dijous, 12 de desembre de 2013

'La Pregunta'

No estic content. En assabentar-me de 'la pregunta' m'ha semblat absurda, però a diferència de molta gent, amb el pas de les hores em decep més i més. I és que em sento babau. Una pregunta que inclou totes les opcions, molt bé, però que té tres possibles respostes:, no o una altra cosa. Calia una pregunta binària, i en cas de sortir no, ja veuríem com establíem les nostres relacions amb España. Una pregunta amb tres respostes només farà que el vot es divideixi, i com més dividit estigui, molt més difícil que una de les opcions assoleixi el 51% del suport.

Per mi, és una victòria dels que no es neguen directament a que votem, però que no volen que surti el . En canvi, alguns que neguen la democràcia, tot i veure's inclosos en les opcions de la pregunta, segueixen posant el crit al cel perquè el procés avança. Lamentable. Però el que em preocupa és que, evidentment, els partits que estan a favor del han acceptat la pregunta, i no són ximples, saben de sobres les implicacions que té. L'enunciat inclou la paraula independència, però amaga moltes més coses. Conformisme? Cansats de discutir? Almenys s'han posat d'acord.

De tot plegat, dono importància a tenir una data, marqueu bé al calendari que aviat penjareu a la paret el 9 de novembre de 2014. Podrem votar, podrem expressar-nos com a poble en unes urnes, i no cal dir que la meva opció és el /, però s'acaba de revifar el meu pessimisme. Caldrà fer una feina molt gran per convèncer que aquesta opció és la que ens obre les portes, i que, en definitiva, /No és equivalent a No. Avui estic una mica menys convençut que ahir que ens en sortirem. Espero que el poble em permeti recuperar la fe en Catalunya, com ja ha fet altres vegades.

Amb tot, jo avui tenia al cap una altra pregunta fins que ha esclatat la bomba, i només plantejava dues respostes, naturalment. Pot sortir No, és clar, però almenys no marejo la perdiu. 

33 comentaris:

  1. Totalment d'acord. Com tu dius Sí/No és equivalent a No i Sí/Sí a Sí. Trobo que les coses haurien de plantejar-se més fàcils en un moment tan decisiu com aquest.

    ResponElimina
  2. Segns veig jo aquesta binarietat donarà opcions a molts socialistes a votar si a la primera i no a la segona. Aleshores si la segona pregunta guanya el si, podrem posar al sac tots els vots del si a la primera pregunta. I la veritat és que la segona pregunta és molt difícil que surti que no.
    Ara els polítics i els entesos són ells, encara que a vegades ho dubto.

    ResponElimina
  3. Home, jo també penso que tens raó... i votar SI que vols un estat i No que sigui independent... és de bojos... aleshores quina mena d'estat vol, el sonat que voti així?

    Però aquests, aquests que votin això, si la pregunta hagués estat la que tots pensàvem i volíem, haguessin votat que no... o sigui que no penso que perdem gran cosa.

    Si surt un primer sí majoritari, també voldrà dir que molta get no vol que les coses segueixin com fins ara... i aleshores depenent de si hi ha molta diferència amb l'altre SI... ja veruem com ens ho fem...

    BUFFF!!! com ens compliquen, oi?

    Però mira, ja la tenim i farem campanya pel SI i SI...

    ResponElimina
  4. Si guanya en Si/No tindrem uns quants problemes. Serem un Estat indefinit, aliats amb Espanya d'una manera indefinida. Espanya tindrà a dins una mena de regió que diuque vol ser un Estat però no se sap de quina manera es vol relacionar amb la resta d'Espanya.

    ResponElimina
  5. De moment es tracta d'apostar pel si i si.
    Te'n has adonat que han escollit la mateixa data en la que va caure el mur de Berlin?
    Jo no hi pensaria massa. Ara es tracta d'apostar pel si i si. I fer entendre a la gent el que vol dir.Si i si.

    ResponElimina
  6. Doncs jo crec que l'opció sí/no posa a favor l'opció federalista, encara que siguin pocs i Espanya tampoc estigui per la labor (els dissidents del PSC, per exemple...). Jo estic contenta, tinc ganes de votar, crec que acabarem votant, encara que buscant suports fora, i que pot sortir el sí/sí, cal creure's-ho i treballar-ho!

    ResponElimina
  7. Ah, i un sí/no pot passar a ser un sí/sí. Ara, al que diu no d'entrada ja el tens perdut, crec jo.

    ResponElimina
  8. Jo el que no tinc clar és com s'avaluarà i es decidirà després de la consulta. M'agradaria saber si una majoria del Sí a la primera pregunta (per exemple un 51%) ja eliminaria l'opció del No a ser un estat, i per tant aquests vots no s'inclourien ja en la segona pregunta, o si tot i això estarien incloses les 3 opcions com un tot. En aquest últim cas, tot i tenir majoria en ambdues preguntes seria molt difícil que sortís >50% el Sí/Sí... (per exemple 70% Sí a la primera i 70% a la segona donaria un total del 49% del total pel Sí/Sí, 21% pel Sí/No i 30% pel No a seques. La veritat és que ens compliquem les coses...però estic content perquè al menys hi ha una data i la cosa es mou, a veure què passarà...I què carai farà el Govern Espanyol al respecte...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la qüestió! Em sembla que això ho ha de dir la Junta Electoral. El plantejament de la pregunta porta a no tenir en compte els vots del No si guanya el primer Sí. Però podria portar a situacions sense sentit com que el Sí/Sí guanyés amb només 26% de vots del total (Això del 26% ho ha dit Marta Rovira, jo no me n'havia adonat). L'opció que el Sí/Sí només guanyés tenint més del 51% del total, podria portar a situacions que els federals (per dir-ho així) guanyessin amb poc percentatge (si guanya el primer Sí, però el Sí/sí no arriba al 51%). I l'opció de tres piles i que guanyi la que té més vots, llavors seria el mateix que una pregunta amb tres respostes (bé psicològicament per la persona que vota potser no).

      Elimina
  9. Crec que aquesta pregunta dóna opció a manifestar el seu parer aquelles persones que volen ser espanyols i prou, els que volen més sobirania però no volen ser independents (i, per tant, deixen en mans del govern espanyol aquesta concessió) i aquells altres que volem la independència. Deixem que les urnes ens quantifiquin.
    M'ha agradat molt la imatge de grup dels polítics catalans anunciant la pregunta. Els felicito a tots.

    ResponElimina
  10. A mi tampoc m'agrada la pregunta, preferiria una de binaria també. Ara bé, potser aquesta consulta far augmentar la participació (cosa desitjable) i no tinc clar que divideixi el vot independentista, aquests ho tenim molt clar, però l'unionista segur que més o menys si influeix.

    ResponElimina
  11. Estant completament d'acord que hauria sigut més clara una pregunta binaria única, he de dir que a mi no em desagrada aquesta que ens proposen.
    Per mi està clar que tots els que hauríem votat SÍ a una pregunta única, votarem Sí/SÍ a aquesta per tant no hi veig el problema en aquest sentit. Que la pregunta permeti que més gent pugui donar la seva opinió (ara hi caben els del NO però també els del Sí però NO) a mi em sembla bé, aquesta gent ha de tenir dret a dir-hi la seva i si resulta que són majoria (que jo em penso que no però s'ha de veure) ho haurem d'acceptar, no?

    ResponElimina
  12. Penso que l'opció més acertada era una sola pregunta, em sembla que això és complicar-se massa i que potser es perdin vots.
    En tot cas, el meu suport al Si-Si!

    Bon dia! :)

    ResponElimina
  13. Vols pujar a casa a fer la última copa? SI / NO
    En cas afirmatiu, voldràs follar després? SI / NO

    ResponElimina
    Respostes
    1. La independència és com un acte sexual, esperem que a part de desitjat sigui gratificant.

      Elimina
  14. Hi estic d'acord. No sé quin era l'enunciat del referèndum del Quebec ni quin serà l'escocès, però probablement no està en aquesta línia. En qualsevol cas, em penso que una consulta (vinculant) a curt-mig termini és inviable. En aquest sentit la posició de l'estat espanyol és molt clara.

    ResponElimina
  15. La pregunta només podia ser una i les respostes dues, estic amb tu. La pregunta que ens plantegen en una mica allò de voler quedar bé amb tothom, i això rarament s’ aconsegueix.
    Es una pregunta amb trampa? No ho crec... Es de ximples votar que volem un estat i que aquest estat no sogui independent, no? Clar que de ximples anem sobradets...
    Una bona campanya a favor del SI+SI i crec que ho aconseguirem

    ResponElimina
  16. També hi havia qui no les tenia totes amb la Via Catalana i va ser un èxit. Gairebé es van doblar les previsions.
    El poble català sap llegir, sap interpretar i sap votar. I guanyarà el Sí Sí. Doblarem les previsions.

    Fita

    ResponElimina
  17. Mira, jo tampoc estic molt satisfet amb la pregunta, però una cosa sí que tinc clara. Això és com la Xampions (i perdoneu-me per aquest símil futbolístic... que no en sóc jo massa amant, però avui m'ha petat aixñi). Qui vol guanyar la Xampions ha de ser capaç de batre tots els rivals, febles i forts per aixecar la copa. El camí és dur i llarg, evidentment.

    La independència doncs no l'assolirem bufant i fent ampolles. Però si ho tenim clar (i jo ho tinc claríssim) aquesta pregunta no hauria de suposar cap problema, ans al contrari, un humiliació per l'opció federalista, que jo considero clarament residual a Catalunya (i anecdòtica a Espanya, no ho oblidem).

    Si tota la gent que ha sortit el 2010, el 2012 i el 2013 ho té claríssim, no hi veig tant problema. Sí i sí, i endavant. Tant és que ho fem en dues respostes. Doncs les fem. Com si en calguessin 3, 4 o 20. Si la convicció és ferma, no hem de parar de marcar caselles del Sí.

    El vot independentista no quedarà pas dividit, ni de conya. Si de cas dubtaran aquests suposats federalistes (que segueixo dient que són clara minoria) i ningú sap que haguessin votat realment en una pregunta binària... doncs ja veiem que els suposats federalistes que la defensaven ja se'n desmarquen.

    Si volem ser un estat fort i ferm no queda més remei que tenir-ho claríssim. Sí i sí. Si no som capaços de tenir-ho clar no ens mereixem tenir un estat propi i independent.

    Ho veig així

    ResponElimina
  18. La nadala d'aquest any (amb la música del "fum, fum, fum")

    EL PROPER NOU DE NOVEMBRE, SÍ, SÍ, SÍ
    EL PROPER NOU DE NOVEMBRE, SÍ, SÍ, SÍ
    VOTAREM EN LLIBERTAT
    SEREM ESTAT
    SEREM ESTAT
    I TINDREM INDEPENDÈNCIA
    SE'NS ACABA LA PACIÈNCIA
    SÍ, SÍ, SÍ

    ALLÀ DALT DE LA MESETA, SÍ, SÍ, SÍ
    ALLÀ DALT DE LA MESETA, SÍ, SÍ, SÍ
    JA N'HI HA UNS HOMENETS
    CABREJADETS
    CABREJADETS
    QUE S'HI FOTIN BOTIFARRES
    SÓN UNS FATXES I UNS MACARRES
    SÍ, SÍ, SÍ

    QUI DIRÀ MÉS GRAN MENTIDA, SÍ, SÍ, SÍ
    QUI DIRÀ MÉS GRAN MENTIDA, SÍ, SÍ, SÍ
    JA RESPON LA COSPEDAL
    DONA FATAL
    DONA FATAL
    L'HI DAREM DEU MIL PATADES
    I UN PARELL DE BOFETADES
    SÍ, SÍ, SÍ

    P.D. La cançó es pot acabar tararalejant, a modus d'en Raphael a l'espot de la loteria, el tall dels segadors que diu "Catalunya triomfant"; o sigui "la lara la la la la" i amb els ditets en forma de falç... però no és obligat.

    ResponElimina
  19. la veritat és que em passa sinó el mateix molt semblant...per una banda estic contenta però per l'altra això de les dues preguntes és complicar-se i molt....la gent ho entendrà? i com es comptaran i interpretaran els sis i els nos ....espero que tanmateix sigui per avançar

    ResponElimina
  20. Qui sap si a última hora la pregunta serà irrellevant perquè haurem de convocar eleccions i declaració unilateral d'independència. Sigui com sigui, m'agrada que s'hagin posat d'acord.

    ResponElimina
  21. Quanta tinta (encara que sigui virtual) hem de fer córrer encara abans del 9/11/14? Tinguem serenitat que el ball només acaba de obrir les portes de la sala!

    ResponElimina
  22. Que formulin la pregunta ja és un èxit, que es faci realitat la consulta encara ho és més i.. del resultat no en tinc cap mena de dubte (mirant les males cares que fan ells)

    ResponElimina
  23. La pregunta famosa no deixa indiferent a ningú, és clar, tots hi tenim alguna cosa a dir, perquè per aquestes quatre paraules passa el futur del nostre poble, sigui quin sigui. Segueixo sense estar massa d’acord amb la formulació, però tenim data i volem que ens deixin votar. El govern espanyol segueix entestat en prohibir la democràcia. Qui tindrà més força? Ja es veurà. Moltes gràcies a totes i tots pels vostres comentaris.

    Sílvia, hi ha més gent que està pel No de la que ens pensem. I no sé si el parlament actualment representa el poble. El que es debat és la independència, no cap altra cosa, és el que el poble demanava a crits al carrer, el milió i mig de persones que s’han mobilitzat a les diades 2012 i 2013 ho tenen clar. Per què ara ens han de preguntar una altra cosa. Els de l’altra cosa, que preguntin després si volen.

    Sr. Gasull, la lògica és que més gent voti Sí a la primera que a la segona, poden voler un estat, però no necessàriament independent. Aquesta és l’opció teòrica dels socialistes i de molts ICV, però a la pràctica ja no ho sé. Amb una única pregunta binària, és a dir, de sí o no, això no passaria tant, i la resposta seria més reveladora. Quan parlem de pregunta binària no volem dir que en siguin dues, sinó que només té dues possibles respostes. Penso que han embolicat la troca, i el que és pitjor, que ho han fet voluntàriament perquè els resultats siguin molt interpretables.

    Carme, l’opció que cites al principi és la dels federalistes, volen un estat federat amb España. El que és de bojos és que España no es pensa federar ni de conya, per tant, és una opció absurda, en tot cas s’hauria de plantejar si es veiés que el poble no vol la independència, com a mesura per assolir més auto-govern. També penso que aquests votaríem que no, però és que estan en el seu dret de fer-ho, després veuríem què fem. La resposta, almenys, seria molt clara, tanta gent que sí, i tanta altra que no. Més fàcil impossible.
    Com tu dius, la variabilitat de les opcions i de les interpretacions és el que complica les coses, i el que per mi fa que, amb els resultats a la mà, siguin quins siguin, sempre es pugui dir que no són concloents. Perquè crec en els meus, però si no pensaria que és una campanya orquestrada per quedar bé, que es faci alguna acció, però que al final tot es quedi com està. I això em sabria molt greu. L’única opció diferencial és el Sí/Sí, i per això lluitarem a partir d’ara.

    Sergi, tots sabem que España no acceptarà cap altra condició. O marxem, amb la seva oposició, és clar, o ens quedem i seguim llepant com fins ara. La federació no és una opció per ells, el seu ego és extraordinari, i aquest patriotisme de nyigui-nyogui, que bàsicament es basa en l’economia. Si fóssim uns morts de gana que els sortim cars, ells mateixos ens posarien les urnes davant dels morros.

    maria, no sé si la data ha estat triada de manera casual, ni tan sols sé el motiu de fer-ho llavors. La meva opció és aquesta, Sí/Sí, és clar, però caldrà fer molta feina per aconseguir convèncer una majoria, i no només feina en positiu, que és la que m’agradaria, sinó també de defensar-nos contra els atacs, que cada cop seran més i més forts.

    Gemma Sara, et veig optimista, i això m’anima, perquè sé l’evolució que has seguit. També tinc ganes de votar, això per davant de tot, i en el meu cas tinc més que clar, des de sempre, que votaré a favor de la independència del meu país. L’opció Sí/No és la federalista, i d’altres opcions igualment rocambolesques. I no és que menystingui el federalisme com a mètode, però és que amb España no ens federarem ni que ho volguéssim tots nosaltres, encara que fos el clam popular, i sabem que no l’és, no és un camí viable, llavors per què perdre el temps amb ell? La pregunta hauria de ser binària, i la feina de convèncer els indecisos la tindríem igualment.

    ResponElimina
  24. GG, m’agrada aquesta mirada crítica, jo també em plantejo com s’avaluaran els resultats, però no domino tant l’estadística com tu. Això ho haurien de dir molt clar, penso que s’haurien d’agafar com dues preguntes independents, i tot i així hi hauria controvèrsia. Tot plegat, només em fa pensar en que és una presa de pèl, ens maregen més que una altra cosa per després no acabar fent res. La troca ben embolicada, i dir que els resultats no són prou clars ni concloents. Això sí, també vull votar i crec que la notícia és més la data, tenim un dia en el que podrem expressar de manera seriosa i mesurable la nostra voluntat, no és cap broma! I sobre reaccions... ja veurem. Amb violència no crec, però ja m’espero qualsevol cosa del govern d’España.

    Consol, si ens ho mirem així, segur que hi ha opcions que no hi són representades, que hi ha gent per tot. Entenc que fent-ho així s’inclou un ventall molt gran de gent, però la qüestió aquí era independència sí o no. Perquè això és el que demanava la gent al carrer. Si no hi haguessin hagut aquestes manifestacions massives, això ni s’estaria plantejant, no trobes? Però el poble va parlar, i ara tocaria preguntar si són majoria o no. Els del no, i molts de l’opció intermèdia no van anar a les manifestacions, no és la seva opció. Vull dir que no ens poden vendre que els que eren allà eren una barreja de gent que vol coses diferents. O és que portar una estelada lligada al coll és interpretable? No fotem. Jo no vull deixar anar ningú fora, però si preguntes per la independència de Catalunya, si vols més autonomia però no un país a part, la teva resposta és no, i és tan legítima com la meva, que sí que el vull. Per què embolicar la troca, dividir el vot. Potser exagero i els resultats no variaran massa, però cal posar les coses fàcils a la gent, no complicar-ho tot. I la imatge d’unitat entre partits... has vist les seves cares? Només he vist una foto, però allà només somriu un.

    Carquinyol, al final m’hauré de convèncer que preguntar és molt més important que ‘què preguntar’. Estic content perquè tenim data, i perquè tinc molt clar què votaré. Però això de marejar la perdiu no va amb mi, vull tirar pel dret amb tot. Crec que el vot independentista no es repartirà, però sí que decantarà el vot de molts indecisos per l’opció intermèdia, i això ens farà perdre. Més que res, perquè els resultats seran sempre interpretable. M’imagino un marc en el que el doble Sí s’acosta al 50%, i les altres opcions es reparteixen la resta. Això em farà molta ràbia, francament. Ah, i no sé si fent-ho d’aquesta manera es fomentarà la participació, ja ho veurem. El que em sembla clar és que molta gent no hi anirà perquè el missatge des d’España, ja que els tancs no els poden treure, serà desprestigiar la votació i dir a la seva gent que no hi vagin perquè no servirà de res. I els creuran.

    McAbeu, a tu no et sembla tan malament la pregunta perquè t’encanten els enigmes!! És broma. Els que diuen sí però no, en definitiva, estan dient no. Les opcions intermèdies que hi pugui haver no seran mai acceptades per España. La independència tampoc, però serà la voluntat del poble, i no podran fer-hi res. Tothom ha de tenir veu, i jo no vull que vagi a votar només la gent del sí, al contrari, vull que votem tots i que els resultats siguin representatius. I si és que no, evidentment, a seguir fent la nostra vida, el poble haurà parlat, màxim respecte. No tinc gens clara la victòria del sí, per això contemplo perfectament aquesta opció. Pensa que visc en les zones on es concentra més gent del país, i majoritàriament estan pel no, així que... el que passa és que d’aquests que volen no, molts potser es passen al sí però no, i tampoc no servirà de res. És legítim voler altres opcions que independència o submissió, la teoria és preciosa. A mi no em desagradaria ser en un Land alemany. Però a la pràctica, aquestes són les dues úniques opcions en un país dictatorial com España. Continua a baix

    ResponElimina
  25. Per això permetre que en aquesta votació hi pugui haver més de dues respostes és perjudicial. Perquè, si ens hi posem seriosos, potser els espanyols no poden decidir sobre la nostra independència, però si ens hem de federar amb ells potser sí que haurien de poder dir la seva no? Si uns volen marxar, doncs que marxin. Però si volen tenir una relació diferent amb nosaltres, potser que nosaltres puguem dir si volem o no. O és que ara els catalans volem imposar una federació amb una gent que no la vol? Ho sento, però és de bojos.

    Sa lluna, espero que voti el màxim de gent possible, però crec que el vot es repartirà. Ara els indecisos tenen una opció perfecta, la de no mullar-se, i precisament és el que volíem, que la gent decidís el futur de la terra. És probable que tot plegat quedi en no res per la divisió de vots.

    Pons, com ja vaig dir a can Gasull, aquestes preguntes en conya que corren per la xarxa no em semblen el mateix. A les que planteges jo et podria contestar Sí/No, és a dir, una copa sí, però les mans quietes. En canvi, al referèndum no votaria mai aquesta opció.

    Gregori Samsa, de memòria no et sé dir els enunciats exactes, però he vist una llista dels de molts països, i era una sola pregunta i ben clara. Però a Catalunya sempre hem de ser diferents. Trenquem la legalitat, vinculant no serà, però ens dóna eines. Una important victòria del Sí ens dóna unes dades per negociar, tant a España com a Europa, i si no baixen del burro ens legitima, penso, a tirar endavant una declaració unilateral, ja que el poble ho demana. Ara, també ens cal un govern valent per fer-ho, i no sé si el tenim.

    Bruixeta, amb qualsevol pregunta estem quedant malament amb molta gent, així que com més senzilla millor. Volíem preguntar sobre la independència, no sobre altres coses, i si vols una altra cosa, doncs digues que no vols independència, no? Però bé, sembla que la pregunta satisfà força gent, suposo que perquè molts pensaven que aquest dia no arribaria. No és que sigui de ximples, votar Sí/No és una de les tres opcions lògiques, les altres tenen menys sentit. Aquesta aposta per una mena d’estat al mateix nivell que España, o amb una autonomia molt superior a la que tenim ara, però sense deixar de pertànyer a Espanya. Això passa a altres llocs, per exemple, als Estats Units d’Amèrica o a Alemanya. Aquests països estan formats per estats, en el primer cas, i lands en el segon, i són força independents, tenen legislació pròpia i molta autonomia, però depenen en última instància d’un organisme superior, que és el país. Els detalls d’aquestes unions no els conec, però no crec que sigui una opció viable aquí, començant perquè España no voldrà estar mai al mateix nivell que nosaltres, sinó tenir-nos molt per sota.

    Xavier Pujol, sigues molt benvingut al meu blog, gràcies per passar. M’agradaria ser tan optimista com tu, però no posis tot el poble de Catalunya al mateix sac, ja que és molt variat i divers en opinions. Suposo que és millor tenir pregunta (i sobretot data) que no tenir-ne, però no em deixa content. Ara, sigui com sigui, aquell dia em tindran allà votant Sí/Sí, d’això no en tinc cap dubte. I a veure què surt.

    Porquet, seguint amb el símil futbolístic, diria que Catalunya és com el Barça, no n’hi ha prou amb guanyar, sinó que s’ha de fer jugant bé i dominant. És més, et diria que si perdem, però ho fem amb el cap ben alt, encara ens sentirem prou orgullosos. Bé, aquí potser m’he passat, molts ens quedarem molt decebuts. L’opció federalista és una quimera. Jo conec casos de federalistes convençuts, i amb arguments, però aquests a mi no em valen, ja que em pot l’evidència. Per federar-se, cal que les dues parts hi estiguin d’acord, el pacte ha de beneficiar els dos, tant junts com separats, i això España no ho voldrà mai, no ens vol com a iguals, només faltaria! Som els esclaus, com diu en Joan Tardà, els camàlics de la història. Ens volen ben lligats i submisos. Continua a baix

    ResponElimina
  26. Per sort, tot i que en conec algun, és veritat que cada cop més gent s’adona de tot això i veu que l’opció Sí/No no porta enlloc. Ara, és la gent que nosaltres coneixem, tots els que no es fan sentir no sé què volen, i fa força por, perquè tots som catalans. Això sí, té pebrots la cosa que l’inoperant Navarro ara estigui en contra de la pregunta quan l’opció Sí/No, va clarament a acontentar-lo a ell i la seva gent, però haurà estat ICV i Unió qui han aconseguit que sigui així. PSC ara és un partit espanyolista i antidemocràtic, no millor que el PP.
    Aquestes manifestacions que dius van ser massives, però tot i que no hi era tothom que volia ser-hi, la participació, que en aquest cas és clara pel Sí/Sí, no arribava al 50% del país. No vull passar-me de pessimista ni fer el joc a impresentables com la Camacho que diuen que tots els que no hi van anar són partidaris del No, i per tant majoria. No, la gent que vol independència no és gens menyspreable, no se’ns pot silenciar fàcilment. Ara, arribarem al 51%? És més, si ens quedem en un 51-55%, que és el més probable, això ens legitima a tirar endavant un procés de separació, amb la meitat del país en contra? Això tampoc no es pot obviar.
    Sigui com sigui, jo sempre faré una mirada crítica i més aviat pessimista, però això no treu que la meva opció és clara, i que penso seguir fent campanya per aconseguir una Catalunya independent. Sí/Sí és l’únic camí que aporta una diferència, qualsevol altra opció significa submissió. Els independentistes ja no ens hem de convèncer de res, i ens atacaran tant que només farem que refermar la nostra idea. Molts indecisos es convertiran també, i als que no cal que els convenem amb bons arguments, no de fantasia, però tenim les dades al nostre favor, mentre que els oponents només insulten i no aporten cap argument coherent per mantenir la unitat.
    La teva conclusió és encertada, veurem quants som, però ja saps que Catalunya és molt plural, si ni tan sols els nostres independentistes es posen d’acord, imagina tota la resta. Manera de procedir: seguir amb el cap alt, mantenir el convenciment i treballar molt per convèncer els indecisos. I el 9 de novembre que ve, tots a votar, pensem el que pensem, per poder calibrar bé com respira el país.

    Marta, ja l’havia vist en algun lloc. Està bé posar-hi humor, el que passa és que no tinc ganes de riure’m ni de posar-me amb ningú. Vull que anem a la nostra, defensant el que volem, i no anant contra ningú, perquè ells no tenen res a pelar en el nostre procés. Un país que vol ser lliure ho decideix per ell mateix, mirant endavant, i no enrere. Tenim molt per criticar-los, però no perdem el temps en fer-ho i entrant en una guerra de desqualificacions, altra feina tenim, que és convèncer la nostra pròpia gent.

    Elfreelang, penso que el problema més greu serà d’interpretació, els percentatges què voldran dir, quin serà prou per justificar una de les respostes, ho acceptaran els contraris? Bé, a aquesta última la resposta és clarament No, si no volen que es voti, ja m’explicaràs si acceptaran els resultats, per més desfavorables que els siguin. Tenim sort de tenir una data, i que preguntarem a la nostra gent, però no és de la manera que hauria de ser.

    Loreto, un bon acord ja ho té això, no acaba de satisfer a cap de les parts, perquè totes han de cedir, en aquest punt hi puc estar d’acord, però segueixo dient que no era això el que es volia consultar. Per altra banda, ja ho diuen algunes veus, que com que la consulta no serà possible, serem independents precisament per això, per no acatar les imposicions.

    ResponElimina
  27. Laura T, precisament ara que el ball ha obert les portes és quan hem de fer córrer la tinta, no en podem deixar de parlar fins que no votem, i hem d’aportar tots els arguments coherents i plausibles pel doble Sí. No serà fàcil, ni ho tenim guanyat, ni de conya, hem de convèncer molt encara, per això no hem de deixar passar mai l’oportunitat de ser crítics amb nosaltres mateixos, però de defensar també allò en què creiem. I jo crec en la independència del meu país, no en mitges tintes, per això no és la pregunta que volia, però tinc molt clar què votaré.

    Rafel, de moment jo tinc dubtes amb el resultat, però és important que tinguem data, i encara que la pregunta no sigui la que molts voldríem, almenys existeix i ens permet votar. Si ho tenim clar, votarem Sí/Sí, és l’opció més clara. La resta ja ho veurem, però tot i saber que som molts, no sé si arribem a majoria, encara queda molta feina de convèncer els indecisos. Ells estan nerviosos, però potser encara més emprenyats.

    ResponElimina
  28. XeXu, perdona que sigui pesadeta, la meva evolució no és de bitxo raro, crec que es pot convèncer encara molta gent, amb el cap i amb el cor, aquest debat també obliga a pensar i a pensar en l'altre (que s'assembla a tu, però no és com tu), això em sembla molt enriquidor per a tothom i segur que la victòria (no sé si per 51,3% o per 59,1%) serà molt millor.

    ResponElimina
  29. Jo també preferiria només dues respostes possibles, ja que es veuria més clar quina és majoritària...Tres possibles respostes, pot ser que no n'hi hagi cap que destaqui i aleshores , què passarà una altra votació? No ho veig clar...

    ResponElimina
  30. Gemma Sara, quan vaig llegir el teu comentari vaig dubtar si t'havia dit 'bitxo raro' algun cop, espero que no. La teva evolució em sembla d'allò més normal, naturalment. Alguns hem estat convençuts sempre, i altres potser no ho consideràveu fins que heu vist que si ens en volem sortir caldrà fer-ho d'una altra manera, i que España no ens aportarà solucions, al contrari. Encara queda feina a fer, certament, i potser encara la fareu millor els que us n'heu convençut per les evidències, teniu arguments molt poderosos. T'emplaço als fets d'ahir, on una colla de feixistes van rebentar un acte del col·lectiu Súmate, independentistes d'origen espanyol i castellanoparlants. Veure com, en nom de l'orgull patri espanyol, se'ls considera uns venuts, no farà més que convèncer-los que han triat una bona opció, ja que aquí els acollim amb els braços oberts. I també convencerà a altres. Cada cop hi ha més evidències de qui són els demòcrates i tenen els arguments.

    M. Roser, els teus dubtes són el que em preocupa a mi, la divisió de la resposta, i que cap de les opcions serà concloent. Gairebé preferiria una amplia majoria de No comparat amb el Sí, almenys sabríem que el país no ho vol. Però si les tres opcions estan molt dividides què fem? Tornar a votar segur que no. El més probable és que ens quedem igual. Per això cal treballar perquè el Si/Sí sigui incontestable. A veure si ho aconseguim.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.