El que no sabria dir-te és si s’encomana, els badalls per descomptat que sí, però això d’estirar-se d’aquesta manera no m’hi he fixat mai. Potser és que no necessito que se m’enganxi, ja em surt sol!

    Montse Lladó, doncs sí, llegir aquest post el diumenge al matí és bona cosa, pensa que ara vinc de comentar un blog on em plantejaven profunds dubtes filosòfics, molt millor pensar en estiraments! (també contesto el comentari diumenge al matí, independentment de quan l’acabi penjant). Bona Nit amb vocació de servei públic, ara que ja has començat, a desemperesir-te més sovint!

    ResponElimina
  30. Lluna, si ha de servir per desentumir el cos després de molta estona d’estar en la mateixa posició, doncs a estirar-se per tot arreu! A la feina de vegades agafem molt males postures, cal cuidar-se! Ja veig que tu també veies el Súper Ratón...

    Assumpta, està clar, això de desemperesir-se només s’ha de fer quan t’has de llevar. Si la intenció és quedar-se al llit, el que cal fer és donar-se la volta i seguir dormint! Espero que ho aconsegueixis.

    Glòria, no cridis el mal temps! El dia que ens facin pagar per això estem llestos. Els plaers haurien de ser gratis, no? El gat de la foto està molt ben triat, poso poques imatges als posts, però no direu que, quan en poso, no l’encerto, hehehe!

    Judit, que no es queixin tant! Tu no les veus perquè estàs clapant, però quan elles es desperten amb ganes de fer pipi, s’estiren tot el que volen i més! I és clar, amb la feina feta, és fàcil reclamar a la mestressa que s’espavili. Doncs cada cosa al seu temps, que els teus estiraments són importants. Que s’esperin!

    Xavier Pujol, això seria producte d’un altre post. No t’ho sabria dir... fer unes operacions matemàtiques? Mentre pensem com fer les del cervell, que no se’ns oblidi d’estirar bé els músculs.

    Sa lluna, aquests estiraments de desemperesir-se no sé si treuen la son. El que fan és desentumir els músculs i reactivar la circulació, et donen la possibilitat de llevar-te amb garanties. Però si el que vols és no llevar-te, ja saps, volta i volta i a tornar a tancar els ulls. Ara, no sé si el teu cap hi estarà massa d’acord, segur que a ell els dilluns li encanten... bé, li encanta que tu treballis els dilluns!

    Jomateixa, ei, no em feu servir com a excusa per potenciar la vostra mandra, eh! Que aquests era un post científic! Ai, no tinc ganes de discutir, quina mandra, em sembla que vaig a estirar-me una estona...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.