dimecres, 11 de setembre de 2013

Carta al futur

Benvolguts nens i nenes catalans,
em vull dirigir a vosaltres des del passat, a aquells que acabeu de néixer, i fins i tot als que esteu a punt de fer-ho i els que vindreu. Penso en vosaltres i lamento que no pugueu viure el que estem vivint aquests dies, a la segona dècada del segle XXI els vostres grans estem fent història, ens estem movent com mai, d'una manera ferma i reivindicativa, però pacífica, com marca el tarannà de la nostra terra.

Si us ho explico és perquè no voldria que caigués en l'oblit, encara que probablement ho trobareu en els llibres d'història, cosa per la qual em disculpo, perquè tindreu feina amb aquesta assignatura. Ja sé que us estranya que una vegada Catalunya, el nostre país, va formar part d'Espanya, però és cert, això que us fan estudiar és ben veritat. Penseu que vam passar males èpoques, no ens tractaven precisament bé. És per això que vam decidir fer un pas endavant i deixar la tortura enrere.

Espero que el país en el que viviu sigui just i tingui memòria, però que us expliquin les coses tal com eren, sense inventar res. La realitat dels dies des dels que us escric ja us semblarà prou inversemblant, però anirà quedant enrere. M'agradaria que no es repetissin els errors del passat i per això us animo a treballar per una Catalunya justa, potent i solidària amb tota la seva gent, i si convé amb els altres països que ho necessitin. Ara intentem posar les bases perquè ho tingueu una miqueta més fàcil.

Res més, que ja sabeu que els avis sempre xerren i xerren. Ara sou el futur, però quan ho llegiu sereu el present, un present molt diferent. No el deixeu perdre, d'acord?

XeXu

26 comentaris:

  1. Sí que esteu fent història, sí. Enhorabona!

    ResponElimina
  2. Jo ja he fet moltes fotos a la meva filla per poder-li explicar d'aquí uns anys! Tant de bo el somni es faci realitat XeXu!

    ResponElimina
  3. Que maca, questa carta, XeXu... molt maca... he vist una nena d'aquestes que acabava de nèixer (de poquets mesos) prenent-se un bibe ran de la Via Catalana... i embolicada amb la senyera per tapar-li les cametes de l'aire que feia. M'he emocionat i ara la retrobo a la teva carta. :)

    Un gran dia, ha estat un gran dia. Expectatives superades, hi havia molta més gent de la que es necessitava. Molta més...

    Tot bé, bonic, alegre, pacífic i reivindicatiu...

    ResponElimina
  4. Impressionant i possible. Molt possible.

    ResponElimina
  5. Molt bonica, la carta, avi XeXu, els hem de deixar el camí una mica encarrilat, eh?
    Ostitu, ha estat impressionant!

    ResponElimina
  6. Ho trobaran als llibres d'història... si guanyem. Perquè hem de guanyar !

    ResponElimina
  7. Molt maca la teva carta, XeXu. Segueixo el teu blog des de fa uns 4 anys, si fa no fa en silenci. Potser sí que hi he comentat alguna vegada, però ara ja ni me'n recordo. Sóc brasiler, no he tingut mai l'oportunitat d'anar a Catalunya, però des de sempre he tingut amics catalans a internet, i va ser precisament aquest un dels motius que em va empènyer a aprendre la llengua (l'altre motiu és que és la llengua que més m'agrada el món... en sóc una mica fanàtic :P).

    Veig com avança l'independentisme a Catalunya des de cap als voltants de 2007, i si haig de ser sincer, em fa bategar més fort el cor tot i no ser català. Un cop recordo que vaig veure un discurs de Catalunya Acció, i no em vaig poder aguantar les llàgrimes. I bé, molts dels grups d'ska catalans que escolto fan música reivindicativa. Trobo que és impossible no contagiar-se amb tota aquesta energia, les ganes de decidir el futur del país... M'emociona molt! Saps, no he sentit mai això pel meu país. I en aquest moment agredolç que esteu vivint ara, m'encantaria poder ser a Catalunya i fer-vos costat. Qui sap el dia que me'n vagi a Catalunya, com a turista o a estudiar o treballar, jo què sé, Catalunya ja no sigui independent?

    Doncs res, només felicitar-vos i animar-vos a seguir a la lluita, que encara us queda molt camí per fer! Salutacions des de molt lluny! El vostre futur l'heu de decidir vosaltres. M'estimaria més que em pogués quedar al marge i no prendre partit per cap de les parts, però és més fort que jo i no puc evitar-ho ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que havies posat algun comentari!! Jo me'n recordo de tu!! ;-))

      Elimina
  8. Qui sap si en el futur no formarem part d'Espanya, però ens hauran conquerit uns altres, Andorra mateix.

    ResponElimina
  9. i sobretot, que el desig de justícia no ens faci ser injustos. Visca Catalunya Lliure.

    ResponElimina
  10. Hem fet un nou pas endavant cap al futur que expliques en la teva carta i que sembla ben possible, ha de ser ben possible.

    ResponElimina
  11. És el que tenen les diades, que ens encenen els somnis. Espero que aquest sigui un apunt profètic més que no pas de ficció. I em temo que només la prespectiva de la història ens farà veure el que hem fet. Ara, sense perspectiva històrica, encara estic flipant, així que segur que la cosa ha estat gran. Molt gran.

    ResponElimina
  12. Ja cal que t'espavilis a fer criatures......o faràs tard que això va molt ràpid.

    ResponElimina
  13. Tenim molta feina i per sort moltes ganes i força. Aviam què els pots explicar als teus nets a la pròxima carta. Espero que grans notícies!

    ResponElimina
  14. Quan va néixer el meu fill, una amiga de la mare, em va dir què vols. I li vaig dir un pitet de punt de creu amb una estelada. Em va dir, ai si jo no he fet mai!! I el Pol va tenir un pitet, que lluïem tots molt cofois.
    Tant de bo, no calguin més estelades, i que aquests nens i nenes, entre ells els meus fills, visquin en una Catalunya lliure!!!

    ResponElimina
  15. T'has equivocat de bloc! ;)

    Jo també espero que la Catalunya del futur tingui memòria, és una de les coses que em fa més por que es perdin. En una Catalunya independent, hem de recordar d'on venim, del que hem patit i de com ens han fet sentir, i construir un país just, que des del propi govern es respecti i es sigui fidel als ciutadans. Sentir-me enganyada pel meu propi país seria una punyalada difícil de superar...

    ResponElimina
  16. Xexu és preciós! In situ trobaran un país europeu, de 32.000 Kms carregats i plens de dignitat i seny. Un poble carregat encara d'il·lusió, i trobaran un poble sobirà que ha parlat clar. A veure si t'animes a fer un quants catalanets!!!!!

    ResponElimina
  17. M’alegro que us hagi agradat la meva carta de futur, m’agradaria veure per un foradet com serà la nostra terra d’aquí uns anys, i com ho viuran els que llavors seran el present. Hi podem trobar interpretacions per tots els gustos. Jo em quedo amb aquesta que he fet, no sé si és una visió de futur, un desig, o què, però vull que sigui així. Una Catalunya millor per la canalla que neix ara és possible. Gràcies a tots pels comentaris.

    Jpmerch, aquesta és la sensació que tenim, a veure si és veritat. Gràcies!

    Loreto, estem aplanant el camí, com a mínim ens movem, fem alguna cosa, a diferència del que fèiem fa uns anys. Ara hi ha qui ens arrossega, i un govern en contra que ens esperona. Espero que els vostres fills hagin de preguntar aviat per què estàvem units a Espanya.

    Carme, hi havia molta canalla, els que ja eren una mica més grandets cridaven les consignes com els que més. Potser encara no entenen massa bé què criden (potser millor del que ens pensem), però participen d’un sentiment que ja porten dintre, han nascut amb l’anhel de llibertat. Jo estava a Barcelona, i crec que només amb la gent que hi havia en els molts tramps de la ciutat... ja hauríem fet la via sencera nosaltres sols. Un èxit absolut. M’alegro que t’hagi agradat la meva carta, espero que la llegeixin en un futur i realment s’hagin de preguntar com era que Catalunya i Espanya abans era una mateixa cosa, o això era el que deien alguns...

    maria, tant de bo, m’agradaria que una carta així els calgués als adults del nostre futur.

    Gemma Sara, això estem intentant, encarrilar-los el camí. Desitjo que ells ho tinguin molt més fàcil. Tu que sempre dius que t’has apuntat al carro tard, espero que gaudissis de la via, em sembla que sí que ho vas fer. Una demostració pacífica i totalment multitudinària, per més que diguin, de la voluntat de gran part del poble, i cada dia de més gent.

    Carquinyol, ja dubtem prou, aquests dies, i després del que hem viscut, evitem l’ús del condicional.

    Yuji, i tant si has comentat, em recordo perfectament de tu! I també de la teva història amb el català. Gràcies per seguir per aquí. Penso que ja va sent hora que visitis la nostra terra, segur que en tens ganes i potser no has pogut per mil i un motius, però acabaràs venint. Escrius molt bé el català, què tal parlar-lo? Segur que te’n surts bé també, però no seria un problema, aquí t’entendries bé amb qualsevol, fent servir una mica de totes les llengües que coneixem.
    Saps que potser ets només una gota en tot el món, però si hi hagués gaire més gent com tu, l’objectiu estaria molt més a prop. Parles amb un sentiment, i un coneixement de causa com si estiguessis aquí i ho visquessis cada dia, com ho fem qualsevol de nosaltres. Si fins i tot a la via catalana que vam fer, de la que suposo que en vas veure moltes imatges, tu t’hi hauries integrat perfectament, que la majoria de gent anava de groc, hauries pogut portar la samarreta de la ‘canarinha’! No sabem com anirà tot, però espero que es compleixin els teus pronòstics i quan tu vinguis ja siguem un país independent. I no és perquè esperi que triguis molt a venir, al contrari! M’agradaria que això passés molt aviat, ara hi ha tanta gent que ho vol que ja m’ho estic creient. Sempre ho he desitjat, però no m’ho acabava de creure. Però és que som molts, moltíssims, més que mai. I no deixarem que ningú decideixi el nostre futur. Gràcies pel teu suport en la distància, Yuji. Et convido a participar sempre que vulguis en el que es parla en aquest blog, i també en d’altres, que n’hi ha de molt bons.

    Pons, almenys el seu idioma oficial és el català, tindríem menys problemes. I tabac i alcohol més barats.

    Clídice, volem un país millor en tots els sentits, i és feina nostra, i dic nostra, aconseguir-lo.

    ResponElimina
  18. McAbeu, aquest post va ser fruit del moment. No tenia intenció de publicar res, i menys sobre la diada. Però veient el que vaig veure, i sentint el que vaig sentir, les paraules em van sortir soles. Ho veig, ho sento així. I així espero que sigui el futur de la canalla del nostre país.

    Yáiza, a banda de maco, tant de bo que es pugui fer realitat.

    Joan, com li deia a en Mac, aquest post va sortir sol, sense haver-lo pensat. I és precisament per com vaig flipar a la via. Ho vaig veure tan clar que vaig pensar en enviar una carta als adults del futur, aquells que no hauran viscut la Catalunya que forma part d’Espanya, com nosaltres no vam viure la dictadura, encara que de vegades sembla que la continuem vivint. És una carta humil, fruit del moment, de la voluntat i del desig. Tant de bo sigui profètica, com tu dius. M’agradaria arribar a veure-ho, però si ho veuen ells ja estarà bé.

    Sr. Gasull, us ho deixo per vosaltres, i per totes les criatures que hi ha avui en dia, que no són poques. El futur és d’ells.

    Jomateixa, menys emocions i més treballar perquè sigui possible pels nostres infants.

    rits, no ens podem aturar, ens queda encara molt per lluitar. El sentiment de la diada ja fa un parell d’anys que supera totes les expectatives, però ha de continuar tot l’any. Aquesta carta va sortir del que vaig sentir jo just quan marxava de la cadena. Ho vaig veure a tocar dels dits, i vaig tenir la necessitat d’escriure una cosa així. Tant de bo es faci realitat.

    Dafne, tant de bo les generacions futures recordin l’estelada com aquella bandera independentista que teníem. M’agrada, com a bandera, però m’agrada més la senyera, i preferiria que aquesta fos l’única bandera que haguéssim d’onejar, com a mostra del nostre orgull patriòtic. Sembla una utopia, a hores d’ara, per si de cas no anem traient les estrelles, que encara ens faran falta.

    Laia, no em podia esperar sis mesos per publicar aquest post! Va sortir directe de la via catalana a la meva pantalla. Una de les grans crítiques que fa la gent que no està d’acord amb la independència és que tenim problemes interns greus, si és que volem una Catalunya amb un govern com el que tenim. I la resposta és no. El govern que tenim sembla que ens hi porta, tot i que darrerament s’estan fent enrere, però és una via per assolir l’objectiu. Un cop assolit, hauríem de parlar molt seriosament del que volem i de com ho volem. Fora corruptes, fora els dinosaures, i sang nova amb la voluntat de construir un país just i per la gent, que en definitiva és el motor. Actualment només som una font d’ingressos per ells i ho passem malament. Moltes coses han de canviar, moltíssimes, però les canviarem. Les canviarem perquè els nens als que envio aquesta carta visquin en un país millor.

    Marta, no em faria res fer-ne un parell, i que poguessin viure en aquest país que desitgem, però em sembla que la cosa va per llarg, tan llarg que potser no serà. A banda d’aconseguir la independència, hem de construir un país millor del que tenim, alliberant-nos dels jous i els mals costums que hem adquirit, i fent-ho a la nostra manera, que tinc la impressió que és més bona que altres, tot i que lamentablement alguns exemples ens demostren el contrari.

    ResponElimina
  19. Jo no vaig posar comentari aquí? Recordo perfectament haver llegit el post... ara venia a buscar la resposta i no veig el meu comentari :-(

    O jo estic pitjor cada dia... o Blogger no m'estima gens :-)

    ResponElimina
  20. Si en el futur entenen aquesta carta és que ens haurem sortit. En cas contrari no sabran llegir-la.

    ResponElimina
  21. Assumpta, em va estranyar molt perquè vaig rebre un comentari teu en resposta a en Yuji, i esperava a continuació el comentari general, com sols fer, però aquest no va arribar. Vaig pensar que et devies haver posat a fer una altra cosa i et vas despistar, o que senzillament no tenies res a dir, però modestament em sorprenia, donada la temàtica del post. En tot cas, he mirat el correu brossa i no hi ha cap comentari perdut. Si el vas fer, no va arribar. Si tens ganes de tornar-lo a escriure, jo l'espero.

    Deric, somiar és gratis, però sembla que ho podem tenir a tocar.

    Jordi, la idea és que estem fent els passos necessaris perquè en un futur l'entenguin perfectament. Si no defallim, el nostre futur serà així. M'encantaria veure-ho, però si ho veuen ells ja n'hi haurà prou.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.