dimecres, 2 d’octubre de 2013

Phubbing

El nostre món està en constant evolució, sembla que la tecnologia avanci a una velocitat superior a la que nosaltres podem assumir-la i comprendre-la. I una de les coses que sembla avançar més lentament és la llengua. Cada dia s'han de crear paraules noves per cobrir les necessitats que generen els conceptes nous, i avui us en vull presentar una: phubbing.

Phubbing és la paraula que s'ha creat per descriure allò que tots patim en els darrers temps, quedar amb algú i que aquest algú es passi l'estona enganxat al mòbil o a la tauleta i no ens faci ni cas. Canvieu la persona de la frase i també val, perquè no ens enganyem, nosaltres també ho fem, no només ho patim. Ja ho sabem que els smartphones ens tenen enganxats i que estem connectats en tot moment, però al final acabarem quedant i parlarem amb l'altre a través de whatsapp. Que hi hagi la necessitat de posar nom a aquest concepte és perquè és molt més comú del que hauria. Adaptar-se o morir, ara ens comportem així. Veurem on anirem a parar.

Pel que en sé, encara no se li ha trobat una traducció, si la llengua és lenta, el català ja ni t'explico. Algú s'atreveix a aventurar alguna adaptació més nostrada?

39 comentaris:

  1. Es generaran contínuament paraules/definicions per, d'alguna manera, definir conceptes nous respecte a hàbits, conductes, transtorns en el fer de les persones. Vivim massa ràpit i hem d'etiquetar.
    Anem una mica desorientats amb tot plegat.
    No sé trobar-li una adaptació al català. Potser seria i ens aniria millor ser una mica més "inadaptats" en algunes coses.
    Fixa't que a la inadaptació sempre se li ha donat un sentit pejoratiu...i què vols que et digui...potser ens aniria millor.
    Es pot consultar el mòbil, el correu o un washup o com s'escrigui...però si faig un cafè, una cervesa, sopo, o comparteixo espai amb algú que m'interessa, comparteixo el temps amb la persona/es amb les que hem tingut l'interès de compartir espai real, físic.

    ResponElimina
  2. Al final hauran d'obrir cafeteries, hotels, restaurants on els mòbils, tabletes etc estiguin prohibides

    ResponElimina
  3. Si hem de prohibir, malament anem, no?

    ResponElimina
  4. Tinc uns amics que sempre que quedem m'estan fent el phubbing aquest. De fet, amb ells a soles no hi vull quedar perquè em sento idiota. I quan quedem amb més amics, més d'un cop hem comentat que estan enganxats al mòbil i que per què volen quedar si no estan en cap conversa present? No sé on arribarem, però a mi aquest comportament "social" no m'agrada gens. Una cosa és que miris el mòbil puntualment, i l'altra és que puntualment deixis de mirar-lo...
    En fi...

    ResponElimina
  5. Doncs en català no ho sé. En castellà, a aquests que estan amb el i-phone i el i-pad i no et foten ni cas els diuen "i- quejoderseconeltontolmobil!"

    ResponElimina
  6. Cercar un traducció d'aquesta mena sempre és una cosa molt forçada...jo més que una paraula proposaria una frase: "estar al núvol"

    ResponElimina
  7. Doncs se li pot dir "momolestar" (molestar per l'ús abusiu del mòbil) o, simplement, "fúbing". Jo millor no faig molta brometa, perquè hi tinc tendència, però com que en sóc conscient i no m'agrada (no m'agrada, per exemple, veure un grup d'adolescents enganxats al mòbil, homeeee), doncs vigilo. Tenir una paraula, ajuda (sobretot la que diu el Sergi) i estic a punt de fer-me d'un grup d'ajuda mútua (amb el mòbil, esclar). Bé, coses del signe dels temps... que no ens acabi engolint, if possible.

    ResponElimina
  8. Respostes
    1. ¡¡Tomaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!! (aplaudiments!!)

      Elimina
  9. Jo em considero prou enganxada a la xarxa, però quan he quedat amb algú no acostumo a mirar el mòbil, mirar-lo gaire bé mai i enganxar-m'hi més de tres segons absolutament mai. I tampoc tinc gaires amics que ho facin. Mirar-lo sí, un moment, i fer un comentari, és un watsap ... ja contestaré després...

    O sigui que em desitjo a mi mateixa que duri a questa felicitat, que pel que expliqueu... podria ser que no.

    M'agrada la paraula del Maurici, ja es ben bé això ja, faltar al respecte, jo no sé si repetiria si quedo amb algú i es passa mitja hora o més penjat del mòbil... preferiria parlar-hi directament per watsap així estaria per mi...

    ResponElimina
  10. Vaig en la mateixa línia que MAURICI i PONS. Potser no caldria inventar una paraula nova perquè ja la tenim: "Mala educació".

    ResponElimina
  11. potser arribarà el dia que no ens caldrà parlar,
    amb un aparell d'aquests asseguts en una poltrona dirigirem la nostra vida,
    potser no ens caldrà veure com són els nostres amics, si és que en tindrém,
    amb una tecla sabrem qui agrada la mateixa música, mateixes aficions i no ens caldrà veure a ningú, asseguts a la nostra poltrona.
    jo per si de cas espero no ser-hi.
    i si sóc penso quedar amb amics i amigues a fer una cerveseta sense mòbil, mirant els llavis i els ulls dels qui tan amablement em parlen.

    ResponElimina
  12. Jo també opino que no cal buscar una nova paraula, perquè ja la tenim, bé , en son dues....MAL EDUCAT ! Crec que és tenir poc o nul respecte cap als altres, una cosa, és mirar puntualment el mòbil o el que sigui i l'altre ben diferent, no treure-li l'ull de sobre ! .....és la meva opinió ; )

    ResponElimina
  13. Jo també sóc de les que està enganxada a la xarxa i al meu mòbil tot el dia, però quan quedo amb els amics el mòbil es queda al bolso, si sona alguna cosa segurament me'l miraré i si cal respondré, però després tornem al món real, al cap i a la fi si ens deixem perdre els amics a qui li enviarem whatsapps...???

    :P

    ResponElimina
  14. "nocaquemi" No calia que quedessis amb mi. Total per no fer-me cas vaig a gaudir d'un altre lloc/altra comapanyia.

    ResponElimina
  15. Ostres sí... qui més, qui menys, tots ho fem una mica (tot i procurant no voler-ho fer pq quan ho veus als altres ho trobes fatal) Potser la pregunta que ens podriem fer seria. Estem amb qui realment volem estar? Podriem fer quelcom per guanyar l'atenció de l'altre?
    Si ens ho mirem desde l'altre cantó, també pot ser un indicatiu de que estàs no no has d'estar o dius allò que no interessa a ningú (una mena de llenguatge corporal, però amb un element extern, el mb)
    Uffff, complicat...

    ResponElimina
  16. L'altre dia vaig veure un cartell que posava: el wifi no està disponible, mentrestant poden parlar entre vostés.
    Jo no ho faig, dec ser educat, i més d,una vegada he penjat una trucada per no interrompre una conversa.
    En un sopar el que es sól fer posar tots els smats en un piló....i qui l'agafa primer paga. Tots quiets tu.

    ResponElimina
  17. Desmobilitzar-se i el primer que el toqui paga la ronda.

    ResponElimina
  18. Més que traducció li hauríem de buscar antídot :(

    ResponElimina
  19. El phubbing aquest em va fer dir-li a una coneguda, tot dinant: "la pròxima vegada que quedem per dinar, apaga el mòbil... o queda amb algú altre". Literalment. Em sembla que li va saber greu, no em tornat a quedar (a mi plim, la veritat).

    ResponElimina
  20. Costa no fer-ho, però per respecte a l'altre val la pena desar-lo a la bossa amb el so apagat. Penso que és el mateix que demano quan faig classe... Un cop que vaig dur el mòbil, me van trucar 2 cops en una hora.
    Paraula..."fotlomòbilalriu"? ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la parauleta de la cantireta!!! (rodolí)

      Elimina
  21. La paraula està bé, però el que significa NO.
    Jo no hi estic massa enganxada, però per les meves filles, el mòbil, sembla una extensió del braç. Encara que quan estem a taula o amb família els mòbils han de desapareixer.
    Això ho puc fer ara, però quan siguin més grans ja no els ho podre manar pas...

    ResponElimina
  22. "mecagunelmòbil", jo també ho faig, i sóc conscient que em molesta que amics meus ho facin; és allò que cap geperut es veu la seva gepa.
    Però molesta molt; cada cop ens prenc més consciència, i procuro no treure el mòbil.
    Avancem, però amb tot el que comporten els avenços.
    No sabia que hi hagués una paraula per definir aquest mal rotllo!!!

    ResponElimina
  23. Mmm jo no canvio la persona de la frase, em sap greu! De moment no duc internet al mòbil, i un dels motius pels quals encara no he migrat al costat fosc és que sé que no em desagrada. Me n’adono que com a eina per comunicar-nos és molt útil i està molt bé, però se’ns en va de les mans… Si estàs amb algú altre, hi estàs i punt. M’agrada que em segueixin en la conversa i que em mirin als ulls, no pas que estiguin pendents d’algú altre. Una cosa és que et parlin d’algun tema molt concret que ha de ser resolt, però si ens posem a conversar de manera descarada… No anem bé.

    I per cert, m’agrada la frase que ha citat el Sr Gasull!

    ResponElimina
  24. "no ens enganyem, nosaltres també ho fem, no només ho patim"... Doncs no, xiquet, jo no ho faig... De fet, jo no tinc smartphone... Crec que el meu mòbil té accés a internet (crec) però no ho he fet servir MAI.

    Si quan estic amb algú em sona el mòbil el més probable és que deixi de sonar abans no el trobi perdut dins la bossa. Si el trobo, contesto, perquè segur que és quelcom important, sinó no em truquen al mòbil (de la mateixa manera, jo també només el faig servir en cas d'autèntica necessitat, no per dir ximpleries) En cas que contesti ho faig el més curt possible i ja està. Res d'anar intercanviant missatgets ni tonteries tota l'estona... Ostres, i la persona amb la que has quedat?? És d'una mala educació increïble.

    Ahir al vespre, tornant a casa, a un parc, un nen petit d'uns dos anys i mig, jugava amb una mena de tricicle d'aquests de rodes grosses, de plàstic... al costat els seus pares, cada un amb una maquineta d'aquesta, no li fotien ni cas. I ho dic així perquè em vaig empipar i tot. El nano mirava de cridar-los l'atenció i ells vinga clic clic, fins que al final, l'únic que va aconseguir el pobre xiquet va ser un crit perquè els deixés tranquils. Bravo!

    Aquí a Reus hi ha una cafeteria que diu "Els experts han descobert un nou sistema de watsap automàtic i en 3D... es diu quedar per fer un cafè..."

    En fi, que es nota que m'empipen, oi? :-DD

    I jo estic força enganxada a l'ordinador, però és que jo passo hores i hores soleta. Quan hi ha persones em relaciono amb elles directament :-P

    ResponElimina
  25. Com ja m’esperava, aquest concepte no agrada a ningú, però pocs reconeixeu que el practiqueu. Jo no me n’amago, i els amics ho pateixen una mica. No sempre, és clar, però de vegades la confiança fa fàstic... I també vull creure que en segons quina companyia, el mòbil es queda a la butxaca i no li faig ni cas, perquè si estic amb les persones que vull estar, qualsevol cosa que em diguin llavors serà menys important. Gràcies a tots pels comentaris, i les idees per traduir aquest concepte.

    Fanalet, ens cal etiquetar i posar nom a tot, però crec que també és de justícia. Aquest concepte potser és una bírria, però la constant evolució de la tècnica fa que la llengua no es pugui quedar enrere. Ja tens raó que en algunes coses seria millor no seguir la majoria, però em sembla que és força inevitable, la nostra necessitat de comunicació, d’estar connectats. I tenir-ho tot en un aparell petit és la nostra perdició, sempre el portem a sobre. Tot i així, i que jo estic molt viciat, estic segur que és possible fer el que dius, si estàs amb gent que val la pena has d’estar per aquesta gent. I si no, doncs mira, potser tens una vàlvula d’escapament, però acaba sent una qüestió d’educació amb els altres, no? I això de l’educació i el respecte sembla que s’està perdent força.

    Loreto, estic amb la Fanal, no cal prohibir, hauria de sortir de nosaltres mateixos tenir la deferència amb la nostra companyia. Si no ho sabem fer, és cosa nostra.

    Guspi, no es pot dir de millor manera. Hi ha persones que puntualment deixen el mòbil per atendre la resta de gent. Reconec que de vegades jo he actuat així, però és que hi ha converses difícils de deixar, o que senzillament no vols deixar. Si serveix de consol, no solc ser jo el que inicia les converses quan estic amb altra gent, però si em parlen... No tinc massa ningú com els que tu descrius al voltant, i a la vegada tots són una mica així, però amb mesura. És el que hi ha ara, noia, vivim enganxats a l’aparellet.

    Sergi, em sembla un nom massa llarg com perquè es popularitzi, però no puc dir que sigui desencertat, això no.

    Carquinyol, molt encertat, potser ho començaré a aplicar. Però posat que és una cosa molt molesta quan ens la fan, em sembla una manera de dir-ho massa maca. Hauria de ser pitjor i més malsonant.

    Gemma Sara, no sé si m’acaba d’agradar això de ‘momolestar’, tot i que molesta força, la veritat. Em sembla que el teu comentari està fet en veu baixa, com el meu post, perquè sense voler-ho ens hi sentim identificats. Probablement hi haurà algú que podrà dir que no ho fa, però la majoria em sembla que si neguen que ho fan no estaran sent sincers del tot. Però com en tot, hi ha graus, és clar. Hi ha casos molt exagerats, però jo mateix m’he trobat sent tres persones en una taula, cadascú mirant el seu mòbil. Al final, acabes pensant que, si els altres ho fan, per què tu no?

    Maurici, no està pas mal trobat!

    Carme, tot depèn amb qui estiguis, també. Depenent amb qui estic no trec el mòbil per res, però altres cops n’abuso una mica, si no ho reconegués mentiria. Espero no ser un cas clínic com altres, però no sóc innocent de l’acusació. I de vegades no voldria contestar, però no pots evitar fer-ho per qui et parla... Tu sembla que ho tens molt controlat, no te’n preocupis!
    És ben cert que és una falta de respecte, però és tan estès... potser sí que és millor estar de l’altre cantó de la pantalla i no veure’s, et fan més cas.

    Pons, maleducat 2.0 seria la persona que fa phubbing, però m’agrada, crec que ho aplicaré.

    McAbeu, no deixa de ser una forma de desconsideració cap a l’altre, però ens quedem tan absorts que ni ens adonem de la nostra pròpia mala educació.

    ResponElimina
  26. Pep, m’agradaria dir que exageres, que això no pot passar i que és portar-ho a l’extrem, però l’evolució de la situació convida a pensar que la cosa pot anar per aquests verals. En part, ja ho fem molt això, però encara gaudim de les trobades de carn i ossos. No creus que la situació pot acabar revertint? Justament, ja que la gent ho fa molt i molesta força, els mòbils i dispositius similars acabaran incorporant opcions de donar tots els missatges més tard, per donar-nos temps per gaudir de les trobades. Fins i tot bloqueig de xarxa, per no poder-lo fer servir ni que vulguem. Potser estaria bé.

    Artur, maleducat em sembla molt genèric, caldria ser més específic, però això no vol dir que no sigui veritat. Com han dit per aquí, no és el mateix mirar el mòbil de tant en tant, que deixar de mirar-lo de tant en tant per estar per la conversa! Crec que és una opinió generalitzada, però ens costa no fer-ho...

    Lluna, mira, aquest és un bon punt! Per fomentar les relacions virtuals primer t’has de treballar les persones a la realitat. Però és com una mena de paradoxa, no trobes...? Quin embolic. Depenent de la freqüència amb la que obres la bossa per mirar si hi ha alguna cosa per respondre al mòbil pots considerar que fas phubbing! Jo, depenent de la companyia, el miro molt sovint. I altres cops no es mou de la butxaca mentre dura tota la trobada, per més que vibri.

    Jordi, em sembla una mica rebuscat, però també cert. Si volies passar-te una estona jugant amb el mòbil, no calia que quedéssim, no? Ja quedarem quan hagis fet tot el que havies de fer per internet.

    Judit, està bé reconèixer que ho fem, perquè jo no puc negar-ho, i aquí la gent comenta que li molesta molt i és cert, però què hi ha de quan nosaltres som els culpables? Si ens ho fan a nosaltres, potser és cert que la nostra companyia no està amb qui preferiria estar, o senzillament és un tema d’estar a tot arreu alhora. Em decanto per aquesta opció, com que sempre anem curts de temps, si es pot estar en mil llocs a la vegada, sembla que arribem a tot. Ara, entendre-ho com una mena de llenguatge corporal... és que realment és un missatge molt clar, passo de tu, m’interessa més el mòbil que el que expliques. Millor que no sigui així.

    Sr. Gasull, magnifica idea aquesta de la pila d’smartphones, i diria que ja me l’havies explicat, no entenc per què encara no ho he posat en pràctica. No m’estranya que ningú no el toqui... Cartells com els que expliques sempre em fan gràcia, els trobo ocurrents, també n’he vist algun. I depenent de la companyia que tingui, jo tampoc no miro el mòbil per res, ni que em vibri a la butxaca.

    Rafel, una bona solució que ja proposa en Joan Gasull, al final l’hauré d’aplicar, però no sé si jo mateix podré evitar-ho!

    MontseLladó, en això sí que hi estic d’acord! Però que sigui tipus droga, eh, ja que hi som.

    Ferran, personalment trobo perfecta la teva assertivitat, calia dir-ho i no t’ho vas callar. Però llavors veus que es compleix allò de ‘dient les veritats es perden les amistats’. Ara que, per tenir amistats així...

    Cantireta, no sé d’on ens surt aquesta necessitat d’estar sempre connectats, de saber sempre i en tot moment si algú ens diu alguna cosa, o potser dir-la nosaltres. Abans quan estàvem fora de casa no se’ns podia trobar, en arribar ens deien si ens havien trucat o no. I no passava res. Ens estressàvem molt menys també si l’altre no contestava al cap de tres segons. Som un cas. Sí que l’hauríem de tirar al riu, sí. Però estem tan viciats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Justa la fusta. És que literalment es passava el dinar pendent del sorollet dels missatges de whatsapp! Insuportable, a més de maleducada a més no poder. Apa doncs, bon vent a ella i al seu smartphone!

      Elimina
  27. Jomateixa, tens un bon problema a casa, com suposo que tothom que té fills d’aquesta edat. Ja han nascut amb el mòbil sota el braç, i no conceben la vida sense aquesta comunicació ràpida i instantània. Era molt diferent abans, però alguns ens hi hem enganxat sense massa problema. Reconec que jo puc estar molt connectat, de fet ho estic, però si la companyia val la pena, si estic amb qui vull estar, qualsevol altra cosa que em puguin dir és menys important i pot esperar, no? Què et sembla aquesta idea?

    Dafne, em sembla que al principi no ens veiem la gepa, però ens l’acabem veient, ni que sigui en els ulls de les amistats. No estic lliure d’aquesta culpa, i no puc dir que sigui una cosa que m’agradi, però de vegades tinc la necessitat d’estar pendent, i no me la treu ningú. Penso que, com que cau pel seu propi pes i fins i tot ha hi ha una paraula que defineix aquest comportament, la situació s’anirà revertint, almenys en gent gran. Hi haurà maneres d’apartar-nos de l’aparell, a banda de la voluntat de cadascú, ja ho veuràs.

    Laia, per una banda et diria ‘com pot ser que no tinguis internet al mòbil!!?’, però per l’altra crec que t’animaria a mantenir-te així, ja que puc garantir que s’escapa de les mans. Jo abans no pensava que m’enganxaria tant. De totes maneres, depèn de cadascú, i de l’ús racional que se’n vulgui fer. Com he anat dient per aquí, també depèn molt amb qui estàs, entre amics, si no és que hi ha una conversa activa, jo miro el mòbil sovint. Però hi ha vegades que res virtual t’interessarà més que la persona o persones que tens davant, i segur que tota la resta pot esperar. Només falta que, a banda d’aplicar-ho amb aquelles persones més importants, ho apliquem també amb la resta, per pur respecte. Que si no vols quedar amb algú i prefereixes mirar el mòbil, no hi quedes i ja està. Ja li he dit a en Gasull que la frase és molt bona.

    Assumpta, és evident que no tothom ho fa, per sort hi ha honroses excepcions! Però els més integristes en contra us heu esperat al final a contestar, eh! Si no tens smartphone és molt més fàcil controlar aquest tema. El problema és la connexió a internet, ho tens tot tan a l’abast... Si estic sol i tinc estona, a banda de llegir també miro les xarxes i comento blogs des del trasto, i parlo amb qui sigui si es dóna el cas, o escric mails. Com estar a casa, però amb una pantalleta de merda que em redueix el món a la mínima expressió. De trucades poques, tens tantes vies de comunicació que només truques si el motiu és de pes. Ara, un motiu de pes depèn molt de cadascú, també.
    Ostres, l’anècdota que expliques és força trista. Això ja no és mala educació com apunten els altres companys, és directament un atemptat contra la paternitat. Per trucar a serveis socials. Hi ha gent que realment no sé per què tenen fills.
    Bona la frase de la cafeteria. Coses com aquestes decanten la balança, jo hi aniria a fer el cafè! Reconec que faig servir whats, i que és molt útil, però al mateix temps el maleeixo. Mirant el mòbil no veus res més. Si estàs a l’ordinador pots fer moltes altres coses mentre parles amb algú. Però estem parlant de comunicació virtual, on estigui la presència física que s’aparti tota la resta!

    ResponElimina
  28. Em sembla que en català la deixaran igual.

    ResponElimina
  29. Doncs com no espabilin a buscar nom, quan el trobin ja estarà fora de lloc perquè ja hi haurà algun altre fenòmen que substituirà al phubbing aquest. Si ja ho dic jo que no anem bé!!!

    ResponElimina
  30. No sé, jo recordo que quan encara anava al insti (i no sóc exactament jove, el vaig acabar al 2005), era molt normal passar-se tot el dia enviant SMSes als amics. Però és clar, no es compara al que passa avui...

    ResponElimina
  31. ostres, ahir vaig fer una mica de phubbing i jo sense saber-ho!

    si que sona malament, i tant!!!

    i si, tots sabem que no ho hem de fer, xò de vegades, és inevitable.

    ResponElimina
  32. Al final, com tot en la vida, hom es pot passar de la ratlla o pot fer un ús responsable de les coses. Es pot abusar no només dels mòbils, també de mirar la tele, de llegir llibres (sí, sí, també hi ha el típic cas d'aquell que es passa el dia llegint llibres i ni contesta quan preguntes), d'escoltar música, de beure cafè, de menjar, de fer esport, etc etc.

    No deixa de ser una nova obsessió per a una cosa nova. I així ens arriben els anglicismes, la llengua més estesa i adaptada a aquestes novetats.

    ResponElimina
  33. maria, la deixaran igual molt temps fins que estiguem perfectament acostumats i l'haguem adaptat a l'accent català. Llavors es trauran de la màniga alguna forma estranya de dir-ho que ens voldran fer aprendre. Et sona?

    Laura T, un fenomen pitjor? Vols dir? Perquè a mi em sembla que va per llarg aquest. Penso que a la llarga els mòbils acabaran incorporant mecanismes per evitar això, no sé, com un endarreriment programat de l'entrega de missatges, ves a saber. Però que podem anar a pitjor... sí, em temo que sí. Massa llibres futuristes he llegit.

    Yuji, això que no ets exactament jove... bé, ho deixarem així, però gaire gran no series tampoc! Els sms abans valien diners, per això no se n'enviaven tants com avui els missatges instantanis, que ens hi passem la vida.

    rits, això deia. Tothom se'n queixa, però la majoria ho fem també, potser a petita escala, però som una mica viciats. Això de tenir internet tan a l'abast és fatal. No ens desconnectem mai, i caldria.

    Porquet, m'he sentit al·ludit amb això del típic que es passa el dia llegint llibres! Això és un vici molt sa, home, molt millor que mirar la tele. A més, és un vici que es deixa quan tens interaccions amb altra gent, tot i que jo no surto de casa sense un llibre, quan estic amb gent gairebé mai llegeixo! Gairebé... I sí, es pot ser addicte a moltes coses, on ser addicte aquí significa fer un abús i que arribi a ser molest pels altres. Però no afegeixes 'pujar muntanyes' a la llista, eh lladre?
    No et deu faltar raó. En el seu moment tothom estava al messenger i a canals de xat, i ara això pràcticament ha desaparegut. Veurem què ens espera en un futur, pot ser pitjor? El que és segur és que, sigui el que sigui, tindrà un nom britànic!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.