diumenge, 29 de setembre de 2013

S'al·loteta

Per tancar la setmana tenia pensat explicar un nou concepte que he descobert recentment, però m'agradaria compartir una experiència nova que vaig viure: anar a un concert amb una criatura de dos anys. Sí, sí, es tracta d'un d'aquests fills secrets que tinc, també se'ls ha de treure a passejar algun dia, no?

Un concert gratuït d'Antònia Font no es pot deixar escapar, però com sempre passa, ens vam posar d'acord tard i malament. Els pares de la criatura no van trobar amb qui deixar-la, i posteriorment els va fer gràcia provar l'experiència. I ja ens tens allà, tres adults granadets amb una xiqueta de dos anys a espatlles del pare, picant de mans al so de la música que tant enamora els seus grans. I feia goig de veure, acaba de néixer una nova antoniafònica, ja s'ha apuntat el seu primer concert. Estrictament, també en va viure un altre dins la panxa de la mare.

No estàvem al rovell de l'ou, ni podíem estar completament absorts per la música. A més, a mig concert N va agafar son, i això és imparable (reconec que aquell tram del recital era massa pausat...). Sempre amb un ull a l'aguait, però la vetllada va resultar molt gratificant. Ens grans vam xalar amb un concert dels d'abans, i la petita va fer un bon paper, fins que va caure rendida. Estrany, un vespre estrany, però d'aquells que et fa marxar cap a casa amb un somriure. Encara m'encantem.

23 comentaris:

  1. M'imagino la situació i me´n alegro que tot anés tant bé. Segur que ja és una seguidora més del grup i crida A.Font més fort que vosaltres.
    M'encanta m'encantem i gràcies per la trucada
    Sóc la primera en comentar, I can´t belive it!!!
    petons

    ResponElimina
  2. Eis!!! A això se'n diu alliçonar des de ben petits!!! Estrany però amb un somriure dona punts a favor, oi?

    Bona nit XeXu!!

    ResponElimina
  3. Bé, és una altra manera de viure els concerts, jo gairebé no en recordo cap altra :) És genial que li agradi Antònia Font però no te'n refiïs perquè els gustos dels nens canvien ràpid. Quan la meva filla tenia dos anys ballava a l'Acústica de Figueres. Ara en té cinc, gairebé sis, i només li agrada Macedonia :)

    ResponElimina
  4. Les criatures solen ser grans aficionats a la música, tenen una bona oïda i un sentit del ritme que molts grans envejem. Ho tinc comprovat. No m'estranya que la menuda fes tan bon paper. S'ho devia passar la mar de bé. I tu també, pel que veig.

    ResponElimina
  5. Hi ha circumstàncies que ens canvien la vida i ens hi hem d'adaptar, però no cal renunciar a tot! Si sabré jo del que parlo... i això que ja els tinc adolescents!

    ResponElimina
  6. Amb lo fan que ets, sigui amb qui sigui que comparteixis un concert d'Antonia Font t'ho passaries bé, encara que fos amb en Wert

    ResponElimina
  7. Me n'alegro que gaudissiu d'aquest concert tant especial, el número 1 tan jove deu ser una passada! Em venen al cap concerts amb gent amb nens petits penjats a l'esquena, sempre havia pensat en que quan nosaltres tindríem fills també ho faríem, i ja ho heu fet, increïble. Moltes gràcies per pensar en nosaltres, va ser molt especial.

    ResponElimina
  8. Ostres, lo contenta que deuria estar la petita de compartir aquella estona amb vosaltres!! Jo no ho vaig veure, però m'ho puc imaginar i també somric perquè ha de ser genial passar-ho bé tots junts!! ;-))

    ResponElimina
  9. Caram Antònia Font!!! Em sembla molt bé que s'al·lota no us modifiqués els plans i poguéssiu gaudir del concert. Aquest sant Joan, arran del canvi del meu món particular, vaig anar al concert de Macaco amb els meus fills, i la veritat és que van gaudir molt, i jo de veure´ls a ells, cantant; vàrem assajar a casa algunes de les cançons. De ben segur que aquest concert sortirà sempre en les converses, i formarà part d'una bonica anècdota musical i familiar.

    ResponElimina
  10. Ui, ui, ui, vigila, Xexu: es comença passejant criatures en préstec i s'acaba volent-ne de fabricació pròpia :D

    ResponElimina
  11. a veure si et poden acusar d'adroctinament a un menor....i música en Català......anaves camuflat suposo, cal vigilar estant arreu.
    Bona setmana amb bon gust de diumenge

    ResponElimina
  12. Encara recordo el post del "m'encantem"! Em va semblar molt original, i de seguida us vaig veure com un grup de pirats encantador (en el bon sentit de la paraula). D'aquells grups que la gent es mira en la distància amb l'únic recel de no formar-ne part.

    La temptació de mirar enrere... any 2007, i jo ja donava pel sac. I feia comentaris més eloqüents que els d'ara! Ai, que encara em caurà la llagrimeta...

    ResponElimina
  13. Ja sé que no t'entusiasmen, però nosaltres vam portar la Sara quan era petita petita als Manel (prèviament adoctrinada al cotxe, Al mar, al maaar) i també en tinc un record molt maco (li he de preguntar si ella també). De fet, cada vegada hi ha més festivals per a nens o que tenen secció infantil (Primavera, Sónar, Petits Camaleons aquest cap de setmana a St. Cugat...), amb música que podem compartir, bon senyal. Tot i que... ara la Sara diu que li agrada més la música comercial, com a la seva tieta, déunosguard!!
    Jo també voto perquè aviat puguis portar un fill no secret als Antònia Font (es podia votar, no? ;)

    ResponElimina
  14. He trobat el post del M'encantem. Trobo que té lògica gramatical i sentimental i, a més, és molt bonic.

    ResponElimina
  15. No sé si se'n recordarà, del seu primer concert (o segon, segons es miri)... Però si més no, el record us el quedareu els grans xD I és clar, Antònia Font és Antònia Font!

    ResponElimina
  16. Segur que aquest concert el recordaràs per sempre més amb certa tendresa provocada per s'al·loteta :)
    Aquesta experiència no em ve de nou. Els meus amics sempre duen el nen a tot arreu, ara, ell es posa al cotxet i s'adorm. I ja poden caure bombes que no es desperta. I sempre els dic que si l'acostumen a sortir els dissabtes a la nit després no el podran frenar!
    A veure si s'al·loteta acabarà sent la presidenta del club de fans dels AF... ;)


    ResponElimina
  17. M’alegro que us hagi fet gràcia aquest post, va ser un moment molt tendre, i una experiència nova que probablement no quedarà aquí. Jo no he tornat a parlar amb ella, i els pares no han passat per aquí, però espero que la nena en guardi el mateix bon record que nosaltres. Moltes gràcies a tots per comentar.

    Rach, no ho he volgut posar al post, però que sàpigues que N-1, E-0. Aquí ho deixo. Va ser molt xulo, veure-la picant de mans és molt especial. Per lluny que estigueu no ens oblidem de vosaltres, estem junts en això! Que no hi pugueu ser no vol dir que no us tinguem a prop, i segur que aviat tindrem l’oportunitat de viure’n algun plegats, amb els meus dos fills secrets!

    Lluna, no no, que els catalans no les fem aquestes coses! La nena porta escoltant AF des que va néixer, però també tantes altres coses! Com que assistir a un concert dels Beatles era més difícil, vam optar per Antònia Font. Amb un somriure tot passa millor.

    Loreto, l’hem d’alliçonar bé perquè això d’Antònia Font li ve de família, així que no podem permetre que se li passi la dèria! Si vol escoltar Macedònia, que ho faci, però nosaltres no la portarem a cap concert! Bé, els seus pares segur que sí, que són molt macos, però que no comptin amb mi! És la nostra primera experiència i la seva, però amb el teu testimoni, ja veig que ho prendrem per costum.

    Cantireta, gràcies.

    Glòria, pobreta, era una deshora per ella, i va estar seguint el concert una estona, picant de mans i ballant amb nosaltres quan li agafàvem les mans. Però aviat li va agafar son i es va perdre el final! Va estar bé, una experiència diferent.

    maria, la que va viure una experiència nova, sobretot, és la nena. Ja porta 1 concert!

    Laura T, suposo que en algun moment veus que has de renunciar a coses, o que vas molt malament de temps, però mica en mica veus que es pot fer certes coses de diferent manera, però no deixar-les de banda, i crec que això és una victòria.

    Pons, amb en Wert m’ho passaria encara millor, perquè estaria fotent-li calbots tot el concert. Antònia Font i violència, una combinació poc explotada, però interessant. Ah, i no seria l’únic a tustar-lo, hi ha una cançó que diu ‘tu i jo festejàvem, i representàvem a Espanya...’, i aquí la gent sempre xiula, així que de ganes no en falten.

    GG, ens ha sortit competència, la N ens pot superar a tu i a mi si no espavilem. No sé si comptar-li el que va viure a la panxa de la mare, així ja serien 2! Tots recordem aquella imatge del nano a espatlles del seu pare, amb ‘Bamboo’ de fons, una imatge tendríssima. En arribar la vam recordar, ara la imatge la muntem nosaltres! És clar que us recordem, és cosa de tots, sempre hi sou en esperit. Vaig fer el pirataaaa!

    Assumpta, els pares la fan viure moltes coses que altres nens no viuran fins més grans, i jo ho trobo molt bé. Va venir al concert com ha fet altres coses xules. Semblava contenta fins que es va començar a adormir, però veure-la picant de mans era una meravella, creu-me.

    Dafne, sembla mentida que després de tants i tants concerts que hem vist encara tinguem la fal•lera d’anar a veure el grup, però encara en tenim ganes, tu! I com que era gratuït, i en un bon lloc, no ho podíem desaprofitar. En un principi la idea era deixar la nena amb algú, però es van plantejar de portar-la i així va ser. I jo que ho trobo fantàstic, perquè vam veure que és possible. Evidentment, has d’estar pendent de les seves necessitats, però afegim una cosa més que es pot fer amb una criatura petita. No cada dia, naturalment, però de tant en tant, per què no? Ja veig que tu ho tens perfectament per la mà, no sé ni per què escric tant!

    MontseLladó, el tema de la fabricació no el tinc gaire clar, però als assajos sí que m’apunto. De moment seguirem passejant criatures manllevades, que a més em surt gratis.

    Jomateixa, no s’enganxa, no, no pateixis. El paper d'oncle postís ja em va bé per ara.

    ResponElimina
  18. Sr. Gasull, si em veiessis cantar algunes cançons amb els meus amics veuries que precisament no passem desapercebuts. I aquest cop amb una criatura, adoctrinament total. I saps què, que molt contents. De més gran la nena decidirà si continua amb la dèria dels seus grans d’anar a concerts d’aquest grup, si és que el grup continua prou temps, però portar-la a un concert d’aquests, tenint en compte el que significa per nosaltres, és un acte d’amor incondicional. I a qui no li agrada, que no miri, o que s’hi posi fulles.

    Laia, em sorprèn que algú recordi el post ‘M’encantem’! Ni jo mateix el recordava, només haver-lo fet. Ara l’he rellegit, és clar, i em reafirmo. La gent que surt en aquell post del 2007 és la mateixa que ara apareix en aquest, i tenint en compte el pas del temps i els canvis, crec que té moltíssim mèrit, i com dius tu, d’alguna manera és envejable. I em reafirmo amb que amb ells jo sóc millor, ells són genials cadascun per separat, però junts també guanyen. I quan hi som tots és senzillament perfecte. A dia d’avui potser ets la comentarista més antiga en actiu del Bona Nit, ho hauria de mirar, però això té també molt mèrit, que fa molt temps que m’aguantes! I espero que m’aguantis molt temps més, eh!

    Gemma Sara, no crec que pugui tenir cap bon record de Manel, vols dir que no li vas crear un trauma infantil? És broma!!! En aquest cas t’ho perdono, havia de ser maco de veure també. No estic massa al cas dels festivals childfriendly, o com li vulguis dir, no és una preocupació que tinc ara mateix. Si n’hi hagués algun de catfriendly... però no, millor el deixo a casa i així me’n lliuro una estona. Ves amb compte amb la música que escolta la Sara, a veure si no l’estaràs adoctrinant correctament. Ves-li posant Manel, els Amics i prova amb Antònia Font (Mishima quan sigui més gran, no volem que es talli les venes abans d’hora), a veure si torna al bon camí. Ah, ja podeu votar, i tant que sí. Però ja sabeu que jo sempre acabo fent una mica el que em surt de la genitàlia. En això seria una mica com el PP, no? És igual el que surt a les votacions o el que diu la gent, faré el que voldré, i estic lluny de portar un fill propi a un concert, així que em conformo amb els secrets, que ja em coneixen i em diuen XeXu, fa molta gràcia.
    També m’ha fet gràcia això de lògica sentimental, hehehe. No et falta raó, però no se m’hagués acudit mai dir-ho així. Com li deia a la Laia, hem passat períodes de tot, però el que diu aquell post (del 2007!) que m’heu fet rellegir continua vigent a dia d’avui.

    Yuji, si no se’n recorda, no passa res. Quan sigui més grandeta, no saps la de vegades que sentirà aquesta història de part nostra: ‘tu vas venir a aquell concert a Sant Cugat...’. Al final es pensarà que recorda el concert i tot, però serà un d’aquells records heretats que tenim.

    Guspi, segur que el recordarem, però també depèn, perquè potser és el primer de molts! Ella també es va adormir, a mig concert va decidir que ja en tenia prou i el papa va haver d’anar a buscar el cotxet al cotxe. Després va revifar una mica, però va acabar fregida al cotxet, i efectivament, ja podien caure bombes que ella dormia plàcidament. Ja veig que tu tens experiència en el tema també. Pel que fa a nosaltres, ens estem fent un pla de pensions. Algú ens haurà d’agafar el relleu!

    ResponElimina
  19. Company, ja veig que m'hauràs de donar unes classes!

    ResponElimina
  20. Porquet, no et puc pas donar classes jo, això els pares. Ells sí que podrien, que porten la nena a tot arreu, molt bona cosa.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.