dimarts, 29 d’octubre de 2013

La competència

Com ja he comentat, el món dels castells està revolucionat darrerament. Les colles estan funcionant a un nivell mai vist, i per exemple, ja són 11 les que aquest any han fet com a mínim un castell de nou pisos, cosa mai vista. La temporada ja s'acaba amb les darreres actuacions importants, i penso sincerament que la majoria de colles es mereixen una felicitació, totes tenen molt mèrit, cadascuna al seu nivell. Però que les feliciti, i ho faig de cor, no significa que m'importi massa el que fan.

Jo que sóc un competidor nat, que sempre jugo per guanyar, però sense fer trampes, en els castells no m'agraden les comparacions, ni els rànquings, ni els punts. Acabo caient, com tots, a mirar classificacions, a pensar si un castell val més que un altre, o si sortim de plaça amb millor actuació que les altres colles. Però en realitat, només m'importa i m'interessa el que fem nosaltres. És clar que és digne d'admiració el que fan altres colles, però no em treu la son. Quan nosaltres ho clavem, me'n vaig feliç i content. Quan ens va malament, decebut i desanimat. I si altres ho han fet millor, doncs felicitats per ells, però que em deixin tranquil, que celebrin el que vulguin, jo només penso en què nosaltres hem de millorar.

No entenc massa les rivalitats, que n'hi ha. Tampoc entenc que algunes colles necessitin mirar què fan les altres a mode de motivació. Que no és prou competir amb la història de la teva pròpia colla? Que no has de voler millorar per tu mateix? Suposo que la competència és un recurs que sempre ha funcionat, però en els castells, i potser jo funciono així amb tot, només vull millorar dia a dia, per nosaltres mateixos, per sentir-nos grans. I el que facin els altres, és coses seva. Especialment, aquells que no sé per quin motiu s'entesten en voler ser la nostra competència.

21 comentaris:

  1. Home, vols dir que no tens gens ni mica de rivalitat amb cap colla? Es tracta d'una rivalitat "esportiva", és clar! Res de desitjar-los cap mal... però una mica de rivalitat... jo no crec que sigui res dolent. A més que després, a l'hora de la veritat, els castellers s'ajuden entre colles si fa falta gent per fer més gran i forta la pinya :-)

    Per cert, que el meu nebot, a part de ser de la colla Universitària, a més, ja s'ha passat a una colla de les "de veritat"... i de les bonetes, ;-) De moment, fa de lateral.

    ResponElimina
  2. Salvant les distàncies, és una mica com el golf o el pitch & putt (versió petita del golf amb molt arrelament a casa nostra, i a la que jo havia jugat un temps). Un juga contra si mateix, intentant superar-se. Guanyar la partida al contrincant és una al·licient més, però no el principal.

    ResponElimina
  3. No em sembla gens malament la teva actitud. Hi ha gent que adora la rivalitat, però tampoc és el meu cas. T'entenc, crec que jo també funcionaria una mica així. De fet ho faig en tantes coses, que hi ha gent que les fa millor que jo. Jo a la meva, puc admirar i tot, quan hi ha ocasió de fer-ho, però poques vegades rivalitzar.

    ResponElimina
  4. Sempre cal un antagonista que estigui a l'alçada! Què seria d'en Holmes sense en Moriarty? Que seria del Barça sense el Madrid? Què seria dels Stark sense els Lannister? Què seria dels CSI sense els assassins? Què seria del T-800 sense el T-1000? Què seria d'en Goku sense en Vegeta? Podria continuar, però crec que ja ha quedat clar...

    ResponElimina
  5. Mira, penso que una competència sana resulta en una millora per a tots.

    ResponElimina
  6. Una de les coses que més m'agrada del món casteller és quan una colla ajuda a fer pinya per al castell d'una altra colla. Em penso que de vegades, quan hi ha rivalitat entre dues colles, no es fa. I és una llàstima perquè ho entenc com un gest molt significatiu dels valors humans que encarnen els castells. El propi concepte de "fer pinya" ja dóna un gran valor humà als castellers. I més si tothom hi pot participar, sense distincions de sexe, raça, religió... o colla castellera.

    ResponElimina
  7. La competència ho miris com ho miris acaba picant a molta gent i això és sempre motor de motivació per tirar una mica més endavant. Si tot això fa que ens sentim més bé perquè hem millorat, visca la competència, sempre que no sigui malaltissa

    ResponElimina
  8. Una actitud molt sana que hauríem d'aplicar a la resta.
    Si et sents satisfet amb el que fas, aquest és el premi i si no és així, això t'ajuda a fer-ho millor a la propera.

    Molt bona nit!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
  9. Fa poc en vas parlar, també, suposo que és un tema que t'amoïna, crec que hi ha les dues coses, intentar superar-se respecte d'un mateix/mateixa colla i intentar superar-se respecte dels altres/altres colles. Suposo que la cosa està en el com. Si es fa amb esportivitat, ajudant-se si cal, em sembla fantàstic, perquè tothom en sortirà beneficiat, a més potser les colles grans també poden aprendre coses de les més petites (dic potser, perquè no en tinc ni idea, però té sentit). Doncs res, gaudeix del teu instint competitiu i esquiva la competitivitat que no sigui sana, no? Amunt i força!!

    ResponElimina
  10. Tampoc no entenc la competència entre colles de castells si tots lluiten pel mateix, per conservar les nostres tradicions i la nostra cultura. Ara bé, si és per superar-se a ells mateixos cada dia una mica més, benvinguda sigui la competència

    ResponElimina
  11. Sembla mentida que una activitat com els castells també pugui ser competitiva. És ben bé que si no tenim prou maldecaps, ens els busquem. Gaudeix dels castells :)

    ResponElimina
  12. Em sembla que ho tens difícil, la persona humana és competitiva per naturalesa.^-^Que no sigui molt dur. Feu una gran feina.

    ResponElimina
  13. Una certa rivalitat és sens dubte un incentiu per millorar. Això no hauria de ser motiu per menysprear l'esforç de les colles més modestes o al·legra-se dels fracassos de les colles rivals. La teva, XeXu, és una bona actitud!

    ResponElimina
  14. I no serà que les rivalitats van començar en el moment que algú va decidir puntuar els diferents tipus de construccions, fer concursos a veure qui guanyava, i alimentar així aquesta rivalitat que de vegades té més de mal rotllo insà que d'esportivitat sana?
    Avui, a Vilafranca, gran diada castellera de Tots Sants. No sé si hi seràs.
    Bon novembre i una forta abraçada!

    ResponElimina
  15. Tenim clar que una mica de competència sempre ajuda a tirar endavant, però personalment m’agrada sobretot competir amb mi mateix. Entenc que no és una opció per tothom, que necessiten altres motivacions, però com sempre jo exposo la meva visió personal, i en matèria de castells és aquesta. Gràcies a tothom pels comentaris i les vostres argumentacions, i si algú va a Tots Sants a Vilafranca, que en gaudeixi molt!

    Assumpta, la rivalitat hi és i hi serà vulgui jo o no. I acabes entrant en el joc, però de veritat que a mi m’importa només el que fem nosaltres, no si ho fem millor o pitjor que les altres colles. Sí que hi ha molta col•laboració entre colles, en gran part és gràcies a això que a nosaltres ens vagin bé les coses. Feina als assajos, i ajuda per acabar de fer les pinyes més segures.
    Aquest any els Xiquets de Reus ho estan fent molt bé també. Però no crec que sigui aquesta la colla a la que s’ha apuntat el teu nebot, no? Qui sap si comparteixo colla amb ell i encara no ho sé...

    Maurici, havia anat a jugar al pitch & putt alguns cops i m'agradava força, però no prou per enganxar-me. A mi m'agrada sempre superar-me, fer-ho millor que les vegades anteriors, però això ho veig una mica diferent, jugues amb algú, que vol dir contra algú. Això no vol dir que li hagis de refregar per la cara la victòria, jo això no ho faig mai ni en broma, però sí que pots competir amb ell a veure qui ho fa millor. Això esperona a donar la teva millor versió, una competència molt sana. I és que en realitat a mi competir m'agrada molt, però de bon rotllo, que vol dir saber perdre i saber guanyar. I la màxima competició, això sí, és amb un mateix. En els castells, valoro més la col•laboració entre colles que la competència. És un món a part.
    Carme, ja saps que sóc competitiu, però la meva fal•lera a respectar les regles del joc em fa també tenir respecte pels adversaris. Això quan és un joc o un esport en el que es pugui competir, i sempre amb el benentès que, en acabar, donaré la mà a l'altre i el felicitaré si és el cas. De vegades fa més rabieta que d'altres, ho reconec, però les rivalitats no van amb mi.
    Pons, si t'hi fixes, la majoria d'exemples que poses són de la literatura, és a dir, imaginaris. El cas del Barça i el Madrid és diferent, existeix una rivalitat i és cert que els dos equips es retroalimenten. Però et diré que a mi generalment només m'importa el que fan ells quan juguen l'un contra l'altre. Segueixo els seus resultats, però com també segueixo els dels altres equips que poden prendre el lloc al Barça, per exemple, actualment estic pendent del que fa l'Atlético de Madrid. Però si perden me n'alegro pel Barça, no perquè perdin, ja s'ho faran! Ara, reconec que en el cas del Madrid, una mica sí que m'alegro de les seves derrotes... però és que jo no jugo, és un espectacle que miro, només.

    Tirant, la competència acaba no sent sana, aquí està el problema. Sempre et pot esperonar que els altres ho facin bé, però d’aquí a odiar-los perquè ho han fet millor que tu... i això passa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no compartiu colla tot i que esteu a un nivell... podríem dir "a tocar" segons el Ranking Estrella :-DD

      La que està ell és, actualment, millor que els Xiquets de Reus. A més que per venir a assajar a Reus ho tindria complicadet :-P

      Elimina
  16. Sergi, als castells se’ls atribueixen uns valors que aquí m’he dedicat a desmuntar de vegades. I això és perquè els castells, les colles castelleres, són una cosa etèria, però en definitiva estan formades per persones, aquí està el problema. Jo que de vegades m’ho miro des de dalt, et puc assegurar que ja no és que m’agradi, sinó que agraeixo enormement veure com les altres colles ens donen un cop de mà. La seguretat que això dóna, i la col•laboració que suposa perquè tots puguem assolir uns objectius és, com tu dius, una de les millors coses que hi ha en aquest món. I efectivament hi ha colles que per rivalitat no s’ajuden, i els casos més extrems s’alegren i celebren les caigudes o els fracassos d’altres. Serà molt tradicional i tot el que vulguis, però a mi aquestes coses no m’agraden. D’aquí la meva indiferència, si els va bé, perfecte. I si no, doncs llàstima. Però abans que res, miro que nosaltres triomfem, encara que sigui a un nivell més baix, però serà el nostre màxim i jo estaré content.

    Sr. Gasull, si el problema és aquest, que en alguns casos la competència és malaltissa, fins al punt de baralles i desconsideracions diverses, ja no parlem actualment a través de les xarxes socials, alguns viuen això massa intensament. Els importa més el fracàs de l’altre que el propi èxit. Jo personalment no ho entenc.

    Sa lluna, aquesta és la clau, sentir-se satisfet i orgullós dels èxits. Per mi és prou motivació veure que estem assajant un castell nou, que mai no hem fet, o que fa molt temps que no es fa, i que aviat el portarem a plaça. La possibilitat d’aconseguir-lo és molt engrescadora! No sé per què hem de mirar si els altres el fan o no, és absurd.

    Gemma Sara, havia escrit tot un paràgraf perquè havia entès que deies que parlava fa poc de castells, però suposo que és pel tema de la competència i superar-se, ara enfocat en els castells, però tractat fa poc en altres vessants. La col•laboració entre colles és una gran cosa. Abans la meva colla no resultava especialment simpàtica, però d’un temps ençà, suposo que per temes de relacions públiques, les relacions han millorat i ara ens ajuden i ajudem molt. A més, ara tenim tot una colla de jovent nou i amb moltes ganes que s’entrega de manera molt sana a la colla i valora la bona sintonia amb altres, cosa que a mi m’omple d’alegria, perquè els vells dinosaures malcarats ja no tenen lloc. Ajudar-nos ens ha fet més grans, no només a nosaltres, sinó a tots els nostres ‘amics’. Generalment, les colles grans ho són perquè porten molt més temps, i les petites n’han d’aprendre. Les grans ja han passat per moltes fases, així que poc a aprendre, però sí molt per ensenyar, i també per agrair, ja que si tractes bé una colla petita ajudant-la a aprendre, potser et compensarà venint a les teves actuacions a donar-te un cop de mà, i això a nosaltres ens ha resultat fonamental per una temporada de molts èxits. I la bona sintonia continua, i per molt temps que duri!

    Deric, però per superar-se a elles mateixes, les colles no necessiten estar a la grenya amb les altres, no? Treball i esforç, això t’ajuda a fer-ho millor. I per cert, des de dins no es té perspectiva de conservar tradicions i cultura, fem castells perquè ens aporta sensacions personals i col•lectives molt fortes. Que siguem un patrimoni cultural és una cosa que ens ve d’altres esferes.

    ResponElimina
  17. Loreto, grups de gent que fan coses de diferents nivells de dificultat, a mi em sembla que ha de ser pràcticament impossible que no acabin competint, de manera oficial o oficiosa. Però bé, segueixo dient que és millor competir amb tu mateix i deixar estar els altres.

    maria, jo també sóc molt competitiu, però no d’aquesta manera. Quan les coses són un joc i tothom assumeix les regles i els resultats, em sembla bé. Però en aquest cas no passa ni una cosa ni l’altra.

    Glòria, sobre el menyspreu a les colles petites en parlàvem fa no massa. Ara es tracta d’aquesta rivalitat, que no acabo d’entendre. En alguns casos ve de molt lluny, per ser del mateix poble, per exemple. Però en altres casos no l’entenc tant. Sembla que la competència esperona, però personalment prefereixo la pròpia superació, veure que ho fem millor que en anteriors ocasions, i no que ho fem millor que altres, això m’és una mica igual. Si és lògic o està bé, no ho sé, però penso així.

    Galionar, la rivalitat ve d’abans de les puntuacions, però abans hi havia molt poques colles, és clar. Parlem de Valls, sobretot, on la rivalitat totalment insana entre la Colla Vella i la Colla Joves es porta a l’extrem. I aquesta hi és des de sempre. Els concursos i les puntuacions, evidentment, fomenten aquesta competitivitat, per això molts no estem d’acord amb aquest sistema. Jo sempre vaig al concurs, però és perquè és una actuació important per la colla, on podem fer grans castells, i a més paguen diners en funció de la classificació, i sempre convé. També m’agrada saber quins castells estan més ben valorats, no tots tenen la mateixa dificultat, i està bé que algú es dediqui a classificar-los, però puntuar-los no caldria. Fins i tot en termes de dificultat tot és molt relatiu. Per exemple, un 4d9f se suposa que és més fàcil que un 3d9f, però curiosament el tres es fa moltíssim més, i les colles que s’estrenen solen fer-ho amb el tres sempre. I per què? Doncs per una qüestió de gent, i també de lligar el castell, però això és un altre tema. I dic jo, per què es considera més fàcil el quatre? És que reunir més gent i aconseguir quadrar-lo bé no són graus de dificultat a tenir en compte? Doncs bé, per gustos els colors, ja se sap. Jo vull fer castells i que em deixin tranquil amb altres mandangues. Ah, i seguint una mica el que deia en aquest post, no tinc per costum anar a veure diades d’altres colles perquè sí. Fer castells ja és prou exigent, però valoro fer altres coses a la vida, cosa que sembla que molta gent d’aquest món no entén. Jo vaig a les diades on participo, les altres no em calen. I és ben cert que Tots Sants aquest any té un cartell de luxe i unes expectatives increïbles, me n’informaré, però dedicaré el dia a altres coses.

    ResponElimina
  18. Xq amb qui competeixes és amb tu mateix.

    Crec que un dia ho vas dir, en un altre post, sobre tu mateix. I suposo que el que fas per a tu, tb ho apliques amb les coses que fas, en tot.

    No ets ambiciós cap a fora, o envejós,.. qualitats que farien que aquesta competència fos més virulet. Simplement, et reptes a tu, ets la teva pròpia competència.

    Vaja, no sé si és així, xò és el que he pensat mentre anava llegint el post.

    ResponElimina
  19. XeXu, sobre el tema de la competitivitat, la pel.li "Rush" està força bé (Nikki Lauda - James Hunt). Hi ha una escena que em va agradar molt i que va sobre el fair play. Bon dissabte!

    ResponElimina
  20. vaja arribo tard.....però mira això de les rivalitats i la competència....,excepte en el món del futbol , no m'agraden gaire , la millor competència és amb nosaltres mateixos , el camí d'anar millorant, de fer les coses millor ....

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.