diumenge, 13 d’octubre de 2013

I deixem d'embolicar...

El projecte c@ts va néixer en aquest blog el 9 de febrer del 2008. En aquell moment només era la proposta de crear uns premis populars, per veure si interessava a la gent, ho havia estat parlant amb una sola persona i vam acordar endegar-ho al Bona Nit. Com que la idea va tenir bona acollida i van sortir alguns voluntaris per tirar endavant l'aventura, ens hi vam esforçar i uns mesos després, al maig, es va presentar el blog on s'havien de cuinar els premis.

Si faig aquesta presentació és perquè aquest projecte que tant m'he estimat i que he compartit amb uns companys de viatge meravellosos durant cinc anys, ha arribat a la seva fi. Després d'anunciar-ho on pertoca, no puc fer més que acomiadar-me aquí, on tot va començar. Com es pot imaginar, em dol molt que un dels meus fills virtuals s'aturi i deixi de funcionar, però a banda que és força feina mantenir-lo, creiem que no hem sabut evolucionar i solucionar els defectes, la fórmula s'esgota i no ens veiem amb cor de continuar. No és una porta tancada, però sí que la deixem ben ajustada. I tot i així, mai ningú em convencera de que no era una bona idea, amb uns objectius preciosos.

Només vull dir que per mi és un moment trist, encara que estic molt orgullós de la feina que hem fet durant cinc anys, i diguin el que diguin, la nostra integritat estava a prova de qualsevol dubte. Si algun administrador hagués intentat fer trampes en favor de qui fos, jo mateix l'hagués convidat amablement a abandonar el projecte amb una puntada de peu al cul. Però mai va ser així, i no es pot dir el mateix de tots els participants. De manera que he d'agrair moltíssim a tots els que s'han deixat la pell a c@ts , aportant el seu temps, esforç i paciència, un plaer treballar amb ells. També agrair a tots els que han col·laborat desinteressadament a tots els nivells, que no són pocs. I finalment, a tots els que heu participat algun cop en el projecte, perquè entre tots vam construir una ambient molt xulo i una iniciativa molt participativa que ens ha portat moltes alegries. Fins i tot agrair als que ens han portat disgustos perquè, malgrat tot, demostraven que els premis significaven alguna cosa, si tan important era guanyar.

Llarga vida als blogs escrits en català! Seguim fomentant la nostra llengua a la xarxa, val la pena, tenim un tresor increïble que no podem deixar perdre mai.

27 comentaris:

  1. Ja he vist el post a c@ts i allà no m'he decidit a deixar cap comentari. Però aquí no me'n sé pas estar.

    En primer lloc, vull dir-te que per més greu que sàpiga acabar un projecte bonic, jo també penso, prou que ho saps, ho vaig pensar ja fa dies, que el millor era aturar-me i si no deia aturar el projecte era perquè no era del tot meu, encara que li vaig sentir prou per col·laborar amb vosaltres durant força temps.

    Ha estat un projecte engrescador que ha tingut la força per ficar-me en el món dels premis que mai, mai, mai no m'ha interessat. Jo no guanyaré mai cap premi al qual jo mateixa m'hagi de presentar, perquè no m'interessa. Als c@ts tot era diferent... :).

    Jo que sóc força nostàlgica pel que fa a les persones, ho sóc poc pel que fa als projectes blocaires. Vaig esborrar el blog de la Maira sense cap recança, quan em va semblar que ja no es podia anar gaire més lluny i tampoc tinc gens de recança pel que fa als c@ts.

    Jo també vull agrair-te a tu i als altres companys, sobre tot al Mc, la companyia, el bon rotllo, la comprensió, la bona manera de resoldre les coses que sortien, la honestedat i tot plegat. Ha estat una bona experiència.

    M'ha agradat aquest agraïment als que ens han portat problemes... és ben bé mirar-s'ho des del bon costat. I tens tota la raó.

    No oblidaré mai les nits de les gales... m'ho passava molt i molt bé. I els llargs dies de recomptes que feien mandra, però hi havia la il·lusió i els dubtes a l'hora de votar, de tants blogs que m'agradaven i m'agraden.

    Una pila de bons records, guardats als calaixos dels somriures. Gràcies, XeXu

    ResponElimina
  2. Vaja, quanta retallada! Jo que pensava guanyar enguany...

    ResponElimina
  3. Crec que us mereixeu les felicitacions de tots plegats, dels qui han estat més implicats idels qui menys perquè aquestes coses requereixen un esforç i és de justicia donar les gràcies per la vostra feina i sobretot felicitar-vos per ser prou integres per fer baixar el teló quan qui l'ha engegat creu que és hora de tancar-ho. Amb el cap ben alt, el meu aplaudiment ben merescut!

    ResponElimina
  4. N'hem parlat força tu i jo abans d'arribar aquí per tant ja saps que en penso i que estic del tot d'acord amb el que dius en aquest post. Els C@ts són un gran projecte que potser no hem sabut entre tots fer evolucionar cap on volíem i que és millor aturar ara que no permetre que se'ns mori a les mans, penso que si haguéssim deixat que això passés encara ens hauria sabut més greu.

    També coincideixo força amb el que diu la Carme al seu comentari. És amb vosaltres dos amb qui he compartit aquesta "feina" que s'ha fet feixuga de vegades (i no per la feina en sí sinó per aquests "disgustos" que cites) però ha estat sempre molt gratificant treballar amb vosaltres i us ho vull agrair públicament. Gràcies, CARME. Gràcies, XEXU!!.

    ResponElimina
  5. ... doncs era una iniciativa brillant... Llàstima.

    ResponElimina
  6. Era una boníssima idea...

    Encara recordo quan vaig començar a moure'm per aquí, fa més de cinc anys, que veia que alguns blogs tenien posat un cartellet "Enganxa't a c@ts!" i jo no sabia de què anava ni què era...

    Em sap tant greu que s'acabi!... Però no puc fer-hi res, si així ho heu decidit els que fèieu la feina...

    Fins a sempre, Premis C@ts!!

    ResponElimina
  7. Eeeeeeeeeeeeeh!!!!

    I el PREMI A LA MILLOR INICIATIVA BLOGAIRE? SEGUIRA? :-)))))

    EL PREMI DE FEBRER!!

    ResponElimina
  8. la veritat és que és una llàstima que desapareixi el C@ts, pero potser encara és més trist que la gent volgués emportar-se premis fent trampes perquè això demostra que vivim en una societat que no té cura.
    De totes maneres felicitats per tot el que vareu fer que això ningú ho pot discutir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina raó més gran tens, JOAN... Una cosa innocent, positiva, cultural i divertida com eren els C@ts i sempre hi havia (pocs, això sí) els que volien fer trampes.

      Elimina
  9. quina sorpresa....més ben mala sorpresa així de cop tinc molt temps i ara entro i em trobo que c@ts s'acaba....la veritat em sap greu que s'acabin , una molt bona idea que us devia portar moltíssima feina segur....les gales....com les enyoraré! hi havia emoció, participació, voluntat ! cert que cada vegada hi sortien espavilats(des) que miraven o be de fer trampa o aprofitar qualsevol escletxa per desvirtuar la festa...perquè c@ts era una festa, una festa blocaire de bon rotllo, de saber fer, entenc que tot en la vida té un principi i un final ....i que moltes vegades hi ha coses que es millor acabar-les a temps en ple èxit....perquè jo crec que c@ts encara era i és tot un èxit, de ganes, de participació, d'alegria....bé confio que algun dia potser c@ts o un altre projecte semblant revifarà .....mai se sap....llarga vida als c@ts hi siguin o no i felicitar-vos a tu, a la Carme i al Mac per tota la feina feta , immensa, i que mai us agrairem prou.....

    ResponElimina
  10. ui amb les presses no que no tinc molt temps que en tinc poc volia dir.....bé em sap greu que acabi ...crec que encara hi havia corda per estona ...el màxim respecte per vosaltres que ho heu fet possible tot aquest temps.....i com diu l'Assumpta......i tampoc el premi a la millor iniciativa blogaire? és que ja ens sentim orfes i encara demanem....

    ResponElimina
  11. M'ha sabut greu. Era una bona iniciativa per conèixer blogs catalans.
    Fa llàstima...bé bona sort als que ho heu fet possible.

    ResponElimina
  12. Bé, jo no sé de que anava el projecte però veig que ha estat molt profitós, per tu i pels demés. Potser ja havia donat tot el que podia donar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eren uns Premis als Blogs votats pels propis blogaires. Tothom hi podia participar, eren oberts a tothom... però el premi no era res material, era un logo ;-)

      Hi havia moltes categories (Blog entreteniment, blog literari, blog imatge...) Durant un temps es feien propostes: Tothom podia proposar tots els blogs que volgués dins de cada categoria.
      Passat el termini, es feia recompte i els CINC blogs més proposats a cada categoria passaven a la final.
      Hi havia un mes per votar... i al final es feia una Gala Virtual de lliuraments de Premis.
      Estava molt, molt bé...

      Però, com sol passar sempre... quan un grup s'ho passa bé, quan algú té idees, quan la gent juga i participa hi sol haver dos, tres, quatre persones que critiquen, que intenten fer trampa, que ho troben tot malament... :-((

      Elimina
  13. Doncs la veritat és que també m'has posat trista. Era un bon motiu per fer un tomp per blocs que coneixies i descobrir-ne altres molt interessants.
    És una pena que passin coses d'aquestes, però jo crec que aquests anys heu fet una feinada de por i per suposat molt ben feta.
    gràcies.

    ResponElimina
  14. Vaig passar per c@ts i no vaig dir res, em va envair la tristesa ...
    Només he tingut el plaer de gaudir-ho un any, però ha estat una experiència ben bonica, les nominacions, la gala i poder conèixer nous blogs.
    Estic segura que ha estat un enorme treball per a vosaltres, una meravellosa idea, potser per això em sento trista en llegir aquest punt i final, encara que desitjo que sigui un punt i a part.
    Us vull felicitar pel vostre treball i, ja que sóc aquí, a tots els que han participat en aquest projecte. Gràcies!

    Aferradetes per a tothom.

    ResponElimina
  15. Ohhh!!! porto uns quants dies desconectada del món blogaire i ara arribo i em trobo això.... :( Em fa peneta!!! La veritat és que sí que devia ser una feinada de por i us felicito per tots aquests anys que ha funcionat!

    Snif! snif! Em quedaré amb el cuquet de guanyar un C@T...... :P

    ResponElimina
  16. Em sap greu, però quan heu decidit posar fi a aquest projecte, sospesant pros i contres, és que era necessari fer-ho. :(
    I gracies per tots aquests anys en que ens heu deixat gaudir de l'interes i l'emoció dels premis c@ts!

    ResponElimina
  17. Ostres. Quin greu. Ja sabem que tot arriba al final un dia oaltre, però mai sembla ser un bon momnet. En tot cas gràcies per la feina feta. Si més no, sempre podre dir amb orgull que un any vaig guanyar un @cats i que va ser, potser, el premi que més il·lusió em va fer per les característiques de com estava muntat.

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies pels vostres comentaris. Sap greu que un projecte així s’acabi, sé que molts hi participàveu amb il•lusió, però no ha pogut evolucionar com tocava i més val plegar si no podem garantir que nosaltres hi posarem la mateixa il•lusió en muntar-lo. Ens queden un munt de bons records, i la porta ajustada. Qui sap si en un futur valdrà la pena reflotar els premis. De moment, deixem-ho com està.

    Carme, ets una de les persones a les que més tinc per agrair com a promotor dels premis, ja que hi has col•laborat en dues èpoques fent un bon esforç, i això no s’oblida, sempre has ajudat molt quan has estat dins, i també quan oficialment no eres administradora, però sempre en feies tant ressò com podies. Com tu, aquest projecte m’agradava perquè no penso presentar-me mai a cap premi amb el blog. Escric per mi i per a qui vulgui llegir-me, no necessito cap reconeixement, perquè el tinc amb cada comentari, amb cada conversa que tenim aquí, aquest és el premi més gran que hi pot haver. I això era c@ts, per això ens agradava tant. On diferim és en el tema de la recança, a mi sí que em dol tancar, però ja saps, s’està molt tranquil sense deixar-se les pestanyes comptant propostes, això no ho trobaré a faltar. Ei, i jo enyoro la Maira! Són part de nosaltres, Carme, jo m’aferro molt a tot plegat, i és el primer blog que tanco.
    Hem viscut el projecte molt intensament en totes les seves vessants. A mi el que m’agradava realment era poder proposar i votar els meus blogs preferits, per això vaig parir aquesta idea, hi ha blogs que es mereixen veneració. Les gales, què dir? Una festa en tota regla, una feinada, però després un fart de riure. Una idea magistral de l’Estrip, no m’oblido de les aportacions de cadascú, però si em posés a agrair cada cosa no acabaríem mai. I d’en Mac ni parlo, que ja li he dit a ell tot el que havia de dir, sense paraules davant de la seva empenta i el seu compromís. En guardaré molt bon record, pel que fa a com en gaudia la gent, però també tot el que hi havia darrera, els nostres infinits mails i tota la feina feta, sempre amb la millor de les voluntats i buscant solucions més que problemes. Sou molt grans. I d’aquells que ens han portat problemes... doncs per ells farà, la meva consciència està més que tranquil•la, vam actuar sempre de la manera més honesta que va ser possible.
    Gràcies a tu Carme, molt sincerament, per treballar en una cosa que no creies en realitat, tot i les bones intencions del projecte, per esforçar-t’hi, pel compromís, i per venir-nos a rescatar quan t’ho vam demanar. Hi ha coses que mai s’obliden.

    Jpmerch, jo crec que aquest et tocava ja! A mi em sembla que tens els administradors entregats, no és que això et donés punts, però anima, no?

    Moltes gràcies Laura T. Certament creiem que el projecte no va a més, ens hem plantejat fer canvis, però fer-nos ho a mida per facilitar les coses feia perdre l’essència als premis, i tampoc no ho volíem. Si no hem sabut fer-ho millor, potser és moment de plegar, però estem contents del que hem fet tots aquests anys i de tota la gent que hem aconseguit moure, aquest és el gran premi que ens emportem nosaltres.

    McAbeu, no és cap sorpresa que estiguem d'acord, perquè n'hem parlat del dret i del revés, hem valorat els pros i els contres, i la idea és la que tu dius, per deixar que el projecte se'ns mori a les mans, més val que pleguem i ens quedem amb un munt de bons records. Perquè aquests no ens els traurà ningú, tot i les males estones i la feina feta. Només per veure com gaudia la gent a les gales, la col•laboració dels presentadors, els que animaven la vetllada... ja valia la pena passar-se mig any pencant. Continua a baix

    ResponElimina
  19. Ja ho comentem amb la Carme, i ja li dic que a tu t'he dit personalment tot el que t'havia de dir, però tampoc vull perdre l'oportunitat de dir públicament l'immens plaer que ha estat treballar amb tu, perquè crec que has estat l'autèntic motor del projecte en els darrers anys i el meu agraïment no té límits. Em considero molt afortunat per haver compartit projecte amb tu, no és fàcil trobar gent amb el teu compromís i la teva honestedat, i a més amb una capacitat de pencar infinita. Gràcies per tot amic, ens tornarem a trobar segur.

    Pons, com sempre, els motius reals no es diuen mai. Està clar que aquesta nova edició no tindria color, tu t'emportaries tots els premis, i és aquí on la fórmula falla. Com que no teníem altra manera per evitar-ho, hem decidit plegar i així no es veuran les costures al projecte. Apa corre, ves a fer un altre post per substituir el que ja tenies fet per demanar el vot.

    Tirant, sempre ho he considerat una bona idea i un projecte molt maco, però potser no hem sabut fer-lo millor, a l'alçada del que aquesta idea es mereixia.

    Assumpta, quan en Mac i jo parlàvem d'anunciar la retirada, perquè vèiem que la cosa no podia seguir endavant, vam dir que tu tindries un disgust. Vaig estar a punt d'avisar-te per mail abans, mira si em sabia greu donar-te aquesta notícia. Certament, era una molt bona idea i un projecte que fèiem amb tot el nostre afecte. Cinc anys batallant i treballant força, però ha valgut la pena. És precisament per això que pleguem, perquè segurament ara ja no valdria la pena, ens hauríem de forçar per fer una nova edició, i es nota molt quan una cosa es fa per gust o es fa per obligació. En paraules d'en Mac, no volíem que el projecte se'ns mori a les mans. Vam considerar continuar només amb la iniciativa, però a mi em semblava molt poc. A més, aquest any no calia ni fer-la, estava molt clar que la proposta guanyadora seria el Blog-via, no se m'acudeix cap altre possible candidat que li pugui fer ombra. Doneu-vos per premiades, la iniciativa, amb una repercussió brutal, va ser tot un èxit i mereix molts elogis.
    A tu tenim molt per agrair-te, el teu suport, la difusió que ens has fet... moltes gràcies Assumpta per la teva ajuda i per ser sempre allà, per defensar-nos sempre. Ets el nostre agent extern!

    Sr. Gasull, com que coneixes c@ts des del principi, ja saps la mentalitat dels premis, que era donar i no rebre. A nosaltres ens encantava la idea, i sabem que a la majoria de vosaltres també. Com he dit, que alguns volguessin guanyar tan desesperadament només fa que donar importància als premis, encara ens hauríem de sentir orgullosos. Encara que també t’ho pots prendre com que l’avarícia i l’egocentrisme d’alguns no té límit, però deixa que em quedi amb l’altra versió.

    Elfreelang, tu eres de les més participatives, sempre proposaves un munt de blogs. Vaja, que eres de les que ens donava més feina, hahaha! Però dóna gust tenir gent com tu i molts altres que us implicàveu i participàveu en totes les fases, gala inclosa. Per això ens sap greu, efectivament sempre vam voler que fos una festa participativa i de bon rotllo, com deia més amunt, el que importava era donar, no pas rebre, i els que no ho van entendre, doncs per ells farà, si són feliços anhelant un premi, no hi podem fer res. Pot ser que siguin aquestes ànsies de guanyar el que feia que la gent no els donés suport, perquè veien com eren? Una hipòtesi que m’acabo de treure de la màniga. Nosaltres estem contents, el projecte ens ha portat més alegries que disgustos, perquè al final et quedes amb el suport de la gent, com s’ho passen de bé amb un projecte tant d’estar per casa, i també amb els agraïments, és clar, no és el que buscàvem precisament, però quan veus que t’agraeixen la feina feta i que els hagis fet gaudir, això no té preu. La porta no està tancada, com he dit, però ara no ho veiem viable, no ens quedava tanta corda com imagineu, per això tampoc considerem fer la iniciativa blogaire. Continua a baix

    ResponElimina
  20. Sigui com sigui, l’esperit es mantindrà, i qui sap quins projectes sortiran que puguin suplir amb escreix el buit que ara queda. Pel que fa a mi, donaré suport a qualsevol iniciativa que pretengui fomentar els blogs en català, de manera sana i altruista.

    maria, ens acomiades com si ens haguessis de perdre de vista, hahaha. Un dels èxits que ha tingut el projecte és permetre’ns conèixer molts blogs interessants escrits en català. No sé què farem, però sempre que pugui fomentar la nostra catosfera, jo seguiré amb la nostra croada.

    Loreto, probablement havíem arribat a un punt que només podíem anar cap avall. Havia escrit una explicació breu sobre què eren els premis, però l’Assumpta se m’ha avançat i ja t’ho explica en una resposta directa, així que ja no et foto el rotllo. Hem passat molt bones estones amb aquests premis, ja veuràs que molts ens posarem nostàlgics quan en parlem.

    Jomateixa, els objectius del projecte sempre han estat bons, i personalment he conegut una quantitat ingent de blogs, durant anys he estat controlant tot el que es coïa per saber si era apte per c@ts o no. Naturalment, això m’ha permès descobrir molts bons blogs, i alguns d’aquests han arribat a vosaltres també. Estic content de la feina feta, però arriba un moment que ja tot costa massa i que la fórmula s’esgota. Veurem si ens empesquem alguna cosa per seguir donant bombo als blogs escrits en català.

    Sa lluna, segueixo pensant que va ser una bona idea, que el projecte era molt maco, i estic segur que a molts us sabrà greu l’aturada, perquè ho passàvem molt bé. Però en definitiva, érem pocs, en realitat, que ho vivíem plenament, no hem sabut atrapar a la gran massa, com volíem d’inici, i els defectes s’han menjat a les virtuts. Com que no pensem que puguem millorar el que hem fet fins ara, ni les ganes ni l’empenta són les mateixes, millor plegar i quedar-nos amb el bon sabor de boca de tots aquests anys, i de tota la gent que hi ha participat en un moment o altre.

    Alba, ja no per la feina que suposava, que també, sinó perquè no trobàvem la manera de millorar les coses i cada cop semblava més tancat en la participació, no podíem deixar que el projecte morís per si sol. Molts blogs mereixien un reconeixement i es quedaran sense obtenir-lo en forma de c@t, però això no vol dir que us el mereixeu menys!

    Glòria, és ben bé així com dius. Si he de ser sincer, ja vam tenir dubtes amb la cinquena edició, l’any passat, però la vam tirar endavant, entre altres coses, perquè era precisament la cinquena. Aquest cop ja no ens vèiem amb cor de mantenir el nivell ni d’arreglar els defectes, així que hem preferit aturar-ho abans que morís per si sol. Gràcies a vosaltres per la implicació i la predisposició a participar, per això ho fèiem.

    Daniel, i tant, el primer any vas guanyar una categoria que després va canviar de nom i es va integrar en una altra, així que el teu premi té molt valor, va ser gairebé exclusiu! Les coses s’acaben, ja ho sabem, però això no vol dir que no sàpiga greu. Durant anys hi hem estat posant molta il•lusió, si aquesta ja decau més val plegar abans que el projecte mori per ell mateix. Després de cinc edicions, hem decidit que sigui ara, i de moment quedarà així la cosa.

    ResponElimina
  21. Serà una cosa maca que sempre recordaré del món dels blogs :-)
    Gràcies per haver-ho fet!!

    I si algun dia us hi repenseu, ja sabeu... hehehe Agent extern 007 al servei!! ;-))

    ResponElimina
  22. Arribo força tard, xò era conscient del què passava... el mateix dia 12 em vaig il·luminar i vaig mirar el c@ts aviam si anunciaveu alguna cosa... em vaig quedar sense saber què dir.

    Sap greu xò entenc les vostres raons. Moltes gràcies per la feina i per les bones estones passades. Sobretot perquè era una manera de participar i fer aquesta comunitat una mica més propera.

    Llarga vida als blogs!

    ResponElimina
  23. Assumpta, jo també ho recordaré amb molt afecte, és un projecte molt maco que convé no oblidar, tot i que els premis no agraden a tothom, aquests eren d'una manera que trobo que resultaven poc ofensius per tothom, i a més eren de votació totalment popular, així que més democràtics no podien ser. Qui sap què passarà en un futur, el que hem de seguir fent és fomentar els blogs escrits en català. Com comentava a can Pons, sembla que la catosfera està una mica aturada, però hem de seguir fent que el català sigui un idioma potent a la xarxa.

    rits, quina vista, ja veig que no érem els únics que teníem al cap que el dia 12 d'octubre era una data assenyalada a c@ts. Crec que era un bon dia per fer l'anunci. M'agraden els projectes participatius, i quanta més gent reuneixen millor. Però c@ts em començava a semblar massa endogàmic, vam arribar prou lluny els primers anys, però ens estàvem estancant, i això els fa perdre sentit. Seguirem lluitant per fomentar la participació i els blogs escrits en català, però d'altres maneres. A veure què ens empesquem entre tots!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.