dilluns, 16 de setembre de 2013

Relats conjunts, Ruta 66


Feia una hora que conduïen. No havien dit res des que havien sortit. La carretera era tan monòtona com el soroll del motor, l'únic que es podia sentir en la immensitat d'aquell paratge.

—Creus que ja hem tirat prou —va dir l'Arthur nerviosament.
—Calla i condueix. Encara hem d'anar una mica més lluny.
—Però aquí no hi ha ni una ànima, fa més de mitja hora que no ens creuem cap cotxe.
—Encara hi ha molta llum, hem d'esperar una mica, tu tira —en Jack semblava tenir la paella pel mànec.

Deu minuts més tard.

—Tio, en sèrio, parem ja, no trobarem cap lloc millor, ni pitjor. Fa estona que sembla que no ens moguem de lloc, el paisatge no canvia!
Joder tio, joder, és que no et pots concentrar en la puta carretera!
—Mira, estic fart de la teva prepotència, qui t'ha nomenat el cap de l'expedició? Estem junts en això.
—Ja ho sé, només espero que baixi una mica el sol, trobar un lloc segur...
—Doncs jo ja me n'he cansat, penso parar ara mateix.

I l'Arthur atura el cotxe al voral. El sol ja va de baixada, la llum s'atenua. Estan nerviosos, és el primer cop que els toca fer aquesta feina. En Jack recull les pales mentre l'Arthur obre el portamaletes i comença a treure el cadàver que han d'enterrar.


La meva macabra proposta per el Relat Conjunt d'aquest mes!

33 comentaris:

  1. Però són els enterramorts o tb són els assassins??
    Quin avorriment de viatge!!! Encara que suposo que el paisatge ajudarà a que no sigui fàcil trobar el lloc.

    Bona història!!

    ResponElimina
  2. Ha, ha, ha... ostres tu, ben i ben macabra, no m'esperava per res aquest final... sorpresa total.

    Que ràpid has estat, eh?

    Arthur, no treguis encara el cadàver del cotxe home, primer heu de tenir el forat fet!!! Encara passarà algú i el veurà!!!
    Quines feines més bèsties que es busca la gent, deu ser culpa de la crisi.

    ResponElimina
  3. Glubs!!... Noi, fas por, eh?... M'ha semblat horriblement real!!... Quin parell!! L'han liquidat i, clar, ara toca desfer-se del fiambre... A veure, tu a que et dediques en les estones lliures?

    De totes formes, pels nervis que passen, sembla que és el primer que es carreguen, eh? :-P

    ResponElimina
  4. Molt bona, nano! No m'esperava tampoc aquest final.

    Penseu que almenys no varen esquarterar el cos abans d'enterrar-lo... xD

    ResponElimina
  5. jo també havia pensat un cosa així, es clàssic enterrar cadavers al desert, només al voltant de Las Vegas en deu estar ple

    ResponElimina
  6. El 2008 vaig anar a Califòrnia amb uns amics i vam fer un tros de la ruta 66, més com a cosa folklòrica que no pas útil, ja que l'autopista hauria estat bastant més ràpida. Ni de bon tros el paisatge era tan impressionant com Monument Valley, però sí que coincideixo amb una cosa del teu relat:

    "- Però aquí no hi ha ni una ànima, fa més de mitja hora que no ens creuem cap cotxe."

    Mitja hora i una hora també! Que avorrit, per déu!

    ResponElimina
  7. Els he notat nerviosos, només els faltaria que just en aquest moment passés el cotxe del xèrif. ;-D
    Macabre però bon relat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què va, MAC, el Xèrif és un corrupte que no surt del Saloon :-DD

      Elimina
  8. NOOOOO!!!! Xexu, el futur cadàver es porta viu, així ajuda a cavar. Després es liquida i així només s'ha d'empentar una mica i cap al forat. És millor. De veritat. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mare meva!! XEXU, has revolucionat al personal!! :-P

      Elimina
    2. Gerònima, reina, ara si que m'has fet tremolar. Ja ho tindriem tot: premeditació i alevosia!

      Elimina
  9. no cal que agafin la pala...aquest lloc és ple de "buitres" i en poca estona no quedarà res, principiants.
    Aquest és el meu comentari macabre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahahaha ostres tu... humor negre!! :-DD

      Elimina
    2. Au, vinga, a veure qui la diu més grossa!

      Elimina
  10. Perquè anaven en cotxe, que si no m'hagués pensat que es dirigien a Itaca. :)

    ResponElimina
  11. oooooh! m'has sorprés de valent!! i jo que els feia com dos jovenets en la seva primera aventura... bé, els continuo fent jovenets xò no sé si és una aventura... bé, si, xò aquesta no la vull viure!

    molt bo!

    ResponElimina
  12. Els voltors els assetgen... a veure si el cadàver acabarà tenint companyia

    ResponElimina
  13. Je, je, quina fotuda! Però com a mínim té un final feliç.

    ResponElimina
  14. Quan un dels personatges es deia Artur ja pensava que hi havia metàfora... El Jack no sé qui pot ser, però...

    ;-)

    ResponElimina
  15. Molt bo i tampoc no m'esperava aquest final.

    ResponElimina
  16. Molt bo, i amb un final apoteòsic. M'ha semblat molt americà, tant com el paisatge en què s'inspira.

    ResponElimina
  17. Trencar cames, enterrar cossos... Vaja vaja, senyor XeXu, només et falta seure en una butaca i acariciar un gat com a "El Padrino"!

    ResponElimina
  18. Que bo! El "joder", "joder" ja feia preveure un final tarantinià, però tot i així, igualment sorprenent.

    I jo que el tinc com un dels meus viatges somiats... no sé si gosaré, ara. I només de pensar el que diu el pons007, glups.

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! El relat és obert, podeu pensar que ells eren els assassins, o que només els tocava la feina de fer desaparèixer el cos. M'alegro que us hagi sorprès el final, jo pensava que era molt previsible, després de veure tantes pel·lis americanes, en el meu cap només hi havia aquesta opció! Ara que, us veig molt posat en el tema d'enterrar cadàvers al desert, alguns de vosaltres sembla que ho hagueu fet tota la vida, cosa que, la veritat, em preocupa una mica. Que no, que m'heu fet riure molt. Que bé que us hagi agradat, tot i ser tan macabre!

    ResponElimina
  20. Flipo amb tu, quin final!! Se m'ha posat la pell de gallina imaginant-ho!!

    Aferradetes!

    PS: Vaig endarrerida, ja em perdonareu però no hi puc fer més. :)

    ResponElimina
  21. És que si tot lo camí és igual, com trobes el lloc millor?

    ResponElimina
  22. Un relat breu i molt ben trobat. Molt cinematogràfic.
    Sorprenent el final, que no era tan previsible com et pensaves tu.

    ResponElimina
  23. AAuuuu, fot-li fort!!! heheheh! La veritat és que no m'esperava aquest final. Ha estat un relat curt, però intens!

    ResponElimina
  24. Si que era un final previsible, però potser no tant venint de tu. Però m'ha passat que quan ho llegia pensava en el final que hi hauria posat en Garbi: polvo salvatge segur.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.