dimecres, 1 de gener de 2014

A casa


Per primer cop, a la 36a oportunitat que he tingut, he celebrat el cap d'any a casa meva. Quan en un instant fugaç de la darrera nit de l'any aquest pensament em va passar pel cap em va semblar curiós. I pensant-ho bé, ni tan sols a casa els pares n'he passat cap que recordi, sempre ho fèiem a casa els avis, fins que vaig començar a viure els canvis d'any amb amics, ja fa força temps. I ara resulta que els amics els tornen a passar en família o en intimitat. Doncs en intimitat el vaig passar jo també, entre jocs, música en català, balls i abraçades i enganxant les campanades per internet a falta de sis segons de començar a sonar. Un consell, no confieu en la ràdio! Moment de brindar amb cava, naturalment català, per un futur que ja és aquí, començant-se a construir, sota l'atenta mirada (demoníaca) d'en Blog. Llàstima, no hi havia copa per ell.

Loading 2014...

32 comentaris:

  1. Mira que no posar-li copa!

    Celebrar esdeveniments a casa sempre és reconfortant.

    Doncs nosaltres continuem trobant-nos els amics que podem, amb nens o sense, fent veure que cuinem delicatessens, rondinant per posar-nos el "cotillón", petant els globos a les dotze i sortint de festa fins tard com si fossim joves. I com ho necessitavem!

    Carreguem aquest 2014 i endavant! Molt bon any nou!


    ps. l'"hule", no podia ser d'altre color: vermell i negre!

    ResponElimina
  2. Ostres! segur que la mirada del Blog era per no tenir xampany... sembla ben enfadat!!!

    Carreguem el 2014!!! Amunt i crits!!!

    ResponElimina
  3. Serà un gran ANY- històric - i podrem dir que el vam viure...si no ens passa res.
    Salut Xexu!!!

    ResponElimina
  4. La mirada d'en Blog.... uii! . Les maneres de celebrar les coses canvien amb els anys Fa anys que els celebrem amb uns amics ( a casa seva o a casa nostra) i amb la seus nens. Som de festes tranquil·les , nosaltres. Cada vegada estirem menys la nit però, com que es queden a passar la nit, estirem mooolt l'esmorzar. Som una mica estranys

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eiii, Bon Any. Que explicant batalletes em despisto

      Elimina
  5. No m'agradaria estar en la teva pell. Si t'arriba a veure que li has deixat aquests ulls de dimoni es venjarà. N'estic segura. A la seva manera ho farà. Hehehe. Molt bona la foto. Amb cara de pocs amics com totes aquestes petites feres.

    ResponElimina
  6. Celebrar el cap d'any a casa és un gran pas, no sé ben bé cap a on però és un indicador d'un abans i un després. En Blog no ha quedat gaire afavorit amb aquests ullets que fa però es veu molt clar que li agrada la vostra companyia.
    Bon any 2014.

    ResponElimina
  7. El Blog fa ulls de "ja estem amb els rituals humans, i ara a casa...." si ho ha penjat al seu blog de la catosfera i tot!
    Bon any als tres! (Crec que no m'equivoco de número, un bona bona manera de celebrar-lo, l'any i el número i ai que m'estic liant!)

    ResponElimina
  8. bona idea passar la nit en la intimtat i amb un gat (cosa que fa molta de gent això de passar la nit de cap d'any amb un bon gat). Salut i molts d'anys!!!

    ResponElimina
  9. Això no pot ser, l'any vinent compres una copa per gats( amb aquestes no beuria gaire) i que el Blog s'uneixi a la festa, que no ser com deuen brindar els mixets...Igual veient l'escuma blanca , pensa que no hi ha dret, que a ell també li agrada la llet...
    Un bon any per tots amb copa o sense, persones o gats...

    ResponElimina
  10. En Blog va gaudir de la festa, avantatges de quedar-se a casa. Jo crec que, en el fons, va agradar-li...encara que als gats els costa de reconèixer. Bon any XeXu

    ResponElimina
  11. Pobre Blog, fer la revetlla a casa en bona companyia està bé, però no posar-li copa a ell... No sé, no sé!!
    Bon any nou XeXu!!

    ResponElimina
  12. Si les mirades dels gats matessin ja tindríem un blocaire menys aquest 2014. De fet, si les mirades dels gats matessin, no hi hauria problemes de sobrepoblació.

    ResponElimina
  13. Caram, jo diria que se'l veu maleint-te per no tenir copa...

    Ara, he de dir que estàs desconegut. Felicitant les festes, mostrant-te amable... El meu nas diu que això s'explica amb una paraula imprecisa de quatre lletres...

    Bon 2014!!!

    ResponElimina
  14. Crec que ha estat un començament ple d'il·lusió i bona companyia ;), tot i que en Blog no sembla que estigui molt content ... potser és perquè no havia vist mai com exploten les bombolles del cava.

    Salut i bon 2014!!

    ResponElimina
  15. Pobre Blog! Com t’atreveixes a deixa’l sense cava? I té raó en Pons ( com sempre) si les mirades dels gats matessin.. ni tu ni jo seriem per aquí ;)

    Bon any Xexu!

    ResponElimina
  16. El blog fa carona de voler tastar el cava......bon any Xexu !!!! que siguis feliç!

    ResponElimina
  17. Bon any i esperem que el gat no veiés res que el pugui traumatitzar o fer pensar més del comote

    ResponElimina
  18. Jo diria que ja feia ullets, segur que ja li havies deixat tastar algun glopet.
    BON ANY!!

    ResponElimina
  19. La foto és impressionant!! :-))
    No havies de dir que ell no tenia copa, home, així podríem pensar que li estaves posant per ell!! :-DD

    Jo ho vaig celebrar a casa la meva germana i quan vaig sentir la darrera campana (o toc, o traca... que ho vàrem mirar per TV3 -a nivell de categoria, oh, yeah!-) i vaig dir Feliç 2014 vaig sentir una gran il·lusió!!

    FELIÇ ANY!! ;-))

    ResponElimina
  20. M'encanta la foto!: el mantel, l'atenta mirada del gat, l'escuma del cava.... Fer celebracions a casa, m'agraden!. Per un Bon Any 2014, on hi ha dipositades moltes esperances, que vegin la llum!!.

    Bon Any XeXu!!

    ResponElimina
  21. Jo també em sumo a la munió de comentaristes que creuen que en Blog hauria de bridar amb cava. Jo entenc que posi aquesta cara, que a mi el cava m'agrada força! Faria morros si no me'n donessin, i encara més si és per celebrar que entrem a un 2014 ple de reptes i projectes.

    Loading... Som-hi! Bon any, XeXu!

    ResponElimina
  22. Molt bon any, celebressis l'entrada on i amb qui ho fessis. El Blog el que mirava atentament el grau d'engatament que podieu pillar la resta, no crec que fos una altra cosa!

    ResponElimina
  23. Lo Blog, ni les meves (que les vam despertar amb petons) ni l'Ànima (la gossa) tenien copa. I ais que n'haguesson tingut...hic!

    Bon any, i que la serenor mos acompanyo. :*

    ResponElimina
  24. Fa cara de no agradar-li el cava, hehe. O potser no li agrada que muntis festes a casa... Que guapo en Blog!! Bon any amb retard, a mi m'ha agafat un virus pel camí.

    ResponElimina
  25. Hola Xexu, antic company de passar hores i hores a l'ordinador... Jo ja he deixat aquesta "vida" però recorde que gaudia llegin-te i fent-me pensar... També crec que vas abandonar per un temps, encara que el meu retir s'ha fet més llarg i ara no em veig amb ganes de tornar... Però t'envie un saludet i un "ànim"!!! El meu gatet s'assembla al teu!

    ResponElimina
  26. Mare meva el que acabe de fer!!! He fet una bogeria i he tornat Xexu!!! i estic contenta! heheehe festa de tornadaaaaaa!!!!! Sóc jo la del comentari anterior, jijijl

    ResponElimina
  27. Pobre Blog! No m'estranya que posi ulls de dimoni si no li vareu servir una copeta de cava, català, naturalment.
    Tu, pel que expliques ho vas passar fenomenal. I es que a casa s'hi pot estar molt bé.

    ResponElimina
  28. Parlant encara de cap d’any i ja estem a dia 5! Comença a ser hora de canviar de post, que ja gairebé se’n recorda de la revetlla i ja tenim els Reis aquí. Moltes gràcies a tots pels comentaris i pels bons desitjos. Com que estic seguríssim que tots tindreu un 2014 genial, el que us desitjaré és un 2014 blogairement molt prolífic!

    rits, la idea que descrius és la que tinc jo del cap d’any, potser sense sortir fins tard, això no em cal, perquè no m’agrada la bogeria col•lectiva d’aquella nit, però sí estant amb la colla d’amics i passar una bona estona. Però quan els amics decideixen passar-ho de la manera més calmada possible, és a dir, cadascú a casa seva, no s’hi pot fer massa. Et muntes tu la festa a la teva manera i com t’agrada, i llestos. Facis el que facis, ho passes bé, perquè és el que tries tu. Som-hi amb el 2014, a millorar el 13 si és possible!

    Carme, ja m’ho semblava que mirava molt fixament el cava, però no sé si els de la protectora haguessin vist amb bons ulls la borratxera gatuna. A menjar-nos el 2014!

    Joana, no cridis el mal temps! De moment ja hem començat a viure’l, ara només ens queda fer història!

    Mireia, no em sembla gens estrany això que dius! És precisament la manera com he passat molts caps d’any, anar a casa d’algú altre, no allargant la nit massa, però quedant-nos allà i llevant-nos plegats el dia següent. Tampoc no sóc massa de festes, i no m’ha sabut pas greu passar el cap d’any només en parella, però estava acostumat a passar-lo amb alguna gent que aquest any han preferit no fer massa res i bé, suposa un canvi que no sé si serà un precedent. Bon any per tu també!

    maria, en tinc una d’encara millor d’ell, allà sí que fa por! Però ja se sap, a casa hi ha poca llum i els ulls dels gats són súper reflectants. Espero que no arribi a saber que penjo aquestes fotos seves, sinó em despertarà cada dia a les 6h del matí a cop de miol, com a mínim!

    Consol, darrerament els ulls sempre li queden així a totes les fotos, començo a sospitar que s’amaga alguna cosa molt negra rere la seva bonhomia (o bongatia). Sí que sembla content de la nostra companyia, però planeja alguna cosa dolenta. I passar el cap d’any a casa no sé què significarà. L’any que ve mirarem de muntar alguna cosa per tornar a fer-ho en una altra banda.

    Gemma Sara, què bo! M’estàs dient que existeix una CATosfera paral•lela, la dels gats?? Quina por. Tot i que ja sé que en Blog té contactes amb altres felins catosfèrics, em sembla que deixo l’ordinador massa desprotegit. No equivoques el número, aquests érem a casa comptant el gat. Suposo que no està massa al cas del dia que era, però ja dic que no m’ha vist mai passar aquesta nit amb ell, és el primer cop.

    Biel, ben vist! El cava va pujar una mica, però l’únic gat que hi havia a la casa era el que es veu a la foto. Tot podria haver acabat en desastre, però vam decidir deixar el Martini per un altre moment.

    M. Roser, és tan ‘finolis’ el Blog que no li agrada ni la llet. No vaig provar de donar-li cava, però dubto que li agradés. Si no tindríem un problema, a mi no m’entusiasma, a veure si l’any que ve em quedaria jo sense brindar i serien ells que brindarien. Per cert, he d’investigar com fer que un gat pugui brindar... interessant. Hi ha molta gent amb gats, no hi veus una idea de negoci aquí?

    Loreto, se’l veia força participatiu, sobretot quan hi havia el menjar a la taula. Encara que ell prefereix els embolcalls de plàstic que el menjar (deuen ser coses del seu planeta). No m’ho ha reconegut, però segur que li va agradar compartir aquest dia amb mi, que sempre fotia el camp per cap d’any.

    ResponElimina
  29. Lluna, potser si hagués begut ell no hauria estat bona companyia, si ja és pesat normalment, una mica begut i fent exaltació de l’amistat no sé si l’hauríem aguantat!

    Pons, en això t’he de donar la raó, els gats sempre miren com si estiguessin planejant alguna maldat, com si Dexter fos la seva inspiració, vaja. Per sort, encara no han aconseguit que les mirades matin, si no la Terra seria irremeiablement seva.

    Joan, no mira mai amb massa bona cara, i si pensa que li estàs prenent el pèl i que surt perdent, encara menys. Home, les festes sempre les felicito, no específicament, però sempre desitjo les millors coses als blogaires de bé. I miro de ser amable, però també ferm amb les coses que dic, com a mínim respectuós. Encara que tampoc vas desencaminat, però una cosa no treu l’altra, penso!

    Sa lluna, no compto que el moix hagi vist mai el cava, encara que potser m’equivoco. El que sí que estic segur és que no l’ha tastat, a veure si tindré un gat alcohòlic! Què dirà als del seu planeta?? L’inici d’any va anar bé, a veure com continua la cosa.

    Bruixeta, no em diguis que tu vas donar cava al teu gat boig? Per cert, com es diu? Les seves mirades són així, sempre pensant com fer-nos mal i conquerir el nostre planeta. Tard o d’hora ho aconseguiran, tinguem-ho present.

    Elfreelang, em sap greu, però no van deixar ni una gota pel gat, només en vam prendre els animals de dues potes. Gràcies i igualment!

    Sr. Gasull, aquest gat ha vist de tot ja, no veus que és un enviat del seu planeta per recollir informació sobre els humans i jo sóc el seu subjecte d’estudi? No es perd cap detall, com es pot veure.

    Jomateixa, no no, que sóc un amo responsable, jo! Però és clar, hi havia estones que la taula es quedava desprotegida per viatges a la cuina, i ves a saber tu...

    Assumpta, durant la redacció d’aquest post, ni tampoc en la revetlla de cap d’any, no s’ha emborratxat a cap gat. Fa mal efecte, no? És millor que el gat sigui testimoni del brindis compartit per començar el nou any, que sí, efectivament és molt emocionant. Han de passar moltes coses aquest 2014, algunes personals i altres a nivell de país, i penso participar activament en aquestes segones (en les primeres també, és clar!).

    Audrey, una escena força casolana, tot i que no puc dir que begui cava gaire sovint, però el gat sí que està present sempre, i el que es veu és casa meva. No està malament celebrar a casa, però el millor sempre és la companyia. Afrontem els reptes d’aquest 2014 amb serenor, però sobretot amb molta il•lusió.

    Laia, el problema, com sabràs, és que els gats no tenen polze oposable, tindria moltes dificultats per sostenir la copa per brindar. Sí que podria agafar-la amb les dues potes, però llavors hauria de mantenir l’equilibri, i pobret, és una mica maldestre. A més, el cava no ajuda a mantenir l’equilibri precisament. A mi el cava no m’entusiasma, però una mica sí que en prenc, i si és per brindar per un bon 2014, llavors no pot faltar.

    Laura T, el gat és molt espavilat, tenia clar que com més cava beguéssim, més ens assemblaríem a ell, és a dir, més engatats estaríem, i per això no li feia gens de gràcia. Ell té el monopoli felí de casa!

    Cantireta, no estaria bé que expliquéssim aquí públicament el que permetem a les nostres bestioles, no? Jo diré que li vaig donar una mica de pernil salat, això no està prohibit, oi? Però tampoc li agrada massa, és un gat molt llepafils i només menja el seu pinso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres no!!! No més en faltava que a part de foll anés begut!. L’animalet en qüestió es diu “Pues” pel que arribava a punxar quant va arribar, això que no més era una boleta que cabia al palmell de la ma, però con clavava les urpes!! No esgarrapava no, punxava com un eriço!

      Elimina
  30. Sílvia, en Blog és un senyor gat, se li ha de tenir un respecte, que tenint en compte els anys de gat, ja és més vell que jo. Potser és per això que no està d'acord amb fer festes a casa, vam tenir sort que no truqués a la policia per denunciar que teníem la música massa alta. Així que tu vas començar l’any empiocada, eh? Esperem que a hores d’ara ja estiguis recuperada del tot, que necessitarem molta força per afrontar l’any que se’ns presenta!

    Molt ben tornada Ada!! Quan vaig veure el primer comentari vaig pensar en altres persones, em va sorprendre, però no em va passar pel cap que poguessis ser tu. Com que estava distret, no hi vaig pensar més, però normalment aquestes coses m’intriguem molt i miro d’investigat. En rebre el segon comentari la sorpresa va ser majúscula, però no estava en disposició de contestar ni de manifestar l’alegria que em feia tornar a veure el teu nom a casa. Han passat anys, tres almenys, i això no és poc! En aquest món virtual és una eternitat, però no ens oblidem dels uns als altres, així que estic content que m’hagis vingut a trobar, encara que no hagués fet falta, perquè encara et tinc fitxada i hagués vist que publicaves, però d’una manera o altra ens haguéssim tornat a trobar. Bé, que m’alegro molt que tornis a ser per aquí, que espero que no sigui flor d’un dia i que puguem llegir-te molt temps més, i gaudir de la teva presència als nostres blogs. Alguns quedem d’aquella època, busca bé. I també hi ha altres blogaires interessants que val la pena conèixer, espero que trobis el teu lloc aviat, a la catosfera se segueix estant molt bé i hi tenim un gran ambient. Però com t’he dit a l’A joc de daus, darrerament hi ha poc moviment, i tornades com la teva són una molt bona notícia. Jo vaig parar poc temps en dues ocasions, però no em vaig desvincular d’aquest món en cap moment. Ja veus, continuo per aquí, i espero que també per molt temps.

    Glòria, darrerament deu tenir sempre la mosca darrere l’orella, alguna cosa devem fer malament, ja que sempre surt amb ulls de dimoni. Tinc un parell més de fotos que fa por el tio. Jo m’ho vaig passar bé, ja saps que de vegades és igual on estiguis, el que importa és amb qui.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.