dijous, 7 de novembre de 2013

Back in 1967

Llegeixo un llibre ambientat al novembre de 1967, a la Barcelona d'aquell temps. Moments de repressió del català, de brutalitat policial, de revoltes d'estudiants, de presumir de democràcia i d'idealisme a flor de pell. I em quedo amb un paràgraf com aquest:

...el Lluís i jo atacàvem Franco quan sortia a la tele (era una mena de pallasso grotesc que no es molestava ni a aprendre a parlar una mica bé, resultava humiliant haver de reconèixer que estàvem sotmesos a aquell titella)...

I em dol l'ànima veure que fa just 46 anys d'aquells fets i que no hem evolucionat ni una engruna, que seguim estant igual que llavors i que ni tan sols algunes formes han canviat. I per si fos poc, hem d'aguantar encara que un pallasso grotesc que no sap ni parlar ens governi i s'escudi darrere una pantalla de plasma. La paraula és fàstic.

El llibre en qüestió és Veritats a mitges d'Andreu Martín.

21 comentaris:

  1. Fàstic és una de les moltes paraules que em venen al cap. Seguim igual...o pitjor.
    M'apunto el llibre, aquesta és una època que conec de primera mà i m'agradarà llegir-lo.

    ResponElimina
  2. I ens volen imposar la seva educació. (Quin curt!) I ens volen recentralitzar la justícia i els serveis. (Quin altre!). I construir una sola televisió (Ignorants de mena!). I van de fatxendes dient jo tinc els diners (Quin fàstic!). Però això no acaba aquí. Segur que ells no han evolucionat gens,però nosaltres no som iguals. Cal votar i marxar.

    ResponElimina
  3. Ells són clars i ho manifesten obertament. A mi el que realment m'indigna és la gent, o polítics, del nostre país que neguen aquestes evidències i els atorguen la capacitat de "diàleg" i de "reformes constitucionals". M'indigna que siguin tan perversos quan tothom pot preveure que si aquesta gent ha de "reformar" alguna cosa ho farà en direcció contrària als interessos del nostre país.

    ResponElimina
  4. Vaig anar a una xerrada de la Maruja Torres i va dir que el problema és que no es va fer la transició bé quan s'havia de fer, que en un primer moment es va fer el que es va poder, en els primers moments de la transició, però que van ser precisament els socialistes, el Felipe González (que encara fa més mal), el que va perdre l'ocasió de trencar amb el règim anterior i amb tot el que significava, fer una transició-ruptura com calia.
    Jo quan passava per la caserna de la Guàrdia Civil del costat de casa (sóc del 68) cantava "Franco, Franco, que tiene el culo blanco, porque su mujer lo lava con Ariel", el màxim de subversió a què es va arribar, es veu (per posar una nota pseudohumorística trista).

    ResponElimina
  5. Se m'han avançat quatre persones comentant i les coses que em passaven pel cap de dir, tenen molt a veure amb el que ha dit la Glòria. Jo també ho he viscut i també sento fàstic, amb el que diu la Maria hi estic totalment d'acord i per descomptat amb el que diu la Consol. És indignant que intentin enganyar-nos així els partits que suposadament són de casa nostra.

    I segurament la Maruja Torres té tota la raó i la veritat és que el Felipe González, amb tot el carisma que semblava que tenia és una de les persones més centralistes i centralitzadores del país. Ja en aquell moment se li notava, tot i que s'havia de dissimular una mica, evidentment que ara ja s'han destapat del tot els del PSOE. O sigui que no em repetiré més.

    Vull marxar, jaaaaa...

    ResponElimina
  6. No és que no haguem evolucionat, és que hem anat enrere. Ara com abans tenim censura i corrupció, però si abans la tenies imposada per la força ara sovint la tens perquè la gent la vota...

    ResponElimina
  7. A mi em fa la mateixa impresió que a Carquinyol, sembla que cada cop en lloc d'avançar fem un pas enrere, i cada cop els passos són més ràpids i més llargs...
    Definitivament sembla que no ens queda cap més remei que marxar i que el que bastim sigui un pais com cal (que tb costarà)
    Bon dia a tothom!!

    ResponElimina
  8. En alguna cosa si que hem millorat, ara la tele es de plasma... encara que hauria de ser de ectoplasma perquè hi surten fantasmes.
    http://www.youtube.com/watch?v=ferfRClQKgY

    ResponElimina
  9. Comparteixo el sentiment de fàstic. No se'n pot tenir un altre quan, al mateix moment que el Ministeri de Hacienda ens està cobrant el segon termini de les declaracions de renda de l'any passat surti el ministre dient que hem d'agrair al seu govern que "ens deixi" els diners per pagar els farmacèutics. No ens mereixem aquest govern com tampoc ens mereixíem patir la dictadura franquista.
    Dit això, no estic d'acord en dir que no ha canviat res. Per mi és molt diferent un govern imposat per la força de les armes que un que ha guanyat unes eleccions. Hem d'acceptar les regles del joc democràtic i les decisions de la majoria. El que passa és que aquesta majoria cada vegada més insisteix a demostrar-nos que els catalans, aquest joc democràtic sempre el juguem en camp contrari i per això l'única solució que tenim és jugar a casa i marxar d'una vegada d'aquest estat que ens va en contra.

    ResponElimina
  10. M'apunto el llibre, a veure si ens dóna pistes.

    ResponElimina
  11. Per intentar compensar el mal ambient que s'ha format, diré que no estic d'acord en que no hàgem evolucionat. Entre una pantalla grossa en blanc i negre a una fineta de plasma o de led, vulguem o no, hi ha diferències.

    ResponElimina
  12. Poca cosa més puc afegir al que ja han dit en els altres comentaris... Se’n regiren els budells quant veig certes coses...i sobre tot a ser personatges, per que anomena’ls persones els hi queda massa gran.

    ResponElimina
  13. I els seus! perquè n'hi ha uns quants que només veure'ls em creen repulsa. I entre tots destaca el que nomeno bufó de la cort tot i que algú l'anomena Gargamel.

    ResponElimina
  14. Fàstic! i tant!

    I què fem? apaguem la tele. Xò poc més.

    ResponElimina
  15. el problema més greu és que abans n'hi havia un per aguantar i ara en són una bona colla i cada un més poca solta que l'altre. Cada cop tinc més ganes d'emigrar a una illa deserta.

    ResponElimina
  16. Totalment d'acord, és indignant i per suposat, fastigós. Cal que hi hagi un catacrack perquè tot canvii a millor, i cal fer-ho des de les bases: l'educació (tan malmesa ara mateix), però també la família i els valors... No sé fins a quin punt tothom està d'acord a iniciar una revolució si això implica fer certes renúncies. Sembla que hi ha decepció, fàstic i ràbia... però no sembla prou per accionar orientadament a un gran catacrack.... què més cal?

    ResponElimina
  17. Sí que hem evolucionat, home... i molt, moltíssim... T'imagines una cadena humana d'1.600.000 persones creuant Catalunya de dalt a baix l'any 67? Impossible.

    I ara ho hem fet... Com que no ha passat tants anys, encara en som molts que ho hem viscut, de diferents edats, i que no tenim cap intenció de deixar-nos trepitjar... això sí, a vegades semblem curtets i no ens acabem de posar d'acord, però, per això, tenim l'ajuda -d'incalculable valor- de declaracions com les que fan en Montoro (que vol que li donem les gràcies per pagar a les farmàcies) o, avui mateix, en Mariano (que els articles 1 i 2 de la Consti són irreformables).

    Adéu, Espanya!!

    ResponElimina
  18. ja ho pots ben dir.....fàstic.....i encara diria que hem anat molt més enrere

    ResponElimina
  19. Un post una mica per desfogar-se, perquè quan llegeixo coses de fa més de quaranta anys i em sembla que el temps no ha passat, no em puc quedar indiferent. Veig que la meva preocupació no és pas infundada i tots més o menys pensem igual. Gràcies pels vostres comentaris.

    Glòria, no és un gran llibre, al 1967 el protagonista té uns 18 anys i explica les seves vivències a la universitat, l’activisme polític, i sobretot les primeres conquestes femenines. Però va explicant com es vivia a l’època i té una història misteriosa darrere també. Potser t’agradaria llegir les parts en que fa memòria, però no em responsabilitzo si no li trobes res al llibre! Pel que fa a com estem ara, la veritat és que podríem dir que pitjor pel gran retrocés que hem viscut, després d’haver avançat molt, tornar tan enrere és humiliant.

    maria, no han evolucionat gaire en pensament, i ara amb el poder absolut ens fan tornar enrere, perquè segur que pensen que amb Franco algunes coses no passaven. Tornar al passat per controlar-ho tot molt millor. Però s’hauran de fer fotre, perquè la gent sí que ha canviat, i tot i que estem una mica adormits com a societat en general, també ens anem despertant.

    Consol, veig que les teves ires van més cap el sector socialista, i la veritat és que no puc estar en desacord amb tu. Uns no se n’amaguen, i d’alguna manera, encara que siguin l’enemic clar, van a cara descoberta, almenys pel que fa a algunes coses. En moltes altres qüestions, maregen la perdiu de manera reprovable. Però els enemics se’ls ha de conèixer i respectar. Els falsos amics són el que preocupa, i els socialistes, tant els d’allà com els d’aquí, amb la boca petita són iguals que els del PP, però sense dir-ho. Han perdut completament el nord, perquè de socialistes ja només els queda el nom.

    Gemma Sara, nosaltres de petits cantàvem una altra versió de la cançoneta, però en principi ningú ens mirava massa malament perquè corria ja la dècada dels 80. Dir que a mi encara em van batejar ‘per si de cas’, quan vaig néixer feia ‘només’ tres anys de la mort del dictador. No estic massa al cas de com es va fer la transició, però no és el primer cop que sento que no es va fer gens bé. El famós i aclamat Felipe González, que també recordo a la presidència espanyola, no era mal polític, sobretot si el comparem amb altres que hi ha hagut, i especialment amb el president actual, però encara xerra a dia d’avui i ja veus els comentaris que fa respecte el procés de Catalunya. És tan radical (dir més seria exagerar) com el PP, i llavors et preguntes quina diferència hi ha entre uns i altres. Ja no és un tema d’ideologia, només serveixen per criticar-se uns als altres, i així estar distrets. Això sí, sempre troben punts en comú, i un d’ells és preservar la unitat d’Espanya, una gran i lliure, això que no falti. Dir que sentia cert respecte per aquest home, de quan era el president, però que després de sentir-lo darrerament, per mi ja se’n pot anar a fregir espàrrecs, i ho dic així per si la Sara ho està llegint.

    Carme, no és sorprenent que els que ens trobem per aquí als blogs pensem de manera similar, perquè tots som de la mateixa corda. A destacar la visió de la Consol, no podem perdre de vista això que apunta, els enemics és bo conèixer-los, però els falsos amics són els realment perillosos. Com també li deia a la Gemma, en González tenia el meu respecte, no s’ha d’oblidar que és espanyol i que naturalment mira pels interessos d’España, però semblava una persona dialogant i comprensiva. Amb les declaracions que ha fet darrerament, i com que ja no s’hi juga res, demostra que, amb la careta fora, no és millor ni més dialogant que els que manen ara. Doncs res tu, amb tothom en contra, nosaltres a fer el nostre camí. Jo també vull marxar, i com ja he dit més d’un cop, mentalment ja fa temps que sóc lluny.

    ResponElimina
  20. Carquinyol, al final només importa com estàvem i com estem. És evident que hem guanyat molt des del 67, però si ara hem retrocedit un altre cop no ha servit de res. És evident que a les properes eleccions se seguirà votant aquesta opció, tant si guanyen com si no, però de vots en tindran a carretades. La pregunta és, som masoquistes, o som directament subnormals?

    Lluna, és ben cert, estic d’acord amb vosaltres que estem retrocedint, però si fixem només els dos punts històrics, és com si res hagués canviat. Hem guanyat molt, però ho estem perdent, fins i tot es repeteixen episodis de brutalitat policial, no sé on anirem a parar. Sembla que els que no estàveu convençuts, com tu, comenceu a veure que només tenim una opció, perquè anem clarament a pitjor. L’opció de la independència no serien flors i violes, qui ho vengui així menteix, que quedi clar. I fer les coses bé, després de viure tant temps amb tants vicis no serà fàcil, però és feina nostra, no? Hem de vetllar per tenir un govern com cal, un cop siguem independents.

    Pons, ja veig que tu també estàs molt sembrat amb les bromes! Però fins i tot això està antiquat, no? Ara les teles són de leds...

    McAbeu, tenim tants exemples de males actuacions d’aquest govern que no acabaríem. Començant que no hi ha diners per les farmàcies, la sanitat en general, l’educació, però sí que n’hi ha per l’exèrcit, això que no falti mai. Aquest simple fet ens dóna una imatge del tipus de govern, més proper al llibre ‘1984’ que a un país civilitzat ja ben entrat el segle XXI. Però saps, si no dónes diners a l’exèrcit, t’exposes a un cop d’estat. Els alumnes, professors i metges no faran res de res, així que els podem collar bé. Res, patètic tot plegat. I això només és la punta de l’iceberg, ja et dic que la llista seria molt llarga. Segurament si aquests són els temes candents és perquè n’hi ha de pitjors que ens amaguen.
    Hi ha moltes diferències, és evident, però el que vull dir és que en temes aparentment ja superats hem tornat enrere i sembla com si el temps no hagués passat. La tria democràtica dels dirigents no és cap broma. Però se segueixen votant opcions que no s’entenen, almenys als nostres ulls. Si el PP perjudica tant i tant a la classe treballadora, que és el gruix de la població, per què els segueixen votant? Potser perquè venen temes com el conflicte basc o el sobiranisme català com una cosa cabdal i a prevenir per preservar la unitat d‘España. Com si això importés! No seria millor prometre que donaràs pa? No no, millor promet que evitaràs que España es trenqui. Demencial que això els funcioni. I revelador de la mentalitat espanyola. Encara que tampoc se’ls pot culpar, si la manipulació informativa va per aquest cantó, al final perds el nord de les coses importants.

    Sílvia, segurament el punt fort del llibre és que explica bé com es vivia en aquella època, però com a novel•la no té més, tampoc no és massa emocionant.

    Jpmerch, certament, si pensem en les imatges d’Arias Navarro en blanc i negre i les de Rajoy escudant-se rere la pantalla, molt millor les actuals, molta més definició. La caspa es veu molt millor!

    Bruixeta, per personatges les seves imitacions al Polònia, els fan menys patètics del que ja són a la realitat, i això és dir molt. Ens fan sentir tanta vergonya aliena que no sé com s’atreveixen a llevar-se cada matí.

    Jordi, la veritat és que pocs se'n salven, ja no sé si és perquè nosaltres ho veiem tot malament o és que són realment el pitjor de cada casa. Més amunt parlava del Felipe González, que ha perdut el meu respecte. Abans pensava que en Gallardón es salvava una mica entre tanta púrria, però després de veure les seves darreres actuacions, em sembla que és pitjor que molts. Gargamel? Ara no sé qui vols dir, De Guindos? Montoro?

    rits, déu n’hi do les mobilitzacions que hi ha, però han hagut de ser quan realment la cosa està molt fotuda. El poble sempre va passos enrere, sempre estem com anestesiats.

    ResponElimina
  21. Sr. Gasull, no t’ho pensis, abans també eren una bona colla de gamarussos... precisament els pares, avis o oncles dels gamarussos que hi ha ara!

    Martulina, si tots estiguéssim d’acord, no caldria debat, sortiríem al carrer, faríem fora qui calgués, i instauraríem un sistema beneficiós per tots. Però aquest sistema no existeix, perquè cadascú mira per ell i va a la seva. Ja prou que ens mobilitzem, però com que no hi ha una unanimitat, de moment sóc partidari de canviar les coses des de dins, participant amb les opcions polítiques que em semblen més justes, encara que no perfectes, és clar. De moment la lluita em sembla positiva. En el moment que vegi que tant se val uns polítics que altres, que tots van en el mateix sentit, jo plegaré i ja veurem si em faré partidari d’altres opcions més expeditives.

    Assumpta, les coses han canviat, però no han evolucionat gaire. No poden impedir per la força que fem una cadena humana, però sí que van mirar d’evitar-la per tots els altres mitjans i de silenciar-la mitjançant els canals informatius manipulats. En molts llocs encara deuen pensar que a la cadena érem quatre gats. Alguns mètodes són diferents, però el fons es manté. I no es mantenen els mètodes perquè fer segons quines coses estan mal vistes actualment. Jo no hi era al 67, ja saps que parlo només pel coneixement que em dóna la història i les lectures, però tots n’hem sentit a parlar molt, i avui vivim tal regressió que fa vergonya. Perquè les coses sí que havien canviat i molt, però hem tornat enrere, i no ho podem permetre. Érem al segle XXI i ara estem 50 anys enrere, és normal això? Cal que no ens deixem fer el que ens fan, i no només ho aconseguirem amb la independència, que aquest és un primer pas. Encara que tu siguis partidària del govern català, cal que ens plantegem molt seriosament com han de ser els que ens manin en el moment de ser un país lliure, perquè el que estan fent amb l’excusa de que la culpa és de Madrid tampoc té nom. Ei, això no vol dir que els meus siguin millors, només dic que caldrà triar molt bé quan es doni el cas.

    Elfreelang, pot fer basarda si per comparació anem comptant com d’enrere hem tornat. Cada cop retrocedim uns anys més. Vergonyós.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.