dimecres, 18 de setembre de 2013

El crític

Com ho podria explicar sense dir massa noms? Avui he ensopegat amb un escriptor i emprenedor que em va demanar que li ressenyés la seva segona novel·la. No ens coneixíem, però jo sí que sabia quina cara feia. Per alguna estranya raó, he decidit presentar-me, per contra del que faria normalment, que seria fugir corrents. Ho he fet com a XeXu, això sí, com ell em coneixia. Li ha fet gràcia, i no m'ha agredit ni res, tot i que li vaig fer alguna crítica. 

La gràcia però, era la persona que seia amb ell. Ni la més remota idea, a primera vista, però ha resultat ser un crític literari de renom de diversos mitjans de comunicació importants. Per posar-lo en antecedents, he comentat que tinc un blog de ressenyes i que l'escriptor me n'havia demanat una. Llavors m'ha preguntat de quin blog es tracta, i en dir-li ha contestat 'ah, sí, sí, ja el conec', amb tota naturalitat. M'he quedat de pedra. A més, ha afegit 'ens esteu traient la feina, la gent us fa més cas a vosaltres que a nosaltres'. Pell de gallina, tu. Segons ell, com a periodista, ha d'estar al cas dels blogs de llibres.

Després d'això, hem mantingut una molt interessant conversa sobre llibres i crítica literària a tres bandes. No puc deixar de pensar que hauria de ser jo el que el conegués a ell, i no al revés. En arribar a casa l'he googlejat i és un paio important... Ho explico perquè m'ha sobtat, a banda de pujar-me l'ego uns enters, però com una petita reflexió de l'abast que pot arribar a tenir un blog, fins i tot quan és un humil blog de ressenyes com el meu, que jo pensava que només llegien quatre amics. Sembla que no només el gran germà ens vigila.

32 comentaris:

  1. Figura! Monstre! Que un dia d'aquests et desfàs de l'anonimat per complet i ens apareixes a la tele ben engalanat!

    Quan es posa tot l'amor, l'afany i estimació que, per exemple tu poses, en els teus blogs, tard o d'hora alguna recompensa (ni que sigui menuda o ben gran com la que has tingut) acaba arribant!

    És de justícia, coi!

    Enhorabona, mestre (en el món blogaire, no em duràs la contrària, no ets de pa sucat amb oli! ;P)

    ResponElimina
  2. Quines sorpreses! M'ha agradat llegir aquesta trobada.

    I penso que el crític un qüestió, té raó, us fem més cas a vosaltres que a ells, em sembla que és perquè us coneixem, perquè sabem que dieu les coses d'una manera sincera i senzilla, perquè no heu de fer crítiques d'alt nivell ni sofisticades, i simplement dieu allò que teniu ganes de dir.

    M'alegro que siguis famós... he, he, he... potser sí que té raó el porquet i et veurem per la tele. Si m'avises, aquell dia faré una excepció i miraré la tele i tot!!! :)

    Jo recordo una anècdota molt diferent, però que també em va deixar parada, un dia vaig fer, espontàniament i sense que ningú m'ho demanés, una ressenya d'un llibre al blog i l'autor del llibre em va deixar un comentari. Vaig flipar, no feia molt que tenia blog i estava convençuda que em llegien tres persones.

    Una abraçada, XeXu.

    ResponElimina
  3. Hehehe...felicitats! Aviat ja ens sortiràs per la tele.^-^
    T'ho mereixes.

    ResponElimina
  4. Mira que si et fas famós més enllà del món blocaire... Hahaha Si surts a la tv jo vull un autògraf!!!

    Bon vespre XeXu!!!

    ResponElimina
  5. La feina ben feta no té fronteres, noi !! L'injecció a l'ego merescuda, moltes felicitats !!

    ResponElimina
  6. Ja, jo estic d'acord amb la Carme. Jo, per exemple, passo del tot del que diuen els crítics literaris i de cine, i m'estimo més escoltar què en té a dir un amic, per exemple. N'hi ha que fan cas a les crítiques dels professionals, i en molts casos si la crítica parla bé d'alguna obra, ràpidament es converteix en un best-seller (o una pel.li té tant "hype" que bat algun rècord de taquilla a la setmana d'estrena). I això també val pels còmics: quan comences a cercar coses menys "mainstream", veus que hi ha una escena molt interessant amb molta cooperació entre els autors, que fan auto-edicions (o avui dia webcòmics) amb els propis calers, i no tenen gaire visibilitat perquè no reben gaire atenció dels grans creadors d'opinió. Aps, m'estic anant off-topic un altre cop xD

    ResponElimina
  7. Que no, home, que no! Que el teu blog no és tan humil com et penses! També alguna editorial l'ha citat al Facebook, per si no ho sabies.

    Una altra cosa, i això diu molt del responsable del Llibres i punt!, és que tu segueixis considerant el teu blog humil. Molt millor ens aniria a tots si aquesta manera de fer es generalitzés...

    ResponElimina
  8. Estic contenta per aquest reconeixement que el crític t'ha fet, perquè realment te'l mereixes!!...Has fet molt bona feina!! Et felicito!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Fa il·lusió un reconeixement així. Encara que sabem de sobres que el que publiquem als blogs queda a l'abast de tothom, sempre ens sorprèn agradablement quan algú de fora d'aquest món ens diu que ens coneix.

    I en el teu cas és totalment merescut. El LLIBRES i PUNT! pot ser tot el modest que vulguis però coincideixo amb la Carme que hi trobem les crítiques que ens agrada llegir, les d'un lector "normal" (en el sentit de no professional) que ens diu de manera sincera i clara el que li ha semblat un llibre i per això et fem cas més d'una vegada a l'hora de triar una lectura (ja saps que parlo per experiència pròpia).

    I una altra coincidència amb la Carme. També et demano que m'avisis quan hagis de sortir per la tele, jo tampoc m'ho vull perdre i així poder presumir d'amic famós. ;-D

    ResponElimina
  10. Si el teu bloc d'estar per casa ja es conegut, imaginat lo famòs que deu ser el meu bloc! Em balla el cap només d'intentar imaginar-m'ho...

    ResponElimina
  11. D´humil blog res, que ja veus que té impacte! El crític té raó: els lectors ens escoltem més blogs de referència com aquests que el que diuen als mitjans i que no saps mai qui ha "subvencionat".

    ResponElimina
  12. Enhorabona pel reconeixement, això és un gran premi!! Són d'aquells que no pots penjar en una paret o posar en un prestatge, però que et fan immensament feliç. És ben cert que no som conscients quan pugem un post de la quantitat de gent "anònima" que ens pugui llegir.

    Espero que segueixis gaudint d'aquests moments i que -com han dit la majoria- quan siguis "famós" ens avisis per treure la pols a la tele. ;)
    Aferradetes!!

    ResponElimina
  13. Això és la socialització de la cultura i el coneixement! ja saps que n'ets un element!

    ResponElimina
  14. Això vol dir que tot és molt més permeable i barrejat del que sembla, que ja ho sembla, eh? Ets bo fent ressenyes i crítiques i no deus res a ningú, pas mal! Això sí, quan surtis a la tele que vingui també el teu clon, jo no em crec que tot ho facis tu sol!

    ResponElimina
  15. Els crítics professionals estan en un món paral·lel al meu. Prefereixo crítiques dins del meu món.

    ResponElimina
  16. Caram, moltes felicitats merescudes XeXu! El poder de la xarxa és gran :)

    ResponElimina
  17. Quan algú vol que li facis alguna cosa, demostra que inspiras confiança i fas les coses bé. Queda demostrat quan algú que és la seva feina entra al teu blog a espiar que dius dels llibres.

    ResponElimina
  18. Caraaaaaaai!! Ets mig famós i nosaltres sense saber-ho!! Te'n recordaràs de nosaltres quan et donin el nòbel de blogs?? (m'han dit els meus contactes que estan a punt d'obrir la categoria). Molt curiosa l'anècdota, però ara m'he quedat amb les ganes de saber els noms, precisament... ;)
    Per cert, m'agrada llegir els teus posts mentre sona la cançó que has triat per la barra lateral... va tocant canvi, no, però?

    ResponElimina
  19. caram, i perquè no els demanes un sou?

    ResponElimina
  20. Vaja vaja, en XeXu es comença a moure en les altes esferes! ;)

    Només puc reescriure o reafirmar el comentari del Porquet: no per aparèixer a la tele (no sé per què no t'hi veig, no sembla que vagi gaire amb el teu caràcter), però sí perquè quan les coses es fan amb dedicació i amb ganes (sense forçar), es nota, surten millor, fan patxoca. No sé com dir-ho. I sí, podem fer les primeres passes dins d'aquesta petita gran xarxa d'Internet i tot d'una fer un salt al món tangible. Només cal que ens donin una oportunitat ;)

    No ets de pa sucat amb oli, no...

    ResponElimina
  21. Quan un fa la feina ben feta i sense pressions de editorials i altres interessos que no sempre són literaris, és normal guanyar-se el respecte i el reconeixement dels lectors. Hi ha molta gent que llegeix al món blogaire i confiem molt en el vostre criteri. Bona feina, XeXu i, pel que sembla reconeguda més lluny del que et pensaves.
    Me'n alegro!

    ResponElimina
  22. Em solidaritzo amb tu, Xexu. En aquests moments estic ficat en pròlegs que jo he fet per a amics blogaires i en pròlegs i sinapsis que jo també els he fet. Una feinada, sí. Però en les gràcies. Els blogaires m'heu donat molta vida. És de justícia dir-ho.

    ResponElimina
  23. Genial XaXu!!! De vegades tenim pensament erronis del què fem i de la magnitud que poden arribar tenir les nostres accions. Ja veus com el teu blog de ressenyes el llegeix més gent de qui et penses.
    Celebro aquesta trobada, i aquest reconeixement a la teva feina, i com diu algú,quan posem tot nostre saber fer, i amor, tot esdevé realment bonic o reconfortant!!!

    ResponElimina
  24. Vaia "xiringuito" tenen muntat aquesta gent. A finals de comptes el qui ven és aquell que té bons padrins. (Uns padrins que només tenen l'ull als percentatges de vendes)
    Què pot fer un escriptor novell quan de la seva obra té un 8% (de vegades repartit entre 4% i 4%) mentres les distribuidores es queden un 55%, les llibreries un 30% i les editorials van pel seu compte? Doncs res, buscar-se la vida! I si a sobre arreplegues un crític d'aquests que també escriu, ja ni et dic, pot deixar la teva obra a l'alçada de la sola d'unes "manoletines" Però es clar, guanya fama i posa't a jeure!

    ResponElimina
  25. És una anècdota que vol dir moltes coses, XeXu, i que en demostra també moltes. Vivim uns temps apassionants, malgrat tots els malgrats que ja coneixem. La tècnica ha canviat de dalt a baix la forma de relacionar-nos, de crear xarxa, i això evidentment ho afecta tot, tots els àmbits. Penso que no en som prou conscients, que som en plena revolució i aquestes coses només es perceben amb el temps, amb perspectiva.

    Sí, una anècdota que vol dir moltes coses. Enhorabona, esclar, per la part que et toca!

    ResponElimina
  26. Em sembla que us heu pres l’anècdota com un reconeixement més gran del que és. Home, a mi em va sobtar i se’m va posar molt bé que un crític de renom conegués el meu blog, però la cosa no va passar d’aquí. A més, que el conegués no vol dir que el segueixi ni el tafanegi, però bé, per mi ja és tot un orgull. Va ser curiós tot plegat i em va agradar parlar una mica amb ells, gent que la toca en la literatura del país. Ja m’agradaria tenir aquesta mena de contactes, com dieu alguns, però em sembla que estic lluny encara... Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, que en definitiva, són el millor premi que un blog pot tenir, aquesta retroalimentació és més important que no tots els crítics que em coneguin!

    Porquet, jo què sé, noi! Jo faig el que puc. Escric aquí, faig ressenyes, i intento que sempre em surti de dins. De recompenses n’he rebut un munt, hi dedico tant temps perquè m’omple molt. I tot això, mirant de mantenir l’anonimat, i pensa que em porta problemes, perquè i si arribo a fer alguna cosa destacable en aquesta vida? Potser ja no em serà tan fàcil ser en XeXu aquí, i tenir una vida pública fora. Però bé, de moment al món real sóc de pa sucat amb oli, i aquí tinc la sort de comptar amb molta gent que em segueix i m’esperona a seguir, cosa que no agrairé mai prou. No sé si el que explico és motiu de felicitació, però a mi m’ha deixat garratibat, com pots pensar.

    Carme, juguen molts factors perquè ens feu cas a nosaltres. Podríem entrar en temes de diners, no cobrem segur per fer les ressenyes. Però m’agradaria destacar que la importància, almenys en el meu cas, és que et puc aconsellar si un llibre t’agradarà o no perquè et conec. Un crític et farà una valoració objectiva, i subjectiva si s’escau, però jo te la faré, no tant tècnica, però amb les dues vessants, i a més si em preguntes més coses te les contestaré i et diré que més val que passis, o que ho provis. Fins i tot algun cop et podré dir que no te’l perdis amb un bon percentatge de possibilitats de no errar.
    Sobre fer-me famós... ho dubto força, la veritat. No m’agrada massa el protagonisme, però quan em passen coses d’aquestes, que d’alguna manera em posen en el mapa (no sóc un complet desconegut), em satisfà moltíssim. És com un reconeixement a la feina, una feina que faig molt de gust perquè en gaudeixo molt.
    Bona anècdota la teva. A mi me n’han passat unes quantes amb el ‘Llibres, i punt!’ moltes coses bones, com algunes entrevistes i contactes amb escriptors i editorials. M’ho prenc com un premi, com una alegria, em considero afortunat quan em passen coses d’aquestes.

    maria, de tele res. A més, a mi els que m’importen són els fidels com tu, que passeu sempre per allà a veure què llegeixo.

    Lluna, un autògraf meu no val res! A més, la meva signatura és molt lletja i sempre em surt diferent. Això de la fama no sé si va amb mi.

    Carquinyol, insisteixo que no sé si és un motiu per rebre felicitacions, però sí que ha estat una bona sorpresa que un crític tan reconegut conegui el meu blog.

    Yuji, suposo que tendim a confiar més en la gent que coneixem, ja li he explicat a la Carme el que crec que és l’avantatge del meu blog, dono un tracte personalitzat als seguidors si em pregunten el què d’un llibre, si els conec els sé dir si els pot agradar o no, i això no ho fa un crític professional. A més, sempre tenim la idea que si cobres per ressenyar un llibre o una pel•lícula, sempre has de dir una mica el que volen sentir els amos, i no tots són així, segur que hi ha gent independent que expressen opinions sinceres, però potser els criteris són més professionals, i no tan propers. Jo em regeixo per si trobo que està ben escrit, si m’agrada o si li trobo virtuts o defectes, però és molt personal, no en sé de tècnica d’escriptura i de qualitat literària. Per mi la qualitat és el que em sembla ben escrit i em distreu i m’atrapa a l’hora de llegir. Així ho transmeto quan faig ressenyes.
    Sobre còmics no n’entenc ni un borrall, així que no sé dir si per aquí passa també el que expliques.

    ResponElimina
  27. Maurici, vull seguir pensant que és humil, perquè el faig jo amb les meves lectures, que trio jo mateix. M’ho manego tot, així que les opinions versades són meves i de ningú més, i el meu ritme de lectura i de publicació és el que és. Els llibres no són, generalment, publicacions recents, no vaig a l’última. Ja m’explico, oi? És el meu blog petit, encara que ha crescut amb el temps i va sol. Però segueixo pensant que el meu blog principal és el Bona Nit, que no sembla tenir tanta repercussió, però que és casa meva. Compte, principal no vol dir gran, senzillament que me’l sento molt meu, el meu primer espai en solitari.
    Suposo que parles de labutxaca, que hi tinc alguns tractes. Si és una altra editorial, et demano que m’ho diguis perquè llavors sí que ho desconec.

    Montse, no sé si és un reconeixement, senzillament que coneix el lloc, com segur que en coneix altres. Deuen estar al cas de com ho fan els ressenyaires amateurs, a veure què en poden treure. Sigui com sigui, a mi em va posar la pell de gallina que em conegués.

    McAbeu, el primer que penses és que la gent que et comenta és només una petita part de la que et coneix i segueix. Tinc un paio a castells que cada dia que em veu em comenta alguna cosa d’algun post, amb to de broma, però no se’m passa que em segueix amb devoció. I aquest no comentarà, però és algú més que em segueix ‘sense que es noti’. I com ell, quants hi haurà? I entre ells, quants seran professionals de la informació d’alguna mena? Gairebé millor no saber-ho, oi?
    Entenc perfectament el que vols dir amb lector normal, i és una descripció que m’agrada pel meu cas, aquest cop sí que compro. A banda de les ressenyes, que ja sabeu que són sinceres, però molt subjectives al cap i a la fi, el que destaco del blog, com ja he explicat, és la possibilitat de dir-vos personalment si un llibre us pot agradar o no. M’agrada conèixer-vos els gustos, i per més que un llibre m’hagi encantat a mi, sé a quins de vosaltres no us agradarà. Amb tu per ara he tingut sort, he encertat sempre i n’estic molt content. També he insistit molt, amb infinitat d’arguments, a la Jomateixa perquè llegeixi Joc de Trons i ara la pobra s’ha tornat una addicta. Però en canvi, a l’Assumpta sempre li dic que fugi dels llibres quan els vegi. A això em refereixo, m’encanta poder tenir aquest tracte personalitzat que no tindrà mai un crític professional.
    No crec que mai sigui famós, però en cap cas això em faria oblidar d’on vinc i les persones que han estat importants per mi, i vosaltres ho heu estat. Llàstima que el famós no seria en XeXu, sinó la persona que hi ha darrere...

    Pons, en realitat només he explicat aquesta anècdota per fer-te adonar de l’abast potencial que té el teu blog. Si el meu humil blog de ressenyes ja és conegut, fes números.

    Salvador, ja que et deixes caure per aquí, et confessaré que vas sortir a la conversa que vam tenir a tres bandes, i en vas sortir molt ben parat! El crític, que potser intueixes qui és, diu que estava en el jurat que va premiar ‘Ullals’, així que ja veus, no només parlo bé dels teus llibres jo! No sé què us empatolleu, el meu blog és petit, és la meva base de dades de lectura, però en gaudeixo molt i el faig amb ganes. Si arriba a gent i té credibilitat, encara millor. M’encantaria ser una referència fiable, ho sóc a molt petita escala pels que passen per allà i per mi és un gran orgull, però d’aquí a causar impacte... deixeu-me tranquil amb els meus llibres!

    ResponElimina
  28. Sa lluna, és un tipus de premi que va directament a engreixar-me tres quilos! Va ser tota una sorpresa, i potser té menys importància de la que li dono, en realitat l’home no em va fer cap elogi, però per mi, que conegués el blog ja n’era un de ben gran. És evident que la gent que ens llegeix és molta més de la que pensem, si miro les estadístiques del Bona Nit, per exemple, puc dir que no es corresponen en absolut amb els comentaris, que ja solen ser uns quants, però les visites són la tira. No vaig més enllà en la investigació, no vull saber ni d’on surten ni qui són, però sé que hi són.
    El blog de llibres m’ha reportat unes sorpreses que mai hagués pogut imaginar. Per mi el blog principal és aquest, però l’altre l’estimo molt també, i la veritat és que ha crescut per ell mateix, a base de reconeixements, de contactes amb professionals i el suport dels que em segueixen allà també, que els agrada com ressenyo. En definitiva, això és el que més m’importa, els blogaires amb qui parlo de llibres allà, i tots els reconeixements no són més que la cirereta del pastís. Però en comptes d’explicar aquestes anècdotes hauria de donar més valor als comentaristes fidels i dedicar-los més elogis!

    Tirant, em sembla que no m’ho acabo de creure, però pot ser que estigui en el mapa de la crítica literària? Ostres, em sembla molt fort això, eh...

    Gemma Sara, què et pensaves, tinc tres o quatre negres que em fan els posts, jo els dicto des del sofà, i de vegades ni això. Si trobeu alguna cosa mal dita o una falta d’ortografia, és culpa seva. És impossible saber fins on arribem, i la curiositat és molta, però no crec que ho arribem a saber. Però si hi ha professionals que espien les meves ressenyes per saber què dic... uf, impressiona, eh...

    Jordi, potser aquesta idea, que crec que tenim molts, és el que ens allunya encara més d’ells. Estic segur que alguns almenys fan la seva feina amb integritat, però no sabem quins, aquest és el problema.

    Loreto, anem deixant els nostres escrits com si res, i de sobte un dia sabem que arriben lluny. Millor no pensar-hi per seguir escrivint com fem fins ara.

    Sr. Gasull, alguns autors m’han demanat ressenyes, cosa que sempre em sorprèn, ja que penso que el meu blog és petit i no arriba massa lluny, no sé quina avantatge pot tenir que jo parli del seu llibre, si a més, ja els aviso que si no m’agrada ho diré. Tenint en compte que potser alguns professionals estan a l’aguait del blog, ara començo a entendre que em demanin ressenyes... només sóc una baula, i inconscient, de la cadena.

    Yáiza, si et serveix de consol, si sóc mig famós, jo tampoc ho sabia, no és que m’ho tingui amagat! De vosaltres sempre me’n recordaré, encara que no acabi guanyant el nobel dels blogs (ja saps, alguns autors estan sempre maleïts), i si el guanyo encara amb més raó, perquè és gràcies a vosaltres que els blogs tiren endavant. De fet, m’interesseu més vosaltres que no pas el crític en qüestió, ell només tindrà aquest post com a anècdota, i a vosaltres us agraeixo cada dia la vostra participació i constància en seguir els rotllos que explico.
    La cançó de la barra lateral la canvio quan alguna s’adiu més al moment que vaig vivint, però no sempre passa, les cançons se m’han d’aparèixer i no sempre ho fan. M’agrada saber que les escolteu mentre llegiu, genial. La que hi ha encara aplica, però miraré de canviar-la per tu, va.

    rits, vaig trobar agosarat fer-ho, hahaha. El dia que em paguin per això, i que em permetin mantenir la meva integritat, seré feliç.

    ResponElimina
  29. Laia, home, tant com les altes esferes... però fer contactes mai és mala cosa, no? Tot i que tampoc ho diria així, va ser una conversa i prou. Com que veig que em coneixes bé, diré que si algun dia faig alguna cosa de profit, evitaré sortir a la tele tant com pugui.
    La reflexió posterior em donaria per parlar hores, però intentaré sintetitzar. Ser de pa sucat amb oli o no, és un dir. En els blogs estic molt content de com em va, segueixo moltíssima gent i tinc la sort de tenir clientela que sempre em feu sentir bé. Porto força anys i considero que els meus blogs estan ben consolidats. Ja sabeu que els faig amb molta il•lusió, que hi dedico temps i ganes. M’omple fer-los amb aquest afecte, i sembla que alguns el percebeu, ja que ho destaqueu sovint. Me’ls estimo, no hi puc fer més. Tot i saber que això s’acabarà algun dia, perquè s’acabarà, no em sé imaginar la vida sense ells, i sense vosaltres, és clar.
    No seria el primer que comença així i acaba tenint repercussió en el món tangible, però no sé si serà el meu cas.

    Glòria, realment, no hagués dit mai que gent així coneix el meu blog. Ja no dic seguir, conèixer-lo ja em sembla un reconeixement fora de mida. Crec que tinc el respecte dels companys que em solen comentar, creuen en el meu criteri i això és un orgull. Només amb això en tinc prou, però aquestes sorpreses de les que t’assabentes de vegades també són una bona injecció de moral.

    Jordi Dorca, sense arribar a aquest nivell, a mi els blogs també m’han donat molta vida, i els blogaires moltes satisfaccions. I he vist altres casos d’interaccions com els que tu expliques, com un blogaire fent la presentació del llibre d’un altre blogaire. Qui diu que a la xarxa tot és fred i impersonal?

    Dafne, no podem saber on arriben els nostres escrits, qui ens vigila o llegeix en silenci. Hi ha mecanismes per rastrejar les visites, però crec que no cal. Només miro les estadístiques de tant en tant i veig que tinc moltes més visites que comentaris, com tots, però tots aquells que passen i no diuen res no sé qui són.
    Va ser una trobada agradable que em va reforçar l’ego una mica, però a més la conversa va resultar ben interessant i enriquidora, no es pot demanar més.

    Judit, tu parles des d’una altra perspectiva, la de qui sap com funciona el món editorial perquè ha publicat llibres. Ja se sap que els autors, com els músics, s’acaben emportant només una petita part dels diners que generen les seves obres, i per autors novells, a més, és evident que els ingressos que generen són molt minsos. La veritat és que ha de ser un tema vocacional, la voluntat de deixar l’obra publicada i la satisfacció que això provoca, perquè no serà per guanyar diners. Com dius, s’ha de tenir bons padrins per començar a guanyar-ne, i jo m’atreviria a dir que també s’ha de ser una mica bo, on això implica saber arribar a la gent, ja sigui per les temàtiques com per la qualitat de l’escriptura. Però bé, que si una editorial vol vendre un llibre, el ven, i si un no interessa tant, doncs passa. I respecte a la crítica, no hi puc entrar, els que cobren per ressenyar suposo que estan supeditats al que calgui dir, sobretot si són altres escriptors, ja que a més es juguen perdre les amistats si parlen malament d’un llibre, i els pot passar a ells després, cosa que no els interessa.

    Ferran, segurament els canals de comunicació han canviat molt, i l’abast de les paraules que es pengen a la xarxa és molt més del que ens pensem. Però això no treu que encara hi ha professionals i aficionats, i per mi el normal seria que els segons coneguessin els primers, i no al revés. Ara, potser sí que tens raó que tot es barreja i les coses no són com eren. El que sí em sembla és que l’anècdota no es queda aquí, si em coneix a mi segur que també coneix altres companys blogaires que fan la feina molt millor que jo, formem una petita comunitat molt aficionada als llibres, i si els nostres noms sonen, crec que ens n’hem d’alegrar molt, és motiu d’orgull.

    ResponElimina
  30. Ostres...et devia fer il.lusió que un escriptor et demanes per fer una ressenya d'un llibre seu i per l'altra banda, conéixer a un crític professional, que interessant!. Alhora penso que aquest món no sé si és del tot sincer, les crítiques literàries tenen padrí?, els autors suposo que també, com a mínim per començar, després mantenir-se ja va lligat amb fer-ho bé i que agradis, no?. En fi...queda't amb que el teu blog de ressenyes és seguit amb atenció, prou orgullos pots estar!. De fet, jo em guio més per l'opinió d'algú conegut que no pas de crítiques literàries.

    ResponElimina
  31. Apaaaaaaaaa!! Però què fas canviant el post quan jo encara no he comentat? Sou tots uns desconsiderats :-P

    Has pensat en posar publicitat al LLIBRES I PUNT? ;-)))

    Si ja t'ho dic jo que és un blog molt ben fet, molt ben organitzat, molt clar d'entendre i amb unes ressenyes que segueixen un molt bon patró ;-) Endavant!!!

    ResponElimina
  32. Audrey, més d'un escriptor m'ho ha demanat, es veu que és una manera com un altre d'arribar als lectors, s'estila això de contactar amb blogaires. Jo no ho entenc massa, el meu públic és petit, però si ells creuen que va bé... El crític em va sorprendre molt. És cert que és un món desprestigiat, no saps mai si la crítica és sincera o està apadrinada per algú. El món literari, com qualsevol altre, no està exempte de molta política darrere, i interessos diversos. Es tracta de fer diners, i les maneres no sempre són les que ens agradaria.
    No sé si el blog és seguit, però ara sé que és conegut, que no és només un nom anònim a la xarxa. Hi ha qui el controla.

    Assumpta, no m'agrada això de posar publicitat, ho evitaré sempre. El Llibres serà el que sigui, però continua sent el meu blog personal de ressenyes, i per mi no mereix cap tracte diferent que els altres. El faig amb ganes i ja saps que miro de tenir-ho tot ben ordenat coma eina de consulta. M'agrada com és, encara que sempre hi ha marge de millora.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.