dimarts, 24 de setembre de 2013

Perfil complet

Sóc una persona hermètica, especialment amb la gent que no conec, em sembla que ja ho he explicat moltes vegades. Em costa deixar que se m'acostin, donar un vot de confiança per obrir-me una mica. O potser era així. He ensopegat amb una persona que em coneix de fa quatre dies, només vam parlar seriosament un cop, i tampoc no massa. I resulta que, perquè una conversa posterior ens hi va portar, li vaig demanar mig en broma que em digués què pensava de mi, i em va fer un perfil complet que em va posar la pell de gallina. D'on redimonis es va treure tot el que em va dir, no en tinc ni idea, però m'ho va clavar d'una manera preocupant. Ara dubto si és que té una gran capacitat per llegir les persones, digna d'elogi, o si jo m'he tornat un fluix i se'm veu el llautó per totes bandes.

28 comentaris:

  1. Segurament se't veu el llautó! hehehe! No, ara en sèrio, jo crec que hi ha persones que tenen un "do", una sensibilitat especial a l'hora de reconèixer a les persones i amb ben poca cosa en saben treure moltes conclusions... Però ves... potser també casualitat!

    ResponElimina
  2. Penso com l'Alba, la majoria només veiem el que ens deixa veure l'altre, però hi ha gent amb una sensibilitat/do/intuició que saben llegir entre linees i sotacoberta, potser t'has trobat amb un d'aquests, potser és algú a qui interesses, ves a saber, no crec que sigui greu de totes maneres. La majoria segurament et seguiran trobant hermètic...

    Bona nit XeXu!!

    ResponElimina
  3. Doncs jo discrepo... Crec que et deus haver tornat més tou! Potser hi ha gent amb un do, però la majoria de les vegades crec que la situació té al mateixa dinàmica que els trucs de màgia aquests mentals. Hi ha gent que senzillament et sap portar per on vol, sap llegir les expressions facials, sap entendre la comunicació no verbal. I en funció de com reacciones al que et va dient, adopta el seu discurs. I de vegades són supercracks perquè no els cal pensar gaire per fer aquest exercici, els hi surt sol.

    A mi, en una conversa cara a cara, ja no m'estranya que endevinin el que em passa pel cap o com em sento, tinc molt assumit que sóc un llibre obert i que no sé dissimular.

    I no li vull treure mèrits a la persona en qüestió, eh! Que potser la va clavar perquè té una clarividència envejable. Però crec que sovint donem més informació de la que ens pensem...

    ResponElimina
  4. No s'anomenaria Patrick Jane aquesta persona ?

    ResponElimina
  5. Jo estic amb la Laia, i repetiré la seva frase: sovint donem molta més informació de la que ens pensem.

    Ser una persona hermètica, o comportar-se com a tal, també dóna informació, com allò que no es diu, però que és nota a l'expressió de la cara, o allò que es diu discretament però el to li acaba de posar les paraules que falten...

    Potser mai has estat tant hermètic com et pensaves... qui sap?

    ResponElimina
  6. Penso que no es tracta d'una o altra opció, sino d'una barreja d'ambdues.

    En un cantó tu, que evoluciones i canvies amb el temps. Més tou? Per què no més obert?

    I per altra banda, aquesta persona que t'ha calat a la primera de canvi. Que no t'haguessis trobat abans amb una persona que et sabés llegir, no vol dir que no existís aquest tipus de persona. Ara n'has conegut una.

    No tot és blanc o negre. Hi ha un infinit nombre de grisos.

    ResponElimina
  7. aquesta persona era en Patrick Jane?

    ResponElimina
  8. és fantàstic quan fan això els investigadors, però quan algú t'ho fa a tu...
    jo em faria les mateixes preguntes que t'has fet tu... esgarrifa.

    ResponElimina
  9. Penso que quan prestem la suficient atenció a una persona, si tenim una mica de vista, en podem treure moltes conclusions encertades. Si això no passa més sovint és perquè no tothom ens desperta tant interès. Conclusió... Has trobat algú que en certa manera ja et coneix i que segur que té interès en seguir-ho fent. D'acord que potser ara se't veu més el llautó que fa un temps, però estic segura que no tothom podria fer-te un "perfil complet".

    ResponElimina
  10. Aquest comentari desapareixerà en 10, 9, 8, 7, 6...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, aquest no?
      Blogger, a pastar fang!!

      Deia que el meu perfil complet no el coneix ningú hehehe... que molta gent es pensa que sap com sóc però està totalment equivocada... Sóc aquesta ;-)

      Elimina
  11. Com a científic només pots establir hipòtesis: o aquesta persona té una intel·ligència emocional forta o ets molt transparent. Com que generalment la gent ens veu de manera diferent a com ens veiem nosaltres també podria ser que hagis coincidit amb una persona amb processos mentals similars per a a aquests menesters.

    ResponElimina
  12. En un món en què tothom va molt "a la seva" és sorprenent trobar algú prou observador com per fer un retrat exacte. De fet, posats a trobar coses sorprenents, et diria que encara ho és més que tu t'hi sentissis retratat perquè sovint no ens sentim identificats amb la imatge que projectem.

    ResponElimina
  13. Potser fa més de quatre dies que et coneix, potser li has donat moltes pistes, potser ha tingut sort amb la predicció......ves a saber, el que importa és que t'agradi el que realment t'hagi encertat.
    Potser el fet de haver de tractar amb tanta gent a la meva vida ha fet que sigui un expert en conèixer gent i t'haig de dir que jo amb poc temps sovint sé quin peu calça la gent i no m'equivoco de gaire. El que no sé és, si de vegades això m'afavoreix.

    ResponElimina
  14. Bé, ser o mostrar-se o voler mostrar-se hermètic ja és una manera de ser (o mostrar-se o voler mostrar-se), vull dir que ja dones un cert tipus d'informació a l'altra persona. I si la persona en qüestió és receptiva i observadora i té interès en tu (com s'ha dit per aquí, que és important, trobo), està molt bé que vagi una mica més enllà i et faci un perfil en què et reconeguis. I ara penso jo... no passa res per ser menys hermètic voluntàriament, no és ser un fluix, és ser més confiat en la gent en general (vale, jo ho sóc molt, potser massa, em passes uns grams d'hermetisme i jo te'n passo de confiança cega?).

    ResponElimina
  15. Potser és que no som tant originals com ens pensem i repetim patrons de conducta que hem aprés. Però si la persona t'inspira confiança, ja va bé que et conegui.

    ResponElimina
  16. Ni idea, ves a saber. El que se m'acut, xò son dues coses (que tp responen exactament la teva pregunta).

    De vegades hi ha persones que la claven tant xq en el fons son molt semblants a nosaltres. I per connexió veuen detalls o signes que els identifiquen, xq tb son propis.

    X altra banda, de vegades tb és la percepció de com nosaltres rebem el que ens diuen. A saber si ho deia molt convençuda o a partir de raonaments molt exposats. Xò la va clavar i a tu et va arribar molt endins. Ella (o ell) també ho devia percebre i això va fer que anés continuant en el seu diagnòstic. I tu, rebies el que et deia admirat. I potser no n'estava convençuda del tot.

    Sigui com sigui, si aquesta persona t'ha calat, xq allunyar-s'hi? al contrari, et pot entendre i això farà crear més vincle. És una sort trobar gent que t'enten, x molt despullat que et sentis, xq entenc que si no et mostres, que et descobreixin t'ha de deixar en xoc.

    ResponElimina
  17. Ens coneixen tant pel que diem com pel que callem. Les cuirasses també ens delaten ...
    És cert que es necessita un bon grau d'observació i d'intuïció, però no cal ser bruixot/a per saber com és una persona ... o si? :)

    Aferradetes i bon dia!

    ResponElimina
  18. Molts de vosaltres comenteu que amb les reaccions de l’altre quan li estem fent el perfil es pot saber si anem bé i continuar encertant. Com us he explicat a alguns, no era el cas perquè era de manera virtual, sense veure’m i sense que jo digués res. Tot el que va dir va ser el que ja pensava de mi amb les poques coses que li vaig explicar i que m’ha vist. Per mi, molt sorprenent. L’interès que pugui tenir amb mi és amistós, sense més, per cert. Gràcies a tots els que heu comentat aquest post.,

    Alba, no em va semblar pas casualitat. Jo crec que llegeixo bé les persones, però necessito el meu temps. Aquesta persona ho va fer en temps rècord. Naturalment, jo no vaig estar a l’alçada quan em va demanar que hom fes amb ella...

    Lluna, no crec que sigui una qüestió d’interès, més enllà d’una bona relació, però sí que ha sabut calar-me de seguida. No sé si arriba a do, però un bon ull sí que deu tenir. O qui sap si davant d’unes persones ens mostrem més que d’unes altres. No és pas greu, de vegades explico les coses com si m’hagués passat una desgràcia i no és així, només que m’ha sorprès. De fet, crec que dintre de ser flexible, com comentava fa un temps, ha d’entrar el deixar-me conèixer una mica més.

    Laia, en el cas dels trucs mentals, com els que fan servir les endevinadores, per exemple, sí que hi juguen molt les teves reaccions, i saben enllaçar molt, bé el que t’expliquen amb altra informació que tu dónes sense adonar-te’n. Però en aquest cas és diferent. Havia parlat poc amb aquesta persona, i sí que li havia explicat alguna cosa, però no prou per la descripció de mi mateix que em va fer. I la gràcia és que me la va fer en un mitjà virtual, sense veure’m, i dient-ho tot de cop sense que jo interrompés ni l’orientés de cap manera. Em va resultar increïble, si té truc, no el veig per enlloc.
    Em sembla que jo dec ser més hermètic que tu, no se’m noten tan les emocions així a primera vista, o això penso. No sé, suposo que en algunes ocasions sóc terriblement expressiu, però em sembla que més amb paraules que visualment.

    Carquinyol, he hagut de buscar que el paio que cites és el Mentalista. No, no es diu així, però em fa gràcia fer servir aquest sobrenom, li començaré a dir així!

    Carme, que donem molta més informació de la que pensem és cert, i sobretot si has explicat algunes coses. Però ja li explicava a la Laia que de la manera que ho va fer aquesta persona era força sorprenent. Es va fer una idea molt encertada de mi amb molt poc. Dir hermètic potser és dir molt, perquè tampoc vaig amb un mur altíssim al meu voltant, el que passa és que el que deixo veure és molt poc, algunes coses sí que van a la superfície, però moltes cal treballar una mica per arribar-hi. Això és el que poso en dubte en el post, potser ara hi ha més tros exposat.

    Ariadna, sempre em busques les parts negatives, eh? Jo canvio, però no em desagrada ser una persona que no va amb tot per fora, desconfio de la gent massa oberta. Guardar-se una part d’un mateix per aquelles persones que t’interessen ho trobo necessari. Però creu-me, algunes persones han après a llegir-me com un llibre obert i m’han conegut del dret i del revés. Sempre em sorprèn, i en aquests casos sí que és un esforç bilateral, elles han volgut llegir-me, i jo m’he deixat. En aquest cas, senzillament ha passat, jo no tenia intenció de mostrar-me massa, d’aquí la meva sorpresa.

    Jpmerch, per què, si no he anat a la Camarga ni res...

    Pons, ja m’ho han preguntat, i no, no ho era, no se li assembla gaire.

    Jomateixa, no és que em faci excessiva por, potser ja està bé deixar-se veure una mica més, però a banda d’això, crec que aquesta persona té molt bon ull. Hauré de comprovar si té algun truc.

    ResponElimina
  19. Yáiza, quan hi ha temps per estudiar una persona, diria que és fins i tot fàcil conèixer-lo una mica i poder fer un perfil més o menys encertat. I no crec ni que calgui tenir un interès, el que passa és que normalment ho farem amb algú que ens desperta alguna cosa, si no quin avorriment. Però a mi m’ho van fer en temps rècord. L’únic interès que té és que estem forjant una bona amistat, encara que no té bons pilars i es pot trencar en qualsevol moment. Tu creus que sí que se’m veu més el llautó? Potser sí, em dec deixar més. Però no està a l’abast de tothom, certament.

    Assumpta, el comentari de l’altre dia va anar a correu brossa, però el vaig recuperar i contestar. Ara ho he mirat i no se n’ha perdut cap més, no sé per què passa. No conec pas la senyora de la foto! Hauria de saber qui és? Perquè tu segur que no.

    Jordi, déu n’hi do el teu la teva anàlisi. Mai he pensat que fos una persona transparent, només en el sentit que no menteixo, però no sóc fàcil de conèixer. No et sabria dir si tenim processos mentals similars, encara no ho he pogut determinar, així que em quedo amb l’opció que és una persona amb una intel•ligència emocional desenvolupada, amb bon ull. Si no, és que té alguna mena de truc.

    MontseLladó, un retrat exacte tampoc no deu ser, eren unes quantes coses, força, i eren totes encertades. Moltes altres coses que sóc no les va dir, però si entre les que em va dir n’hi hagués d’equivocades, no em sorprendria tant. M’hi puc reconèixer perquè em conec força bé a mi mateix, penso massa!

    Sr. Gasull, no et pensis, no tot el que em va dir va ser bo, al contrari. Em va treure coses que no faig bé i que hauria de millorar, i em va sorprendre que ho veiés tan clar. No sé com s’ho fa, perquè no em coneix de far gens, però va encertar molt.
    De mi mateix també et podria dir que tinc bon ull per llegir les persones, també em solc equivocar poc, però que m’ho facin a mi mateix em sorprèn, creia que era més difícil de conèixer, i ara dubto si en realitat sóc un llibre obert i només és que aquesta persona m’ho ha dit i les altres que em trobo no.

    Gemma Sara, no em quedaria ni un gram de confiança cega per res del món! Em sento molt còmode en el paper d’hermètic, prefereixo que passi un temps abans de donar una oportunitat real a les persones. Ningú no té per què conèixer-me fins que jo ho autoritzi, per dir-ho d’alguna manera. Amb tot, és cert que obrir-se una mica tampoc està malament. Però no estic segur que sigui el cas del que parlo. Ja he comentat que l’interès pot ser de moltes menes, i aquest és amistós. Penso que no ens posem a analitzar ningú si pensem que no té res, i potser jo demostro tenir alguna cosa que val la pena analitzar. Ho va fer molt bé i em va sorprendre, s’ha guanyat un post, que no és poc! I et dono la raó en que mostrar-se hermètic és donar informació, però segueixo dient que no sé d’on es va treure tot el que em va dir.

    Loreto, aquí toques un bon punt. Al final tots estem tarats de les mateixes coses, així que es poden marcar uns perfils tipus, i segur que jo encaixo en algun, que no sóc tan especial! Penso que és de confiança, així que no m’importa que em conegui, només em sorprèn.

    rits, en principi, jo no diria que aquesta persona i jo ens assemblem. Segur que en algunes coses sí, perquè és directa i sincera, però més enllà no sé si viu les coses com jo, diria que no. I sobre l’altre tema, com ja he dit més amunt, em va analitzar per una via virtual, no em tenia davant, i va escriure a raig, així que no podia saber com m’ho estava prenent fins que va acabar. El que dius tu té lògica i cara a cara segur que seria una eina a utilitzar. Però en aquest cas eren només paraules, no hi havia més. I déu n’hi do! Continua a baix.

    ResponElimina
  20. De moment et faig cas, em cau bé aquesta persona i mantenim una bona relació, sé que em té afecte també (quan t’ho diuen borratxos compta també, no?), així que és una persona que he guanyat, que fa molt poc pràcticament no sabia ni que existia. Sí que xoca quan et llegeixen tan bé i et sembla que no t’has mostrat, però és evident que d’alguna manera em va veure el llautó.

    Sa lluna, segur que donem pistes, però no he considerat mai que sigui una persona fàcil de conèixer a primera vista. Segueixo donant mèrit a aquesta persona que m’ha sabut llegir tan bé, màgia no deu ser, però té bon ull, o potser ha sabut interpretar-me bé amb les poques coses que li vaig explicar.

    ResponElimina
  21. Ara si que m'has ben fotut. Et busco sempre les parts negatives? Home... Jo ho sóc de negativa i pessimista, però em pensava que no imprimia aquest to en els comentaris que deixo en blogs. De fet, ja fa un temps que miro de posar una mica de bon esperit als comentaris, però m'acabes de demostrar que no me n'ensurto. Pfffffff.... què negre tot plegat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'ho prenguis malament, t'ho dic bàsicament per dos comentaris de darrerament. Jo solc ser negatiu i pessimista, no cal que ho digui, però de vegades explico coses que em resulten gracioses o potser neutres, i llavors em sorprèn que la gent les interpreti negativament. No ens coneixem, i tu llegeixes els meus posts des de la teva perspectiva, és normal. Si t'ha semblat que m'ho prenia malament, no és així. Em va sorprendre l'altre dia en el post del rumor dels meus fills. En el meu cap aquell post sonava totalment hilarant, i crec que la majoria de gent se'l va prendre com una anècdota divertida, que és el que era. Que el meu humor, que és d'aquests seriosos i amb frases falsament enutjades, potser no és el més fi ni el millor, però quan miro de fer riure no espero que es fixin en parts negatives. Que em mostrés ofès perquè ningú pensava que el fill fos meu era una broma, altra gent ho va interpretar de manera molt diferent que tu. I en aquest cas, potser la teva visió era més positiva i he estat jo el que l'ha entès pel mal cantó. Ja sabem que cap dels dos som l'alegria de l'horta, segurament hem d'aprendre a llegir-nos per percebre el to que hi posa l'altre. Espero haver-me explicat.

      Elimina
    2. Cap dels dos som l'alegria de l'horta... amb això crec que queda finiquitada la qüestió.

      Bon cap de setmana XeXu.

      Elimina
  22. Per què et fa por mostrar-te com ets??? Doncs segons el que tu penses, jo dec ser una fluixa, però no puc evitar mostrar-me com sóc, potser és el meu caràcter, i comprenc que no tothom li plau donar-se a conèixer.Penso que que si et va clavar com ets, és perquè amb aquesta persona et vas mostrar tal i com ets!!! És el que penso.
    Vita brevis!!!

    ResponElimina
  23. Veus? ja sabia jo que us tinc ben enganyats hehehe sóc la senyora de la foto!!! :-DDD

    ResponElimina
  24. Hi ha gent amb la que, sense saber-ne molt bé el motiu, ens hi obrim molt més i, amb menys hores de confiança que d'altres, els expliquem moltes més coses de les que potser faríem en un acte racional.

    T'estàs estovant? Doncs mira, jo et dic que tan de bo. Al final vivim una vida i el que la fa especial, en bona part, és per les relacions i lligams que anem teixint durant aquesta amb altra gent. I t'ho dic jo que no sóc un exemple espectacular de persona oberta o extrovertida. Però és cert que, me n'adono cada cop més que només tenim la gent que hi ha al nostre voltant. La resta és superficial, molt superficial. Així que segueix aquest procés d'estovament (encara que sigui inconscient) ja que com més gent coneguis, com més confiïs en la gent, més et retornaran tots ells (i compte, que no vaig amb el lliri a la mà i de fills de puta sempre en corren)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.