dimecres, 11 de desembre de 2013

Fantasma

Ets el representant d'uns treballadors, de tu depèn que les estratègies siguin bones per tal d'aconseguir un bon tracte pels teus companys. De seguida et veuen alguna cosa estranya, no acabes de voler anar-hi amb tot, sembla que la teva posició és més conservadora, i no t'entenen, perquè no teniu res a perdre i molt a guanyar. Però segueixes amb la disfressa de superheroi, de defensor dels pobres, amb la teva típica cara de menyspreu al poder establert. Et segueixen, et fan confiança.

Un cop tots al carrer, i pendents de judici, et vas deixant caure almenys un cop per setmana per l'empresa. Queden algunes temes pendents i et demanen consell, la teva saviesa no té comparació, és clar. Els que et veuen anar-hi sovint s'estranyen, no ho entenen. Què busques? Ets una mica llepaculs, no? Que no estaves de part dels teus companys? A què ve fer tant la gara-gara a la direcció?

Se n'assabenten abans, però la confirmació arriba via avís del LinkedIn. Ara ets nou líder de projecte de l'empresa que els va fer fora perquè no hi havia diners, t'han repescat. I no saben si ja era una cosa pactada i per això anaves passant per allà i apaivagant el procés, o si ets el rei dels trepes i ho has aconseguit així. Només saben que has salvat el teu cul, i que ho has fet amagant les teves cartes des del principi. Que t'aprofitin molt els quatre rals que et pagaran, traïdor, que el premi gros el tindràs si algun dia tornes a veure les cares dels teus ex-companys. 

29 comentaris:

  1. No m'atreveixo a preguntar qui serà el "premi gros"... però el cert és que les persones que fan coses així són menyspreables.

    ResponElimina
  2. Estic amb l'Assumpta, no es mereix res més que menyspreu...

    ResponElimina
  3. Jo em sumo al menyspreu general, ara bé, reivindicaria que deixessim els 'fantasmes' de costat. Aquest no és un fantasma, aquest és un traïdor, un judes o un duran, però els 'fantasmes' si es caracteritzen per alguna cosa és que veus de seguida que ho són.

    ResponElimina
  4. Ostres! M'has deixat de pedra amb aquesta història.
    Ja sé que no és cap consol però l'he viscuda calcadeta. La raça "trepa" és la pitjor amb que pots topar a la vida, principalment a la vida laboral. Costa de païr una cosa així i t'asseguro que no s'oblida. Em sap greu.

    ResponElimina
  5. Ufff! Quin mal rotllo.! Home, una situació així ha d'emprenyar i molt i sobretot si veus que ha estat feta amb traidoria. No m'estranya aquest post tant dur

    ResponElimina
  6. Després de llegir el post, em pregunto com aquesta persona pot mirar-se cada dia pel matí al mirall, el reflexe que retorna és menyspreable. Deu n'hi do!. Paraules dures les teves, però totalment comprensibles, sorgeixen moltes preguntes sense resposta, per allò de voler entendre un comportament tan deshonest. I a vegades arribo a la conclusió que el gènere humà és egoista per naturalesa, però té tots els números de la grossa de la solitud personal i el menyspreu.

    ResponElimina
  7. Tots sabem que existeixen persones d'aquesta mena, que només miren per ells sense importar-lis gens el que els passi als altres. Però que aquesta persona sigui el que va ser el representant dels treballadors fa que aquest cas faci fàstic. Estic d'acord que no es mereix res més que el menyspreu.

    ResponElimina
  8. El mon laboral es una selva salvatge on tothom només mira per un mateix on l'apunyalament per l'esquena es la pràctica habitual? Per sort no es això el que jo he trobat en la meva pròpia experiència, però veig que n'hi ha que tenen la mala sort de tenir companys menys desitjables...

    ResponElimina
  9. Hi ha gent de tota mena... Menyspreu es poc, crec que es mereix alguna cosa pitjor i poder aquest premi gros sigui més gros i menys premi del que s’espera, es el que es mereixeria per traïdor.

    ResponElimina
  10. Buff! No sé què dir... crec que ja ho has dit tot i ja ho heu dit tot...

    ResponElimina
  11. Quin fàstig. A cada porc li arriba el seu Sant Martí que diuen ...

    ResponElimina
  12. Trepes i llepaculs, quin fàstic!
    Dissortadament n'hi ha més dels que veiem. El que no entenc és com poden seguir dormint tan tranquils, jo no podria.
    T'has fixat que sempre s'ixen amb la seva? Confio que hi hagi justícia per a tots ells, si més no la llei de "causa-efecte".

    Bon dia!

    ResponElimina
  13. Per desgràcia, em sap greu dir-t'ho però n'hi ha uns quants d'aquesta mena. Fa molta ràbia.
    No t'hi facis mala sang; per sort també n'hi ha de bons. A la llarga penso que ho acaben pagant.^-^

    ResponElimina
  14. Aquestes coses m'encenen la sang! Per sort en aquest món hi ha persones que et demostren que la bondat i la lleialtat encara existeixen.

    ResponElimina
  15. La història és crua, no justifico per res l'actuació d'aquest senyor, però actualment el món laboral s'ha convertit en una jungla, on el peix gros es menja al petit sense cap mena de mirament, i els "companys de feina" et treuen els ulls. L'actitud d'aquest senyor és falsa, hipòcrita, traïdora i totalment menyspreable, hagués estat més honest per part seva dir la veritat, i que us hagués dit "nois estic intentant salvar el cul". Però penso que si aquest senyor ha estat capaç d'actuar d'aquesta manera i de fer tot el que ha fet, no crec que li importi massa veure les cares dels seus companys.

    ResponElimina
  16. Sabem que hi ha traïdors sense consciència però sempre ens sorprenen quan són persones conegudes. I així com la solidaritat enforteix llaços amb els altres, la deslleialtat els trenca i ens fa més desconfiats.

    ResponElimina
  17. Quin element aquest paio! Ser un traïdor amb els companys que confien en tu és ser-ho dels de la pitjor mena.
    Per desgracia en hi ha uns quants. Espero que es trobin el que es mereix.

    ResponElimina
  18. La llei de la supervivència, si ets bo no fas diners i si en fas has de ser un cabró. És molt trist que passin aquestes coses hi cada cop la cosa anirà a pitjor, tothom treballa per la seva cartera i sels hi enfot els altres.

    ResponElimina
  19. Com a mínim no hauràs de tractar-hi més, oblida'l que ja s'ho farà

    ResponElimina
  20. Segur que és aquell de qui tan malament en parlaves!

    Ànims i fora! millor no saber-ne res.

    ResponElimina
  21. estàs esverat, i aquest cop amb raó.
    vivim temps complicats i hi ha gent que sempre se'n surt d'una manera o altra. Fa ràbia, segurament si alguns no miressin només per ells tots hi surtiríem guanyant.

    ResponElimina
  22. Fa molts anys a una empresa molt importatn d'aquest País, Els representants van pactar una pérdua de drets dels treballadors. Tot seguit els seus fills van entrar a treballar a l'empresa. El meu pare i els seus companys van anar a trencar-lis els carnets a la cara. Els bons representants ja s'havien donat de baixa davant la impotència que sentien amb els seus suposats companys. De cinquena columna sempre n'hi ha.

    ResponElimina
  23. Veig que em vaig expressar amb prou claredat perquè majoritàriament esteu d’acord amb el meu enuig, penso i pensem que ens ha fet una putada per salcar el seu cul, i aquestes coses no es perdonen. Però ja s’ho trobarà, espero. Algun dia la vida li tancarà la porta als nassos per això. Moltes gràcies pels comentaris, i per la comprensió davant la desfogada.

    Assumpta, a mi també em sembla menyspreable, i això és el que rebrà per part meva/nostra si el tornem a veure: menyspreu.

    Lluna, i això és el que tindrà si me’l trobo de nou.

    Salvador, el món laboral és una jungla, concretament perquè hi ha individus com aquest. Jo no en seria capaç.

    Amic Carquinyol, això que argumentes és cert, però és que aquests nous apel•latius li hem donat ara. He titulat el post així perquè aquest nom és el que li donàvem a ell abans, crec que ja n’havia parlat, teníem un símbol de caçafantasmes penjat a la paret! I si li dèiem així és perquè és un home ple de virtut, com pots veure. A banda de ser un fantasma de categoria, ara s’ha descobert com un venut, només ens faltava això per estimar-lo encara més.

    Jo rai!, no passa res perquè, tot i que no oblidaré, tampoc m’hi faré massa més mala sang. De trepes n’hi ha més dels que sembla, no sé si és que per llei és obligat que a cada empresa n’hi hagi algun, però te’n vas trobant. La gràcia és que, un cop identificats, ja no els fas més confiança. Amb aquest jo hi havia esmorzat i dinat durant molt de temps, fins que mica en mica veus com és i el vas deixant de banda. No només és un trepa, el que em molestava abans és que també és un fantasma. Així que ara li tinc el doble de mania.

    Mireia, no em podreu dir que no comparteixo coses amb vosaltres! Sempre que tinc alguna cosa bona la sabeu, i quan me’n passa una de dolenta també. Fins i tot les enrabiades monumentals. Com ha anat tot no ho sé del cert, però que és un llepaculs i un trepa no ho dubta ningú.

    Audrey, inicies un debat molt interessant, després de tu altra gent també diu com pot ser que aquestes persones es puguin mirar al mirall. A nosaltres ens pot semblar que han de sentir vergonya d’ells mateixos, però potser perquè no la faríem una cosa així, per tant ja no ens sentiríem avergonyits. En canvi, vols dir que ells hi pensen? Jo crec que és gent que té molt ficat al cap que la vida és una jungla, que han de mirar per ells perquè si no ningú ho farà. Per tant, estic segur que se senten orgullosos, han aconseguit els objectius. La resta de la gent els és igual. Potser tots podem ser egoistes en alguns casos, però jo no actuaria mai així. Per començar, no faria la gara-gara a la direcció, i en cas que em volguessin repescar informaria els meus companys, que segur que entendrien que pogués tornar, tenint en compte com està la feina. Però cadascú fa el que vol. Són paraules dures, però així van sortir.

    McAbeu, la seva actuació podria ser menyspreable ja només per la llepada de cul que feia a la direcció, que finalment ha donat resultats. Potser és cert que alguna cosa que portava ell sigui d’interès i necessitin que hi vagi una temporada més, però de totes maneres, no en teníem coneixement els altres. Però tenint en compte que era un dels tres representants dels acomiadats, i que les altres dues ja tenien la mosca al nas de les seves reticències, fa que tot faci molta pudor.

    Pons, hi ha gent de tot tipus, però sovint tenim la sort de trobar bona gent. Per un que et pots trobar de tant en tant potser no hem de concloure que el món laboral és una selva. El que passa és que ensopegar amb un et posa de molta mala llet. Hi ha moltes maneres de mirar per un mateix, no cal fer-ho en detriment dels teus companys, que estan tan malament com tu. Si tu t’has trobat amb gent més noble, considera’t afortunat.

    ResponElimina
  24. Carme, sobren les paraules, de fet em sorprèn que hi hagi tants comentaris, en posts d’aquests tipus la gent sol no saber què dir. Però potser és que tots hem ensopegat amb algun individu així algun cop...

    Anna, saps, això ens deia ell mateix fa un temps. Llavors no ens pensàvem que seria tan aplicable a la seva persona. Quan és Sant Martí? Ha estat fa poc, oi? Llàstima, tocarà esperar.

    Sa lluna, probablement n’hi ha força i són subtils. Però és quan van maldades que treuen la seva pitjor cara, i aquests són els perillosos. Els que veus a venir de tres hores lluny no ens han d’espantar massa. I sí, se solen sortir amb la seva. No sé què faria jo en cas de ser el cap. M’agradaria que m’ensabonessin així? Probablement l’ensabonat no se n’adona, només veu una persona sol•lícita i implicada, i sobretot molt obedient. Em sembla que és des de baix que es veuen els defectes de comportament.

    maria, he tingut la sort de trobar-me molt bons companys, fins i tot diria que amics. Però quan apareix un indesitjable d’aquests t’ho capgira tot. Jo ja el tenia creuat, així que només fa que caure’m una mica més malament. Però gairebé em pregunto fins on pot arribar el malparit. Espero no arribar a saber-ho.

    Sílvia, en realitat és un entre divuit, tots els altres s’han comportat com havien de fer-ho, amb algunes discussions, però com toca. Un de sol ha fet de les seves, però és el que salta més a la vista.

    Marta, justament, opino exactament com dius al final del comentari. A aquesta mena de gent no els importen els altres, i per tant dormen tranquil•lament a les nits. Mentre ells puguin salvar el cul, tot s’hi val, i jo no penso així. Precisament perquè la situació està com està, ara ens hem d’ajudar una mica tots. No podrem evitar competir per unes poques places de feina, però fins que no sigui el cas, no cal trepitjar-se, i com a mínim anar plegats en el procés en el que ens hem ficat. Realment no sé què passa pel cap d’aquest paio, però si realment ha fet el que sembla que feia, és realment menyspreable. Ja s’ho trobarà, encara que no l’afecti, els seus companys guardarem força mal record d’ell. I la vida dóna moltes voltes.

    Consol, aquest tio ja no gaudia de la meva simpatia, perquè té algunes altres ‘virtuts’ que no cacen amb mi. Però a força de conèixer-lo encara li he trobat més pegues, i sé que ara ja no podré ni mirar-lo a la cara. Em reservo el dret de dir-li traïdor als morros si algun dia tinc l’oportunitat.

    Glòria, jo ja me’l coneixia, vaig compartir força estones amb ell fins que me’n vaig cansar, perquè és inaguantable en altres temes. Li va tocar ser representant. Les altres companyes que ho eren també ja veien coses estranyes en el seu procedir, i com que hi tinc confiança m’ho deien. Ens temíem el pitjor, i s’ha confirmat, sovint quan tens sospites acaben sent fundades. No sé si tindrà el que es mereix, però ha perdut una bona colla d’amics.

    Sr. Gasull, no negaré que potser ara cal jugar més dur, t’hi jugues el futur, però no crec que calgui arribar a certes coses, com a trepitjar els companys que lluiten amb tu per aconseguir un tracte just de l’empresa. Si fas el doble joc, el més probable és que s’acabi sabent, i per força et guanyaràs enemistats. Sembla ser que nosaltres som una pèrdua menys greu que la direcció de l’empresa, ell ja ha triat. Doncs bé, potser el temps dirà, que la vida dóna moltes voltes, i en ciència encara més.

    Loreto, en principi no, ja no el tractaré. Però qui sap quan ens tornarem a trobar. El camp laboral de cadascú és un mocador.

    rits, sí que em sembla que n’havia parlat malament, però és que l’home té múltiples ‘virtuts’, des del meu punt de vista. Les nostres maneres de ser no lliguen gens, i fent el que ha fet ara encara menys. D’alguna manera, estic content de no assemblar-m’hi gens ni mica! Almenys la gent sap que pot confiar en mi.

    ResponElimina
  25. a uns parents propers meus els hi ha passat un cas semblant .....és molt fort ....hi ha gent que vendria la seva ànima al diable, és un dir per salvar-se ell i vendre als companys...a mi no em cap al cap, vull dir que no acabo d'entendre aquest individus....jo no ho faria , almenys no he fet mai una cosa així ....

    ResponElimina
  26. també cal dir que he conegut gent de sindicats que es partien el pit pel col·lectiu

    ResponElimina
  27. Jomateixa, o potser sortiríem tots perdent, però tots per igual, uns no passarien per sobre els altres, i els altres no se sentirien traïts. Sabem que la situació és dura, però encara han de quedar valors. Estava esverat, però més ho estic amb el que està passant ara, així que toca nou post.

    Jordi, molt fort el cas que expliques, davant d’això el paio que treballava amb mi queda com un poca pena, que ben mirat és el que és. Al nostra nivell, nosaltres també ens hem quedat decebuts, no tinc carnet d’afiliat, però sí que m’agradaria dir-li alguna coseta a la cara si me’l torno a trobar, no estaria malament.

    Elfreelang, nosaltres teníem tres representants, i les altres dues van pencar molt per tirar endavant la demanda. Elles ja ens deien que l’altre semblava que feia doble joc, però com que no ens queia massa bé, pensàvem que senzillament era així. Però a la vista dels resultats, ja veiem que aquelles sospites tenien fonament, a banda de tot el que ja no ens agradava d’ell, ara sabem que és un llepaculs i un trepa. Bé, són de les coses que no s’obliden. Segur que hi ha molts casos d’aquests, molts en podríem explicar, però si puc triar, espero que no em torni a passar res semblant.

    ResponElimina
  28. Més que fantasma és un monstre.

    lamentablement n'hi ha a tot arreu

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.