dilluns, 18 de novembre de 2013

Xicra


Després de tres dies de ploure sense parar veus que tothom comença a estar-ne fart, no ens agrada la pluja en aquest país. Tenim la tardor a sobre i el fred ens visita. Però com a defensor d'aquesta estació només puc lloar-ne les coses bones, com per exemple, que amb aquest temps ve molt de gust anar a fer una xicra de xocolata desfeta, si pot ser, al carrer Petritxol, és clar. Escalf per les mans i també per l'esperit.

36 comentaris:

  1. D'això se'n diu saber-se posar en la situació i ja et dic jo que aquestes són bones armes de defensa per els dies grisos.

    ResponElimina
  2. No et veig jo fent xocolates tota la setmana... Pq sembla que aquest és el plan del temporal. A veure si després no podràs pujar castell amunt :P

    ResponElimina
  3. Mira que he sopat, eh? però ara mateix me'n menjaria una de xicra de xocolata... quines ganes me'n fas venir...

    ResponElimina
  4. Ostres nano,
    això que acabes de penjar en aquí és un pecat.^-^. Ostres, ostres...quines ganes que me'n has fet venir. Quina delícia. Ara bromes a part,^-^no l'havia sentida mai aquesta paraula...xicra. Me l'apunto.

    ResponElimina
  5. Per mi pot continuar plovent (sense fer mal) uns dies més si cal… ains el xocolata ! ains la tranquil·litat de poder prendre-te'l pausadament...

    ResponElimina
  6. Quin clàssic, la xocolata del carrer Petritxol! Fa segles que no la tasto...

    ResponElimina
  7. Cada cop que al bloc poso alguna foto de menjar te'n vas directe a demanar-me'n un mos... I òbviament jo em veig amb el dret de fer el mateix! N'hi ha, de xocolata i ensaïmada per nosaltres o què? Quina pinta....

    ResponElimina
  8. Quina bona pinta!!... Què bona!!...i espesseta, com a mi m'agrada!!
    És una de les meves passions, quan fa fred, la xocolata desfeta i durant tot l'any petits bocins de la negra del 85 % de cacau per acompanyar la llesca de pa amb mantequilla.
    Precisament ara me n'acabo de menjar una.
    Amb un esmorzar així, com tu també dius, ja tens bon l'ànim per tot el dia!!


    ResponElimina
  9. Encara que sé el que vol dir, no l'he feta servir mai la paraula "xicra" (i això que és ben maca). Però dient-li xicra o dient-li simplement tassa, estic completament d'acord amb tu que una bona xocolata desfeta ve molt de gust ara que comença a fer fred.

    ResponElimina
  10. Al mal temps, bona cara, oi? Mmm... ara m'ho menjaria per esmorzar!

    ResponElimina
  11. I jo que aquesta hora començo a tenir gana .... que en siguin dos!!! :)

    ResponElimina
  12. hmmmm la xocolata del carrer petrixol, quins records!!!!

    ResponElimina
  13. que bé que us ho passeu els no-insulinodependents...

    ResponElimina
  14. Fa anys que no vaig al carrer Petritxol! Jo també m'hi apunto, dos del meteix.

    ResponElimina
  15. al poble hem passat d'anar un dia en màniga curta a aixecar-nos i estar envoltats per la neu.
    MAREDEDEUSENYOR quina foto! això és la meva temptació!!!!!!

    ResponElimina
  16. La pluja a la ciutat no em barrufa! Però has penjat un molt bon motiu per fer-li bona cara... una estona. :)

    ResponElimina
  17. Jo tampoc havia sentit mai la paraula xicra. L'he buscada i he trobat que és una mesura que s'utilitzava per l'oli, el vi i la llet i que correspon a una tassa petita de cafè. No sé, no sé... una mica massa petita si parlem de xocolata desfeta! Per mi una tassa mida cafè amb llet, si us plau. Que bonaa!!

    ResponElimina
  18. La meva mami va fer un berenar per celebrar el meu bateig a La Pallaresa, al carrer Petritxol... hehe que maca la meva marona ;-)

    ResponElimina
  19. Davant una bona tassa de xocolata es pot pensar que ha sortir el sol, tot i que plogui.

    ResponElimina
  20. M'ha fet gràcia veure aquesta paraula en el teu post. Xicra, una paraula molt antiga que encara utilitzo.
    Si que és un bon moment de prendre una bona xicra de xocolata ben fumejant amb una ensaïmada de Mallorca, és clar!! ;)
    Per aquí porta set dies sense parar de ploure, aviat ens sortiran anques de granota.

    Aferradetes i tapa't bé! :)

    ResponElimina
  21. M'agrada molt "xicra", em sona a "micra" però millor, perquè una micra de xocolata fa molta ràbia, rotllo règim.... hola, XeXu!

    ResponElimina
  22. de tot se'n pot treure profit! que bona la xocolata i l'ensaïmada!

    ResponElimina
  23. aiii la xocolata i la pluja, quina combinació... tot i que també combina amb núvol, vent, neu, sol, tardor, hivern, primavera, estiu, per esmorzar, per berenar, de postres, abans d'anar a dormir... estic enganxada....

    ResponElimina
  24. Xocolaaaaaaaaaaaaaaaataaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa............

    Si hi tornes, en lloc de Petritxol vés fins a Banys Nous, a La Granja. Per a mi, la millor xocolata de totes.

    ResponElimina
  25. La xocolata no deixa indiferent a ningú, ja veig. He conegut persones a qui no agrada, però no ho entenc! Bé, millor, més pels altres! Moltes gràcies per comentar, i ja sabeu, a prendre coses calentones que fa molta fresca!

    Sr. Gasull, si ens donen dies grisos, aprofitem-los per fer les coses que ve de gust fer en aquests dies, no?

    Lluna, què et penses, està tot pensat! La temporada de castells ja s’ha acabat, així que ja puc prendre totes les xocolates que vulgui! I si el temporal segueix, xocolata cada dia!

    Carme, la xocolata no ocupa lloc, sempre en en cap una miqueta, a qualsevol hora? Quan toca el ressopó?

    maria, sé que us faig una mala passada als que sou tan llaminers com tu, però és que jo també ho sóc!

    Carquinyoli, m’agrada la tardor i l’ambient fred, però la pluja em resulta molesta. Per mi pot ploure fins el moment que surti de casa, i quan torni a entrar que continuï. La xocolata s’ha d’assaborir amb tota la calma del món, és clar!

    Salvador, has vist! Perquè després digueu que sempre em carrego els clàssics, aquest no! A la teva propera visita, ja saps què toca.

    Laia, jo demano, però no me’n dónes mai, així que aquesta xocolata ni tocar-la que és meva! Si vols agafa ensaïmada que n’hi ha de sobres.

    Montse, m’agrada molt una bona xocolata desfeta, i allà al carrer Petritxol hi ha un parell de llocs on la fan molt bé. No hi vaig sovint perquè és car i a més em posaria com un toixó, però ve molt de gust, i de tant en tant cau! Sobre xocolata, jo encara sóc de drogues més dures. De 85% no en compro mai, però si en veig de 90% no s’escapa. El que passa és que als súpers normals no se’n troba. I si alguna la supera és la de chili de la mateixa casa Lindt.

    McAbeu, la paraula em sona de fa temps, però tampoc la feia servir. Més recentment la vaig ensopegar en una cançó dels Amics de les Arts i llavors sí que se’m va quedar. A més, les paraules amb X m’agraden! Però la xocolata m’agrada encara més que les paraules, i a més també té una X!

    Sílvia, una bona xicra de xocolata et canvia la cara segur, a mi no em cal que faci mal temps... però així l’excusa és perfecta!

    Jordi Dorca, evidentment desconec l’origen de la paraula, però si va plena de xocolata, per mi pot venir d’on vulgui!

    Anna, dos per cadascú vols dir, oi? Ara que ja no has de cabre al vestit ja podem endrapar de valent!

    Bruixeta, sí tu, quins records. Sembla que va ser ahir... espera, però si va ser ahir!

    Pons, tots som insulinodependents, el que passa és que alguns ens l’auto-fabriquem. Em sap greu, la propera vegada posaré un rètol que anunciï que la imatge pot ferir la sensibilitat d’alguns lectors.

    Consol, si us hi apunteu tots, demanem que ens portin directament l’olla i anem sucant!

    Jomateixa, a tu el carrer Petritxol et cau una mica lluny, però segur que tens el teu propi lloc per llepar-te els dits amb una bona xocolata desfeta. Aquí estem passant fred aquests dies, també ha vingut de cop. Esperem que al desembre no torni a fer un sol que espetegui les pedres.

    Pati, a mi em passa igual, la pluja és molt molesta, i tanta gent amb paraigües amunt i avall a mi em posa nerviós. Però aturar-se a fer una bona xocolata ho canvia tot, garantit!

    Loreto, et passo la definició que vaig consultar abans de fer el post per confirmar que no m’estava equivocant, la del DIEC2: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=xicra&operEntrada=0. És una tassa petita, se suposa, però jo confio que en la definició s’hi pugui incloure un barril de xocolata si cal! També sóc de mesures més aviat grans, que no ens donin un xarrup de xocolata ara! Tot i que també té una X, i ja he dit més amunt que m’agraden les paraules amb X, no és el mateix!

    Assumpta, escolta, que estic a l’atur, alguna alegria m’he de donar! És precisament a la Pallaresa on vam anar a fer la xocolata, ben bona que és. També hi ha el Dulcinea, però no sé per què sempre acabo allà, serà que hi arribo per Portaferrissa.

    ResponElimina
  26. Glòria, és més, es pot obviar totalment el temps que fa, a qui li importa, hi ha xocolata!

    Sa lluna, la paraula deu ser antiga, però jo no fa massa que l’he implantada al meu vocabulari. Les ensaïmades eren molt bones, però no diria que eren de Mallorca, eren de les que fan per aquí, sense saïm, però no em vaig queixar gens ni mica, estaven delicioses igualment. Avui ens hem llevat aquí amb solet, sembla que el temporal ha passat, tampoc és comú per aquí dalt passar-se tres dies plovent.

    Gemma Sara, una micra de xocolata no és possible, és un concepte massa cruel, no trobes. Una xicra està bé, però millor que siguin dues...

    Elfreelang, d’alguna manera ens hem de fer passar el fred... i la gana!

    Anna Tomàs, en realitat jo me la prendria en qualsevol circumstància, com dius tu, no tinc problemes meteorològics o temporals. Però és una bona excusa que pots posar quan vols que algú t’hi acompanyi i que sembli una bona idea!

    MontseLladó, jo la trobo innecessària, i unes calories de menys a ingerir, tot i que si hi fos tampoc no l’apartaria... o l’apartaria cap a l’estómac, més aviat.

    MaryMoon, ostres, no voldria que et sentissis malament si no faig cas de la teva recomanació, jo per mi no eh, però per no entristir-te a tu la propera serà a Banys Nous. Però que quedi clar que ho faig per tu!

    ResponElimina
  27. Faràs un esforç terriiiiibleee ;D
    Si vols t'ajudo, no fos cas que no t'acabessis la xocolata!

    ResponElimina
  28. XeXu, pots donar noms i cognoms d'aquestes persones (humanes?) a qui no agrada la xocolata?

    ResponElimina
  29. Quina sort que tens que et pots permetre el luxe de menjar una xocolata amb ensaimada!!! gaudeix-la!!!!

    ResponElimina
  30. Oh!!!! sí, sí!!! jo també m'apunto! ;-)

    ResponElimina
  31. MaryMoon, no cal que m'ajudis, no, cal. Ja que et faig aquest favor no et demanaré que a sobre facis aquest sacrifici. No pateixis, me'n sortiré!

    Gemma Sara, estan a la meva llista negra, però per la seva seguretat he decidit no publicar aquestes dades tan confidencials. Fins allà on sé, són 'humanes', però he d'investigar més a fons perquè alguna cosa els falla. Alguna mutació, no sé...

    rits, està bé que li facis aquest comentari a una persona que està a l'atur. Doncs sí, en gaudeixo, i tampoc no m'estresso massa pels diners, la veritat. Hi ha altes coses més importants mentre pugui viure.

    Rokins, sembla que hi ha cua, no sé si tindrem xocolata per tots, i res de les dones i els nens primer!!

    ResponElimina
  32. Avui ha pres la meva primera xocolata de desfeta, amb un quarto deliciós. Deu ser casualitat, però sent l'esperit escalfat, com no el sentia des de fa estona.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.