dijous, 28 de novembre de 2013

Final

Et lleves un dia qualsevol i tot sembla normal, fins que veus un petit comentari que t'estranya. Penses que deu ser broma i busques confirmació, però no la trobes enlloc, cosa que et tranquil·litza. Passen els minuts i fas la teva, però t'arriba el missatge d'algú que et mostra l'enllaç a la notícia que no hauries volgut llegir mai: Antònia Font pleguen abans d'acabar l'any.

Els que passeu per aquí sovint ja sabeu que aquest grup mallorquí és important per mi i que en sóc molt fan, però és difícil que pugueu entendre què ha significat la seva música pels meus amics i per mi durant tots aquests anys. I és difícil que ho entengueu perquè jo tampoc ho entenc, només ho he viscut, i creieu-me que ha estat intens. Ara ja puc dir ben alt que els he vist 33 vegades en directe i que sempre ha estat un bàlsam, un plaer. La quantitat de records, de sensacions i d'emocions que el grup i la seva música ens ha proporcionat, tant junts com per separat, s'escapa de tota comprensió. Tant és així que la història de la nostra amistat no s'explica sense Antònia Font, impossible, res no hauria estat igual.

Avui és un dia estrany i trist, un dia que pràcticament seria per oblidar. Em sento com si nedés en una piscina que vessa de flam i iogurt natural. Com un post que parla d'un grup de música pot ser tan rematadament personal? Potser en un altre moment em sortiran paraules més coherents. O potser ja és això el que demana la situació, la poca coherència de les seves composicions es trasllada ara a les meves paraules. Adéu, no puc dir altra cosa. Avui tothom es recordar de 'Viure sense tu', però jo vull acabar amb una altra cançó, una de molt menys coneguda que es diu 'Final', perquè això potser és un final, però em nego a viure sense ells, seguiran estant en mi, en nosaltres. Seguirem escrivint la història acompanyats de la seva música.

28 comentaris:

  1. Saps que jo vaig saber que existien llegint el teu bloc?

    ResponElimina
  2. Jo ho he sabut aquesta tarda, en sentir-ho a la ràdio i m'he dit: per què? No és just!!!! I després he començat a pensar en els bon moments sentint-los. I després he pensat.... en faré un post.. i ara he vist el teu i penso, que ja no cal.

    ResponElimina
  3. D'un divorci musical a vegades reneix amb alguna cosa millor per part d'algun dels seus ocupants. En tot cas tot el que han fet quedarà i si no estaven bé junts tampoc haguessin tret res de bo.

    ResponElimina
  4. Ei! que la música no s'escapa, la seguim tenint... els concerts, no, clar!
    Creu-me que t'entenc. Quan jo era jove els meus Beatles es vas separar també!!! :)

    I encara els escolto...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com reaccionarà en XeXu a la comparació Beatles / Antònia Font?

      No es perdin les respostes a aquest post i especialment a aquesta intervenció tan agosarada de la CARME (Carme, jo també havia pensat en els Beatles, però no m'he atrevit a escriure el seu nom en dos posts seguits hehehe)

      Elimina
  5. T'entenc, a mi em passa el mateix amb l'Adrià Puntí. Durant molt de temps va desparèixer del panorama musical i va deixar un buit dins meu. Però és cert que ens queden les seves cançons, tot i que ja sé que no és el mateix que els concerts. A més, que se separin, com diu el joan, també pot ser positiu perquè creixin per separat. A mi el J. M. Oliver en solitari m'encanta. A Vic vaig veure el primer concert que va fer amb en Quimi i en Sisa i va ser genial. Que tinguin bona sort!

    ResponElimina
  6. Em sap molt de greu.

    Com bé dius, no és un final. La sort és que cada una de les paraules et pugui portar alguna cosa viscuda. Quants discs? quantes cançons? imagina't quantes coses viscudes!

    ResponElimina
  7. Fa molt de temps van venir a Girona, per la festa major "cutre" de la universitat i érem quatre gats escoltant-los. Jo vaig anar-hi perquè llavors xatejava des de la sala d'ordinadors i un conegut de les illes em va recomanar que no me'ls perdés. Va ser un dels primers concerts que van fer a Catalunya. I sempre més m'han agradat. Espero que tinguin molta sort.

    ResponElimina
  8. Jo no els conec molt, però puc subscriure el comentari d'en Jmerch: vaig conèixer Antònia Font gràcies a tu. Al principi no em feien massa el pes perquè em trontollava no saber de què anaven les cançons, la psicodèlia que els caracteritza. Però després, quan els escoltes... Enganxen, i ja no busques el sentit de tot allò que diuen, senzillament en gaudeixes. O bé aprens a fer les teves pròpies interpretacions, i aquest grup té prou suc com perquè cadascú pugui trobar la seva petita perla. A mi m'agrada molt Focs artificials, per exemple (antiga, ho sé).

    No podré anar a cap concert, però de ben segur que aniré escoltant-los per arribar a conèixer-los una mica més. Amb Sau em va passar el mateix: enganxar-m'hi fora de l'època. No em sincronitzo...

    ResponElimina
  9. Avui quan ho he sentit he pensat amb vosaltres.Diuen que volen provar experiències noves en solitari,oi? No sé si serà el mateix, però bé com totes les persones suposo que tenen aquesta necessitat d'evolucionar i no estancar-se. Ànims sempre us quedaran les cançons. Encara que ara costi d'entendre-ho...

    ResponElimina
  10. Doncs jo, que com treballo a casa -bé, les polseres les faig a casa, no?- em fa molta companyia la ràdio, i m'encanta escoltar les rodes de premsa d'en Francesc Homs (no és broma, és veritat) per Catalunya Informació, he sentit ja aquest matí la notícia de la separació d'Antònia Font i, evidentment, el primer en que he pensat ha estat en tu...

    Imaginava que et sabria greu, però llegir aquest post demostra que és més que "greu", que és com si t'haguessin dit que un company estimat no el podràs veure mai més (no li ha passat res, no està malalt ni res, però canvia de vida i "desapareix" de la teva) i recordes tot el que heu fet plegats i et resulta impossible pensar que, d'ara en endavant, no hi haurà més trobades, ja no fareu cap més cafè, ni cap cervesa, ni parlareu per telèfon...

    Suposo que és així com s'ha d'imaginar... i, per tant, em sap greu i sento que estiguis trist :-(

    ... Gaudeix de la seva obra i de tot el que han escrit i cantat ;-) (ara he somrigut pensant en el CD que et va tornar aquell empleat del "desguàs" del cotxe)

    De totes formes, no facis cas, d'aquí quatre o cinc anys es tornaran a unir... :-DD

    ResponElimina
  11. Jo també sóc dels que, quan vaig escoltar la notícia ahir per la ràdio, el primer que em va venir al cap vas ser tu i que et sabria força greu la notícia.
    I el que et diré també és el que ja t'han dit i que segur que tu també saps, sap greu però només és un grup de música que es separa. Podrem seguir escoltant les seves cançons de sempre i, com que els components per separat han dit que continuaran treballant en nous projectes, segur que podrem escoltar més coses d'ells. Així que ànims i endavant.

    I a més, no pots dir que la notícia t'ha agafat de sorpresa. Segur que recordes la cançó "Me sobren paraules" que el grup`va fer el 2011, Doncs llegeix la lletra, més concretament l'última estrofa (entre pitufo i nyu) i veuràs com ja ens havien avisat. ;-)

    PS: Potser pensaràs que, pel to d'aquest comentari, no és veritat que em sàpiga greu la notícia. Certament no em sap greu pels Antònia Font (m'agradaven moltes de les seves cançons però no sóc gens mitòman i m'afecten poc aquest tipus de notícies) però creu-me que sí em sap greu per tu, perquè sé que t'agraden moltíssim i que són un grup especial per a tu.

    ResponElimina
  12. Una altra que va pensar en tu quan ho veia per les notícies :)

    Ains, t'entenc; només cal anar tres anys enrera.

    ResponElimina
  13. Ai XeXu, jo ahir també em va deixar descol·locada la notícia, tot el dia ho vaig tenir clavat al cap; serà que aquest any 2013 ve ple de ruptures, fins i tot la d'aquest grup, que m'ha permès plorar i riure, i puc dir que vaig tenir el plaer de signar el contracte per poder-los tenir a la festa major de Valls, quan jo n'era regidora de cultura.
    Avui, sento una tristesa, però sé que la seva música m'acompanyarà, i seguiré taral·lejant les seves lletres, i una vegada més, "Viure sense tu", em ressonava dins del cor.

    ResponElimina
  14. Ho vaig veure per Tuitter ahir... t’entenc perfectament, encara recordo quant Brams ho va deixar durant uns anys...

    ResponElimina
  15. Quins collons que tenen, mira que deixar-ho estar sense ni tan sols consultar-t'ho abans!

    Però potser el problema es el nom, potser l'Antonia Font ja no es tan fan d'ells com abans. Potser han descobert que tenen un nou fan número u. Potser el que fan es desfer Antonia Font i fan un altre grup exactament igual amb el nom de Xexu. Qui sap...

    ResponElimina
  16. haurem de deixar-los fer a veure que en surt. Diu que volen fer coses igual o millors per separat... a veure que ens porten.

    ResponElimina
  17. Ànims Xexu!! Sempre ens quedaran els CD, spotify, itunes....i el record dels 33 concerts q vas anar!
    Quan es tanca una porta se n' obren d' altres, en aquest cas poden ser vàries!!
    Et recomano l' especial Delicatessen d' ahir a IcatFM!! T' he de dir q cada dia en sóc més fan, tot i l' únuc concert q vaig anarvse sentien fatal, però evidentment no era culpa seva!!!

    ResponElimina
  18. No és el mateix, però et queden les seves cançons que es poden escoltar a través de tants mitjans i tot allò viscut i sentit gràcies a la seva música. No és un final, seguiran junts per a tu, però de manera diferent i qui sap que en pot sorgir individualment...

    ResponElimina
  19. Des que et vaig escriure, no escolto altra música que la dels Antònia. No puc. Senzillament, el meu cap no accepta altres notes, altres acords que aquells que ja ha escoltat centenars (i potser milers de vegades). L'estat de xoc encara em continua.

    Entre els meus amics jo vaig ser la "pica de Flandes". Vaig ser el primer me'ls vaig fer meus. I a partir d'allà he fet apologia de l'antoniafontisme per allà on he anat. He aguantat crítiques, que si són uns frikis, que si no s'entenen les lletres, que si fan concerts avorrits, que si són un altre grup d'aquests del "rock català"... Res, res, cap crítica benintencionada o no m'ha pogut abatre. Els he defensat a tort i a dret. A alguns no els he convençut mai, a d'altres, però, me'n puc enorgullir ja que els he fet entrar dins el món oníric d'aquests mallorquins, i m'han acabat acompanyant, fins i tot, a concerts. I el millor, n'han sortit convençudíssims.

    Encara recordo el discurs antòniafontero que li vaig fer a un pobre bon amic meu (que m'ho aguanta tot), tot baixant de fer una excursió a la Serra d'Ensija, al Berguedà. Temps després m'acompanyava a un concert impressionant que van fer a la Villarroel (i gratuït!!!!).

    Ens han deixat XeXu, però com ja et deuen haver dit (i ens diem nosaltres també, per a llepar-nos les ferides) ens quedarà la seva música.

    Ara mateix, mentre t'escric, sona "Canta" al meu equip de música, a tot drap... genial... "canta, triple salt inmortal, vull que soni sa fauna selènica". I els farem cas, i seguirà sonant sa fauna selènica, perquè no deixarem de cantar-los mai.

    ResponElimina
  20. He entrat al blolg "esperant" aquest post, sabia que el faries... Em sap greu, almenys no s'han mort com el Lou Reed (perdona la poca gràcia), però t'entenc molt bé, un grup, una música pot formar part de la nostra vida d'una manera molt íntima, molt radical (d'arrel), com et passa a tu i als teus amics (i al porquet) amb Antònia Font. Però és veritat, tenim el que ja han fet i heu viscut i el que vindrà (he comprat per Oliver+Portet+Sisa, pot estar molt bé). Molts petons, XeXu!

    ResponElimina
  21. Durant tots aquests anys m’heu llegit moltes coses sobre Antònia Font i molts heu pensat en mi en assabentar-vos de la seva dissolució, però només alguns entenen fins a quin punt és important la banda mallorquina pels meus amics i per mi. La relació va més enllà de la música, dels mateixos components del grup i per això dic que no serà el mateix, per més bo que sigui el material que puguin produir a partir d’ara per separat. En les respostes he intentat explicar-vos com vivíem el grup, però no sé si ho hauré aconseguit. En tot cas, moltíssimes gràcies per tots els comentaris que heu fet.

    Jpmerch, i ara potser t’assabentes que deixaran d’existir també gràcies a aquest blog. Preferia haver-te’ls presentat.

    Martulina, a mi m’ha caigut l’ànim als peus, el 28 de novembre serà un dia de mal record i en el que no vaig fer res de res, un dia molt estrany. Ja veig que al final et vas decidir a fer el post, ja està bé, ja que van significar molt per molts de nosaltres, i hem d’expressar la tristesa que ens provoca la seva desaparició.

    Sr. Gasull, els motius de la separació no els sé, no he volgut aprofundir més en el tema, sé que pleguen i ja està. Però tens raó, si no estaven bé junts la unió tampoc no hagués donat els seus fruits (no sé de què em sona això...). I ja veurem què fan per separat, estarem atents, però no crec que se superin. Sort que ens queda tot el seu bagatge musical!

    Carme, no és només per la música, que és cert que no va enlloc, sinó pel que ens han fet viure. Sembla mentida, però és el que provava d’expressar en el post, ens han unit molt al grup d’amics, i també per separat ens han arreglat molts dies dolents. Mira que són dolents fent concerts, i encara més anunciant-los, però els tenim una estima especial perquè han format part de la nostra vida molt temps. Perquè et facis una idea, el meu bon amic GG, que participa a la Comunitat del Fosfat, els va posar als agraïments de la seva tesi doctora... poca broma. Jo també ho hagués fet.
    No m’ofèn la comparació amb els Beatles com comenta l’Assumpta, no és que odiï a aquests darrers, senzillament no m’agraden i penso que estan sobrevalorats. Però tenint en compte el que van significar per tota aquella generació, no es pot menystenir la seva influència i les novetats que van aportar al món de la música.

    Sílvia, a mi l’Adrià Puntí no m’ha acabat mai de fer el pes, però la sensació ve a ser la mateixa, quan tenim una música tan especial que ens arriba per mil motius, sembla que ens quedem molt perduts quan els autors desapareixen. Veurem què passa a partir d’ara. A mi Joan Miquel Oliver en solitari em fa gràcia, però no és Antònia Font. La veu fa molt també i fins i tot les cançons semblen diferents, tot i que el compositor és el mateix. Ell va dir que no tornaria a treure disc en solitari... veurem què passa, però aquest geni no pot deixar de crear.

    rits, és una llàstima aquesta dissolució. Però de records no ens en faltaran mai, han estat molt especials i moltes cançons ens transporten a moments concrets, o són vitals per nosaltres en un sentit o altre. Tot això queda, com la mateixa música, per quan la vulguem escoltar.

    Loreto, deus estar parlant realment d’història antiga, perquè un concert en el que hi anessin quatre gats... Ja veig que la teva relació amb el grup ve de lluny, realment tenen alguna cosa que enganxa, però pels meus amics i per mi tot plegat transcendia força la música, ens van unir molt i gràcies a ells som el que som a dia d’avui. Aquestes coses no s’obliden, i els milers de detalls en els que han participat tampoc, això perdurarà segur. Si no tenen sort potser hauran de tornar, no?

    ResponElimina
  22. Laia, el grup m’hauria de passar comissió per tota la propaganda que els he fet! Antònia Font sorprèn molt quan comences a escoltar-los, penses que són molt estranys, ‘què foten aquests tios?’, aquesta és la sensació. Però quan t’atrapen, ja estàs perdut, no te’n pots escapar. Hi ha a qui no agraden, gent que no han entrat en el seu univers musical, però si hi entres ja no en pots sortir. Al final desisteixes d’interpretar algunes coses, només les gaudeixes, com tu dius. Perquè aquí està l’error, el nostre cap sempre busca entendre les coses, i una ment com la d’en Joan Miquel Oliver no és fàcil de seguir. Si s’entén, bé. I si no, doncs tampoc no passa res. S’ha de tenir en compte també que algunes coses no s’entenen, perquè no és el moment, no estem en fase. ‘Fons artificials’ és d’aquelles cançons no tan conegudes, però que fan de molt bon escoltar i cantar. Bona tria.
    Ens quedem sense concerts, però la música ens quedarà. Tenint en compte que no tot el dia els estem veient en directe, però en qualsevol moment ens podem posar una cançó seva i gaudir-la, doncs ja és alguna cosa. Això ho seguirem fent tots els fans, segur, la seva música serà immortal. I veurem què fan ells per separat...

    maria, potser els nous projectes donaran bons fruits i també ens hi aficionarem, però no seran Antònia Font. Més enllà del grup i la música, està tot el que ha significat per nosaltres, que és molt difícil d’explicar amb paraules, i això només ens quedarà en el record. Per entendre’s, AF ha estat la cola que ha mantingut unida la nostra amistat, o així ho sentim. Ara ja han fet aquesta funció i l’amistat perdurarà, però sense ells no sé què hauria passat amb nosaltres.

    Assumpta, com passa molts cops, has sabut captar molt bé el que expresso en el post, més enllà de la pèrdua d’un grup musical, tu ja veus que és molt més que això. Com d’altres, de seguida has pensat en mi en sentir la notícia, però és que m’ho he guanyat a pols a força d’insistir tant, és clar. La metàfora del company estimat la trobo encertadíssima, és ben bé així. És quelcom que porto molt integrat dins la meva vida, i de sobte sé que no en podré gaudir més, sense un motiu clar, perquè seguiran allà les persones del grup i el que facin a partir d’ara, però a mi només em queden els records generats i les coses compartides amb ells (les cançons). De totes maneres, això tampoc és poc, i el grup ha fet la funció que havia de fer en la vida dels meus amics i la meva, ara aquesta amistat ja no es trencarà, però no hauria estat igual sense la participació d’Antònia Font.
    En seguirem gaudint i les cançons, que porten molts records, no aniran enlloc. Ja veig que m’equivoco quan dic que et falla la memòria, m’ho demostres amb un parell de comentaris. Estem tristos, però amb els amics ja estem pensant de fer-los algun homenatge, la notícia va desencadenar un seguit de mails que demostren el que tu dius, que no és una pèrdua normal, sinó alguna cosa més.
    Jo penso que sí, que d’aquí un temps es tornaran a reunir, però depenent de com, potser és millor que no ho facin i ens quedem amb aquest bon record.

    McAbeu, ‘d’aquí dos anys me retir’, molt premonitori l’amic JoanMi. En una entrevista vaig veure que deia que era una cosa que li havia vingut al cap i l’havia posat, però ningú no se’l va prendre gaire seriosament, el grup semblava que gaudia de molta salut.
    M’agradaria poder-te explicar que la desaparició d’aquest grup no és només que m’afecti perquè m’agrada molt. Qui coneixes que sigui molt fan d’un grup i que digui que són molt dolents fent concerts, o que la seva política informativa és patètica i que es riu dels seguidors. Ells no són especialment simpàtics tampoc. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
  23. Si són tan importants per mi és perquè han servit de cola pel meu grup d’amics, ens han enfortit els vincles d’una manera poc comprensible, però les infinites vegades que em pujat al cotxe per anar a qualsevol lloc de Catalunya on hi hagués concerts, i les tantes altres vegades que hem passat un vespre sentint la seva música i bevent Martini ens han fet el que som avui. La complicitat que hem generat gràcies a la música, el bàlsam que suposava anar a un concert i oblidar-se de tota la resta... això no es paga amb diners. I t’ho dic jo que me n’he gastat uns quants per veure’ls en directe, quan ja et dic que no són cap meravella, sinó tot el contrari. Res, que no m’explico, perquè s’havia de viure per entendre-ho. No és el grup, no és la música, som nosaltres i el que hem arribat a ser sempre de la mà d’unes melodies, unes complicitats. La nostra història no s’explica sense ells. També em va saber greu quan es van separar els Smashing Pumpkins (el primer cop), el meu grup preferit de joventut, però no en vaig fer cap drama. Aquesta separació és molt més per nosaltres que un trencament. Però bé, no passa res, ho superarem també. Entenc que des de fora no sembli tan difícil, però per nosaltres ho és ara mateix.

    Anna, tanta propaganda ha fet que relacioneu molt el grup amb mi, normal. Què passava fa tres anys? Ara m’has deixat descol•locat.

    Dafne, segur que els vallencs t’ho agraeixen molt! Jo també els vaig poder veure al meu poble, tot i que no vaig tenir res a veure amb la seva contractació, és clar. Ja veig que aquest any no et porta altra cosa que disgustos, però no pateixis que ja s’acaba. ‘Viure sense tu’ m’agrada molt, però és massa coneguda i és la cançó que li va venir a tothom al cap quan es va saber la notícia. Per mi ja vol dir massa coses la cançó, me’n van venir d’altres, com la que us he posat en el post.

    Bruixeta, no vull comparar perquè no sé la teva relació amb Brams, però com ja he anat explicant al llarg de totes aquestes respostes, Antònia Font era molt més que un grup de música pels meus amics i per mi. No ens posem tristos perquè pleguin només, per nosaltres és la fi d’una era. Si llegeixes la interpretació que ha fet l’Assumpta al seu comentari es pot entendre una mica millor.

    Pons, ja no dic consultar-me, però em podien haver avisat una mica abans perquè em fes a la idea. Jo pensava que el grup gaudia d’una salut de ferro, la veritat. Fora conyes, AF és molt AF, ni de nom haurien de canviar. Com que tu ets un robot potser no pots captar el que sentim amb la seva desaparició, però per altra banda, com a robot que ets, potser t’haurien d’agradar, ja que parlen força bé dels de la teva espècie.

    Jomateixa acabo de sentir que tots es volen dedicar a altres projectes, no necessàriament musicals. Amb tot, segur que tenim oportunitat de sentir coses d’algun d’ells, però no serà el mateix. El concepte es perd.

    Anna Tomàs, no t’ho creuràs, però el comentari el vaig rebre quan era en un sopar i, tot i rebre’l per mail, no el vaig llegir perquè estava en companyia. Sempre els llegeixo o rellegeixo bé a l’hora de contestar, i com que sé que ho faré, no sempre els llegeixo quan els rebo. I ara que m’hi poso veig que em recomanes un especial que fa uns tres quarts d’hora que estic escoltant... no segueixo el programa, però he vist que l’anunciaven i m’he posat a escoltar-lo. Així que va sonant de fons mentre et contesto el comentari. No puc dir que hagi estat fer-te cas, però la justícia universal fa que la teva recomanació no es quedi sense atendre! Gràcies. Sí, ens en quedarà molta cosa, records i cançons, però ja no els podrem tornar a veure en directe, no tindràs l’oportunitat de sentir-los bé! I que pels meus amics i per mi es tanca una època. Van significar molt, ens van unir. Però bé, no hi podrem fer res, així que a seguir gaudint-los com puguem.

    ResponElimina
  24. Audrey, està clar que no els deixarem d’escoltar, de fet, com diu en Porquet després, des que ho sé que no hi ha dia que no faci una bona sessió del grup. Mica en mica tot anirà baixant i tindrem els records, les fotos, i totes les cançons a la nostra disposició. Estarem al cas del que facin els seus membres per separat, però no serà el mateix. El concepte Antònia Font ja s’ha acabat.

    Porquet, estem una mica igual, no he parat d’escoltar-los, i estic atent a tots els homenatges que vaig veient. Ara més que mai ens hem de sentir abraçats per la seva música. Ja ens anirà passant, però de moment hem de viure el dol com si d’una relació trencada es tractés. Amb els amics parlem de fer-los un homenatge propi, privat, ja que probablement no podrem assistir a cap dels concerts de comiat que faran.
    A nosaltres ens van arribar per casualitat, però de seguida ens hi vam enganxar i vam començar a anar a concerts. Ens van unir moltíssim, especialment a cinc de nosaltres, que hem compartit moltes coses gràcies al grup. Jo sóc dels crítics, no ens enganyem, són molt dolents fent concerts, no generen gens d’empatia, i quan presenten un disc et pots morir de fàstic. Però això tant és, és el que ens han fet viure. I les cançons poden agradar-te més o menys, però musicalment estan bé. No cal evangelitzar ningú, però les vegades que ho he fet he obtingut bons resultats, mai m’ho han tirat pel cap.
    Al concert de la Villarroel no hi vaig anar, tot i que ara potser el confonc, perquè el que recordo jo era pagant, i un parell dels amics els van tocar unes entrades. Però bé, n’hi ha tants que tant és un com l’altre. Tu també vas estar al Liceu, oi? Jo no volia anar-hi, pensava que no era lloc per AF, a més pagant tant. Els altres insistien que me’n penediria, i jo no solc penedir-me de les coses si decideixo no fer-les, però després de veure aquell espectacle puc dir obertament que si no hi hagués anat hauria estat una de les cagades més grans de la meva vida. Ens vam fer una samarreta després i tot! ‘Jo he botat al Liceu amb Antònia Font’. No me la poso mai perquè no es faci malbé!
    La música ens acompanyarà, igual que els records i tot el que ens han aportat. Però no em sembla casualitat que algú tan fan com tu no mencioni que continuaran carreres per separat, jo tampoc no dono massa crèdit ni importància a aquest fet. Estaré al cas, escoltaré el que treguin, però no serà el mateix, el concepte Antònia Font ja no hi serà, i ja han dit que no seria propi d’ells una reunió futura. Però mai se sap, és clar, tot i que aquestes retrobades no solen funcionar mai, als seguidors ja se’ls ha passat una mica el mono i ja no és el mateix. Noi, a fer el cor fort i a gaudir del que ens queda. Visitaràs la teva terra adoptiva per veure’ls un darrer cop?

    Gemma Sara, era esperable un post així per part meva, oi? Des que ho vaig saber no he deixat d’escoltar les seves cançons tot el sant dia, naturalment que ens quedaran i això és molt important, com també els records. Però tot i que seguiré el que puguin fer per separat a partir d’ara, no hi tinc esperances posades, ja que per nosaltres és important el que han significat, com ens han unit. Ens encanta la música, però per més que el que facin sigui musicalment millor, per nosaltres ja no serà el mateix. No sóc massa de Sisa ni de Portet, i d’Oliver no tant, no l’he acabat d’escoltar mai seriosament. Però ja em sembla normal que s’envolti d’altres frikis... o anomenem-los eclèctics millor...

    ResponElimina
  25. M'agrada saber que encara ets per aquí :)

    No seguia gaire al grup però si a altres i la veritat coses així saben greu... t'entén molta gent crec :)

    ResponElimina
  26. Em sap greu. Entenc que un grup pugui ser molt important en la nostra vida i comprenc que costa acceptar que desaparegui.
    Encara que sigui un pobre consol pensa que la seva música queda.

    ResponElimina
  27. Bajoqueta, per aquí seguim! És un grup força seguit, la notícia ha deixat molt parada a molta gent, i ens sap greu, la veritat. Més enllà de la música, el grup va significar molt pel meu grup d'amics, i ens ha deixat tocada la seva dissolució.

    Glòria, el grup va ser molt important perquè en el seu moment va crear vincles entre nosaltres, el fet de cantar plegats les seves cançons, seguir-los per tota la geografia, ens va unir molt. Ara quedem com orfes, però la feina de reforçar l'amistat ja està feta i és ben ferma. Seguirem gaudint de la seva música, encara que tinguem l'espineta de saber que no els veurem més en directe.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.