dimecres, 4 de setembre de 2013

Intoleràncies poètiques

Ara que està en marxa un altre mes de poesia a can Itineràncies poètiques, he pensat que jo vaig dient per aquí i per allà que la poesia no l'entenc, però no n'he parlat mai, que recordi, aquí al blog. Entre els blogaires hi ha molta afició a la lírica, a escriure poemes i contestar-los amb més poemes. No renego de les metàfores, però les que es fan servir en vers se'm solen escapar, no em veuria capaç de lligar-les, enllaçar-les, i ja no parlem de la mètrica. Llavors em trobo amb el problema de comentar. Molts blogs que segueixo religiosament, i per motius diversos, publiquen poemes periòdicament i generalment em quedo sense saber què dir. Els llegeixo, o com a mínim els començo, però llavors veig que no estic entenent res, i per dir una bajanada, prefereixo girar cua. Per això cal també una disculpa per aquells poemes que sí que comento, perdoneu les ximpleries que dic.

Tornant a la creació, ho he provat, algun cop per escrit, però generalment fent bullir el cap; no hi ha manera. Miro de trobar la gràcia que molts trobeu a expressar-vos d'aquesta forma, però em curtcircuito. I sense voler ofendre, de vegades em sembla que n'hi ha prou amb prémer 'enter' al final de frases curtes perquè algú ho consideri poesia, però intueixo que la disciplina ha de merèixer una mica més d'exigència.

En definitiva, la poesia i jo no som amics, tampoc no tinc el típic llibre de Martí i Pol al costat del llit (ni enlloc més), em supera i em deixa sense paraules. I de xerrera a mi no me'n falta, així que això encara li resta més punts. Tinc altres tipus de post que no solc comentar, però ja és una altra història, menys poètica!

35 comentaris:

  1. Amb la poesia passa el mateix que amb l'art: no queda molt clar què ho és i què no. En alguns casos, alguns pretenen fer passar per poesia un text on, com tu dius, "s'ha premut l'enter" per tallar les línies.

    Per això jo distingeixo entre poema (un escrit amb renglons curts) i poesia (que és un estat de bellesa emotiva i/o estètica que es pot produir llegint un poema però també mirant una posta de sol, un somriure d'alguna persona que ens importa o contemplant un quadre).

    Fer poesia, en paraules de Beningi, és aconseguir que el cor dels altres bategui al mateix ritme que ens batega a nosaltres. És a dir, emocionar els altres i fer-ho en sintonia amb la nostra pròpia emoció.

    Ostres, si escric una mica més, ja em surt un post pel meu blog...

    ResponElimina
  2. Uff... Xexu... t'assegur que tota la poesia té un sentit, potser a vegades molt profund... però un no escriu perquè l'entenguin, sinó per expressar el que sent dins. La poesia no es pot explicar, perquè cada lector hi trobarà el seu significat, que no té perquè coincidir amb el que l'autor li ha donat. I està clar que sempre hi ha autors o poesies que et criden més l'atenció que els altres. Una abraçada Xexu...

    ResponElimina
  3. Ara sóc jo la que no sé què dir... penso com una mena de llista de conceptes diversos.

    El primer és que es sento afalagada que comentis tant sovint malgrat que gairebé sempre escric "poemes", si és que es poden dir així.

    Jo no em considero poeta, només m'expresso tal com em surt. I no m'agrada tampoc tota mena de poesia. N'hi ha que sí i n'hi ha que no.

    I comparteixo amb tu la dificultat de comentar-la, molts cops llegeixo posts poètics o no sé què dir, per això, algun cop, responc poemes als poemes... per a mi és més senzill, siguin bons o terribles, és allò que em surt d'expressar.

    Cadascú al seu rotllo, XeXu, jo sóc incapaç de llegir alguns llibres que tu comentes al LLibres i punt i en canvi n'hi ha d'altres que els compartim amb entusiasme. Afortunadament som diferents i tenim gustos diferents i hi ha lestures per a tots els gustos.

    ResponElimina
  4. Faig quasi el mateux que tu, moltes vegades no sé que dir, ho trobo maco i encertat, però comentar una poesia no és fàcil, encara que ens hagi arribat. Però ens agrada deixar petjada i sempre acabem dient alguna cosa....

    ResponElimina
  5. Mira que ho he intentat vegades., però la poesia i jo som incompatibles. No ens entenem...
    Que bona la frase que has penjat de l'Oscar Wilde.

    ResponElimina
  6. És tot un món, això de la poesia... I sobretot, cal inspiració. Asseure's davant un full blanc i dir "vaig a fer un poema" crec que és el pitjor dels mètodes per arribar a escriure'n un. La meva tieta en fa de molt bonics per a familiars, quan arriba una data assenyalada. Per la celebració dels 80 de la meva àvia en va fer un que feia caure la llagrimeta, de debò. Però ha de ser que li surti i li vingui de gust, i per això s'hi posa amb molta antelació, per no haver de "forçar" la inspiració. Només així, diu ella, "li arriba a sortir alguna cosa bonica".

    Jo sí tinc un llibre de Martí i Pol, l'obra completa, però només com a "llibre de consulta". De fet, me'l vaig comprar només per un poema, del qual algun cop n'he parlat al bloc. Gràcies a l'antologia sencera he descobert altres petites perles d'aquest home, però he de dir que tampoc sóc de llegir poesia...

    ResponElimina
  7. (Vaig a provar això de l'ENTER al final de frases curtes a veure si, per fi, faig poesia!)

    Hehehe... no, és broma... Ni així :-)

    T'entenc perfectament. A més, jo em quedo amb una sensació trista quan no puc comentar un post que és un poema perquè penso que qui l'ha fet es pensarà que no m'ha agradat... i moltes vegades sí que li trobo un mèrit, una bellesa... però no sé què dir :-)

    ResponElimina
  8. A mi em passa quelcom de similar, company

    ResponElimina
  9. Subscric el teu escrit de dalt a baix i, a més a més, hi vull afegir el següent: No me'n refio de cap poeta que no escrigui bé en prosa. Darrere d'alguns poetes s'hi amaguen mancances importants...

    ResponElimina
  10. Jo encara soc menys amic
    de la poesia que tu,
    quan entro en un bloc
    d'aquest estil
    ja m'agafa mal de panxa.
    Ni parlar-ne doncs
    que se'm passi pel cap
    fer jo mateix un poema.

    ResponElimina
  11. Una vegada vaig anar a una presentació d'un llibre de poesia. L'autor va llegir alguns dels poemes, un d'ells tenia només un vers d'una sola paraula: "Aire". Oi que és bonic?
    Després d'allò vaig dir, aquesta és la meua, faré microcontes.

    Jo tampoc entec molts dels poemes que es publiquen al blogs, però els comentaris que hi faig tampoc els enté l'autor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JP, alguns dels comentaris que has fet a l'Helena ja són poètics perquè vénen de tu.

      I és que als poetes mos falta un bull... per això anem com anem. Millor microcontes, oi tant. I per molts anys.

      Elimina
  12. Jo comento poesia i provo de fer-ne en dos dels meus blocs. Per entrar en la poesia només cal que et toqui el llamp d'un sol poema, que et farà "accedir a un món al qual difícilment renunciaràs", que diu Margarit. Després tot ve sol. Prova amb Dona de primavera, del mateix poeta.

    ResponElimina
  13. Sempre m'he sentit una mica ignorant en reconèixer que no entenc gaire la poesia. Tinc pendent tornar a intentar-ho a veure si amb l'edat aprenc a apreciar-la.

    ResponElimina
  14. Tampoc se mássa què dir-te jo ara. Jo intento escriure poesia de tant en tant. Potser no és el meu estil preferit, però quan m'hi poso crec, humilment que sóc capaç de crear alguna cosa amb cara i ulls. Potser pel qui ho fa s'enten perquè li surt de dins i sap que vol expressar i pel qui ho llegeix no vol dir res... no sé. Jo també hi ha autors que no entenc. I crec que moltes vegades passa com en el art. El clàssic és més evident, amb unes directrius més marcades i clares però en el contemporani sembla que hi càpiga tot i a vegades no se sap on està el límit de l'art i de la cara dura i l'espectador no enten res. Però tu no pateixis, està bé que tiguem qualitats diferents i gustos també diferents i que sapiguem respectar-nos els uns als altres. La resta que fluexi en forma de vers o de poema, oi?

    ResponElimina
  15. Jo en això de la poesia sóc molt antic i m'agrada que rimi, per això m'atreveixo a fer sonets de tant en tant. Però en el meu cas reconec que faig més "matemàtiques" (compto síl·labes i enganxo rimes) que no "poesia". Davant de la poesia de "veritat" mai sé dir (ni veure-hi) res més que si m'agrada o no el que he llegit, així que coincideixo força amb el que ens expliques al post.

    ResponElimina
  16. Sí que té sentit la poesia, el que li donem nosaltres, al llegir-la, perquè ens arriba i ens fa sentir quelcom, és així de bonic!. Un sentir que no ha de ser el del poeta, però vàlid alhora. Clar que no sempre ens arriben les paraules o hi ha poesia que no és entenedora. I dec ser d'aquelles amb llibre de poesia a la tauleta de nit :-S Mira per a mi llegir poesia, és com un balsam :-)

    ResponElimina
  17. La poesiai jo tampoc ens entenem gaire, quan la comento en algun blog faig una mica el que puc, pq no sempre em diu gran cosa :(

    Bona tarda poètica!!

    ResponElimina
  18. fer un poema que rimi és relativament fàcil fer poesia no.....et dono la raó en com comentar....és ben difícil i complicat a mi sovint l'única cosa que se m'acut és posar un adjectiu que expressi admiració ....suposo que igual que hi ha gent que canta i canta bé entonant i sense desafinar hi ha altres que diuen que no que cantar no en saben....hi ha d'haver de tot
    per cert molt ben trobat el títol del post ....

    ResponElimina
  19. T'acompanyo (literalment) en el sentiment: quan ho he intentat no me n'he sortit més enllà de lligar rodolins i a l'hora de llegir-la se'm fa taaaaan farragós! Però potser tinc (tenim?) una petita escletxa: la lletra de les cançons compta?

    ResponElimina
  20. Jo tb t'acompanyo.

    M'agrada la poesia, xò no hi entenc ni un borrall. I ni en sé. Simplement hi ha poemes i poetes que m'agraden i altres que no. No en sé gens de dir-te si un és bo o no, i hi ha poemes que els entenc i d'altres no. Això si hi ha poemes que m'agraden i no els acabo d'entendre, xò alguna cosa em crida. És ben curiós.

    I si, hi ha blogaires que escriuen poesia molt bé, ara vinc d'un poema que m'ha deixat trasbalsada, precisament.

    Cada any intento descobrir algun poeta nou, cda any descobreixo algun que m'agrada, aquest any li tinc l'ull tirat a Vicenç Andres Estellés, aviam...

    Xò escriure poesia..... ni parlar-ne. No em sento gens capaç. I si alguna vegada he fet un post que ho podia semblar, no era la intenció. Només son frases curtes, xò res de rimes, de temps..... res.

    Xò admiro qui ho sap fer!

    ResponElimina
  21. Comentar poesia és difícil, en això et doncs la raó. Acabes fent servir sempre els mateixos adjectius i no sempre estàs segur de haver captat el poema. Potser la gràcia de la poesia sigui simplement que és bonica, que ens arriba al cor als que ens agrada, i que se'n pot fer lectures molt diferents segons els ulls del que la llegeix. Hi ha poemes curts que diuen molts més que altres de 40 versos.
    Entenc que no sàpigues que dir, que no t'agradi, però tu mateix en ocasions puntuals escrius, potser de manera inconscient, coses que em semblen realment poètiques.

    ResponElimina
  22. Jo també sóc molt "patata" en això de la poesia. Només sóc capaç de dir si quan llegeixo alguna cosa m'entra bé o no. si m'agrada o no.

    ResponElimina
  23. Moltes gràcies a tots els que heu comentat aquesta entrada, que és molt personal, perquè d’això n’havia parlat amb alguns de vosaltres, però mai així de forma general al blog. Agraeixo especialment als amants de la poesia que heu passat per aquí que exposeu el vostre punt de vista perquè us puguem entendre millor. Uns quants s’han sentit identificats amb mi, i això ja em fa veure que no estic sol, i que la poesia arriba a alguns, però a molts altres no. Mentre entre tots ens respectem els gustos, no hi ha cap mena de problema!

    Sergi, a la poesia jo li pressuposava uns criteris estrictes que ara es veu que són molt més lliures i laxes, per això no ho entenc massa i tinc la impressió que alguna gent cola com a poema un text separat i prou. Però els meus coneixements en la matèria són tan minsos que no discutiré a ningú, només faltaria. Amb l’art també tinc la impressió que ens prenen el pèl de mala manera, a qualsevol cosa diuen art, i molesta una mica, perquè si no l’entens ets un ignorant.
    La teva distinció entre poema i poesia és molt interessant, en el teu estil analític per sobre de tot. El més interessant és que en fas una gran diferència, convertint poesia en un concepte gairebé abstracte, que potser ho és ja de per si, però en un sentit molt més ampli. Fer un poema és plasmar unes idees, uns conceptes, i poden ser poesia o no. Però poesia és moltes altres coses, sempre segons tu. Podria ser, a mi m’agrada com ho expliques, però veurem què hi diuen els poetes de la sala...

    Catalina, a mi m’agrada entendre el que un autor m’explica, potser és per això que la poesia no m’acaba d’entrar. També hi ha gent que escriu posts incomprensibles i cal fer un esforç per comentar-los, però la poesia ja té aquesta component, qui l’escriu diu a la seva manera el que sent o pensa, i qui ho llegeix no ho pot endevinar, ho porta al seu terreny per força. Alguns cops m’hi sento identificat, encerti o no, però d’altres em quedo molt indiferent, i no només això, amb sensació de no haver entès res de res, i per més profund que sigui, per mí és això, res de res.

    Carme, el teu és un dels exemples clars de blog que segueixo religiosament, i en gran part és per la persona que hi ha darrere. A banda d’això, de vegades entenc el poema i de vegades no, però hi ha una imatge, dibuix o pintura que em permet jugar una mica amb els comentaris. Ja saps que no comento tots els posts, i no és per falta de ganes, precisament és pel que he explicat, perquè molts cops no sé què dir. Tot i així, saps que passo cada dia, i dic la meva sempre que la meva inventiva ho permet. Ah, jo sí que et considero poeta, encara que la meva opinió no compti gaire en aquest sentit. Els teus escrits en prosa m’agraden i els entenc millor, això sí.
    Acabes de descobrir una cosa que mai hauria pensat! Contesteu amb poemes perquè tampoc no sabeu què comentar, hahaha, que bo! Jo que em pensava que la vostra creativitat no tenia límits...
    Sobre lectures no cal parlar-ne, evidentment cadascú gaudeix amb els seus gèneres preferits. Jo no llegiré poesia, però entenc perfectament que els altres no llegiu alguns dels títols de la meva llista, jo mateix no us els recomano! Però sempre trobem punts en comú, ja ho saps.
    Per cert, no t’ha agradat el títol del post?

    Sr. Gasull, és cert, jo m’hi esforço, i de vegades és més fàcil que d’altres. El que passa és que, si no dius res, és com si no haguessis passat, i a mi també m’agrada que la persona sàpiga que he llegit la seva creació. Ens haurem de seguir esforçant noi!

    maria, llavors tu estàs com jo, ho vaig intentant, però no hi ha manera. La frase m’ha encantat, només veure-la he sabut que l’havia de posar al blog!

    ResponElimina
  24. Laia, diguem inspiració, i diguem-ne també saber-ne. Posar-se davant del full en blanc sense cap idea és difícil en qualsevol circumstància, però si ja entrem en la creació poètica... em sembla que a mi no em sortiria encara que m’hi posés anys abans. O sí, potser sí que sortiria alguna cosa, però llavors ja parlaríem de qualitat, i no és la mateixa per tothom segur. La teva tieta, a banda de posar-hi hores i ganes, també hi posa talent, suposo.
    No ho deia pas com una cosa dolenta això de tenir un llibre de Martí i Pol al costat del llit, eh! Només que he llegit en més d’una ocasió que gent de per aquí té llibres de poemes, d’aquest autor i tants altres, al costat del llit per llegir-ne uns quants abans de dormir. Ho trobo una pràctica bonica, però jo m’emporto el llibre en curs, o potser en tinc algun d’específic allà, però estaríem parlant de Joc de Trons, que no vindria a ser precisament poètic. Si en llegeixes poca, però en gaudeixes, no se’n parli més!

    Assumpta, just això parlàvem amb en Gasull, que et quedes una mica impotent a l’hora de comentar, però vols fer-ho perquè l’altre vegi que l’has llegit, que potser l’has trobat bonic, o meritori, però no saps què dir. A mi em passa també de vegades en els blogs de fotos, per dir ‘una foto espectacular’, millor no dic res. Se suposa que la poesia l’hauríem de poder comentar, però no hi ha manera. Ho deixarem pels que en saben.

    Carquinyol, ja en som dos, doncs, i algun més de per aquí.

    Maurici, el teu comentari pot generar polèmica... a mi em sembla més fàcil escriure en prosa que en vers, però no parlem d’escriure bé, que és més difícil en tots els casos, i depèn d’altres coses, la tècnica, el talent. No m’imagino les mancances que dius, vol dir que consideres que escriure ne prosa és més meritori? D’alguna manera, no sé si servirà la comparació, però sempre he pensat que els pintors abstractes no saben fer altra cosa, que em demostrin que saben fer un quadre ben realista, plasmar una imatge, i després que facin les animalades que vulguin.

    Pons, ho has fet molt bé, exposat així com ho fas, sembla un poema i tot, i és que em sembla que mentalment llegim diferent si està escrit en aquesta forma i no tot seguit. No et sembla que hi posem una entonació especial dins el nostre cap?

    Jpmerch, que ben pensat! Això intentaré a partir d’ara, dir coses tan enrevessades i aparentment tan profundes que no s’entenguin de res, però que quedin bé. És com una petita venjança per tot allò que no entenem els que llegim. En canvi, els teus microrelats s’entenen, i molt clarament, en un 99% dels casos. L1% restant l’atribueixo a la son o a estats mentals alterats. Si és que la prosa és molt millor que la poesia, home! Almenys per una ment com la meva.

    Helena, m’aferro al que dius amb paraules de Margarit, i assumiré que no he rebut el meu llamp encara. He llegit el poema que em recomanes, i sentint-ho molt em deixa tan indiferent com d’altres, així que no és el meu poeta. En honor a la veritat, hi ha una poetessa a la xarxa els poemes de la qual sí que em solen impactar com un cop de puny, no sempre, però sovint. Però és perquè se’m fan molt entenedors i dolorosos. És la NeoPoeta (el bar dels poetes), que apareix i desapareix. Ara fa temps que no diu res, per tant ja li queda menys per tornar. Una jove promesa, amb molt talent, i amb molta vida, em sembla.

    Jordi, comparteixo la sensació. Sembla que la poesia és una forma elevada d’escriptura, i que si no l’entenem és que no en sabem prou. Potser és així, o potser ens falta sensibilitat. En el meu cas, no crec que l’edat m’ajudi a valorar-la més...

    Laura T, també escrivim de vegades en prosa i sona molt entenedor dins el nostre cap, o almenys entenedor fins un punt, i després t’adones que els lectors no saben ni per on van els trets. De totes maneres, jo m’atreveixo més a fer una aposta sobre què diu un text en prosa que no pas un poema, encara que potser m’equivoco de mig a mig. Continua a baix

    ResponElimina
  25. Sobre l’art també n’hem parlat molt, avui en dia qualsevol cosa és art si algú diu que ho és, i jo no hi estic d’acord. No siguem babaus, igual que no tota la poesia que es fa és de la mateixa qualitat (encara que a mi em falti criteri per discernir-la), no tot el que ens pretenen colar és art. Abans hi havia molt poca gent que s’hi dedicava i s’exigia més, però avui tothom intenta fer de tot i el llistó baixa, sobretot perquè tothom reivindica el seu talent, que en alguns casos és molt discutible. Jo no tinc ni idea de pintar, per exemple, però quatre formes geomètriques o combinacions de colors encara te les faria. Si he de dir que això és art abstracte i que m’adoreu, anem llestos. Per mi, primer hauria de demostrar que sé pintar un retrat que tinc tècnica amb la llum i les ombres, la perspectiva. Llavors ja podré fer les ximpleries que vulgui, perquè ja ho tindré demostrat. Doncs això és el que demano als artistes actuals.
    Que jo hagi fet aquest post no canviarà en res la catosfera, que cadascú se segueixi expressant com millor li surti. El meu escrit només serveix perquè entengueu que si no comento els vostres poemes és perquè no sé què dir, i que no m’afegiré a iniciatives d’aquest tipus, almenys si són serioses.

    McAbeu, coincidim més del que et penses, perquè per mi la poesia real sempre ha estat això que fas tu, amb rima i amb unes normes mètriques estrictes. Això és el que em van ensenyar a l’escola, i el que se m’ha quedat. Per això se’m fa tan incomprensible la que vaig llegint per tot, i no sé què dir. Per això i perquè algunes metàfores se m’escapen. Això sí, tal com passa amb l’art, només s’he dir si m’agrada o no m’agrada, no si té qualitat o no, i s’ha de reconèixer que de vegades podem llegir paraules molt boniques per aquí.

    Audrey, no he dit que la poesia no tingui sentit, en té, però especialment per qui l’escriu! Perquè entenc que qui escriu no ho fa a la babalà, en canvi, a mi que llegeixo, sí que em sembla molts cops que les paraules estan posades a la babalà. Alguns cops sí que m’arriba, sigui o no sigui el que ha volgut dir l’autor, però la majoria no. Què hi farem, em deu faltar sensibilitat. I no ets única, n’hi ha molts per aquí que tenen sempre llibres de poesia a ma, justament perquè els serveix com a bàlsam. I com que ho sé, per això he fet el comentari en el post, a mi no se m’acudiria.

    Lluna, jo em sento igual que tu, però a sobre en faig un post, hehehe. Ja veus, hi ha dos tipus de blogaires, els que escriuen i entenen la poesia, i els que no, és a dir, nosaltres.

    Elfreelang, abans de res, agrair-te que t’hagis fixat en el nom del post, que jo vaig trobar molt enginyós (mal m’està de dir-ho), però em sembla que no ha triomfat massa, snif. Jo em pensava que això de rimar era difícil, i fer-ho amb la mètrica correcta més. Però ara resulta que aquesta és la part fàcil, ho entenia tot al revés. De vegades, per posar només un adjectiu, jo no dic res, m’agrada argumentar una mica el que dic, i em sembla que així quedaria buit. Què hi farem. Per si de cas, jo aviso que si no comento és per aquests motius, que ningú s’enfadi.

    MontseLladó, molt bona observació! D’alguna manera, les lletres de les cançons no són tan rebuscades, no? Algunes sí, però la majoria de cançons pop busquen explicar alguna història passar algunes sensacions de manera entenedora, perquè ens les puguem fer nostres. Si no s’entenguessin de res potser no es farien tan populars. És clar que cadascú en fa les seves interpretacions, això també és cert. I ara em podries dir que a Antònia Font tampoc no se’ls entén... però és que AF són... AF són... ains. La poesia, jo ni escriure-la, ni llegir-la, i de comentar-la molt poc, feina tinc quan ho provo.

    ResponElimina
  26. rits, ja tens un punt a favor: hi ha poetes i poemes que t’agraden. En temes artístics de vegades no cal ser un expert (ni falta que fa!) per gaudir-ne. Tu llegeixes, que no et diu res, doncs a per un altre. Que t’arriba i et desperta emocions, doncs fantàstic, has trobat quelcom interessant per llegir. Queda’t amb el que t’agrada, no si és més bo o més dolent, importa que en gaudeixis tu. A més, pel que dius, no és una cosa passatgera, sinó que t’esforces a llegir diferents poetes i saps determinar si algun t’agrada o no, això està molt bé.
    Una altra cosa és la creació, aquí ja entrem en altres temes. Però bé, abans de fer relats conjunts jo tampoc sabia que podia inventar històries que no tinguessin res a veure amb mi, així que mai se sap si portem un poeta dins i només l’hem de deixar sortir. Amb mi ja he perdut l’esperança, però tu ets una persona molt sensible, potser podries mirar d’expressar-te d’aquesta manera. Qui sap si et veus poc capacitada, però en realitat te’n sortiries bé. Ah, i sobre parlar-ne, pel que entenc has llegit diversos poetes, encara que no et permeti fer una anàlisi acurada, com a mínim podràs mantenir una conversa sobre el tema, ja és molt més del que podria fer jo.

    Glòria, és una sort que tota una poetessa com tu entengui les dificultats que tenim alguns per entendre i comentar ,a poesia. Com dèiem més amunt, el problema és que et sents molt inculte quan no ets capaç de captar res en els versos, fa la impressió que has d’entendre coses profundes, i sovint em quedo indiferent, alguna cosa no rutlla. És admirable poder expressar-se així, però a mi se m’escapa totalment, i potser no m’he barallat amb llibres de poemes, però he llegit molts poemes de blogaires, i les conclusions sempre són les mateixes, no hi ha manera. Molt clar ha de ser el poema perquè jo trobi alguna cosa coherent per dir.
    És cert que alguns de vosaltres m’heu dit que algunes coses escrites són poètiques, prosa poètica, suposo. No acabo d’entendre el concepte, jo escric el que surt, i suposo que en determinades circumstàncies vitals els sentiments prevalen a la fredor de les lletres. No és una cosa que controli i si em proposo fer-ho expressament, no sonarà creïble, em temo. Ha de sortir de dins.

    Jomateixa, em sembla que és al màxim que podem aspirar, a dir si ens agrada o no, però sense un criteri massa clar per fer-ho. D’oportunitats no ens en falten aquí a la catosfera.

    ResponElimina
  27. No em dec haver explicat bé del tot: segur que hi ha poetes que escriuen prosa de meravella, però també n'he vist (amateurs, és clar) que ho fan de pena. En aquest sentit, la poesia els permet tapar les mancances.

    Per deixar-ho del tot clar, només cal dir que la teva comparació del pintor abstracte és del tot clarificadora.

    ResponElimina
  28. I tant que m'ha agradat el títol del post... i vaig pensar posar-ho al comentari i me'n vaig despistar... :D em passa a vegades, m'enrotllo amb unes coses i em deixo les altres. El trobo molt enginyós, del tot, vaja! I gràcies per la difusió!

    ResponElimina
  29. I com que la poesia suggereix coses, a vegades prou inconcretes i encertes, per dins (als que ens agrada, al menys) sí em resulta, moltes vegades més fàcil respondre amb un altre poema que no pas fer un comentari, comentari.

    ResponElimina
  30. Ei, jo també he sentit aquesta incomprensió moltes vegades, fins i tot he pensat que el gènere no anava amb mi, però després algun poema m'ha tocat, pel que sigui, o un altre m'ha agradat, i un altre et dona una mena d'"d'insight" que no tenies, i llavors no tens més remei que reconciliar-te amb el gènere!
    Petonets poètics, XeXu!

    ResponElimina
  31. Maurici, segueixo sense entendre-ho bé. Potser hi ha gent que escriu poemes i no sap escriure en prosa, però són bons poemes? Realment hi ha bons poetes que no sàpiguen fer-te una narració? Em sorprèn. Perquè versar potser ho poden fer molts, però versar bé no tants. La comparació amb el pintor abstracte pot ser una mica complicada, perquè compararíem la poesia amb l'art abstracte? Pel que veig per tu és més fàcil que escriure en prosa, però jo segueixo tenint els meus dubtes!

    Carme, un títol totalment dedicat a tu, hehehe. Em va fer molta gràcia quan se'm va acudir, de vegades me'n surt algun de decent! És més aviat això el que pensava sobre els poemes de resposta, que us despertava una continuació, un altre poema, i el deixàveu allà. Convida continuar en el mateix to, oi?

    Gemma Sara, llavors el que passa és que jo encara no he trobat aquest poema especial, o aquest autor que m'arribi i que em fa valorar el gènere i interessar-me per ell. No ets la primera que ho comenta. Hauré de seguir buscant, però em temo que no ho faré amb massa empenta tampoc...

    ResponElimina
  32. Bé, no sé si seran bons o dolents, però sé de més d'un poeta amb llibre publicat i que participen en festivals de poesia i tot, però que tenen una prosa bastant pobra. Potser no és habitual, però que n'hi ha t'ho puc assegurar...

    ResponElimina
  33. XeXu a mi em passa exactament igual i, encara que és cert que, com diu l'Helena, alguns poemes m'han arribat a dins, els podria comptar amb els dits de la mà i ja no recordo quins eren. Bé, sí, me'n recordo que quan vaig llegir "La Vaca Cega" a escola va afectar-me molt, però em passa amb qualsevol escrit que parli d'animals que pateixen, imagina't quina tonteria. No sé, suposo que per gaudir de la poesia cal estar entrenat. De fet, els poemes adreçats als infants sí que m'agraden... deuen ser els únics que entenc :)

    ResponElimina
  34. JO tampoc entenc segons què, i mira que diuen que per esbrossar un poema cal estudiar i ser profe (dues coses que he de fer perquè els meus alumnes se treguin el GES).

    Angel González, Wislawa Szymborska, Bukowski, Vicente Aleixandre, Gil de Biedma i Benedetti. Per a mi són excel·lents, i sempre et deixen amb gust de més. Però jo sóc poeta, i tampoc compta gaire... :0)

    Petons, maco.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.