dimecres, 18 de desembre de 2013

Relats conjunts, Ruslavery


El proper sóc jo, després del barbut. No m'hauria d'haver deixat atrapar, però ja no hi puc fer res, almenys ara per ara. Hauré de seguir el joc, no aixecar el cap i deixar que em venguin per un bon preu, espero que com a mínim em valorin! Quina ràbia de situació, però ara m'hi va la pell, millor creure i ja trobaré la manera d'escapar-me d'aquest país de merda. A saber com me les faran passar aquesta gentussa, però en pitjors places he torejat, jo! Espero que les fotografies i els vídeos s'hagin enviat correctament via satèl·lit, no n'estic del tot segur i això sí que seria una gran putada. Ja que em jugo el coll per cada reportatge, almenys que no sigui per no res. Rebran el meu missatge, però me'n sortiré tant si em venen a buscar com si no. I quan torni seré un heroi, i tant que sí! Si d'aquesta no em donen el Pulitzer ja no sé què hauré de fer. Síria, càrtels colombians i ara aquests maleïts pagerols russos. Que serà el següent?


La meva participació a Relats Conjunts d'aquest desembre.

17 comentaris:

  1. Uf, quins riscos laborals! Jo no tindria pas la sang tan freda al seu lloc. Molt ben trobat, jo des d'ahir que em miro la imatge i no se m'acut res.

    ResponElimina
  2. A mi tampoc no m'inspira gens aquesta imatge... trobo que tu te n'has sortit molt bé.
    Jo mai no faria una feina com aquesta... déu meu!!!

    ResponElimina
  3. I segur per una merda de nòmina amb pagues prorratades i sense hores extres pagades.

    ResponElimina
  4. - Ostres, sabeu què ha passat? Unes terribles tempestes van ocasionar interferències constants als satèl·lits de transmissions i portem més de dues setmanes amb avaries i problemes. Hi ha zones de les que no rebem res.
    - Quines zones?
    - De Rússia, per exemple.
    - Rússia? No era allí on volia anar aquell noi? Com n'hi diuen? Xixe?
    - No sé pas de qui em parles...
    - Sí home, aquell que està obsessionat en guanyar un Pulitzer i que es juga la vida cada dos per tres.. Crec que va dir...
    - Ah, en XeXo... sí.
    - Això, XeXo... doncs va dir que anava a Rússia? no?
    - Ni idea, tu...
    - Bé... dec estar confós...

    ResponElimina
  5. Bé, l'important és que el protagonista veu clar que se'n sortirà. Espero que ho aconsegueixi.

    ResponElimina
  6. La voluntat hi és, ara ha de cercar com sortir del merder, no és molt recomanable rebre el Pulitzer quan un ja no hi és per gaudir-ho.
    :)

    ResponElimina
  7. periodisme compromès!!!
    Necessitam homes com tu...

    ResponElimina
  8. Mira que l’imatge es complicada, eh? Però t’ha quedat una historia rodona .

    ResponElimina
  9. Uf, el que poden arribar a fer alguns pel reconeixement public! Jo no aconsegueixo inspirar-me

    ResponElimina
  10. Ves que crec que el satèl·lit no sé jo si arribarà tan lluny de tot....

    ResponElimina
  11. Això passa quan la feina escasseja.

    ResponElimina
  12. Jolines el tio quins pebrots!!! Esperem que no hagi fallat cap satèl·lit i hagin rebut tot el que li ha costat tant d'aconseguir...

    Buuufff quin patir!!!

    ResponElimina
  13. Aquest món és pels valents, ja ho sabeu! I a aquest li farà falta ser molt valent, jo no veig tan clar que se'n surti, tot i que sembla molt segur! Gràcies a tots pels vostres comentaris.

    ResponElimina
  14. el teu relat és molt realista, deu ser perquè actualment a llocs en conflicyte abunden els segrestos de periodistes! molt ben trobat!

    ResponElimina
  15. Molt perill per aconseguir un premi. S'ha d'estimar molt el risc per jugar-se-la així.
    Espero que se'n surti bé.
    Bon relat, XeXu!

    ResponElimina
  16. Trobo que té massa fe en la tecnologia.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.