dijous, 26 de setembre de 2013

Cançons i il·lusions

Hi ha cançons que ens agraden sense que sapiguem ben bé per què. O ni tant sols ens agraden, però les escoltem o coneixem. Un bon dia, aquestes cançons es tornen diferents, de sobte totes i cadascuna de les paraules dels seus versos se'ns fan entenedores i perfectament comprensibles i ens preguntem per què no les havíem entès mai abans. És quan sabem que aquella cançó la van escriure per nosaltres, o per commemorar la nostra situació actual. És quan aquestes cançons fan mal.

Hi ha il·lusions que no ens hauríem de permetre perquè estan contraindicades en tots els manuals de la bona vida. I malgrat saber-ho, ens les permetem perquè són necessàries, la bona vida deu estar molt bé, però no la vius sense les il·lusions. I si al final només és això, una il·lusió, almenys et queda el regust dolç de quan la vas viure. No miris enrere. I així anar fent, perquè d'il·lusions, igual que de cançons, n'hi ha moltes, i encara no les hem cantades totes.

25 comentaris:

  1. Les il·lusions són l'aliment de la vida. El que passa és que mai es poden complir totes i llavors, mirar enrere, fa mal

    ResponElimina
  2. Molta gent gran, quan fa una revisió de la seva vida, es penedeix més de les coses que ha deixat de fer que no de les que ha fet de forma equivocada. Segurament tens raó en que cal seguir les coses que ens fan il·lusió.

    ResponElimina
  3. Les mateixes cançons que ens han emocionat un altre dia ens poden fer mal... és així i depèn ben bé de les il·lusions com estan.

    Mai no les hem cantades totes, ni les cançons ni les il·lusions, encara que algun dia ho sembli. A vegades costa de retrobar il·lusions...

    ResponElimina
  4. No m'imagino una vida més trista que viure sense il·lusions. Encara que no és materialitzen són necessitaries, imprescindibles per tirar endavant.
    O potser sóc una il·lusa...

    ResponElimina
  5. No hi ha combustible més bo per ajudar-nos a viure que tenir una o varies il.lusions. Per somiar i probar no hi perdem res.

    ResponElimina
  6. De vegades costa tan trobar aquestes il·lusions...però tu no et rendeixis!

    ResponElimina
  7. Si et dic que m'ha passat en alguna ocasió, segur que no et sorprén. Tb n'he parlat alguna vegada.

    Si, hi ha cançons que de vegades poden clavar-se com un punyal directe a l'aorta. Saps, xò, en el fons tb vol dir que no estem sols, que d'altres han viscut i s'han sentit com nosaltres. Segurament no recomforta, xò tb cal pensar que hi haurà altres cançons que ens arribaran i no faran mal, al contrari, ens semblaran bàlsams i jocs.

    No poses la cançó, i això m'estranya, sempre que parles de música, en poses. Potser, més endavant. Xq si, x sort de cançons n'hi ha moltes i n'hem de cantar moltes tb.

    ResponElimina
  8. Ara em pica la curiositat saber de quina cançó parles...:-), sí hi ha cançons que en un moment donat t'arriben ben endins. Però les il.lusions, doncs mira...que no em faltin!, esperonen,encara que a vegades et donguis una patacada..., per què, i si no caus?. Mira enrere potser per apendre, per entendre, per preguntar-se, però el camí sempre endavant!.

    ResponElimina
  9. Ai, Xexu! És el segon post teu que em fa percebre que t'estàs enamorant.
    Igual m'equivoco 150% però...
    Vaig malament de temps i només comento això ara. Tornaré en un altre moment pq tinc més coses a dir, però aquests dies no et puc seguir el ritme.
    Endavant!

    ResponElimina
  10. mira un d'aquells posts que no s'entenen

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és ben veritat que hi ha cançons que se't claven ben endins... ara bé, no sé si m'ha passat mai això que dius de que cançons ,que ja havia escoltat moltes vegades, de cop i volta, se'm "revelen" com amb un missatge directe. A mi més aviat em passa com un "fletxassu"... hi ha una cançó que l'escolto per primera vegada i patapam!... "la visc"

      Ara mateix que m'han vingut algunes...

      - Aquesta quan era moooooolt joveneta, molt Sabato pomeriggio, de Claudio Baglioni Potser ni saps que existeix hehehe

      - Aquesta també de jove, però ja no una "cria" com la primera ;-) Somebody to love, de Queen Quina preciositat!!

      Bé doncs, que a mi normalment em captiven a l'instant i trobo molt original això que et passa a tu.

      En quant a les il·lusions... les que ens queden encara!! I a tu moltes més que a mi... i algunes seran magnífiques!! ;-))

      Elimina
    2. ¡¡Mecatxis la mar serena!!

      Ostres, XEXU, si us plau, et demano que agafis això que he escrit com un comentari al teu escrit -que és el que volia fer- i no com una resposta a en PONS...

      M'ha fet gràcia el seu comentari i li anava a respondre alguna cosa, però no em sortia res enginyós, així que he pensat "au, va, Assumpta, busca cançons boniques per respondre en XEXU" i llavors m'he distret al YOUTUBE mirant vídeos de "TRAPILLO" i no m'he adonat que no havia anat al lloc de comentar normalment :-DD

      Em perdones? ;-))

      Elimina
  11. Hahaha, el pons em desarma, però sí que s'entén, a tots ens han tocat cançons i il.lusions, algunes cançons "la claven", com s'ho fa, aquest paio o aquesta paia, per parlar de tu?? de vegades és una melodia que s'incrusta en algun racó del cervell... i les il.lusions són genials, tot esperant que la patacada, si n'hi ha, no sigui monumental, total, combustibles x cos i ànima!

    ResponElimina
  12. Fins i tot alguna canço dolentota, sigui pels records sigui per les il·lusions et pot arribar a "calar" fons.
    Què fariem sense il·lusions i sense cançons??

    ResponElimina
  13. També hi ha aquelles cançons que ens agradaven però que un cop les entens... millor oblidar la lletra.

    ResponElimina
  14. Doncs mira, jo sempre relaciono algunes cançons amb somnis fets realitat .
    Algunes amb tristesa, i algunes amb il·lusions.
    Algunes em fam venir alguna llàgrima als ulls, altres un somriure.
    Pero totes formen part de la mevs vida, i es aixi tal com ho vull.
    Pero només jo les puc sentir dins meu.

    ResponElimina
  15. Amb el pas del temps, com sempre, una cançó que era farcida d'il·lusions pot passar a ser dolorosa a rabiar. Però de nou amb el pas del temps jo tinc alguna cançó que del rabiar ha passat a esbossar-me un somriure melangiós i, si tinc el dia tou, fins i tot alguna llagrimeta.

    ResponElimina
  16. “Per què no les havíem entès mai abans?” Suposo que perquè moltes cançons són críptiques, igual que els posts. I davant la incertesa, cadascú ho mira des del propi punt de vista, escombrem cap a casa. N’hem parlat milers de cops. I això està molt condicionat pel que vivim en cada moment, la mateixa cançó ens pot fer tremolar o deixar-nos indiferents en èpoques diferents de la nostra vida.

    I dels manuals de la bona vida... no en sé gaire cosa. No en conec els capítols, no sé quines recomanacions hi ha, ni com seguir-les. Però estic amb tu i amb molts dels que han comentat per aquí quan es parla de les il•lusions. Ens fan rutllar, són part del motor que ens empeny endavant, i per aquest motiu no podem obviar-les. L’excés de seny o prudència de vegades ens fa caminar enrere, va en detriment de la bona vida, i ningú ens avisa que això també està contraindicat... I si no ho està, hauria.

    Al capdavall tot acaba éssent un equilibri. I ja que no sempre estem il•lusionats, ens hem d’aprofitar dels bons moments o les bones vibracions quan ens acompanyen, no?

    ResponElimina
  17. la musica com els olors tenen el poder de trasladar-nos en el temps
    i les coses amb el temps muten, ja se sap !

    jo crec que si en Fito escrigues en catala..avui hagues fet una canço de tot aixo

    una abraçada. Xexu

    ResponElimina
  18. com en tot hi ha il·lusions que se'ns moren i en surten de noves, cançons que en un moment ens deien alguna cosa i després no ....cada dia em de desitjar trobar-ne de noves

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies a totes i tots pels vostres comentaris. La música ens afecta de maneres estranyes, ja ho sabem. Però em sembla que la majoria coincidiu que les il•lusions són el motor, així que hem de mirar de tenir-ne sempre. Anem a per elles, i fins que no es digui el contrari, gaudim-ne!

    Loreto, potser no en complim massa, de fet. Però ens mantenen desperts i vius, i aquesta pastanaga que ens fa continuar és molt valuosa, sense ella no tiraríem gaire lluny.

    Consol, jo no sóc de penedir-me gaire. Quan faig les coses és perquè les tinc clares, les penso abans, o prenc decisions encara que sigui conscient que poden tenir males conseqüències, però són les meves decisions. I si no faig les coses, és perquè també les he meditat abans. Així que res, de vegades, encara que t’estampis, crec que a la llarga val la pena seguir la il•lusió que tenies.

    Carme, les cançons, ja se sap, són sentiments gairebé. Ens poden arribar moltíssim. Però no les cantarem mai, i és més, mai sabem quines cantarem en un futur, oi? El que necessitem en cada moment és diferent, igual que les il•lusions que ens mouen.

    Glòria, penso com tu, i per això et faré una pregunta. Què fer amb una il•lusió que saps gairebé segur que et farà mal perquè no l’aconseguiràs? Tot i així segueixes il•lusionat? Si tu ets il•lusa, en som els dos.

    Sr. Gasull, això de que no hi perdem res no sempre és així, però segueixo pensant que s’ha de somiar i ens hem d’il•lusionar. Les patacades, al cap i a la fi, no te les treu ningú, si tenim combustible s’ha de fer servir.

    maria, jo m’il•lusiono ràpid, però la caiguda és igualment ràpida.

    rits, tu que ets tan musical, em sorprendria que em diguessis que no t’ha passat! Probablement n’hagis parlat i tot, és que quan passa et gira del revés. Tendim a fixar-nos més quan fan mal, oi? Però també n’hi ha que ens animen, per sort. El cas és que són canviants, i algunes que ens donaven bon rotllo per alguna cosa algun dia ens poden matar també. No solc posar cançons en els posts, de tant en tant sí, però potser no per exemplificar el que explico, sinó perquè parlo de la cançó concreta. En aquest cas és més d’una, i prefereixo no posar-les. Com que tu sí que ho fas, et diré que molts cops afegiria cançó al post, fins i tot he considerat fer-ho de rutina, però com que se m’acudeix puntualment, penso que en el post següent ja no sabré quina posar i que la idea no fructificarà. I així van camí de set anys i no ho implanto.

    Audrey, en realitat són tres cançons i prefereixo no posar quines són, però són totes catalanes i de grups diferents. A mi la música en català m’arriba molt més, és clar. On la claves és en el tema de les il•lusions, esperonen, el risc de patacada és molt gran, però i si no? El típic ‘i si?’, però noia, de vegades es compleix! El camí és endavant, per això no s’ha de mirar enrere. El que hi ha enrere prou bé que ho sabem.

    Laura T., et perdono perquè vas malament de temps, passes per aquí quan pots i a sobre comentes, però em sembla que t’acostes a aquest 150% d’equivocació que dius. En tot cas, no estaríem parlant d’un enamorament en el sentit positiu de la paraula. Si penses que aquest és un post ‘mono’, em sembla que no. Més aviat és escrit des del dolor.

    Pons, sempre pots fer la teva pròpia interpretació, a veure com vas d’inventiva.

    ResponElimina
  20. Assumpta, et contesto el comentari, sense problema, sort que saps les normes! El que descrius passa a tots també, però potser estem parlant del mateix cas, al cap i a la fi. Escoltar una cançó nova i pensar que ens escau molt depèn del moment que vivim també, potser en un altre moment aquella cançó no ens faria el mateix efecte. I en el cas que descric, una cançó et pot agradar però no identificar-te, i resulta que un dia se t’apareix quan vius unes determinades coses, i llavors veus que tot quadra, que la lletra quadra més i sabem de què està parlant. Pensa que hi ha molta metàfora i maneres de dir les coses que se’ns poden revelar de cop. A mi no em sembla curiós, la veritat, m’ha passat altres vegades i per aquí hi ha gent que declara que a ells també. Segur que queden moltes il•lusions, ja ens les trobarem, però no és divertit quan en vas tatxant algunes de la llista.

    Gemma Sara, les cançons van ser escrites fa força temps, però estaven destinades a tocar-te la fibra en un dia concret. Això encara té més mèrit per qui les va escriure, ja que demostra que coneix el futur, les fa amb temps! Sobre il•lusions, n’hi ha de moltes menes, i són el que ens mou. Fins i tot quan sabem positivament que hi haurà patacada, però són com una llum d’esperança a la que ens aferrem, i ens fa tirar endavant. Llavors, patapum.

    Lluna, en realitat tant és la cançó, la qüestió és que tu l’escoltis i et giri del revés. Si no era massa bona, és d’aquelles que no li feies massa cas, però de sobte pren una importància brutal. Tot i així, ens reafirma que estem sentint i vivint, és com sentir la crònica de la nostra pròpia vida. Si les il•lusions ens estiren, les cançons fixen els records.

    Jordi, he de reconèixer que en el passat, quan era jovenet, alguna cançó em va arribar a fer tant mal que vaig ser incapaç d’escoltar-la durant molt temps. Ara prefereixo no fer-ho tampoc, però les cançons de què parlo, malauradament, no deixen de sonar dins el meu cap, així que no em cal que me les posin.

    Pep, potser si ens hi posem ara, seria molt difícil fer la recopilació, o potser no, qui sap. Però tots tenim la banda sonora de la nostra vida. El més probable, o almenys en el meu cas, és que relacioni les cançons amb moments dolents, o potser amb persones que han quedat enrere en el passat. Són així de negatiu. De totes maneres, m’has donat la idea, i ara mateix el meu cap va repassant cançons que podrien estar en aquesta banda sonora. Properament a la seva botiga de discs.

    Porquet, és el problema que tenim de fer-nos tan nostres les cançons, sé que a tu et passa igual. Ja sigui ràbia, nostàlgia o llagrimeta, tot plegat són sentiments en estat pur, i això ens ho desperten quatre notes i una lletra ben trobada. No trobes que és una meravella? Quin poder té la música, tant per bé com per mal.

    Laia, ‘moltes cançons són críptiques, igual que els posts’. Quin símil més bo. Una cançó, un post, surt directament del caparró d’un creador. En el seu cap tot és clar i diàfan. Qui llegeix o escolta, no arriba a l’essència, fins que la conjunció d’estrelles fa que visquis alguna cosa semblant, o que et donin alguna pista concreta de per on van els trets, i llavors és tota una revelació. La música té un poder increïble, no es pot negar. Alguna cosa deu tenir que connecta amb el nostre cervell, però hi ha mil estudis, es tracta d’un tema de matemàtiques. Com aquelles teories que diuen que amb música es podria controlar les ments humanes. D’alguna manera ja es fa, no? Continua a baix

    ResponElimina
  21. Jo parlo de manuals de vida i no en foto ni cas. Amb això volia dir que hi ha actes i situacions que qualsevol et diria que deixessis ben lluny. Si hi ha un llibre, segur que allò que et passa pel cap està desaconsellat. Si no vols rebre una patacada, millor que miris a un altre cantó. I a que no saps cap a quin cantó solem acabar tirant? Perquè les il•lusions ens mouen, la passió, fins i tot el risc. És així. El que no ens suposa cap motivació no ens aixecarà de la cadira. Seny i prudència dius? He viscut molt temps sent l’abanderat de la racionalitat, defensant-la a mort. Total, per acabar veient que si no hi poso una mica de rauxa aquesta vida és una punyetera merda. Això no vol dir que hagi abandonat el meu sa costum de pensar-me bé les coses, però ser flexible i posar-hi una mica de collons ajuda a viure molt més intensament. I de vegades no són grans coses, eh? Però són més intenses que la inactivitat per prudència, que efectivament, des d’aquí contraindico a tothom.
    Home, a tu no et deixo dir que tot acaba sent un equilibri. A un altre sí, però a tu no. Parlem amb propietat: estat estacionari dinàmic! Hehehe. Ho sento, la biofísica em va fer molt mal.

    Sargantana, alguna cosa ens toquen al cervell tant la música com les olors, no sé per quins mecanismes, però ens deixen fins! Suposo que la comparació amb Fito me l’he de prendre com un elogi, però no m’acaba d’agradar massa aquest home, el trobo pesadet, que si fem una regla de tres, és com dir-me pesadet a mi, ja que em sembla que els dos semblem igual d’amargats pel que escrivim de vegades!

    AnimaÀlada, si em sentissis cantar potser no diries això!

    Elfreelang, no se’n parli més, a per noves cançons, i noves il•lusions. No fem res si sempre tenim les mateixes, oi? Ara que, les il•lusions ens apareixen i no les controlem, però les cançons se’ns fiquen al cap i no hi ha manera de treure-les. Jo continuo així...

    ResponElimina
  22. I'm sorry, very, very sorry. No pel meu error, que també, sinó pel teu dolor. Ànims!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.