dijous, 10 d’octubre de 2013

Només paraules

Un percentatge molt elevat de les meves comunicacions és virtual, per via escrita, a dia d'avui em sembla que a molts ens passa. No diguem ja aquells que, a més, tenim un blog. Alguns cops he pensat que sóc només paraules, les paraules dels infinits mails que escric, o les que deixo aquí per aquells que em llegiu. Paraules i poca cosa més. I què hi ha darrere? Una persona dura? Un mar de dubtes? De tot una mica? Això només ho sé jo.

Generalment, rebo bons comentaris sobre el que escric, correcció, claredat en l'exposició d'idees, i això em converteix en una persona coherent, assenyada. Però tinc la necessitat de ser no només paraules, que se'm valori per altres coses, fins i tot superficials, perquè les paraules se les acaba emportant el vent, com se sol dir. No és que necessiti notorietat, ser conegut, l'únic que m'importa és que la meva gent sàpiga que sóc més que paraules, que tinc coses per oferir més enllà del que dic o escric. Necessito ser important per ells. I resulta que hi ha qui es preocupa per fer-me adonar d'això. Uns simples comentaris en un mal moment em van cridar l'atenció, però sobretot una personeta que amb els ulls ho diu tot, que em transmet el que veu en mi, i per força me la crec; perquè aquests ulls preciosos no menteixen.

Em va a temporades, en un altre moment tindré necessitats diferents, però ara em cal saber que no sóc només unes simples paraules. I tu m'ho dónes.

20 comentaris:

  1. Potser no té res a veure, però la darrera frase m'ha fet venir al cap la cançó Cíclops d'AF. Ja havia sortit abans per aquí, no?
    Ningú és només paraules, a la vida real. Segur que les paraules són el que menys compta, que les coses de debò les fem saber per altres mecanismes.

    ResponElimina
  2. Les paraules són el camí per aconseguir el que ens podem imaginar i sempre acabem trobant algú que realment valora el que diem perquè el que cerquen és la persona, nosaltres. Les paraules són el camí, la sort de vegades és la distància en arribar.

    ResponElimina
  3. Dius " I què hi ha darrere? Una persona dura? Un mar de dubtes? De tot una mica? Això només ho sé jo." Bé, si saps això, ja tens molt guanyat, que n'hi ha molts que no s'acaben de conèixer mai...

    ResponElimina
  4. Cada cosa al seu lloc: és cert que per internet som només paraules però a la vida real sempre som molt més.

    ResponElimina
  5. ah, xò escrius mails? jo ja fa temps que gairebé no, coses de la tecnologia.

    Les paraules son paraules, escrites o dites. I poden tenir diferent trascendència segons com siguin dites, escrites o de veu.

    Això si, les paraules visuals, caram, ara m'has fet pensar-hi, poden dir molt i en canvi no hi ha lletres, ni escrites ni pronunciades!

    ResponElimina
  6. love is in the air... nanananaaaanananaaaaaa.... or in the blog ? misteri misteriós ! ;)

    Bé i si m'he equivocat del tot, doncs m'he equivocat, què hi farem ! Però l'important és que tinguis hom que et doni allò que necessites, company !

    ResponElimina
  7. Ai l'amor...com canvia els punts de vista de com veiem les coses^-^.

    ResponElimina
  8. No ho dubtis que ets més que paraules, tothom ho és i sinó malament rai. Me n'alegro que hagis trobat aquesta personeta que t'ho fa veure. Trobar algú per al qual tu ets important i que, en conseqüència, també és important per a tu, és sempre una magnífica notícia.

    ResponElimina
  9. Les paraules no es van inventar per transmetre informació? Per tan son una manera de representar-nos a nosaltres mateixos. Es clar que tenen moltes limitacions, es clar que seria molt més útil connectar-nos al cervell de l'altra i passar-li el que nosaltres sentim i ja està, però de moment aquesta opció no està disponible, així doncs haurem de passar amb les paraules si el medi de transport només permet això, o amb la veu si es un telefon, o veu i imatges si es videotrucada, o veu imatge i tacte, o veu, imatge, tacte i olfacte,o veu, imatge, tacte, olfacte i gust.

    ResponElimina
  10. A vegades penso que no em faria res ser només paraules, ja sé que no és cert, que només amb paraules hi ha moltes coses que es queden curtes... però el que si sé del cert, és que sóc incapaç de deixar de necessitar les paraules per comunicar-me, del tot, del tot, en cap situació...

    ResponElimina
  11. A mi m'agrada descobrir personetes, efectivament les paraules són un mitjà genial, són més que un mitjà, però efectivament els ulls no es veuen bé per internet. Aprofita el directe!

    ResponElimina
  12. Aquesta personeta té sort: no només ha trobat algú a qui provoca aquests sentiments, sinó que a més a més té gràcia per expresar-ho.

    ResponElimina
  13. El que hi ha al darrere de les teves paraules, deu ser tot això que dius i molt més, segur!. Mostrar-nos o no és cosa nostra, personalment penso que compartir.nos més enllà de les paraules és vital, amb qui?, com?, les formes?, pot ser tan divers com les persones.

    Per aquesta personeta que anomenes ets més que paraules i ves per on, t'ho fa saber amb la seva mirada, què bonic!.

    Estimo les paraules com a medi per comunicar, per transmetre..., però per a mi són un vehicle, el sentir és tan ric!,que les paraules queden curtes.

    ResponElimina
  14. Ei, hi ha paraules i PARAULES! Les deixem escrites no se les emporta el vent (1r apunt). Aquesta dita és precisament per les que es diuen i prou.
    Al darrere de les paraules hi ha d'haver més coses, clar. Però les paraules podem arribar a ser molt importants, imprescindibles, les que provoquen una guerra o ajuden a aconseguir la pau... Hi ha paraules que tenen un valor incalculable. El que és important és que hi hagi coherència entre les paraules, els fets i els sentiments. Si entren en contradicció és quan alguna cosa falla però el valor de qualsevol paraula no és despreciable (2n apunt).
    Les paraules sempre diuen mooolt del que i qui hi ha al darrere. És veritat que poden emmascarar moltes coses, sí, conscient o inconscientment, però acompleixen la seva funció en cada cas. Si ara sents que has de passar a l'acció, doncs endavant, cada cosa en el seu moment i segons les circumstàncies.

    ResponElimina
  15. Suposo que això ens passa a tots (al menys a mi em passa) jo necessito molt (gairebé diria desesperadament) ser important per les persones que estimo.

    Per les que aprecio, però sense res més "especial", em conformo amb que sàpiguen que estic per aquí...
    I les demés, doncs no em preocupa gaire :-)
    D'alguns, fins i tot voldria amagar-me...

    De totes formes, estic seguríssima que, pels nostres, som molt més que paraules. Els nostres saben com són els nostres somriures, com és el so de la nostra veu, la nostra rialla, el nostre plor...

    Les paraules poden ser intensíssimes, però com es multiplica aquesta intensitat si van acompanyades d'una mirada o un gest ;-)

    ResponElimina
  16. No sé massa bé si el post s’entenia, ha intentat contestar com he pogut els vostres comentaris, perquè no menystinc les paraules, les necessito i m’agrada fer-les servir. Però m’agrada que em vegin com alguna cosa més que lletres, pel que sóc, el que faig, i per com sóc. Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    Yáiza, tens raó, tinc les cançons d’AF tan ficades al cap que és inevitable que se m’apareguin frases seves quan intento dir alguna cosa. De vegades han estat títols de post i tot. Una mica malalt sí que estic.
    Les paraules són molt importants, en realitat, però no serveixen de massa si no van seguides de fets. Però tampoc era això. Venia a dir que m’agrada que em valorin per les meves paraules, però també per altres coses, ara tinc aquesta necessitat.

    Sr. Gasull, t’ha quedat tan profund que no sé si t’he entès bé. Crec que jo ja sóc prou valorat per les paraules, potser ara em cal que a banda d’això algú vegi alguna altra cosa en mi, no només la meva facilitat de paraula. Manies que té un.

    Maurici, aquest no és un problema que tingui jo. Dono tantes voltes a les coses que em conec força bé, penso. I jo ja sé el que hi ha, una altra cosa és el que mostro, a qui a mi m’interessa.

    Loreto, segur que som molt més darrere de les eines de comunicació, però una altra cosa és que algú ho vegi, i ens ho digui!

    rits, quina ràbia que m’has fet ara! Em tractes com si fos un antiquat! Doncs sí, escric mails, i molts. No tants com anys enrere, ho reconec, però m’agraden molt més que el puto whatsapp dels collons, per exemple.
    Hauràs d’explicar el concepte aquest de ‘paraules visuals’. Llenguatge no verbal? Amb això es diu molt també. Si jo no em queixo de les paraules, em serveixen de molt. Però vull que se’m valori per altres coses també, poder agradar no només per la xerrera que tinc.

    Carquinyol, no vas desencaminat, es tracta de tenir algú que ens doni el que necessitem. Però ‘in the air’ no, ben a la terra ha d’estar, que ens l’hem de creure molt, home!

    maria, tu ho has dit. Et canvia com de la nit al dia, què dir, no?

    McAbeu, i la importància, en realitat, no és que em facin veure com sóc jo, sinó en la personeta en qüestió. Però cadascú té les seves necessitats, i també necessito sentir-me dir algunes coses, i tenir la certesa que l’altra ho pensa. En aquest moment significa molt, i tenir-ho em dóna una bona empenta.

    Caram Pons, avui em sorprens amb el comentari. Les paraules ens serveixen per transmetre moltes coses, però com el directe no hi ha res, és clar, perquè el llenguatge no verbal no enganya, i com diria el nostre amic House, tothom menteix. Quan et saben transmetre coses sense paraules, o amb paraules, però tot el conjunts et diu que són certes, és molt important. I hi ha coses que necessitem saber, que ens diguin, perquè són importants per nosaltres. I ens les facin arribar com ens les facin arribar, cal que ens les transmetin. Ficar-se al cervell de l’altre d’alguna manera podria estar bé en alguns casos, però em sembla que molts cops no ens agradaria el què hi trobaríem, opció temptadora de futur, però més val no arriscar.

    Carme, les paraules sempre han estat essencials per mi, tant escrites com parlades, part del que sóc, si és que sóc alguna cosa, ho dec a saber-me expressar d’una determinada manera. Però hi ha moments concrets que no et conformes amb això, que necessites significar més coses a banda d’un bon discurs. No subestimaré mai les paraules, però no sempre són prou.

    Gemma Sara, els ulls només es veuen bé en directe, i així és com els veig. De xerrera a mi no me’n falta, però gairebé diria que m’acaba acomplexant, estic tan acostumat a escriure aquí i comunicar-me de manera escrita, que m’acabo veient a mi com a només paraules. Continua a baix

    ResponElimina
  17. Llavors és quan coneixes algú i t’adones que et mira d’una manera diferent de la que t’esperaries (amb uns ulls molt bonics, per cert), una manera que garanteix que no veu només paraules en tu, sinó altres coses. Les paraules seguiran ajudant-me, però si les deixo una mica de banda tampoc passa res...

    Virgínia, hauries d’especificar una mica, en què et sents identificada?

    MontseLladó, més aviat diria que el que té sort sóc jo, que rebo tot plegat, no? Si ella té sort ja es veurà.

    Audrey, les paraules que faig servir són sempre sinceres, per tant no tinc dubte que són mostra del que porto dins, ho assumeixo. El que m’agrada és que, sense haver de dir res, també pugui despertar bones sensacions, per com sóc, per com actuo. No sé si m’explico, però jo ja m’entenc. T’ho he de dir, això de ‘compartir-nos’... sempre ho dius, i no entenc el concepte, la veritat. Senzillament jo faria servir altres verbs per referir-me a això que endevino que vols dir. Almenys li trauria el pronom feble, potser perquè no em considero un objecte, i aquesta expressió em fa sentir com si ho fos. Compartir és màgic. Compartir-me a mi mateix, a nosaltres... no sé, no em quadra. Manies meves, eh, però no puc adoptar aquesta expressió, no em sortiria de dir-la.
    Aquest post surt precisament de la demostració que estic tenint que sóc alguna cosa més que paraules, i d’adonar-me que em feia falta, que em cal saber que no només sóc coses dites sense contingut, o que volaran quan les acabi de dir. És difícil d’explicar, i molt fàcil i agradable de viure. Naturalment, les paraules com a vehicle les seguiré fent servir i em són molt útils, ja que crec que tinc una acceptable capacitat d’expressar-me amb elles. Però que la cosa no es quedi aquí.

    Laura T, em sembla que començaré pel final de la teva defensa de la paraula, però és que he de dir que no hi tinc res en contra, al contrari, la paraula m’ha servit per expressar-me des de sempre, i crec que tinc la sort de ser considerat algú que s’expressa prou bé, tant de manera escrita com oral. Sense les paraules segur que no sóc res, però ja no es tracta de passar a l’acció, que en això també poden ajudar, sinó senzillament sentir-se alguna cosa més que un escrit. Que et mirin de manera que et demostri que les paraules sobren, no sé si m’explico. Si jo seguiré xerrant igualment, però això ajuda!
    Sobre el primer apunt, naturalment que hi ha categories. Les paraules que jo dic espero que no se les emporti cap ventada, per això parlo amb sinceritat i convicció, no parlo per parlar.
    I sobre el segon, la reacció a les paraules, i no només a les paraules, fa que em cregui encara més que el meu ‘discurs’ és coherent i sincer, i això dóna la volta i torna a donar importància a les paraules, com que no les dic perquè sí, es tornen molt creïbles i potencien qualsevol acció. Quin embolic! Res, que no és que anés per aquí la cosa, però en el meu cas, i mal m’està de dir-ho, no hi ha paraules sense fets, o això és el que sempre intento aconseguir.

    Assumpta, tu sí que la claves! Sentir-se important per la gent que estimes, crec que és una bona definició. I hi ha moltes maneres de sentir-se important, i moltes de demostrar que ho ets. Ho comentava al post, no em cal ser una persona coneguda, però sí sentir-me important amb els meus. Totes les coses que cites són molt importants, no és el mateix dir que plores que veure’t plorar, ni dir que estàs content que veure un somriure màgic. El millor del cas és conèixer el dels altres també i veure quan et dediquen aquests sentiments, adonar-te que són sincers. De vegades tot el que no sigui paraules és molt més important, i si a sobre les paraules acompanyen, ja no diguem.
    Pel que fa a persones que no són tan importants, doncs bé, potser no necessitem significar tantes coses per ells, però tampoc s’han de menystenir. Jo abans ho feia molt, i he vist que convé tenir amistats de totes menes, tampoc no saps mai quan algú es pot tornar més important de sobte.

    ResponElimina
  18. Bé, això se suposa que és un a més a més. Coneixes la gent de manera "tradicional" i a més els que aquí ens trobem mitjançant els escrits.

    ResponElimina
  19. Jordi, no és a més a més, en definitiva coneixes la gent de la mateixa manera, les paraules et serveixen d'introducció, però han d'anar seguides de fets i de coherència. I al que aquí em referia és a que et vegin com alguna cosa més que paraules, que et mirin i vegin en tu alguna cosa que els agrada independentment de si obres la boca o no.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.