Feia una hora que conduïen. No havien dit res des que havien sortit. La carretera era tan monòtona com el soroll del motor, l'únic que es podia sentir en la immensitat d'aquell paratge.
—Creus que ja hem tirat prou —va dir l'Arthur nerviosament.
—Calla i condueix. Encara hem d'anar una mica més lluny.
—Però aquí no hi ha ni una ànima, fa més de mitja hora que no ens creuem cap cotxe.
—Encara hi ha molta llum, hem d'esperar una mica, tu tira —en Jack semblava tenir la paella pel mànec.
Deu minuts més tard.
—Tio, en sèrio, parem ja, no trobarem cap lloc millor, ni pitjor. Fa estona que sembla que no ens moguem de lloc, el paisatge no canvia!
—Joder tio, joder, és que no et pots concentrar en la puta carretera!
—Mira, estic fart de la teva prepotència, qui t'ha nomenat el cap de l'expedició? Estem junts en això.
—Ja ho sé, només espero que baixi una mica el sol, trobar un lloc segur...
—Doncs jo ja me n'he cansat, penso parar ara mateix.
I l'Arthur atura el cotxe al voral. El sol ja va de baixada, la llum s'atenua. Estan nerviosos, és el primer cop que els toca fer aquesta feina. En Jack recull les pales mentre l'Arthur obre el portamaletes i comença a treure el cadàver que han d'enterrar.
La meva macabra proposta per el Relat Conjunt d'aquest mes!
Però són els enterramorts o tb són els assassins??
ResponEliminaQuin avorriment de viatge!!! Encara que suposo que el paisatge ajudarà a que no sigui fàcil trobar el lloc.
Bona història!!
Ha, ha, ha... ostres tu, ben i ben macabra, no m'esperava per res aquest final... sorpresa total.
ResponEliminaQue ràpid has estat, eh?
Arthur, no treguis encara el cadàver del cotxe home, primer heu de tenir el forat fet!!! Encara passarà algú i el veurà!!!
Quines feines més bèsties que es busca la gent, deu ser culpa de la crisi.
Glubs!!... Noi, fas por, eh?... M'ha semblat horriblement real!!... Quin parell!! L'han liquidat i, clar, ara toca desfer-se del fiambre... A veure, tu a que et dediques en les estones lliures?
ResponEliminaDe totes formes, pels nervis que passen, sembla que és el primer que es carreguen, eh? :-P
Molt bona, nano! No m'esperava tampoc aquest final.
ResponEliminaPenseu que almenys no varen esquarterar el cos abans d'enterrar-lo... xD
jo també havia pensat un cosa així, es clàssic enterrar cadavers al desert, només al voltant de Las Vegas en deu estar ple
ResponEliminahe, he, he... pons, ets terrible!!!
EliminaEl 2008 vaig anar a Califòrnia amb uns amics i vam fer un tros de la ruta 66, més com a cosa folklòrica que no pas útil, ja que l'autopista hauria estat bastant més ràpida. Ni de bon tros el paisatge era tan impressionant com Monument Valley, però sí que coincideixo amb una cosa del teu relat:
ResponElimina"- Però aquí no hi ha ni una ànima, fa més de mitja hora que no ens creuem cap cotxe."
Mitja hora i una hora també! Que avorrit, per déu!
Els he notat nerviosos, només els faltaria que just en aquest moment passés el cotxe del xèrif. ;-D
ResponEliminaMacabre però bon relat!
Què va, MAC, el Xèrif és un corrupte que no surt del Saloon :-DD
EliminaMolt bo! M'agraden aquests finals.
ResponEliminaNOOOOO!!!! Xexu, el futur cadàver es porta viu, així ajuda a cavar. Després es liquida i així només s'ha d'empentar una mica i cap al forat. És millor. De veritat. :)
ResponEliminaMare meva!! XEXU, has revolucionat al personal!! :-P
EliminaGerònima, reina, ara si que m'has fet tremolar. Ja ho tindriem tot: premeditació i alevosia!
Eliminano cal que agafin la pala...aquest lloc és ple de "buitres" i en poca estona no quedarà res, principiants.
ResponEliminaAquest és el meu comentari macabre.
hahahaha ostres tu... humor negre!! :-DD
EliminaAu, vinga, a veure qui la diu més grossa!
EliminaPerquè anaven en cotxe, que si no m'hagués pensat que es dirigien a Itaca. :)
ResponEliminaoooooh! m'has sorprés de valent!! i jo que els feia com dos jovenets en la seva primera aventura... bé, els continuo fent jovenets xò no sé si és una aventura... bé, si, xò aquesta no la vull viure!
ResponEliminamolt bo!
Els voltors els assetgen... a veure si el cadàver acabarà tenint companyia
ResponEliminaHavien d'haver cridat al Senyor Lobo!
ResponEliminaJe, je, quina fotuda! Però com a mínim té un final feliç.
ResponEliminaSorprenent aquest final.
ResponEliminaQuan un dels personatges es deia Artur ja pensava que hi havia metàfora... El Jack no sé qui pot ser, però...
ResponElimina;-)
Molt bo i tampoc no m'esperava aquest final.
ResponEliminaMolt bo, i amb un final apoteòsic. M'ha semblat molt americà, tant com el paisatge en què s'inspira.
ResponEliminaTrencar cames, enterrar cossos... Vaja vaja, senyor XeXu, només et falta seure en una butaca i acariciar un gat com a "El Padrino"!
ResponEliminaQue bo! El "joder", "joder" ja feia preveure un final tarantinià, però tot i així, igualment sorprenent.
ResponEliminaI jo que el tinc com un dels meus viatges somiats... no sé si gosaré, ara. I només de pensar el que diu el pons007, glups.
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! El relat és obert, podeu pensar que ells eren els assassins, o que només els tocava la feina de fer desaparèixer el cos. M'alegro que us hagi sorprès el final, jo pensava que era molt previsible, després de veure tantes pel·lis americanes, en el meu cap només hi havia aquesta opció! Ara que, us veig molt posat en el tema d'enterrar cadàvers al desert, alguns de vosaltres sembla que ho hagueu fet tota la vida, cosa que, la veritat, em preocupa una mica. Que no, que m'heu fet riure molt. Que bé que us hagi agradat, tot i ser tan macabre!
ResponEliminaFlipo amb tu, quin final!! Se m'ha posat la pell de gallina imaginant-ho!!
ResponEliminaAferradetes!
PS: Vaig endarrerida, ja em perdonareu però no hi puc fer més. :)
És que si tot lo camí és igual, com trobes el lloc millor?
ResponEliminaUn relat breu i molt ben trobat. Molt cinematogràfic.
ResponEliminaSorprenent el final, que no era tan previsible com et pensaves tu.
AAuuuu, fot-li fort!!! heheheh! La veritat és que no m'esperava aquest final. Ha estat un relat curt, però intens!
ResponEliminaSi que era un final previsible, però potser no tant venint de tu. Però m'ha passat que quan ho llegia pensava en el final que hi hauria posat en Garbi: polvo salvatge segur.
ResponElimina