dissabte, 16 de novembre de 2013

Coach

Fa una temporada vaig tenir l'oportunitat de començar un procés de coaching. No ho vaig buscar, senzillament em van parlar d'una noia en pràctiques que necessitava gent per completar el seu aprenentatge. No crec massa en aquesta mena de processos, però ja que havia de ser gratuït, vaig voler provar, almenys per poder-ne parlar amb coneixement de causa.

El coaching és un mètode per guiar una persona a aconseguir un objectiu concret que s'ha marcat. Se suposa que sols no sabem arribar a trencar algunes barreres, i un coach et pot orientar perquè tu mateix arribis a la solució, no és una teràpia, només un acompanyament. He arribat a la conclusió que les persones no sabem pensar, no ens entenem gens ni mica a nosaltres mateixos, per això es fan necessàries aquestes noves figures que no tracten patologies, sinó que ens ensenyen a pensar i a treballar les nostres pors, dubtes o defectes.

M'adono que els coaches faran fortuna (no són precisament barats), perquè estem bàsicament perduts. Són processos curts, de 3 a 6 sessions, i si no te'n surts se suposa que no vas fixar bé l'objectiu inicial. Jo en vaig fer 5 i puc assegurar que em va servir de ben poc, tot i que era agradable poder parlar amb una persona que no em coneix de res, i em va donar punts de vista interessants. Però estava infinitament lluny d'assolir el meu objectiu, perquè en realitat jo ja sé on són els problemes. Penso sincerament que no són mètodes per tothom. Jo no paro de pensar en el què em passa, en com estic i m'analitzo sempre al detall. Si alguna cosa em neguiteja, busco el motiu, i sovint el trobo. Tot el que em pugui fer pensar un o una coach, jo ja hi he passat. I si ja conec els problemes i les possibles solucions i no les aplico, no ho faré perquè ningú em mengi el cap. Se suposa que t'han de fer preguntes que et sobtin i que t'obliguin a pensar. Jo tenia les respostes més que pensades ja.

Ara, crec també que hi ha gent que no pot arribar a saber què li passa, necessita que li facin veure, i llavors aquesta mena de processos són ideals, no dubto que ajuden i poden ajudar a molta gent. Però qui sap si unes reflexions més profundes, més introspectives de nosaltres mateixos, podrien estalviar unes quantes sessions i sobretot molts diners. Aprendre a pensar, una assignatura pendent.

30 comentaris:

  1. Es semblant als llibres d'auto-ajuda, jo sóc incapaç, pq em sembla que ja sé on fallo, i les coses que em puguin explicar normalment ja les he vist o pensat pel meu compte, el que em costa es posar-hi el remei, però hi ha gent per tot, oi?? Tinc una amiga que està encantada amb els seus llibres i diu que l'ajuden tant, i això que ja és una persona super analítica que ho mesura tot tres vegades abans de decidir res...

    XeXu, potser ens hauriem de fer coachs!!! :P

    ResponElimina
  2. Només puc dir per comprovar la seva fiabilitat que on treballo tenim despatxos de lloguer i per allà hi han passat varis coach i tots han tingut molt poca feina i han acabat plegant. Millor que ens autoajudem nosaltres fent servir el cervell.

    ResponElimina
  3. Desconec aquest món del coach, sí sé per a què serveixen..., però a mi també em sembla una vessant presencial dels llibres d'autoajuda i no crec en les ajudes express, potser vaig errada, perquè no ho he provat. Penso que aquest ajut acabarà guanyant adeptes,ara que sembla que tot ha de ser ràpid i immediat.Coneixe's es una tasca que vol temps, constància i experiències.

    ResponElimina
  4. Admeto que és un món que desconec totalment, així que potser m'equivoco. Però quan he llegit que "els coachs són uns professionals als que pagues perquè t'ajudin a aconseguir un objectiu, però que si aquest objectiu no es compleix no és culpa seva sinó que és perquè l'objectiu no estava ben fixat" m'ha semblat que aquesta feina ha de ser un xollo.

    M'ha sonat com els vidents i "curanderus" que et diuen que els seus "poders" només funcionen si tu et creus, sense discutir i amb els ulls tancats, que sí que funcionen. Naturalment que trobaràs gent que t'asseguren que els han ajudat però aquesta gent no s'adona que tota la feina l'han fet ells mateixos perquè de "poders màgics" no n'hi ha. No sé si en el cas dels coachs també és una mica així.

    ResponElimina
  5. Una mica com em Mc, això dels objectius no m'ha entusiasmat. Potser si són bons t'haurien d'ajudar a fixar uns objectius realistes. Suposo que no només t'han d'acompanyar i fer reflexionar, no? Voleu dir que no són una mica com els entrenadors personals. Un de bo, hauria de ser capaç de fer-te arribar a l'objectiu però si tu arribes i l'hi dius:
    -Vull guanyar els 100m a les olimpiades.
    La idea és que hauria de dir-te que aquest objectiu no fa per tu ,en el meu cas ;)

    Desconec totalemtn aquesta feina però m'ha fet una mica aquesta sensació.

    ResponElimina
  6. Suposo que veiem els problemes però no ens acabem de refiar del que hem vist (= de nosaltres mateixos) Per això que vingui una persona de fora i ens reafirmi ens pot ajudar. Però bé, no conec bé el tema tampoc.

    ResponElimina
  7. Hehehehe... Vaaaaaaaaaaaa us faré sessions de coaching d'aquest... (a quan es paguen?) A mi m'agrada xerrar i escoltar, així que vosaltres m'expliqueu els vostres objectius i jo us donaré el meu punt de vista sobre si em semblen ben fixats o no.

    Al "tantu", eh? Que si dic que sí o que no, però m'equivoco, no serà culpa meva (això és un punt molt important que m'agrada d'aquesta feina) la culpa serà vostra perquè segur que no heu entès el que us he aconsellat.

    Va, el següent...

    ResponElimina
  8. Per què tot ha de ser ràpid i efectiu? El que descrius del coach em porta a aquest món que vivim de la inmediatesa. Ho volem tot i ja. I sembla que els problemes, també.

    Certament, la gent no pensa, no reflexiona en el seu entorn i en les coses que passen. Allò d'aturar-se i veure cap on vaig i què vull. Tot és superficial i ràpid.

    I per això tb han inventat aquesta teràpia ràpida.

    Potser hi ha a qui li anirà bé, però sé que a mi no em funcionaria. I crec que s'ha de separar molt de la vessant terapèutica. Hi ha qui anar al psicòleg li funciona i hi ha qui no. Jo, que n'he fet, de teràpia, crec que tampoc m'ajudaria alguna cosa tan ràpida. No és possible canviar actituds de coses que no rutllen en tres o quatre sessions, no pot ser un pim-pam. Xò si hi ha algú que li funciona, doncs fantàstic.

    ResponElimina
  9. Una experiència interessant, després de llegir-la, el primer que he pensat: potser a en Xexu li aniria bé la "meditació", l'estat de silenci de la ment i el cos. No ho sé, cadascú ha de trobar el seu genuí camí.

    ResponElimina
  10. Crec que fas una bona reflexió en dir que aquesta nova figura del coach pot ajudar a força gent a desembolicar-se de si mateixos, i per fer veure les coses des de fora ja que ells mateixos no són capaços de veure-les (allò de l'arbre i el bosc és ben cert molts cops).

    Pot passar que li donem moltes voltes a un tema però si no el veiem des del punt de vista adequat mai en traguem l'entrellat. Si algú ens pot mostrar un camí per fer-ho, benvingut sigui.

    Per altra banda no a tothom li ha d'anar bé aquesta opció, bé sigui per que ja s'ho fa solet com tu o perque és un negat en qüestions de conèixer-se un mateix per molta ajuda que rebi.

    Considero això del coach una opció més per a qui li vagi bé, com moltes d'altres n'hi ha. Com més armes al nostre abast tinguem, millor.

    ResponElimina
  11. El meu desconeixement del tema es total. Primer he pensat hem sembla que no son més que uns estafadors que et saben vendre molt bé la moto. Però desprès m’he adonat que el que fan no es tan diferent del que està fent la meva psicòloga, ajudar-me a trobar el motiu ( jo ja el sabia, però no l’admetia) i a buscar-hi la solució. Dons, en pregunto, no es una feina que ja existeix, però amb un altre nom?

    ResponElimina
  12. Jo crec que si un coneix els propis problemes i les possibles solucions, ningú (a banda de un mateix) pot "obligar-te" a fer determinades accions. Això de "l'empenta" que et donarà la força de voluntat per posar en pràctica les solucions no funciona. Ha de sortir d'un mateix.

    ResponElimina
  13. Em passa una mica com a tu, a mesura que em vaig coneixent, vaig veient els motius dels meus problemes i sé com els puc anar solucionant. No és una feina que es pugui fer d'avui per demà i s'han d'entrenar molt bé les emocions. De vegades, va bé que algú amb perspectiva et doni un enfocament diferent del problema, per obrir la ment.

    ResponElimina
  14. Ai Xexu... Precisament ahir vaig estar a una sessió de coaching enfocat sobretot als nous caps de llista de les properes eleccions (tot i que també hi podien assistir la resta de militants) Uffff, potser els objectius dels candidats seran acomplerts, però no et dic res dels pobres votants...
    Mare meva! Quan veus que tot està estudiat (les frases, les poses, les actituds, les postures, l'expressió facial, la pose de les mans, dels peus, dels cabells, del somriure) Fa com a por i tot!!!
    Ja tens raó, ja, quan dius que hem d'aprendre a pensar, però sobretot, perquè no ens enredin com a xinos!!!!!
    (Visió de l'altre costat, que també existeix)

    ResponElimina
  15. Fa uns anys, a la feina, ens van embolicar en unes sessions de coaching, i la meua sensació va semblar-se molt al que dius. Reconec que ja vaig començar sent bastant escèptic i que algunes coses em van resultar simpàtiques, però quan vaig acabar era escèptic del tot. El que em va sorprendre molt és que la majoria de la gent que hi va assistir es mostrava totalment entusiasmada amb els resultats, i jo no els veia --els resultats, vull dir-- enlloc.

    ResponElimina
  16. Entenc que això del "coach" és com una mena de psicòleg sense la diplomatura, no? Perquè de fet els psicòlegs és això el que fan, guiar-te, acompanyar-te en un procés que tu mateix no saps ben bé com sortir-te'n.
    Jo no he provat mai això del coaching, i sé que no em desagradaria la idea de provar-ho, però penso que no cal inventar-nos tantes professions, quan les classiques de tota la vida van tant ho millor!

    ResponElimina
  17. Per mi pensar és una assignatura pendent, també. Pensar de manera efectiva, perquè de pensar i donar mil voltes a les coses en sé molt. I potser un coach "m'aniria bé", però crec que parlant amb la gent del voltant de confiança podem obtenir el mateix resultat, o de moment sembla que em funciona. En el teu cas, si tu saps les respostes a les teves preguntes, no crec que un coach et faci gaire servei. No has d'aprendre a pensar sinó a autoaplicar-te les teves pròpies solucions.

    De tota manera, coincideixo amb en McAbeu en el seu primer paràgraf... Haurem d'anar a un coach que ens ensenyi a fer preguntes i objectius a assolir, i només llavors podrem anar al coach que ens ensenyi a pensar en base a aquesta pregunta o objectiu. No em sedueix, realment...

    ResponElimina
  18. Jo encara afegiria una altra recomanació per la gent que no sol fer introspeccions sobre els seus problemes, es força més barat que un coach, es tracta d'anar a dormir d'hora. Si vas a dormir aviat, mentre encara no t'agafa la son crec que es el moment perfecte per donar voltes a les coses amb tranquilitat. A males, si t'agafa la son de seguida vol dir que vas faltat de hores de son, per tan també t'anirà bé descansar més.
    Per cert, si quan t'en vas al llit t'acompanya la parella amb ganes de festa, llavors anar al llit aviat no es tan efectiu per resoldre problemes, bé, segons quins problemes potser si, però no son la majoria...

    ResponElimina
  19. A vegades és bo saber el que opina una altra persona dels projectes, fins i tot dels embolics mentals que ens muntem. Segurament ja ens hem donat les mateixes respostes, però potser és una forma de confirmació o de veure-ho molt més clar.
    Això és el que solem fer sovint quan no tenim una opció contundent. Consultar, explicar encara que no sigui a un coach.

    Aferradetes i bon dia!

    ResponElimina
  20. Ostres Xexu, tinc un problema amb el teu blog (i amb tots els que son així clar, no és res personal), el fons negre i la lletra blanca em dificulten molt la lectura i em deixen amb mirada fatal una bona estona,,,

    Crec que no hi ha res com tenir bons amics amb qui fer "frontons" d'idees de tant en tant, o haver fet molta feina interior i saber-se fer de fronton un mateix... conec gent a qui l'acompanyament d'un coach li ha anat molt bé, i no crec que facin el mateix que els psicòlegs, vaja, malament si ho fan...

    Gràcies per compartir l'experiència!

    ResponElimina
  21. Doncs jo sí que crec que aquestes coses va bé. Ara, la persona hi ha d’estar disposada, i tu no ho estàs. Jo vaig estar anant amb una psicòloga durant una temporada i em va anar de conya. De vegades no es tracta d’analitzar-se i buscar causes de problemes o problemes que no et permetin avançar en el teu camí.

    Em costa d’explicar-ho, però el fet de parlar amb un professional fa que es belluguin coses dins teu i aquest bellugament fa que tu canviïs per dins. És complicat d’explicar, i més per una persona que està completament tancada a això i considera que un psicòleg és com un bon amic. No és així i ho repetiré mil duescentes trenta tres vegades. Després, tornaré a començar. La meva psicòloga no és amiga meva i els meus amics, per molt bons que siguin i per molt que me’ls estimi, no faran mai aquesta funció. La psicòloga no et diu què has de fer ni com ho has de fer ni t’empeny a fer coses que tu no faries. La psicòloga, la meva psicòloga, treballava per equilibrar l’inconscient utilitzant el mètode que més bé va per cada persona. Sense adonar-me’n, em va fer fer un procés de transformació que va millorar la meva manera de veure el món. Ho vaig passar malament, també, però és part del procés i el repetiria si fes falta.

    A mi, personalment, m’ofèn que em diguis que em gasto els diners anant a una psicòloga, quan podria parlar amb un bon amic i “resoldre els meus problemes”. I més enllà d’ofendre’m, tinc el convenciment que és que no ho has entès del tot bé. És per això que no pararia d’explicar-t’ho. No perquè et gastis tu també els diners, sinó perquè no entendre en aquest cas és no voler entendre i essent així, tinc la sensació que t’estàs perdent una part de la vida que és molt important per mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Txari. Quan et fa mal el genoll, un bon amic, per molt bon amic que sigui i moltes ganes i ànim que hi posi, difícilment te'l podrà treure... més val anar a l'especialista que és més probable que l'encerti i t'ho pugui curar :-)

      Elimina
  22. Jo ara mateix estic fent un curs sobre "Habilitats socials i respostes assertives". Jo diria que hem d'aprendre a pensar com bé dius i aprendre a donar-nos respostes. Sentit comú? Per això els coahes tenen feina perquè s'ha perdut.
    Només he fet dues sessions...són 5 :)
    Records Xexu!!!

    ResponElimina
  23. El món del coaching és força desconegut per ara, però la gent que sé que ha participat en processos d’aquests n’han quedat contents. Segueixo pensant que no és per tothom, però que pot ser una eina útil i a tenir en compte. Jo era molt escèptic, però ara almenys penso que no miren d’enredar a ningú, que el que fan té una base, et funcioni o no, i que la seva ajuda pot treure les solucions que portem dins i que ens costen de trobar. Moltes gràcies a tots per aquests comentaris tan argumentats.

    Lluna, si hi ha tants llibres d’auto-ajuda deu ser perquè funcionen, o almenys que la gent hi creu, que en definitiva acaba sent el mateix. Però tampoc no seria comparable amb el coaching, crec. Un llibre és un escrit fix, et dóna unes claus i te l’has de portar al teu terreny, cosa que a saber si et funciona o t’embolica més. Un bon coach t’escolta i guia les seves preguntes cap on creu que et cal, és un procés molt més interactiu, de persona a persona, i encara que els objectius siguin els mateixos, ho veig molt més ‘científic’ tot plegat. El problema és el que dius, jo també conec els problemes i fins i tot les solucions pel meu compte, però no les sé o no les vull aplicar. A més, sóc molt depenent de temes concrets, i si aquests estan resolts, la resta no importa tant.

    Sr. Gasull, la teva darrera frase ho diu tot. Però no tothom és igual i penso que hi ha gent que realment els va bé aquest suport, i no perquè siguin més o menys rucs que d’altres, tot s’ha d’aprendre i si no te n’has sortit mai sol, doncs una empenteta pot estar bé. Els mètodes són senzills i crec que poden ser efectius.

    Audrey, es podria entendre així, però crec que és simplificar-ho massa dir que és una versió presencial dels llibres d’auto-ajuda. He de dir que jo no hi estic en contra, tot el que sigui ajudar el personal està bé, però crec que amb mi no funciona, o no tant bé com amb altres. Està clar que conèixer-se a un mateix costa, però amb el temps vas aprenent, sobretot si vas analitzant la teva manera de sentir i els neguits que tens. Ara, que coneguis els problemes, i fins i tot les solucions que hauries d’aplicar no vol dir que sigui fàcil o que puguis. Precisament com que ho saps, et falta aquesta força per poder-ho fer.

    McAbeu, parlaré només amb els minsos coneixement que en tinc, l’objectiu es fixa al principi i es fa entre els dos, entre qui el vol aconseguir i el coach. Se suposa que està ben fixat perquè ell t’ajuda, però si no s’aconsegueix, és que havíeu de fixar un altre objectiu. Sembla ser que la majoria de gent amb dues o tres sessions experimenta una millora notable, i això ja em diu que la gent no sap pensar, i a poc que els ensenyin arriben a grans conclusions. Així que no sé si és una feina ‘xollo’, però puc dir-te que això també ho faig jo i sense cobrar!
    Els teus dubtes són raonables, però pel que he vist, els coaches no se n’amaguen. Et diuen que has de creure i t’has d’implicar en el procés, si no treballes no te’n sortiràs. I efectivament, la feina la fas tu, ells només et dirigeixen, saben com fer-te arribar a les teves pròpies conclusions, i aquí és on rau la seva feina. Si tu no hi saps arribar sol, et donen una empenteta, però en definitiva, el que pensa ets tu, ells no et posen cap idea preconcebuda al cap.

    Mireia, t’hi acostes més del que et penses! Justament així t’ho venen, com un entrenador personal, però de la ment. I igual que un preparador físic, ells no fan l’exercici per tu, sinó que te’l fan fer. Els objectius són assequibles perquè són mentals, pots comptar, superar pors, millorar la qualitat de vida en el sentit que sigui. Tu saps on vols arribar i ells t’ajuden a arribar-hi mitjançant preguntes que et van fent reflexionar i arribar tu mateix a les conclusions. No ho veig mala cosa, però crec que no funciona per tothom. Això sí, pot ser terriblement útil per aquells que no saben analitzar-se gens ni mica, l’empenta s’agraeix.

    ResponElimina
  24. Loreto, en realitat ells no et fan veure res, només t’ajuden a que ho vegis tu sol. Per això dic que no funciona amb mi, els problemes ja me’ls conec. Però per aquells que no saben per què no funcionen bé, que els ajudin a arribar a una conclusió ja és mig problema solucionat, poden treballar-hi que ja és més del que han fet fins llavors. Jo no dic que no em calgui suport, però no d’aquesta mena, en tot cas.

    Assumpta, te’n rius, però no fan mala feina. A més, no xerren gaire, et fan xerrar a tu, i per això han d’escoltar, però el que aconsegueixen és que xerris i que t’escoltis a tu mateix. Així que no és tan trivial. A més, els objectius es fixen entre els dos, tu dius què vols i ell t’ajuda a formular-lo correctament de manera que sigui assequible. Si no s’aconsegueix és que no s’havia triat bé, però no culpen el client, és cosa dels dos. I de cobrar cobren molt, els barats uns 50 euros per sessió, crec (a mi m’ho van fer gratis, si no no ho hagués fet!). Però a molta gent li va bé, i per millorar la qualitat de vida hi ha qui pagaria qualsevol cosa.

    rits, els problemes més val treure-se’ls de sobre el més aviat millor, no? Si algú et pot fer un parell de preguntes que et facin adonar on està el problema i així hi podràs treballar, benvingut sigui. I això pot passar només amb un parell de sessions d’aquestes, ja que en definitiva, les persones sempre acabem tenint problemes semblants, encara que cadascú els viu a la seva manera. Amb les respostes que us estic donant sembla que us vengui un producte, i no és així. Ells no li diuen teràpia, no et tracten, només t’ajuden a pensar, a centrar els pensaments perquè tu mateix descobreixis els problemes. Jo penso que no em funciona perquè jo ja he passat per tot el que ells em poden fer pensar. I potser m’equivoco, una coach més experta potser m’hauria sabut tocar les tecles que faltaven, però crec que jo m’auto-analitzo massa com perquè em sorprenguin. Si tu creus que et coneixes prou bé i coneixes del cert els teus problemes, probablement no t’aniria bé aquest mètode. Et veig molt poc receptiva, però tot i que ells et diuen que això no és problema mentre participis activament en el procés, probablement no el faries amb bon peu i pensaries que són ximpleries. Tot i així, hi ha molta gent que, pel que sigui, n’han quedat molt contents, i surten coaches de sota les pedres. Per alguna cosa serà.

    Consol, si es tenen problemes està bé provar diferents mètodes que et puguin ajudar, cap d’ells s’ha de menystenir. Jo penso molt, no paro, tan si hi ha silenci i soledat com si no. Però com ja he dit algun cop, no tinc capacitat de concentració en una sola cosa, i per això penso que la meditació no m’aniria bé. Almenys em costaria molt, i amb mi tinc poca paciència.

    Ariadna, el teu comentari el trobo molt encertat, analitzes bé el que pot aportar un coach, i de la mateixa manera també apuntes molt bé els casos en que el seu mètode serà molt menys efectiu. Sempre pot ajudar una mica, és clar. Però hi ha gent que realment necessita saber quin és el problema, i quan el sap pot començar a solucionar-lo. I efectivament, cap de les eines que se’ns puguin presentar no l’hem de menystenir, potser una no ens servirà, però no vol dir que cap ens serveixi. Mentre feia el procés m’adonava que a mi no m’ajudaria gaire, però se’m passaven pel cap persones a qui els podria ser de molta utilitat. Vull dir que ara que ho conec ho puc defensar, no com un remei miraculós, però sí com una eina viable i no una xarlotada.

    Bruixeta, bona pregunta, suposo que tots ens la fem. Segur que les dues professions es barregen en molts punts, probablement perquè uns i altres miren d’atacar els mateixos problemes i en la recerca de solucions tot es barreja. Se suposa que un psicòleg et dóna directrius et diu què has de fer, et fa teràpia. El seu camp d’actuació és tractar una patologia. Continua a baix

    ResponElimina
  25. Els coaches no tracten, només t’acompanyen el pensament, fan que tu arribis a la font dels problemes, i si et coneixes, és més fàcil trobar una solució, o almenys que allò que et preocupa ja no et neguitegi. Diguem que són útils per quan estàs perdut i no saps què fer. Pot semblar que venguin la moto, però crec sincerament que pot ser un mètode efectiu per algunes persones.

    Kuroi, no t’obliguen a res. L’empenta és figurada, no t’empenyen a res, fan que pensis fins que arribes a les conclusions que no pots assolir sol. Però no et marquen directrius, només et fan pensar, ells pregunten en funció de les teves respostes. Precisament el mètode es basa en que la solució la portes dins, només t’ajuden a trobar-la.

    Sílvia, jo de vegades em quedo a meitat de camí, sé els problemes, conec les solucions, però no hi ha manera de saber-les aplicar. Potser sí que cal alguna mena d’ajuda, però pel que fa a la meva experiència només em feien arribar allà on jo ja havia arribat, no a saber aplicar les solucions que ja coneixia, i aquí no sé si hi arriben els coaches, suposo que sí si tenen prou temps o els coneixements necessaris.

    Judit, com tot, té el seu cantó bo i el seu cantó dolent. Un tema que podria ser molt beneficiós, també pot tenir aplicacions no tan nobles, com la que expliques. Però que ens enreden com a xinesos ja ho tinc més que assumit. Tot està perfectament estudiat, la manipulació psicològica és increïble. Ja només pensar que a la tele tot és fas, fins i tot les preses més naturals, ja et pots esperar qualsevol cosa. Però com sempre, caiem de quatre potes perquè pensem que el món, en general, és bo, però sempre hi ha un munt d’interessos en joc.

    AlfredRussel, em sembla que molts som escèptics abans de començar, fins i tot davant de gent que ens diu que li ha anat de conya. La meva coach em va dir que això no era un problema, ja que s’hi troba sovint. Però al llarg de les sessions jo vaig arribar a dues conclusions. La primera era que a mi no em serviria de gaire, alguna cosa sempre en treus. La segona, que no és ben bé una presa de pèl, em vaig adonar que podia ser d’utilitat per moltes persones, fins i tot em van venir noms al cap.

    Alba, hi ha diferències, les intento explicar més amunt, però tampoc sóc un expert. Entenc que un psicòleg tracta patologies, malalties de la ment, mentre que un coach et pot desbloquejar si estàs una mica perdut o tens aquelles típiques barreres que no ens deixen avançar de vegades. Segurament això també ho pot fer un psicòleg, no ho nego, però els coach no van tan lluny com ho fan aquests professionals, perquè de vegades no cal tant, com dic, hi ha molta gent que senzillament no saben pensar.

    Laia, amb el tema dels coaches tinc un problema perquè veig que el que fan no difereix tant del que m’agrada fer a mi quan algú em parla i em ‘demana consell’. Però ells tenen coneixements i formació que jo no tinc, per això en cap moment aquest és un factor que destacaria en el post. No trobo equivalent el que pot aconseguir un coach i el que et pot donar un amic, sobretot perquè l’amic, la majoria de les vegades, no t’escolta prou i el que li estàs explicant el porta a pensar en la seva pròpia experiència i a dir-te ‘fes això o això altre, a mi em va anar molt bé’. Greu error. Has d’escoltar l’altre i centrar-te en el que t’explica, ajudar-lo a que ho vegi des d’angles diferents, no explicar-li les teves batalletes. Jo intento fer-ho, i quan parlo amb un amic ja em cuido que sigui algú que procedeixi majoritàriament així. Amb un coach no tens aquest problema, ell no et diu què has de fer, i molt menys et parla de la seva experiència. L’objectiu és fer-te pensar, i ho fan bé.
    Sempre he estat partidari de solucionar els problemes per mitjans propis, o amb els recursos a l’abast, si es pot estalviar un procés d’aquests o un psicòleg, millor. En el meu cas, com dius, el problema és saber aplicar les solucions, no serveix de res ser taaaan espavilat com jo sóc (irònic) si no acabo de rematar la feina, oi?

    ResponElimina
  26. Pons, em sorprens noi! Com a consell el trobo bo, perquè jo també aprofito aquesta estona per pensar una mica, per estructurar el dia si més no, ja ho vaig explicar un cop. El que passa és que no vaig a dormir d’hora, i ho faig després de llegir una estona, però sí que és cert que cadascú ha de trobar els seus moments de tranquil•litat per pensar. Si t’adorms ràpid potser és que els problemes no t’afligeixen tant, no? I si tens la parella al costat i té ganes de jugar... a qui li importen els problemes en aquell moment! I ves per on, en aquests casos curiosament vas al llit més aviat...

    Sa lluna, no dic que no ens pugui ajudar, a mi em va servir, però no pels objectius que marcàvem. Em va donar bones claus, i vaig parlar molt i molt sobre mi, sense aquella recança que ens fa de vegades fotre el rotllo a un amic. Van sortir moltes coses, i tot i conèixer-les, sempre va bé no oblidar els maldecaps que hem tingut algun cop, ni que sigui per veure que ara estem millor d’alguns temes encara que ens afligeixin uns altres.

    Anna Tomàs, no ets la primera que m’ho diu, però tot i que em sap greu, el Bona Nit seguirà sent negre, sempre ha estat així. Gràcies per l’esforç, si vols continuar llegint, pots mirar de seleccionar el text i llegir-lo seleccionat, potser no cansa tant la vista. O llegir el text des d’un lector de feeds com el Feedly (equivalent al difunt google reader), que allà el fons és blanc i les lletres negres, i venir al blog només a comentar, si és que ho trobes pertinent.
    Estic convençut que processos d’aquesta mena poden ser molt útils per molta gent, ho sé de primera mà, a més. No fan el mateix que et pot fer un amic, però de vegades no cal anar tan lluny i amb una bona conversa, traient el que portem dins n’hi ha prou. És saber fer servir les eines que tenim en el moment que toca. Els amics quan és un neguit, els coach quan es tracta de desbloquejar temes més seriosos, i els psicòlegs quan hi ha alguna patologia una mica més profunda.

    Txari, el teu comentari m’ha semblat una mica ressentit, sembla que em diguis les coses molt directament a mi, tret que facis servir la segona persona per parlar en general amb tots aquells que no creuen en la psicologia. Em sorprèn que m’ho diguis així perquè hem parlat molts cops del tema, i no tinc consciència d’haver-me posat tan de cul amb aquest tema, al contrari. Potser al principi, recordo una conversa a Roma que va acabar parlant de partícules subatòmiques, però posteriorment hem parlat de les virtuts de la teva psicòloga i ho he entès molt bé. És més, lloo la labor que fan, i tampoc no vaig en contra dels coaches, com he anat explicant al llarg de totes les respostes. Que pensi que no és una cosa per mi no vol dir que no sigui per altra gent, i quan et vaig parlar del tema coaching et vaig dir clarament que a tu potser et podria donar un cop de mà. I si ho penso és perquè et sé una persona fantàstica que té alguns dubtes existencials que es podria estalviar i seria molt més feliç, i ja m’agradaria a mi tenir la capacitat de poder-te ajudar en aquest camp, però no la tinc. Aquí és on fallen els amic, i hi estem d’acord. Per això hi ha professionals que s’hi dediquen, de diferents categories. Segurament et devies quedar amb alguna conversa inicial que vam tenir, no amb les posteriors, i si vaig posar en dubte la necessitat de fer servir aquests mètodes era perquè no veia com una persona com tu podia necessitar-ho, pensava que les arrels no eren tan profundes, però si ho són no hi ha dubtes, cal anar a teràpia.
    Sempre parles molt bé del procés que vas fer amb la teva psicòloga, i jo me n’alegro. Sé de sobres que aquest guany no l’hauries pogut obtenir d’una altra manera, potser sí amb un coach, però no deixa de ser un altre mètode. No sé ben bé què va fer amb tu, però sí que sé que no està a l’abast d’un amic. I precisament perquè el terapeuta no és amic, li pots fotre els rotllos que vols sense complexos, el protagonista ets tu i no has de tenir en compte l’altre que escolta. Continua a baix

    ResponElimina
  27. Pel que fa a mi, no sóc receptiu, però tenia la voluntat d’aconseguir els objectius. Això et diuen els coaches, ja ho saben que no som receptius però ens en convencen. Al llarg del procés vaig veure que a mi no em serviria, i que en tot cas m’aniria millor un psicòleg, ja veus com no menyspreo en cap cas la feina que poden fer. Recorda que vas participar en un exercici que em van manar, i no hi va haver cap sorpresa per mi en els resultats. Com et veus tu, com et veuen els altres, i com penses tu que et veuen els altres. Tot clavat, em conec prou bé i sé què aporto, encara que potser no ho sàpiga dir, però no em sorprèn gens quan vosaltres ho dieu, perquè sé les coses que valoreu. Un exemple, entre d’altres, que tinc les coses massa pensades per un coach, almenys per una amb tan poca experiència com la meva, potser em calien drogues més dures, qui sap.
    Però no ens enfadem, cadascú es busca les seves solucions, i l’objectiu, al final, és estar bé i no tenir aquestes cabòries que ens ancoren, així que tu vas fer bé i ho faràs les vegades que calguin. Jo no em puc permetre un psicòleg, qui sap si algun dia veuré que no hi ha cap altra sortida que gastar-me la pasta perquè em girin del revés. De moment m’ho estalvio.

    Joana, tot el que puguem aprendre i fer millor serà benvingut. Hi ha gent que ens pot donar claus per millorar les nostres relacions o la nostra productivitat, no està malament aprofitar-ho. Si creus que t’està anant bé, doblement valuós. La gent en general va molt perduda per la vida, no tenim gens de confiança, i aquí és on els coaches poden fer el seu agost.

    ResponElimina
  28. Ja vaig dir que parlava des del desconeixement i, com gairebé sempre que es fa això, em vaig precipitar en les meves conclusions. Per alguns dels altres comentaris dels companys i pel teu aclariment posterior he vist que aquesta feina té poc d'"esotèrica" i es pot considerar més com la d'un entrenador que t'ajuda a potenciar les teves pròpies capacitats que potser per tu sol no series capaç de potenciar. I no hi ha dubte que això pot fer molt de servei a moltes persones.

    ResponElimina
  29. 50 Eur. per sessió els "baratus"... quin món més podrit.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.