Com ja he comentat, el món dels castells està revolucionat darrerament. Les colles estan funcionant a un nivell mai vist, i per exemple, ja són 11 les que aquest any han fet com a mínim un castell de nou pisos, cosa mai vista. La temporada ja s'acaba amb les darreres actuacions importants, i penso sincerament que la majoria de colles es mereixen una felicitació, totes tenen molt mèrit, cadascuna al seu nivell. Però que les feliciti, i ho faig de cor, no significa que m'importi massa el que fan.
Jo que sóc un competidor nat, que sempre jugo per guanyar, però sense fer trampes, en els castells no m'agraden les comparacions, ni els rànquings, ni els punts. Acabo caient, com tots, a mirar classificacions, a pensar si un castell val més que un altre, o si sortim de plaça amb millor actuació que les altres colles. Però en realitat, només m'importa i m'interessa el que fem nosaltres. És clar que és digne d'admiració el que fan altres colles, però no em treu la son. Quan nosaltres ho clavem, me'n vaig feliç i content. Quan ens va malament, decebut i desanimat. I si altres ho han fet millor, doncs felicitats per ells, però que em deixin tranquil, que celebrin el que vulguin, jo només penso en què nosaltres hem de millorar.
No entenc massa les rivalitats, que n'hi ha. Tampoc entenc que algunes colles necessitin mirar què fan les altres a mode de motivació. Que no és prou competir amb la història de la teva pròpia colla? Que no has de voler millorar per tu mateix? Suposo que la competència és un recurs que sempre ha funcionat, però en els castells, i potser jo funciono així amb tot, només vull millorar dia a dia, per nosaltres mateixos, per sentir-nos grans. I el que facin els altres, és coses seva. Especialment, aquells que no sé per quin motiu s'entesten en voler ser la nostra competència.