dijous, 24 d’octubre de 2013

El lloc més bonic del món

De vegades veig imatges de llocs remots de la Terra que em semblen d'un altre món, tenim un planeta preciós amb infinitat de racons per descobrir, amb una bellesa gairebé etèria. Probablement, no els visitaré mai. Llavors penso que tu i jo tenim un do especial per triar llocs especialment lletjos, sense cap mena d'encant, sorollosos i concorreguts, tot i que anem millorant. Però que és igual, perquè si he de triar el lloc més bonic del món, trio allà on siguis tu.

26 comentaris:

  1. Caram, caram!!! Quina sort tenen alguns o algunes...
    Si, hi ha llocs que millorem molt segons qui tens a la vora ;)

    Bona nit XeXu!!!

    ResponElimina
  2. Que boniccc... no hi ha llocs "lletjos" si la companyia és bona, vosaltres li doneu l'encant

    ResponElimina
  3. Hi ha unes paraules atribuides a Adam, que deien alguna cosa semblant a "on estava l'Eva, encara existia el Paradís".

    ResponElimina
  4. Et veig com el cowboy més dur de l'oest......però amb la fletxa que t'ha partit el cor. I no ha estat un indi..... :-)

    ResponElimina
  5. OOOh!^-^ El cor es fa tendra al costat de la persona que desitges estar...unes paraules molt sinceres.

    ResponElimina
  6. Hi ha moments que no som objectius i no ho podem controlar, però és tant maco això que la resta no importa. Quan les coses tornen al lloc també descobreixes que llocs bonics, impressionantment bonics, n'hi ha molts. I de lletjos també n'hi ha. Però la bellesa a vegades està més enllà del que a primera vista veus, la bellesa està en el que hi vius en un lloc. I igual que les persones, el tresor està endins.

    ResponElimina
  7. ooooooooooooohhhhhhhhh i ara si em disculpes vaig a vomitar un arc de sant martí...

    ResponElimina
  8. Caram, XEXU!! Això sí que és romanticisme del bo!! ;-)

    De fet, és que quan els amb "aquesta persona", el lloc gairebé ni t'hi fixes :-)

    ResponElimina
  9. oooh, què bonic!!!!
    el lloc mai importa quan estàs amb qui vols veure i estar.

    ResponElimina
  10. El títol del teu post em fa pensar en un lloc...l'ermita de Mont Roig del Camp, un enclavament blanc i rogenc, amb unes vistes magnífiques, te'l recomano!. Això sí, sense cap mena de dubte, la bona companyia fa de qualsevol lloc el més bonic.

    ResponElimina
  11. Això és perquè sabeu fer-ho bonic! M'agrada molt aquesta entrada :)

    ResponElimina
  12. Suposo que a això se li diu felicitat: estar amb qui més t'estimes en un lloc, en qualsevol lloc, i en un espai de temps.

    ResponElimina
  13. No dic allò que ja he comentat altres vegades sobre la poesia i tu perquè sembla que no t'agrada que t'ho digui ...però jo penso que si, que una miqueta de poeta si que tens...
    Sense anim de molestar, eh?

    ResponElimina
  14. Què ha passat? Estic quatre dies sense entrar per aquí i noto un no sé què diferent en l'aire...

    ResponElimina
  15. Nen, marxo uns dies, i et retrobo diferent, canviat. On és el "no em barrufa"? Que estàs enamorat?

    ResponElimina
  16. uix, uix, uix... això fa molt bona pinta...

    ResponElimina
  17. quan estem al costat de qui volem estar importa poc el paisatge....molt romàntic XeXu ....

    ResponElimina
  18. quin post més bonic XeXu! Jo crec que tot pot ser bonic si es mira amb bons ulls.... i està clar que tu els tens!

    ResponElimina
  19. En aquests casos, l'estat en què ens trobem és molt més rellevant que no pas l'indret. Malgrat estar en un lloc bastant deplorable, si s'està al costat de qui es desitja l'entorn es difumina i deixa de ser rellevant, sigui lleig o bonic. Els ulls són selectius, segur que prefereixen mirar cap a una altra banda.

    Molt bonic, XeXu, molt tendre! Aquest color negre del bloc no li escau a aquest post ;)

    ResponElimina
  20. Gràcies a tots, una entrada una mica nyonya, però de vegades surten. El blog com a teràpia, o per donar sortida a coses que no es volen quedar dins. Ja em perdonareu.

    Lluna, algunes, algunes... encara que això de sort millor li ho preguntes a ella, no seré jo qui la consideri afortunada, pobreta. Hi ha llocs que senzillament no importen, total, només veus el que tens a davant, l’entorn deixa d’importar.

    Loreto, sent objectius, és clar que hi ha llocs lletjos! Però milloren molt, com dius tu, l’encant l’has de portar de casa.

    Sergi, ja veig que no invento res. Però bé, no em podran acusar de no citar els clàssics.

    Sr. Gasull, de vegades s’ha de ser dur i d’altres vegades no. Efectivament, els indis no tenen res a veure en aquesta història.

    maria, al final, l’únic que importa és estar bé, i si algú t’ho proporciona, és força igual el lloc on estiguis.

    Laura T, és evident que la bellesa d’alguns llocs no es pot obviar, igual que d’altres són lletjos i sense encant. Però de vegades no importa el lloc, importen més altres coses, i aquest és un dels casos. De vegades t’imagines com ha d’anar una situació i acaba sent molt diferent, però tant és, perquè al final la manera no és el que compta, sinó el resultat. I en funció del que hi visquis, els llocs canvien de color, és clar.

    Pons, noi, de vegades surten posts així. Suposo que als robots alienígenes no us passa, però als humans sí, som imperfectes.

    Assumpta, sí que m’hi fixo, sí. Però al final és per adonar-me que no m’importa gens ni mica. Què més donarà el lloc?

    rits, està clar que és molt menys important, l’entorn ens afecta fins un punt.

    Audrey, si parlem objectivament, existeixen llocs preciosos, i no tan lluny de casa, com el que tu cites. Però també entra la nostra subjectivitat aquí, cadascú veurà més maco o més lleig el lloc segons els gustos. I finalment està quan el lloc deixa d’importar perquè el que compta és la companyia.

    Sílvia, i a mi el que m’agrada és tenir-te novament per aquí! Estàs molt desapareguda, quan ens regalaràs un post dels teus?

    Consol, a la vida necessitem diverses coses que ens omplen, però una d’elles, sens dubte, és estar amb qui tu vols. Potser per alguns caldrà un entorn determinat, que també s’escau de vegades, però en alguns moments només importa una cosa, i és qui tens davant.

    Glòria, sembla que m’ho diguis amb por i tot! Primerament, tu pots dir i considerar el que vulguis, i no em molesta que m’ho diguis o digueu, encara que no ho entenc. No sé exactament què vol dir ser poeta, però a mi no em costa expressar sentiments quan els tinc, tant per escrit com cara a cara. I quan són per escrit, sempre és amb prosa, tan clars com sóc capaç d’expressar, per això em sembla allunyat de la poesia, però vosaltres penseu el que vulgueu, jo mai em consideraré poeta.

    MontseLladó, llavors hauries de passar més sovint, perquè et perds coses. De vegades les situacions de les persones canvien. I sorprenentment, algun cop és a millor i tot!

    Carina, en el teu cas són uns quants dies més que la MontseLladó, que sembles el Guadiana! Quines preguntes fas, et caldrà estar més atenta per saber la resposta. I ves amb compte, que la mala llet i les queixes no desapareixen mai del tot, així que porta’t bé!

    Jomateixa, molt bona, oi? Doncs a continuar així!

    Elfreelang, llavors m’hauré de començar a preocupar quan el paisatge em comenci a importar! De moment, m’és una mica igual.

    Alba, bons ulls no sé. El que està clar és que la bellesa la portem dins, però alguns llocs ni posant-hi molt voluntat, eh! Poden tenir encant i ser especials pel que hi hem viscut, però macos no ho seran mai.

    Laia, parem màquines! El Bona Nit no es toca, negre és el color! Per la resta, molt d’acord, com ja hem anat dient, l’entorn importa poc en algunes determinades ocasions. En altres ajuda i pot ser més agradable, però si se te’n van els ulls cap el que val la pena de veritat, no cal que tinguis en compte res més.

    ResponElimina
  21. Aquestes paraules surten de ben endins, maques i tendres.

    Et felicito? Sí, et felicito!! :)
    Aferradetes i bona nit!

    ResponElimina
  22. Sa lluna, sempre em surten les paraules de dins. El que passa és que algunes són més maques que altres.

    Kuroi, això sembla, oi?

    MaryMoon i Xicarandana, m'alegro que hagueu trobat maco el post.

    ResponElimina
  23. visca els mals llocs en bona companyia!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.