divendres, 18 d’octubre de 2013

Historial alcohòlic

Per no sé quina relació d'idees, l'altre dia em va venir al cap el combinat que preníem quan érem canalla i fèiem escapades a les discoteques de Tarragona. Alerta eh, perquè recordo que demanar això ens feia sentir súper guais: suc de pinya amb grosella! Era bo, però no es podia dir que ens convertís en el dur d'una pel·lícula de l'Oest...

Recordo haver mirat malament a aquells amics més grans que demanaven les primeres cerveses, quina irresponsabilitat! Beure alcohol, s'havien tornat bojos! Aquesta és una fase que dura poc, naturalment, i després comences tu també, ni que sigui per socialitzar. Una evolució lògica, t'adaptes al que veus. Un dels primers combinats de veritat que recordo haver pres amb fruïció era Licor 43 amb Cacaolat (numumba, en deien els belgues), continuant en la meva línia. Boníssim, però picava a la butxaca, a banda de ser hipercalòric. Després de més gran ja va venir el Martini, amb Coca-Cola o llimonada, però l'he acabat prenent sol amb gel, coses de la Txaro! Per cert, que Martini fa 150 anys, no cal ser gaire espavilat per saber com ho celebrarem...

Pel camí, quantitats industrials de kalimotxo en els nostres jocs de beure, i cervesa en quantitats molt inferiors, ja que sóc d'aquesta estranya raça de persones als que la cervesa no els ha acabat mai de fer el pes, i han passat els anys dient 'ja t'hi acostumaràs', però no ha passat. Vaig a teràpies d'aquelles de 'Hola, em dic XeXu i no m'agrada la cervesa' 'Hola XeXuuuuuu'. Això sí, una bona clara (xampú a Tarragona) sí que em passa la mar de bé, i la sidra irlandesa també! 

Un historial alcohòlic molt trist i poc original, ja ho sé, en el que ha primat la quantitat a la qualitat, no m'han agradat mai els destil·lats tampoc. Avui bec molt poquet i no ho trobo a faltar, però he tingut èpoques. Com tots, oi?

29 comentaris:

  1. Pecats de primera joventut: whisky sol amb gel (sense demanar marca!), que fa molt home. També vodka amb lima i temps després amb llimona. Anys més tard gintònic, però el de tota la vida, eh? Bifiter amb tònica! Res de la sofisticació esnob d'avui en dia...

    I ara, quan no només no surto, sinó que ni se'm passa pel cap, he tornat al whisky, però del car i a petitíssimes dosis. Això sí, la cervesa i el bon vi no poden faltar!

    ResponElimina
  2. El meu historial alcohòlic és horrorós, per tant millor no l'explico, mai no m'ha agradat l'alcohol i no m'hi he esforçat gaire, excepte amb les cerveses. Vaig intentar-ho quan era jove i veia com gaudien els companys amb les cerveses fresquetes... I directament: "Em dic Carme i no m'agrada la cervesa" ... però tampoc el xampany, ni el cava, ni els destil·lats, no els combinats, ni res de res. Una micona de vi i encara amb gasosa, és l'únic que sóc capaç de veure, tot i que no en bec gairebé mai. Ai, no! Que m'oblidava del Martini. Ves tu a saber perquè m'agrada el vermut. Com una excepció, un cop a l'any!!! Ah! I el moscatell... no si ... al final encara sortirà que m'encanta l'alcohol!!! ;DDD He, he, he...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moscatell amb els panellets, eh? ;-))
      Vi blanc fresquet també és molt bo
      I cava -que no sigui Freixenet- ben fred...

      Elimina
  3. Jo tb era de martini amb llimonada, he provat una mica de tot, però tampoc m'agrada la cervessa ni els destil·lats ni el cava i el vi o amb gasosa o del que ja porta bombolletes (lambrusco, agulla) encara que com a la Carme mai li diré que no a un got de moscatell...

    Quin historial!!!

    ResponElimina
  4. ui, jo tinc un historial alcohol inexixtent. No m'agrada res de res. La ratafia per fer coques, la cervesa i el conyac al rostit i els gelats de mojito sense alcohol no conten,oi? és que jo sóc d'aigua, sucs i cafè en llet. Una història ben trista ;)

    ResponElimina
  5. Acabo de saber això del Martini amb llimonada.....no ho havia sentit mai. En canvi si que havia vist i tastat Martini blanc amb cervesa. Jo del cubata de ron i el gin tònic de tota la vida no he passat, ara la cervesa m'encanta i el bon whisky també. Tot amb la seva justa mesura.

    ResponElimina
  6. Jo ara he de reconèixer que sóc gairebé abstèmia... No m'agrada l'alcohol i si no m'agrada no tinc perquè beure... Ha arribat un punt que això de "socialitzar-me" me la porta fluixa! Ara bé... els xampús a l'estiu entren molt bé (això sí, ben fluixets de cervesa... ;)

    He passat tantes èpoques a la meva vida..... M'he fet farts de vomitar kalimotxo! hehehe! però ara prefereixo no recordar-ho....

    Una aigua siusplau!!!!

    ResponElimina
  7. Dona'm la direcció del grup de teràpia perquè a mi tampoc m'agrada la cervesa (i si la sidra irlandesa!).

    En època adolescent vaig ser de Malibu amb pinya i després al vodka amb llimona però vaja que pse....

    ResponElimina
  8. Sï que formes part d'una minoria estanya a la qual no li agrada la cervesa :)

    ResponElimina
  9. Homeeee, una birra és una birraaa! canvia de grup de teràpia! Jo crec que em vaig iniciar amb una turca de ginebra amb coca-cola, vaig odiar la ginebra durant molt temps, però no les turques, era qüestió d'anar provant (whiski amb coca-cola preferentment). Ara prenc poc alcohol perquè no puc, no perquè no m'agradi, però tampoc passa res, tenir el cap més o menys clar també està bé!
    (Per cert, els combinats amb cacaolat són molt entranyables, numumba?? :)

    ResponElimina
  10. jo de jove.....també tinc un historial.....ara no bec gens d'alcohol ....m'he fet tota una experta en en cervesa sense alcohol

    ResponElimina
  11. Buf, amb la ressaca que tinc avui, em sembla que no puc dir això que ja no bec tant... ais....

    Però si, tots tenim un historial. Això de la grosella, em sembla recordar i tot la vegada que ho vaig provar, molt joveneta a una discoteca del carrer Lepant, crec que es deia Apocalipse o algo així... buf.... i sé que no em va agradar gens. Què dolç!!! Com tampoc m'ha agradat mai el Martini ni els gin tonics, per més que estiguin de moda, sóc capaç d'aanr a un bar de gin tonics i demanar-me el meu barroer i poc femení whisky cola. I és que apart d'aquest combinat, vi, cervesa i poca cosa més, això si, com dius, amb força quantitat que no té perquè ser qualitat. Ais...

    ps. Com mola la cançó! genial, per la cançó i per tot el que transmet.

    ResponElimina
  12. Cordons, encara em fareu sentir una alcohòlica. A mi m'agrada tot. M'agrada la cervesa, el vermut (més amb sifó), el whisky, el conyac, l'anís, el Licor 43, el Cointreau, el Baileys... i els combinats, el vi blanc i el negre, si són bons, i el cava en moments puntuals. Ara tinc a casa ampolles des de fa 10 anys i bo es buiden. Això vols dir que el consum n'és força moderat. Quan surto si que bec, dinant o sopant vins i caves secs, i si encarta una copa desprès un gin tònic pot ser una bona opció. Si has de conduir és el màxim que pots fer, que els de la bufera no van amb bromes.
    Cal veure amb moderació, pots arribar a agafar això que diuen el puntillo, és divertit, però prou, no cal haver de tenir ressaca el dia següent. Jo he tingut molt poques turques en el meu passat, sempre he sabut quan parar. L'efecte de l'alcohol ha de ser al paladar, no al cervell.

    ResponElimina
  13. Doncs jo actualment bec mooooolt poquet alcohol, gairebé gens... poden passar dies i dies, setmanes i setmanes... sense que provi res de res, ni una gota. Que això es trenqui pot ser per alguna cervesa -com ahir vespre, que vàrem anar a un bar a veure l'Osasuna-Barça i vaig prendre una Voll Damm.

    Clar, això també ho fa el fet de sortir poc. Molt poc. La meva economia no em permet sortir a sopar, ni a fer aperitius ni res "extra" (ahir va ser especial perquè aquesta setmana he venut força polseres hehehe)

    Quan érem més "rics" tampoc érem de molt sortir però si alguna vegada ho féiem, jo sempre he estat bastant de cervesa i, en acabar, algun xupito... El darrer que vaig provar va ser de Limoncello, molt fred i em va encantar. Crec que va ser... deu fer... un parell d'anys, potser en un soparet Josep Lluís i jo d'aniversari de casament... ah! i al Limoncello ens va convidar "la casa" ;-))

    De totes formes, jo sempre he explicat que a mi em van "destetar" amb cervesa, gràcies a les teories del meu pare -home estricte en altres coses com, per exemple els horaris- de que "la cervesa és molt saludable" i davant la mirada esgarrifada de ma mare que pensava que li sortirien uns fills alcoholics :-DD però coneixia tant a mon pare, es refiava tant d'ell... que, malgrat no estar convençuda, el deixava fer hehehe (quina sort!!)

    Vaig a clicar l'INTRO, que si perdo toto això...
    ... segueixo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segueixo aquí "dins"

      Doncs bé, no sé d'on havia tret mon pare que la cervesa era molt bona per la salut en general, un munt de virtuts hehehe... així que jo, quan tenia uns 12 anys, sortia amb mon pare diumenge el matí, anàvem a la Plaça Real (de la meva estimada, enamorada, sempre enyorada, Barcelona) i ell es passejava mirant els col·leccionistes de segells -ell també ho era, en molt petita escala- mirava, preguntava... li agradava aquell món. A mi no m'atreia especialment... m'agradava molt més tot "l'escenari" i els rituals... que els segells en sí.

      Després d'unes voltes i alguna compra -sempre cosetes de molt poc valor, algun segell "matat" estranger... - anàvem a fer "un vermut" (així ho deia ell, "fer el vermut") però no preníem vermut, eh? preníem una cervesa i patates fregides :-)

      Amb el temps el meu germà (13 mesos més petit que jo, s'hi va afegir) i tots dos preníem la nostra cerveseta -clar que, una per setmana, tampoc era per morir-se, però era curiós si més no.

      Quan tornàvem a casa, la mare, que estava amb la petita... comentava que no li feia cap gràcia això de les cervesetes, però a mi em feia una il·lusió immensa... de fet, si m'ho oferia el meu pare jo m'ho prenia com si fos el beuratge millor i més ideal del món ;-))

      Recordo algun diumenge anar a dinar al restaurant (tampoc molt, però alguna vegada sí) i, quan el cambrer demanava què volíem beure, la meva mare demanar aigua, la Mercè (ma germana) una fanta de taronja i "tres cerveses" (una pel pare, una per mon germà i una per mi) i el cambrer mirar a mon pare amb expressió interrogadora com dient "m'ho diuen de veritat o és broma?... però clar, l'aspecte de mon pare era tant respectable, la seva mirada de bona persona... que deia, "sí, sí en poden beure, ja hi estan acostumats" hehehe i el cambrer ho portava :-DD

      En canvi, a la meva germana mai li va agradar... diu que és amarga... ;-))

      A casa normalment hi havia vi en els dinars i els petits ens en posàvem una mica però rebaixat amb aigua...

      Quan vaig començar a sortir jo per mi mateixa, ja amb amics i tal, recordo que a partir dels 16 anys anava molt a una Discoteca que hi havia a la Ronda de Sant Pere (de la meva estimada, enamorada, sempre enyorada, Barcelona) que es deia Camelot. Allí, la meva beguda preferida era Vodka amb taronja... recordo que ho trobava boníssim (n'hi dèiem un "destornillador")

      També les típiques Sangríes... en sopars amb grups d'amics

      Alguuuuuuna vegada a casa un vermut amb sifó...

      Doncs bé, que amb tot aquest historial mai a la meva vida m'he emborratxat... mai, mai, mai...

      (Segueixo...)

      Elimina
    2. (Continuació)

      Tan sols dues vegades (dues, exactes, contades) he sentit allò que sembla que el cap no està massa ferm i dius "ara prou"... i ja està.

      Una vegada va ser amb sangria amb un sopar de pa amb tomàquet amb un grup de classe a la FP... suposo que deuria ser molt forta perquè no n'havia pas begut una quantitat exagerada... però vaig pensar que si seguia bevent més potser em faria mal i després havia de tornar sola a casa i a peu (i Barcelona, per molt maca i preciosa que sigui, té els seus riscs i s'ha de mantenir el cap clar)...

      L'altre vegada ja era una mica més gran, potser uns 20 i va ser per barrejar coses diferents... però vaig reaccionar igual, vaig dir "prou" i ja està ;-))

      Tinc una història similar amb el tabac hehehe... jo als 16 anys fumava amb permís patern... i ara no fumo. Mon pare era un gran pedagog... Sempre deia que "tot el privat és desitjat"... Si pots fumar i beure sense problemes ja no té tanta emoció :-DDDD

      PS/ M'han tancat el tercer compte de Twitter,,, imagino q per fer guasa de l'Albert Rivera, que s'ha separat de la seva parella i jo he dit que això no ho pot decidir ell sol, que què és això d'independitzar-se sense el permís de tothom...

      En fi...

      Elimina
  14. Home, a teràpia no cal que vagis! Mentre no facis un xampú amb cervesa sense alcohol (que no té gust a cervesa, ho sento) t'acceptem igual Xexu ;-) De fet jo no bec gaire, però he de dir que la cervesa sí que m'agrada! I del martini no sabria què dir... Em sona a 007. Li hauré de donar una oportunitat!

    ResponElimina
  15. Jo sóc de l'època en que un Cuba Libre era Rom i coca cola. El que més em va viciar va ser el Gin Tònic. Ara ja...abstèmia total. :(

    ResponElimina
  16. Veig que no soc la unica a qui no agrada la cervesa...
    Soc de veure poc o gens. El vermutet els diumenges i una mica de vi o cava quan es fa alguna menjada de celebració.
    Vaig passar la meva epoca de tastets com tu, però no em va quedar el costum. Suposo que a la meva edat ja socialitzo igualment si no bec i a més hi ha l'avantatge que puc portar-los a tots en el meu cotxe...

    ResponElimina
  17. El primer que vaig ensenyar als meus fills va ser a beure cervesa. Un ésser humà no és un ésser complet si no en beu (el meu home n'ha après als 53!, ja començàvem a estar preocupats) ^^ Ara que ja he fet un munt d'amics :P dir que beure no és ni bo ni dolent, i saber beure és essencial, malgrat que també és important haver perdut els sentits una vegada a la vida. Poques ganes et queden de tornar, ecs!

    ResponElimina
  18. Qui més, qui menys, tots hem tingut les nostres èpoques bevedores, i potser més endavant ja va la cosa de davallada. Però en alguns casos es manté! Jo penso que ja he castigat prou el fetge en un passat, així que ara en petites dosis. Però també tinc els meus dies d’inspiració... Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, i les vostres confessions.

    Jpmerch, ja em semblava a mi que aquell antre on el preníem estava molt amagat...

    Maurici, no està gens malament començar amb el whisky, i pel que es veu, és el teu principi i el teu final, encara que la qualitat no sigui la mateixa. Això dels gintònics d’avui en dia no ho acabo d’entendre. Jo els tenia pel combinat dels macarres, gent de baixa estofa, i ara resulta que si vols ser modernet n’has de prendre. Em sembla que no seré modernet, ves. De vi no he dit res al post, en prenc poc, alguna vegada si la companyia també ho fa, però sempre en poca quantitat. No n’entenc gens, només sé que alguns són més bons que altres, i que sol coincidir amb el seu preu!

    Carme, just quan començaves a citar alguns alcohols que sí que t’agraden pares! Hehehe. Sempre hi ha alguna cosa que passa bé. Dels originals que cites, a mi el cava tampoc m’agrada, ni el moscatell, amb un glopet a la castanyada ja faig. I el vi amb gasosa també m’agrada! I el vermut, però ja que hi som, que sigui Martini. I no cal que sigui a l’hora del vermut, és clar. Jo també he intentat anar bevent cervesa al llarg del temps, de vegades forçant-me i tot, però no hi ha hagut manera, així que amb les meves clares ja estic content. Farem un club per no sentir-nos tan sols. A mi no em sembla que el teu historial sigui trist, has provat moltes coses. Una altra cosa és que no t’agradin, com a mi.

    Lluna, molt poc bevedora et veig a tu, però una bufa de moscatell pot ser força espectacular! T’ho imagines? De gotet en gotet... L’única conclusió que estic traient és que el Martini agrada molt, i que hi ha més gent de la que pensava que no li agrada la cervesa!

    Mireia, molt bona nena! Però escolta, si t’agraden els gelats de mojito, com és que no t’agraden els mojitos de veritat? Potser si t’hi esforces una mica li trobaries el gust. Però ja veus que fins i tot a aquells que us agrada molt poc l’alcohol teniu les vostres petites excepcions.

    Sr. Gasull, ja veig que ets un home de món. Això del Martini amb llimonada jo pensava que estava molt estès, però potser no. En canvi Martini amb cervesa em sembla raríssim. Els combinats de rom i el gintònic ja són paraules més fortes, per no dir el whisky. I bé, tu no podràs ser del nostre club dels no cervesers, ja veig que el teu historial és prou complet.

    Alba, així que te’ns has tornat bona nena? No ens pots dir això després de dir que vas vomitar molt kalimotxo! Ets dels meus, però ho hauries d’explicar una mica! Jo me n’he fet un fart de beure kali, però sóc més egoista i no el vomitava, me’l quedava per mi! Jugàvem al duro amb els amics i ens divertíem molt, les gerres de dos litres anaven com volien. I els xampús no només entren bé a l’estiu, en el moment que t’estic contestant aquest comentari me n’acabo de prendre un, i t’asseguro que no he tingut cap problema per fer-lo anar gola avall tot i ser tardor!

    Anna, Malibu! Quin gran invent, com me l’he pogut deixar? També n’havia pres alguns cops, però no massa, crec. Malibu amb pinya, un altre clàssic. Apuntada estàs al club dels no cervesers, per aquí ja han sortit altres membres, per sorpresa meva. I home, si a tu no t’agradés la sidra irlandesa seria estrany i tot!

    Loreto, fixa’t-hi, no estic sol! Ja han sortit altres comentaristes que han d’anar al mateix grup de teràpia que jo!

    ResponElimina
  19. Gemma Sara, vaja vaja, si sembla que ens has sortit ‘fiestera’! Avui és d’aquells dies que potser que no t’anomeni amb els dos noms del teu sobrenom, no? Deixem-ho en Gemma, avui! Ja veig que eres aficionada a les castanyes, tampoc no diria que sigui un hobby massa agradable! Però llàstima que no puguis consumir alcohol, ja que a tu t’agrada. Mai plou a gust de tothom, els que podem no en fem ús, ja veus que desconsiderats som. Algun dia he de reeditar aquests combinats amb cacaolat, fan totalment d’adolescent, trobo!

    ÀnimaAlada, de brindis poquets, a dia d’avui.

    Elfreelang, però la part interessant era que expliquessis precisament el teu historial de jove, que és quan més animalades es fan! Em sembla que molts de més grans es passen a la cervesa sense alcohol, però no és el mateix, no?

    rits, serà possible comentar un post com aquest en plena ressaca... ets un cas. La grosella és una cosa hiper dolça, serveix per donar gustet a altres begudes, però sola deu ser terrible, no sé si l’he arribat a tastar. El que sí que sé és que al lloc on bevíem el kalimotxo en posaven per donar un gust especial a la barreja i si es passaven amb el puntet allò no hi havia qui ho begués, era com llepar una piruleta concentrada.
    Si he pres dos o tres whiskys amb cola en tota la vida, ja n’he pres prou. Però això que no t’agradi el Martini ho trobo fatal. Els gintònics m’és igual, però el Martitni!!
    La cançó és genial, i la pel•lícula Moulin Rouge em va sorprendre molt positivament en veure-la, fa molts anys, ja que pensava que seria una cosa pitjor que la grosella, i em va agradar molt. Com sabràs, l’original és d’Elton John, i mira que és una cançó preciosa, però estava dedicada a sa mare! Coses d’aquestes de la música que et destrempen una mica quan te n’assabentes.

    Laura T, les dues vessants en el teu comentari. No hi ha res de dolent en que t’agradi l’alcohol, en diferents formes, i que el consumeixis, però la prudència i la moderació sempre han d’estar presents, sobretot si condueixes. És més, ni gintònics ni històries, si has de conduir, ben lluny de l’alcohol. L’alcohol desinhibeix i pot arribar a fer-te sentir bé, més sociable, i pot ser una avantatge. O passar-se una mica de rosca i fer que siguem massa sociables, això ja no m’agrada tant. A més, depenent del que estàs bevent és molt difícil quantificar si t’estàs passant de la ratlla o no, alguns destil•lats pugen de cop, i després ja no hi ha volta enrere. Si es beu sempre pots passar-te, i per això la moderació és important, si et deixes anar ja has begut oli. Però bé, ja sabem que molta gent ho fa, allà ells.

    Assumpta, l’únic que sabia del cert que diries és que t’agrada molt la cervesa! La història del teu pare ja la coneixia, algun altre vegada devem haver parlat d’alcohol aquí. Al final no li va sortir malament la cosa, com era d’esperar. Tampoc t’imaginava prenent ‘xupitos’, ets tota una caixa de sorpreses. El que no sé si havies explicat eren aquestes visites de nena a Plaça Reial. Déu n’hi do la història, com suposaràs no puc respondre a moltes coses de les que expliques, però l’he llegit amb interès. Suposo que no a tothom que pugui llegir-la li semblarà bé el comportament del teu pare, però ja veig que tu n’estàs molt contenta, i és clar que sí. El que no acabo d’entendre és com us hi vau aficionar, si a mi el gust amarg no m’ha acabat d’agradar mai, i als nens d’aquella edat els sol agradar més el dolç.
    També recordo que anaves a Camelot, però no els detalls de què prenies, encara que suposo que ho havies explicat també. Em sembla que t’encarregaré que busquis en quin post o posts vas comentar aquestes coses. No seria el dia que parlàvem de fumar o no fumar? Recordo que em va sorprendre molt saber que havies fumat i que sorties de discoteques per Barcelona. Ara ja no em sorprèn, Assumpta ‘fiestera’. Continua a baix

    ResponElimina
  20. Jo he arribat a estar força perjudicat, ho reconec, però mai fins el punt de perdre els sentits i que hagin de tenir cura de mi. Suposo que sí que n’he de comptar de borratxeres, però no pas com algunes que he vist, mai per terra. Però és que amb les quantitats que he begut de vegades és difícil no acabar una mica tocat, o força tocat. Sort que amb els amics sempre hem estat força sensats.
    La sangria jo la vaig deixar a l’època de l’institut. És típica dels sopars d’aquelles edats, i a mi no m’agradava especialment, però en bevia. De seguida vaig veure que allò feia mal, amb poca quantitat pujava molt, i vaig deixar-la de banda que no volia disgustos. Des de llavors n’he pres només en comptades ocasions, que ni tan sols recordo.
    Ja saps que jo de fumar no n’he gastat mai, i tampoc no n’he tingut desig. A casa fumaven, però a mi no m’ha agradat mai el tema.
    Fes el favor de comportar-te a twitter, dona! Sigues una persona de bé i no riguis de la gent, que diguin el que vulguin, són ells els que es posen en evidència, no se’ls ha de seguir el joc. I mofar-se d’algú a la cara tampoc està bé, ni que sigui en Rivera!

    Laia, cervesa sense alcohol, però quin invent del dimoni. Si la cervesa ja és dolenta, si li treus l’alcohol perd la poca gràcia que té! El 007 prenia Martini amb vodka, si no m’equivoco, agitat però no barrejat. Tu prova el Martini sol, o si ho prefereixes amb cocacola o llimonada. No seràs un agent secret, però ja veuràs que bé.

    Glòria, drogues dures tu, he? Combinats dels forts, no t’ho poses per poc. I ara... ni una mica de vi o cervesa no prens?

    Jomateixa, t’apuntem al club dels no cervesers. Em sembla que sí que tots devem haver passat per la fase d’anar provant coses, però no tot agrada per igual, i al final cadascú es queda amb les seves preferències. A mi l’alcohol en general no m’entusiasma, i ara no en sóc massa consumidor. Però ni tan sols tinc cotxe per poder portar els altres, ara!

    Clídice, encara tinc temps per aprendre a beure cervesa, doncs, almenys fins els 53. Però em sembla que si no m’acaba agradant no em sentiré menys ésser humà, ni un ésser incomplet. Tampoc estic massa d’acord en això de perdre els sentits, no m’agrada la gent que ho fa perquè no sap controlar. El cas és que potser funcioni en un percentatge de la gent, però molts perden el sentit per sistema, i això em sembla més preocupant. Jo seré feliç bevent el meu Martini de tant en tant, ja us deixo la cervesa i les turques als altres.

    ResponElimina
  21. Ostres, què divertit això que expliqués del teu historial. El meu és més aviat avorridor. Quan anava al insti, de vegades bevia d'amagat. Quan tenia 16, la meva cosina en va portar a un pub al seu poble, i recordo que em vaig emborratxar i fer el ridícul, vomitar en mi mateix i malgastar-me tots els crèdits del mòvil enviant-li smses i xorrades als amics xD Hauré begut alguna altra vegada, però només socialment, però no m'agradava. I després a la uni, tot i vivint sol, gens ni mica. No m'agrada sortir de festa, i crec que si haig de beure per trobar-m'hi a gust, deu ser un lloc molt avorrit i més val quedar-me a casa. Fins i tot als churrascos amb els amics, em quedava amb els refrescos!

    ResponElimina
  22. *avorridot
    (és el que hi ha en escriure des del mòvil i no revisar abans d'enviar xD)

    ResponElimina
  23. Ui... jo a l'època de la uni havia fet destrosses importants... i jugant al duro també... però en els darrers temps, està vetat. Durant l'embaràs, cervesa 0%0 (que és com graciosa amb gust). I amb la lactància... alguna mitja copa de vi... però res...
    Un gintònic (dels normalets, sense pijades) sí que me'l prendria, eh! Però haurà de ser més endavant...

    ResponElimina
  24. Do you drink Pepsi or Coca-Cola?
    PARTICIPATE IN THE POLL and you could get a prepaid VISA gift card!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.