diumenge, 1 de desembre de 2013

Gran Recapte

Aquest cap de setmana vaig participar en el Gran Recapte d'aliments que es feia a l'entrada de molts mercats i supermercats en favor de la Fundació Banc dels Aliments, una organització que recull aliments bàsics per combatre la fam que moltes persones passen en el nostre país. Es tracta d'afegir algun producte a la compra pròpia i després deixar-lo als voluntaris que te'l recullen fora, per poc que sigui. M'hi vaig apuntar amb els membres de la secció local del partit i ens va tocar en un barri molt desfavorit del poble. La gent que viu allà és molt humil i passen moltes dificultats, immigrants o fills d'immigrants de les diferents onades, sense gaire estudis i, com és imaginable, totalment aliens al procés sobiranista que viu el país. Per no dir que en alguns casos la gent que ens trobàvem eren usuaris mateixos del Banc dels Aliments, per pura necessitat.

Més enllà de la campanya, de les bones intencions d'aquesta fundació, i sobretot de la meva minsa participació, el que no puc deixar de destacar és que aquesta gent, per la que no donaries ni un duro, és tremendament solidària. Fins allà on poden, que potser és molt poc, però gasten els seus escassos diners per ajudar els altres. Et lliuraven un paquet d'arròs i un altre de llegums mentre t'explicaven que tenen tots els fills a l'atur i no sé quantes desgràcies més. Però no deixaven de col·laborar. També vull destacar un parell de persones amb una mica més de recursos que van entrar al supermercat a comprar per ells un ítem de no més d'un euro, però que em van entregar una bossa plena de productes pel Banc. Una generositat que em va colpir, segur que tampoc anaven sobrats, ells.

Potser no és cert que els que menys poden són els que més donen, però que els més necessitats no s'obliden dels altres, això sí que ho puc garantir. Vaig rebre una bona lliçó, si arribem a sortir de la nefasta situació que vivim serà perquè ens ajudarem els ulls als altres. Ningú no vindrà a salvar-nos el cul, i menys els que manen. Així que ajudem-nos, col·laborem. El que per nosaltres és poc per altres és tot un món. I creieu-me, jo tampoc sóc dels que van sobrats...

17 comentaris:

  1. Ara no sé si s'entendrà el que vull transmetre.
    Ahir, vaig sortir del supermercat amb una bossa pel banc dels aliments, pensant que havia de compartir el privilegi de poder menjar cada dia -afortunada-, però amb el sentiment que no n'hi ha prou amb omplir una bossa de plàstic amb uns quants quilos d'arròs, de llegums, llet o pasta.
    No m'agradaria que, al final, ens quedéssim nés tranquils per omplir una bossa.
    Hem de fer nés passades per solventar aquest desajust. Mentre no les fem, afortunadament, hi ha persones com tu que regalen el seu temps incondicionalment.
    Una abraçada, XeXu.

    ResponElimina
  2. La pregunta inevitable és: si els que manen no ens vindran a salvar-nos el cul ens moments difícils…

    per a que els volem ?

    ResponElimina
  3. Jo vaig omplir un parell de bosses i estava contenta de poder ajudar. Davant meu a la cua de la caixa hi havia una avia del poble, que tots sabem que subsisteix amb una minsa pensió i que a més ajuda al seu fill que és a l’atur, ella duia un paquet d’arròs i un altre de pasta, no havia comprat res més. Quant vaig veure que ho donava als voluntaris que recollien el menjar... en va fer sentir molt peita i ridícula davant la seva grandesa.

    ResponElimina
  4. Tens raó XeXu, la solidaritat de la gent sempre impressiona. Sort en tenim, que encara ens podem ajudar els uns als altres. M'encanta el comentari del carquinyol... ja té raó, ja... per a què els volem, només per afer-nos la vida impossible.

    ResponElimina
  5. Recordo que quan era petita ja es feia i que a tothom li agrada molt això de donar un paquet d'arròs un cop a l'any, sembla que et neteges la consciència i et prepares més feliç per a celebrar el Nadal.

    ResponElimina
  6. ji visc en un poble molt petit i vaig quedar acollonit del que varen recaptar

    ResponElimina
  7. Imagino que de tot hi ha, hi ha persones que donant creuen que netegen la seva consciència, que ja han fet "alguna cosa", però crec que la majoria ho fem per ajudar. Es passa molt malament quan tens gana i valores tant les ajudes que es converteix en ajudes també.
    Hi ha moltes maneres d'ajudar que no es limiten a comprar aliments, encara que aquesta és molt important. El temps que puguis dedicar a tot el que pateix, sigui quin sigui el sofriment, fam, solitud, malaltia ... tantes coses que també ens poden arribar en qualsevol moment.
    Segur que és això, la gent que més ajuda és la que més necessitats passa.

    Aferradetes solidàries.

    ResponElimina
  8. sempre hi participem, és una causa que arriba molt endins. A ningú li hauria de faltar el més bàsic. Al poble també es recull, però quasi sempre anem a Lleida i passem per algun super per deixar-hi coses.
    Ara, a més per Internet, encara ens ho posen més fàcil.

    ResponElimina
  9. La solidaritat dels menys afavorits la vaig viure jo també fa un parell d'anys a un supermercat del la Rambla del Raval. Era exemplar i entendridor veure con aquella gent tan mancada de recursos col·laborava amb generositat i de tot cor.
    Ja no entro en valoracions de si aquesta feina ens correspon a nosaltres o a qui administra i gestiona amb tan poca cura uns diners que són nostres...

    ResponElimina
  10. Aquest cap de setmana cadascú ha fet el que ha pogut, els voluntaris demanant, i la gent donant el que podia. Però en un SPAR vaig quedar de pedra, quan un voluntari de la Creu Roja li allargava la targeta que demana els aliments a una dona, aparentment elegant, i que va refusar la bossa i el paperet. Ell em va mirar, i només vàrem tòrcer el cap ambdós.
    Però malgrat aquest incident, estic contenta de veure que quan cal, hi som!!!

    ResponElimina
  11. Per una part podem estar molt contents de com és la gent però d'això se n'aprofiten alguns per treure encara més beneficis i es tiren floretes del bé que ho estan fent.

    ResponElimina
  12. La implicació de la gent en aquestes campanyes solidàries ens ha de fer sentir orgullosos. Són lloables i necessàries perquè una societat digna no pot consentir que els seus veïns passin fam. A més, són una bona campanya de visualització i sensibilització cap a la pobresa extrema que viuen moltes persones. Ara, ens cal ser conseqüents i fixar-nos bé quan anem a votar quines polítiques estem donant suport amb el nostre vot. I si els partits actuals són incapaços de fer una societat més justa, n'haurem de crear de nous.

    ResponElimina
  13. Està molt bé però tots sabem que això no solucionarà la situació de ningú. Potser valdria més negar-nos TOTS a pagar algun impost abusiu (tipus IBI) i a veure què passa. El problema és que no ho faria tothom. Si sabéssim empènyer junts, moltes coses canviarien.

    ResponElimina
  14. M’agrada veure que molts heu participat en el Gran Recapte, algunes opinions contraposades al respecte, però al final, com us dic, crec que importa més participar que no els motius que tenim per fer-ho. La gent a qui va destinat aquest esforç ho agrairan igual. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Fanalet, potser ara sonaré insensible, però la solidaritat també ha de tenir un límit. Està clar que si podem donar més, ho hem de fer. I si tenim algun dubte, hi ha l’exemple de la gent que esmentava, no tenen pràcticament res, però donen el que poden. Ara, ni ens hem de sentir uns súper herois per haver donat un parell de paquets, ni tampoc hem de creure que no fem res de res, o que és un gest poc important omplir una única bossa. El cas és que tothom que té possibilitats ho hauria de fer, i la càrrega solidària no recauria en uns pocs. Ara, per anar bé, el país mateix hauria de destinar els fons necessaris a que la seva gent no passés gana, però ja que no és el supòsit que vivim, ens hem d’ajudar, però sense caure en cap dels dos extrems de pensament. Ah, i jo tampoc no me les vull donar del que no sóc, la importància rau en la gent que aportava aliments, no en que jo perdés unes hores recollint-los.

    Carquinyol, saps prou bé que aquesta pregunta es contesta sola. Per a res, no els volem per a res.

    Bruixeta, això li deia a la Fanal, el teu gest no és pas indigne, encara que tinguis molts més recursos que ella. La seva grandesa és inqüestionable, i això és el que vull dir amb el post, hi ha gent que sap millor que ningú el que és passar penúries, i el que no volen per ells tampoc no ho volen pels altres. A poc que poden, ajuden, i són uns autèntics herois. Els que tenim una mica més de recursos podem col•laborar amb més, no som millors per aportar més coses, però tampoc som pitjors, el que importa és que el simple gest ja és tota una vida per altra gent que no té res.

    Carme, començo a pensar que passa a tots els nivells, a la que et cau a la mà una mica de poder perds el nord i et tornes egoista, ja no t’importen els altres... però de què ens estranyem, ja ho deien al Senyor dels Anells, oi? D’això se’n podria fer un post, potser el faré! Als nivells baixos ho vivim d’una altra manera, els altres encara ens importen. Mira a Bèlgica, van estar un temps sense govern i no els va anar tan malament!

    Sílvia, potser molta gent ho fa per netejar les consciències, però quantes coses fem més per nosaltres que no pels altres? Tots en tenim, suposo. I ho pots mirar d’una altre cantó, no? Independentment dels motius, més val donar aquest paquet d’arròs que no donar-lo, oi?

    Sr. Gasull, la solidaritat i la generositat de la gent és espectacular. Per algunes coses sí que hi ha esperança, llàstima que per altres no.

    Sa lluna, com deia més amunt, en alguns casos no importa tant el motiu, sinó el que es fa. Si algú neteja la seva ànima a base d’aportar aliments, i així se sent molt solidari, doncs millor per ell, però el que importa és que ha aportat una ajuda a algú que la necessita. Les persones tenim maneres de funcionar peculiars, però el que compta al final és que algú rebrà ajuda, no si jo em sento millor o pitjor. I naturalment, els que saben què són les penúries són els que, a poc que poden, ajuden perquè altres no ho passin malament. Davant de la injustícia social i un govern tan inoperant, cal que entre tots ens anem salvant d’aquesta situació, donar un cop de mà, de la manera que sigui, sempre serà benvingut. No em sembla estrany que ens sentim bé fent-ho, potser aquest és el profit que en traiem nosaltres, però del nostre gest també se’n deriva un profit per aquells que ho necessiten.

    ResponElimina
  15. Jomateixa, tot el que sigui facilitar aquesta tasca està bé. Jo coneixia el Banc dels Aliments, però no aquesta iniciativa, almenys no sabia que estava tan organitzada. Al partit en vam parlar i ens vam apuntar per fer de voluntaris, i trobo que està molt bé veure-ho ‘en directe’, la interacció amb la gent, tot i que a mi em feia molta vergonya, és ben enriquidora.

    Glòria, per com ho descrius, vas viure exactament el mateix que jo. Sorprèn, perquè no som conscients de com en són de compromesos els que menys tenen, ells més que ningú saben el que és patir calamitats. Això també et consciencia una mica, si pots aportar temps o recursos ho has de fer sense dubtar. Perquè tens raó, hi ha qui s’hauria de mullar més, però ja que no ho fan, no deixarem morir de gana una bona part de població si ho podem evitar, que ja els agradaria als que manen lliurar-se d’aquesta càrrega...

    Dafne, no tothom participa, és clar, i alguns que et sembla que podrien ajudar molt no ho fan gens ni mica. Però d’altres, en canvi, et sorprenen molt gratament. No només els casos que esmento en el post, més de dos i més de tres em van entregar bosses plenes de menjar, i sense entrar en si podien donar més o menys, penso que és una mostra de generositat igualment, i jo que no n’hauré de fer ús (creuem els dits), els vaig estar profundament agraït d’aquesta demostració. Entre tots haurem aconseguit que molta gent pugui menjar, no és que ens haguem de felicitar, senzillament és que no abandonem ningú com sembla que facin els governants.

    Jordi, hi ha qui sempre s’atribuirà els mèrits, però arriba un moment que t’importa més que les coses es facin que no qui s’endú els honors. És clar que a tots ens agrada que ens reconeguin la feina, però és que molta gent menjarà d’això, què prefereixes destacar?

    Consol, el pitjor del cas és que totes aquestes tones de menjar recollit no són per països subdesenvolupats, es queden aquí a casa perquè hi ha gent que els necessita. De vegades no som conscients de fins a quin punt pateix la gent del nostre propi país, i com tu dius, no hem de deixar ningú a l’estacada. El que ja no tinc tan clar és que sapiguem ser conseqüents amb el nostre vot. Si realment ens guiéssim pel que fa el govern pels ciutadans, o almenys què posa en el seu programa, no sortirien a manar certs partits, i curiosament sempre obtenen bons resultats. Està clar que n’hauríem de crear de nous, o renovar a fons els que hi ha, però els més ben posicionats de cada partit tallen les ales a les noves generacions, un exemple molt clar que prefereixen mantenir la cadira que avançar.

    Loreto, es tracta del mateix problema de les vagues o les manifestacions. No hi va sempre tothom, i per més gent que les secundi, el gruix de gent que no hi va és superior. D’aquí la famosa majoria silenciosa que alguns s’han inventat. Tant de bo sabéssim anar tots junts per algunes causes, però això no passarà mai. Mentrestant, iniciatives com aquestes són necessàries, perquè sí que ajuden a molta gent. No els proporcionaran eines per tirar endavant, però evitaran que es morin de fam. És el que podem fer nosaltres, això de les eines només ho poden fer els que no mouen ni un dit.

    maria, l’exemple són els que no tenen pràcticament res i igualment donen a aquells que encara estan pitjor.

    ResponElimina
  16. Arribo tard. Crec que tens raó que, per empatia, la gent que ho passa malament és la que ajuda més "proporcionalment". I com ha dit algú, aquestes campanyes serveixen per ajudar però també per visibilitzar la situació. Jo aquest any no hi he participat, no sé ben bé per què, suposo que perquè ajudo de manera "estructural" i dedico 95 euros dels 1.800 que cobro a Intermon, Unicef, Creu Roja, Aministia, Arrels (a partir d'un post de l'Elfree, per cert) i Acnur (reconec que no vaig saber dir que no quan em van parlar dels refugiats de Síria). Segurament ajudo i netejo consciència (2x1, què més es pot demanar!), i no em suposa gran sacrifici (només és un 5%, això sí, des de fa un temps ja no prenc suc de taronja per esmorzar, ni em compro el diari a final de mes, però no deixo de comprar-li roba a la Sara ni d'anar al cine). Per què t'explico aquest rotllo que sembla un post? (perdona que m'excusi :) no ho sé, per justificar-me que aquest any no hagi omplert bossa pel banc desls aliments ni m'hagi fet voluntària (trobo que dedicar-hi temps i energies com tu és molt valuós).
    No puc deixat de pensar, de tota manera, que si tothom contribuís amb un 5% o un 10% del seu sou (qui el tingui) a ajuda interna i externa (sobretot els governs), potser es podria fer més, si és que l'autèntica justícia social és una quimera. Gràcies per escoltar-me, sort que he arribat tard! Encara hi puc participar?! ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.