dimecres, 13 de novembre de 2013

La sandàlia

Aquests dies els tertulians i la premsa només parlen d'una sandàlia. Novament, el diputat de la CUP David Fernández va tenir una intervenció estel·lar, aquest cop davant de l'ex-ministre i ex-directiu de Bankia Rodrigo Rato. Ahir vaig tenir una petita discussió amb gent 100% compatible amb la meva ideologia, cosa que és una mica inquietant. El que queda clar, i per això jo ho obviava, és que qui s'ha de mirar aquí és a en Rato, gàngster, corrupte, mafiós, i tot el que se li vulgui dir, això no ho dubta ningú. És a ell contra qui s'han de dirigir totes les ires. Però majoritàriament ens hem fixat en la sandàlia.

En part, el mal periodisme, el periodisme partidista, i no només l'espanyol, el d'aquí també, han centrat l'atenció allà on no tocava, justament per desviar-la i protegir el corrupte de torn. Un altre fet que no podem oblidar, la manipulació informativa que patim és flagrant. Però tenint molt clares aquestes premisses, vull parlar aquest cop de les formes.

No critico el fons, al contrari, considero que David Fernández és la veu real del poble, diu les coses clares que a molts ens agradaria dir, i l'aplaudeixo per això. Fins i tot quan critica els meus, no li falta raó. Però s'està abonant a l'espectacle, i això no m'agrada massa. També ho fan altres polítics que trobo admirables, com l'Alfred Bosch (ERC), amants de fer-se veure i sortir als mitjans. Vull creure que en Fernández no és d'aquesta mena, ell assegura que no busca l'aplaudiment. Per mi n'hi ha prou amb parlar clar, no cal muntar un show a cada intervenció, pots caure en voler-te superar cada vegada, i això et pot fer quedar com un pallasso, per més que el teu discurs sigui punyent, seriós, i sobretot valent. No només per la sandàlia, també sembla que faci entrar amb calçador frases com la del gàngster, perquè quedin i arrelin. Una mica forçat, per més bé que estigui que li diguin això a la cara a en Rato.

Evidentment, alguns mitjans ja el fan quedar com un pallasso, un poca pena o un violent, fan servir els seus excessos en la seva contra, però ja interessa, com dic, desviar l'atenció i que els corruptes quedin impunes, fins i tot com a víctimes. Expresso la meva opinió respecte a una actuació, però no siguem ximples, no ens quedem mirant la sandàlia. Mirem cap on apunta aquesta sandàlia. 

21 comentaris:

  1. Mira, justet ahir en parlava amb el meu fill, que a les noticies semblava que només ens vulguessin ensenyar la sandalia i com ho havia fet tot plegat (que ja és el que dius tu, se li escapen una mica les formes) però que el fons es quedava a mitges i en Rato semblava quasi victima. Tu ho has explicat més bé, era això el que li volia dir al meu fill... Aix!!

    ResponElimina
  2. Ahir ho comentava per tuiter, quant només ens fixem en la sandalia es que alguna cosa important està fallant.

    ResponElimina
  3. Lo de la sandàlia potser va ser un cop d'efecte innecessari. De tota manera aquí les noticies o no tenen ressò o es manipulen. No sé que és pitjor. Repeteixo: Quin país!
    Quan podrem tenir el nostre....!

    ResponElimina
  4. A mi el que m'ha agradat és la pregunta... "usted tiene miedo, Sr. Rato?" perquè a més a més de parlar clar l'implica personalment i el descol·loca i no sap com contestar. Si té por malament i si no té por també... una pregunta sens e cap resposta bona que el faci quedar bé. La sandàlia, no calia, però tampoc n'hi ha per tant. Estic d'acord amb tu que preocupa una mica que cada cop vulguin muntar un numeret més impactant.

    ResponElimina
  5. Per la xarxa circula una adaptació d'un aforisme de Confuci per aquest cas. L'aforisme diu "cuan el savi assenyala la lluna, el neci es queda mirant el dit". I això està passant.

    A mi tp m'agraden els xous i no sé si era necessari, xò de la intervenció el que em quedo és en l'únic que diu Rato quan en David Fernández li pregunta si té por...

    Recordem que va ser un periodista qui va tirar una sabata a Bush, precisament parlant d'Irak...

    Avui tothom parla de la sandàlia i continua ignorant les paraules. Potser si que es va equivocar, xò molts sabem que diu el que ningú havia dit fins ara i si el que diuen les enquestes és cert, que doblarien escons, més d'un els deu començar a tenir por.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest fet m'ha recordat un altre que va passar fa uns quants anys. En una entrevista que li feren, la Norma Duval es va emprenyar amb en Jimmy Giménez Arnau, es va llevar una sabata i se la va llançar. La resta d'entrevistadors, ni es quedaren mirant la sabata ni en Jimmy, es quedaren mirant la Norma Duval —segurament per si continuava llançant peces—, descol·locant en Confuci totalment. Per cert, el llançament va fallar i la sabata li pegà a en José Luis Coll que estava al costat d'en Jimmy. ;)

      Elimina
  6. L'altre dia parlava d'aquest tema al meu blog, centrant-me en l'oratòria però no obviant el component de posada en escena, teatralitat o espectacle. A en Fernández li convé ser mediàtic, encara que molts el titllin de radical o de pallasso, perquè el seu partit encara és minoritari i no aspira a la centralitat, que exigeix una certa moderació. Ara prima acaparar els focus, sortir al twitter, guanyar rellevància o, com deia ma mare "l'important és que parlin de tu, encara que sigui bé".

    Jo preferiria que aquest i altres polítics sabessin posar l'accent en els punts rellevants. En Rato no pot dir que quan ell va arribar a Bankia la cosa era insalvable i la culpa és de la CNMV perquè també té un passat com a peix gros del govern Aznar en matèria econòmica. I per tant té una responsabilitat molt gran (potser és un dels tres espanyols que més responsabilitat té en aquest tema) en la bombolla immobiliària (fruit de la SEVA política econòmica, abans coneguda com "España va bien"), en el desgavell de les Caixes i fins i tot en la desastrosa supervisió de la CNMV. Costa trobar un personatge que hagi estat en tants nuclis de decisió d'aquesta crisi i en tants moments diferents.

    I això, com tu bé dius, passarà per alt perquè en Fernández s'ha centrat en la sabata i ha colat el tema de la guerra d'Iraq (quina mania tenen amb treure palestins i iraquians a tot arreu).

    No sé fins a quin punt el talent per a l'oratòria i el sentit de l'espectacle no són una condemna al populisme.

    ResponElimina
  7. Són masses contra un que parla clar i no s'adonen de que és el que el poble vop sentir. Quan xerri massa ja se'n cuidaran de fer-lo callar.

    ResponElimina
  8. Coincideixo amb tu, comparteixo el missatge però no les formes. Es pot dir a un senyor que és un lladre i un pocavergonya de forma educada i, segons com, farà més resó que fer-ho d'un altra manera. En Churchill quan li va declarar la guerra al Japó durant la Segona Guerra Mundial ho va fer amb un document educadíssim que va ser criticat per uns quants, i en Winston els hi va contestar si fa o no fa: 'si haig de matar algú, no va de més se educat'

    Jo trobo perfecte el que diu el sr. Fernández però no com ho diu. Estic en contra de les normes sovint excessivament formals que hi ha en moltes institucions, però passar-se a l'altra extrem tampoc ho trobo bé. Com podem criticar la sovint mala educació del sr. Cañas de C's i no fer-ho en aquests casos ?

    Ara bé, centrar-se en el gest de la sandàlia i no parlar que el sr. Rato ha enfonsat bancs, famílies i ens ha costat a tots un munt de diners públics i viu tan tranquil·lament ho trobo de jutjat de guàrdia.

    ResponElimina
  9. Es comença amenaçant de llançar una sandàlia i s'acaba amenaçant amb un RPG-7V, ho dic per experiència pròpia...
    Ara en serio, prefereixo que el David segueixi atacant als corruptes i lladres malparits però sense muntar aquests numerets.

    ResponElimina
  10. No calen els númerets però no si que cal la CUP. És com una brisa d'aire pur dins del Parlament contaminat.

    ResponElimina
  11. Cal dir les coses clares, però sense perdre les formes. La Cup fa ver en atrevir- se a no dir eufemismes però si es perd el to correcte malament, pot encomanar a més als altres parlamentaris a fer-ho i de mal en pitjor anirem

    ResponElimina
  12. Exacte, l'errada està en desvià l'atenció del problema real. A part d'això és el que pensem la majoria dels ciutadans però és més, l'altre encara riu amb el que ha fet. I cobrant com tots el que veiem el teu bloc junts.

    ResponElimina
  13. Ens roben i encara corren pels alts càrrecs. És una vergonya!!!És tanta la meva indignació que ja no em surten les paraules. Per això quan algú surt i li diu les veritats a la cara ho trobo molt ben fet. Tenen el meu suport i que consti que no n'era votant.

    ResponElimina
  14. Es pot discutir molt, però veig que molts de vosaltres tampoc acabeu d’aprovar els mètodes, sense restar importància a les paraules. El cas és que hem de centrar l’atenció en els culpables, no en els missatgers. No perdem de vista això, i llavors podem criticar el que sigui. Si només ens fixem en el missatger i el seu mètode, llavors estem cometent un greu error. Moltes gràcies pels comentaris.

    Lluna, fins i tot els mitjans més nostrats s’han fixat en l’actuació del Fernández, i si precisament el que ell vol és posar en evidència els corruptes, els gàngsters, potser que no es converteixi en tan protagonista, que ja sap que si fa coses fora del comú (com si parlar clar no ho fos prou...) serà això el que destacarà tothom, i no la persona que ha d’estar al centre de totes les mirades.

    Bruixeta, he volgut dedicar el post a aquest tema precisament perquè tinc clar en què ens hem de fixar. No cal dir que jo dono suport a en Fernández, només que penso que de vegades no cal fer espectacle. Generalment m’agraden les coses que diu, però no com les diu.

    Glòria, el nostre país ara per ara no és exemple de res. La corrupció i la manipulació informativa no són patrimoni espanyol només, per tant aquest són camps en els que hem de treballar quan tinguem un estat propi. Si volem un país millor, haurem de fer fora els corruptes, que els tenim, i retornar les llibertats al poble.

    Carme, ja dic que aplaudeixo el fons, les preguntes que li fa i les coses que li diu són realment el que el poble pensa i ens agradaria dir a aquest malfactor. Ningú no parla clar al parlament ni en aquestes compareixences, finalment hi ha algú que diu les coses pel seu nom. Però com que sap que desperta passions, correm el risc que s’agradi molt i vulgui dir-la cada cop més grossa, i això tampoc no cal. Canya als que toca, però sense lluïment personal. Fins ara el veia així aquest home, i li tinc molt respecte per la valentia. No és que m’entusiasmi com parla, aquest punt dramàtic perpetu em cansa una mica, però em quedo amb les paraules. Espero que no canviï, i els que el segueixin continuïn la seva estel•la.

    rits, conec la cita, i sé que també sortia com a frase important en una pel•lícula del Jim Carey (mínimament seriosa), no em facis dir quina. És cert, la majoria de gent no mira on ha de mirar, i els mitjans precisament centren l’atenció a la sandàlia per despistar-nos i que no sapiguem on hem de mirar. Massa tard, per la majoria de nosaltres.
    La resposta de Rato no és resposta ni és res. Però és que dubto que contestés cap pregunta, només va anar-hi a fer el paper i no va explicar res. Llavors no sé per què els fan comparèixer.
    Ja li deia a la Carme que Fernández diu coses que ningú més s’atreveix a dir perquè no ret vassallatge a ningú, i això ens beneficia a tots, siguem o no siguem de la seva corda. El respecto i hi estic majoritàriament d’acord, però si comença a abusar de l’espectacle perdrà el prestigi i la fama que s’ha guanyat a pols. No em sorprendria que doblessin resultats, crec que ho mereixen. Però també pujaran molt C’s, sembla ser, i aquests no es mereixen ni existir.

    Jpmerch, amb l’anècdota que expliques, que desconeixia, queda demostrat que som una mica ximples i que sempre mirem allà on no hem de mirar. En el cas del Fernández, si fallés el llançament seria igual, segur que la sandàlia aniria a parar al cap d’algú que s’ho mereix!

    Sergi, hom pensaria que un partit com la CUP es guanya el seu públic per la dignitat, per l’honestedat, i no fent-se notar. Si necessita ser mediàtic per guanyar vots potser està militant en el partit equivocat. És a dir, que podria militar en qualsevol altre, menys el seu. Però bé, al final la política és política, i cal fer-se veure. El tema discutible és la manera d’aconseguir-ho. Continua a baix

    ResponElimina
  15. Un dels temes criticables de la CUP, per molta gent almenys, és que sembla que de vegades es posen en jardins que no toca, per molt que siguin defensables, però de vegades cal ser més pràctics. No crec que desconeguin aquestes dades, però que parli precisament d’Irak em fa pensar que l’espectacle de la sabata estava més que pensat, igual que les frases que cola amb calçador quan la presidenta el talla. I tanta preparació només em diu que busca un efecte, i que no és (només) el d’incomodar l’acusat. A veure si ara resultarà que és un actor, i s’està demostrant mal actor perquè se li veu la sobreactuació. M’agrada el que diu, però no sempre com ho diu. Ara, tampoc em deixo entabanar, prefereixo que les coses es diguin a que tothom les calli perquè hi estan implicats. Necessitàvem algú així al parlament. Veurem com acaba la cosa amb ell i el seu partit.

    Sr. Gasull, i si diu precisament el que el poble vol sentir, però no fa res per arreglar les coses? No ho crec, eh, el veig decidit a lluitar contra la injustícia. Però paraules i actuacions buides tampoc no ens resulten tan estranyes, espero que no sigui el cas.

    Carquinyol, si ens ho mirem fredament, faci el que faci, i de la manera que ho faci, serà criticat per uns o altres. En aquesta vida, amb tantes pressions i interessos, sempre hi ha algú que posarà el crit al cel, prou que ho saps. L’anècdota que expliques a mi em sembla molt lloable, però tot i així, va rebre crítiques.
    També caic sovint en una mena de llei no escrita de la compensació. Si critiquem les formes de personatges com el Cañas, que tela, hem d’exigir que els polítics que ens representen a nosaltres no caiguin tan baix com ell. La CUP no és la meva opció, com sabeu, però si em sento proper a algun altre partit, aquest són ells i cada cop els dono més crèdit. Com dius tu, es pot dir el mateix però no d’aquesta manera. I no són les paraules, gàngster i mafiós no són insults, en aquest cas són definitoris. Però fer-ho amb frases fetes i estudiades per deixar-les anar i causar un efecte... massa preparat, és un discurs que pretén espontaneïtat, però està pensat al detall. No em quadra.
    Sobre el comentari final, res a afegir, ja coneixes la manipulació informativa que patim, els mitjans, sense excepció, s’han centrat en el gest, i per alguna cosa serà.

    Pons, més que la possibilitat que tregui armes allà, més por em faria que es tragués alguna cosa més enllà de la sandàlia... No volem que deixi de fer el que fa, però que no el perdin les formes, que no cal.

    Loreto, tota la raó, el meu suport a la CUP, tot i que no és el meu partit, però cal i fa molt bona feina, i inquieta els poderosos, que no és poc. Però precisament per ser un partit amb tan bones intencions no sé a què treuen cap aquests numerets.

    Gemma, en Fernández és la clara representació del poble, a molts ens agradaria cantar les quaranta a gentussa com en Rato de la mateixa manera que ho fa ell, però sí que és cert que el parlament no s’hauria de convertir en un circ, que ja en tenim prou que de vegades sigui un pati d’escola perquè a més hi hagi nans i pallassos.

    Jordi, patim un greu problema de manipulació informativa, i sempre hi ha qui sap com desviar l’atenció. Aquest només és un cas, però n’hi ha tants... Qui dius que riu, en Rato? I tant, ell sap perfectament que no li passarà res, és pitjor que Àtila, per allà on ha passat ja no hi ha crescut més l’herba, però ell continua allà. I em sembla que cobra força més que tots nosaltres junts.

    maria, també tenen el meu suport, tot i no ser-ne votant. La CUP és necessària, ha de seguir dient les coses pel seu nom, perquè és el que el poble vol. Realment espero que els vagi molt bé a les eleccions i segueixin creixent. La nostra indignació arriba a orelles d’aquests que juguen amb les nostres il•lusions, però no hi ha res a fer, els arriba a una orella i surt per l’altra. Bé, a orelles de qui hauria d’arribar és de la justícia, però en fan el mateix cas.

    ResponElimina
  16. arribo una mica tard. estic d'acord amb tu .....se n'ha parlat molt de la mera anècdota, que trobo inspirada, i no hem d'oblidar cap a quin i quins mals nascuts apuntava el gest....que són corruptes consentits i perdonats pel poder ....falten més polítics que diguin les coses pel seu nom!

    ResponElimina
  17. Doncs jo dono ple suport al missatge i al gest, perquè no hi veig cap numeret, en l'acció de la sandàlia. Per mi té una forta càrrega simbòlica, tal com va explicar David Fernández. Símbol de rebuig, de menyspreu, cap al poder corrupte i immoral. I la guerra d'Iraq no és aliena al currículum de Rodrigo Rato. Que no era el lloc per treure aquest tema? Fer memòria on sigui i quan sigui és un exercici necessari, i vincular la immoralitat de l'estafa bancària amb la immoralitat de la participació en una guerra no em sembla cap disbarat, al contrari: diu molt de la importància que dóna aquest personatge a la vida de les persones.

    Que tinguem un periodisme de vergonya no és culpa de la sandàlia de David Fernàndez. La sandàlia i la seva banalització, la incapacitat o falta de voluntat expressa de llegir un símbol, és part de l'estratègia del desprestigi. I si nosaltres, a sobre, diem que molt bé el missatge, però que quina pallassada o quin xou, els estem fent el joc.
    L'entrevista que va fer Ariadna Oltra a David Fernández a TV3 és un insult a la nostra intel·ligència i a la seua pròpia professió.

    I per no allargar-me, aquest article recull perfectament la meva opinió sobre el tema: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/al-contrataque/favor-sandalia-2836378

    Jo, per primer cop, no em penedeixo del meu vot, i això per mi ja és una llum d'esperança.

    ResponElimina
  18. Elfreelang, efectivament en David Fernández no és un polític com els que coneixem, fa política d'alt nivell, perquè té molts coneixements, i a més defensa el poble, com els altres. En calen més com ell, d'això no hi ha cap dubte, però esperem que no es creixi i oblidi els objectius que l'han portat allà, que és molt fàcil agradar-se quan estàs allà dalt.

    Pati, si una cosa fem molt bé els humans, i encara més els humans d'aquest país, és oblidar. Per això no veig gens malament que se li recordin constantment tots els greuges, que el poble no oblidi, que és molt fàcil no recordar qui tenim davant, tenim molt mala memòria. Rato no és cap sant, al contrari, i per fi hi ha algú que no li deixa passar ni una. Però bé, tots els altes li cobriran les espatlles, això ja ho saps. Sembla una mica absurd això de treure a col·lació la guerra d'Iraq, però tens raó, aquest home és un magnicida, no pot quedar impune. Ara, que això de la sabata sigui un símbol de menyspreu a Iraq, una cultura molt allunyada de la nostra, no vol dir que nosaltres haguem de mostrar el menyspreu i el rebuig de la mateixa manera, perquè serà malentès, a més. Vull dir que jo no estic massa al cas de l'efemèride que commemora aquest gest, en tinc alguna noció, però no sé si el llançament de sabata a Bush va ser un cas concret o és comú en aquell país. Per tant, per mi no és simbòlic, i no em tinc per especialment culte, però entenc que per tanta altra gent no ho serà tampoc. Per mi la mostra de menyspreu i rebuig més gran va ser tractar-lo com el va tractar, amb paraules dures i sense fregar-li l'esquena, per falta de costum, trobo que aquest és el camí, dir les coses pel seu nom.
    Un altre tema és el periodisme, i aquí ja saps que et donaré la raó, i jo mateix caic de quatre potes amb les mentides i la manipulació. No miro la tele, però aquesta entrevista la vaig voler veure, curiosament. Em va semblar que no anaven els trets per on havien d'anar, però la veritat és que no tinc capacitat per quantificar com de vergonyosa va ser l'actuació, no puc tirar-la per terra, només penso que s'ha de tenir més respecte a en Fernández i incidir també en altres temes, absurd centrar-se en la sandàlia d'aquesta manera. Més enllà d'això, com et deia abans, jo no em centro en la sandàlia, però no tinc ganes de fer un post que parli de Rato. Precisament perquè respecto el líder de la CUP, tot i no ser-ne votant, m'agradaria que mantingués aquesta independència, la seva lluita contra la injustícia, i que ho fes com sempre ha fet. Que no s'aboni a l'espectacle, si us plau, és el que vull. I fer referències que poden ser molt malinterpretades, per pur desconeixement o ignorància de qui ho vegi no deixa de ser un espectacle. Veurem properes interpretacions, però no et preocupa que es faci més famós per les seves actuacions que pel missatge, amb el qual combrego? Això és el que et dic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, estem molt d'acord en gairebé tot. Però em reafirmo en que per mi aquest gest no va ser espectacle, va ser un símbol. De tota manera, tots dos hem explicat el que en pensem, així que no hi tornaré, ara que estic aprenent a sortir dels bucles. ;)

      Ara bé, sobre el que preguntes al final: si em preocupa que es faci més famós per les seves actuacions que pel missatge. És clar que em preocupa. Però l'origen de la meua preocupació és als mitjans. Com em semblava que havia dit en el meu comentari anterior (amb mala fortuna, veig), és l'interès que han tingut els mitjans que sigui així. Els mitjans ens presenten les notícies com volen o com els manen, i si s'han entestat a parlar de la sandàlia i no del missatge (un missatge ple de contingut, amb preguntes molt concretes, amb xifres...), això no és, en cap cas, "culpa" de David Fernàndez. És que l'Ariadna Oltra li va arribar a preguntar si no duia mitjons! Això sí que és fer el numeret.

      Ara ha sigut la sandàlia, després vindrà l'arracada o els missatges de les samarretes. Tant se val. Està fent ombra a qui no vol que n'hi facin i això no ho poden permetre. I si això ha de voler dir que s'ha de treure l'arracada, s'ha de posar traje i ha de deixar de banda simbologies i gestos, crec que estaria traint-se a ell mateix i a la gent que representa. Per sort, sembla més intel·ligent i coherent que tot això. Que duri.

      Ah, sobre la cultura del llançament de sabates:
      http://es.wikipedia.org/wiki/Incidentes_con_zapatos

      Vaig a veure aquesta foto tan provocadora que has penjat de la xocolata... :)

      Elimina
    2. Si ets votant i seguidora seva és normal que el defensis i que estiguis d'acord amb les seves actuacions. Jo no en sóc votant, però sí simpatitzant, això m'agradaria deixar-ho clar, no seré jo qui vagi en la seva contra. Com a símbol no ho tinc interioritzat, però segur que per molts altres vol dir moltes coses, hi he molt que em queda per aprendre.

      Sobre els mitjans no cal parlar-ne, ja sabem que el voldran deixar malament, tant a ell com a molts altres. I la campanya de desprestigi és efectiva, i tant si ho és. Cert que l'entrevista de l'Oltra va tenir punts indignes, i crec que aquesta és la paraula, indigne. S'hauria d'evitar això en un mitjà aparentment afí. Però t'explicaré un cas perquè m'entenguis, i és dels meus, però perquè vegis que no aprovo aquest comportament, el tingui qui el tingui. Dit per algú que ho sap de primera mà. Parlo de l'Alfred Bosch, diputat d'ERC a Madrid, molt bon historiador i polític, però amant de l'espectacle. Sembla que va boig per l'embolica que fa fort, de muntar un bon pollastre perquè es parli d'ell i les seves animalades. I què vols que et digui, hi posa collons, però per mi s'ho podria estalviar. El que vull dir és que em sabria greu que Fernández es deixés portar per aquest joc de la fama i de copets a l'esquena per haver-la muntat ben grossa. Em sembla un jove molt preparat i valent, no voldria que es perdés. D'aquí els meus dubtes, només ho dic per això. És evident que ha de mantenir els seus principis, és el que el fa autèntic, i així el volem, aire fresc entre la caspa, i paraules clares, que n'anem molt mancats.

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.